La CUP espera presentar el candidat a Barcelona en tornant de l’estiu

Ara com ara, la CUP és l’únic partit polític de pes que encara no ha presentat candidat a la batllia de Barcelona. El voldria haver presentat fa mesos, però la configuració del projecte municipal i les converses amb els moviments socials dels barris amb qui vol construir la candidatura han estat més lentes que no es preveia. Malgrat que estan satisfets amb la manera com ha funcionat aquest treball previ, a la sala de màquines del partit són conscients que no tenir encara candidatura els esborra de l’imaginari col·lectiu de les eleccions del 2027. Ara, la intenció és corregir-ho aviat i presentar públicament les persones que encapçalaran la llista a la capital del país.

Segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts del partit, la voluntat és presentar els candidats al setembre o a l’octubre, amb la data exacta encara pendent de confirmació. De fet, admeten que no guarden el nom en secret. Senzillament, encara no han definit a qui encarregaran la missió de fer-los tornar al ple de la plaça de Sant Jaume. No es posen limitacions a l’hora de determinar qui pot ser: tant pot ser home com dona i tant pot ser militant de la CUP com un independent que representi les lluites socials de la ciutat.

De bon començament, la intenció de la CUP va ser treballar a fons una candidatura que connectés amb els perjudicats del “model Barcelona” bastit a partir dels Jocs Olímpics del 1992. És a dir, aquells que no troben un lloc per a viure o que destinen quasi tot el sou a pagar el pis; els comerciants que veuen com el lloguer es menja una gran part de la facturació; els ciutadans que veuen com és cada vegada més difícil viure en català a Barcelona; i els que estan tips que la ciutat rebi un gran esdeveniment cada mes que l’ompli encara més de turistes. Després d’un dol pels mals resultats del cicle electoral anterior i d’haver redefinit la CUP amb el Procés de Garbí, ja han posat fil a l’agulla convocant reunions amb moviments socials dels barris per a establir un diagnòstic comú sobre què necessita Barcelona i què poden oferir com a projecte polític.

A més dels moviments socials, la CUP també té bones relacions amb Comunistes de Catalunya –que en alguns municipis es presentarà amb ERC– i amb Anticapitalistes, que van trencar amb Podem el 2020 per discrepàncies amb la cúpula i després d’haver reconegut la independència de Catalunya el 2017. Amb ells han organitzat l’Assemblea Popular Municipalista, una reunió que es farà l’11 de juliol per aplegar els diferents moviments socials barcelonins i bastir uns objectius comuns per a redreçar el rumb de la ciutat. Aquest espai no es concep com una palanca per a impulsar la candidatura de la CUP, sinó com un projecte independent amb vida pròpia més enllà del cicle electoral. No seria un procés de confluència per a impulsar la CUP com s’ha fet en unes altres ocasions, sinó que més aviat la CUP n’assumiria les propostes i en faria d’altaveu.

L’any 2023, la CUP va aconseguir un 3,80% dels vots a Barcelona, massa lluny del 5% mínim per a obtenir representació a l’ajuntament. Abans d’haver designat candidat i tot, el baròmetre municipal de la ciutat els va situar amb una intenció de vot més alta que no pas la de Vox i molt a tocar del PP, tots dos actualment amb regidors. Aquell sondatge donava dades fredes de la resposta directa dels enquestats, sense la famosa cuina que corregeix desviacions, però l’empresa Celeste-Tel les va treballar a petició d’ERC i va trobar que la CUP podria obtenir el 4,8% dels vots. A tocar del 5% necessari per a entrar a l’ajuntament.

Al partit creuen que els beneficia el pas al costat d’Ada Colau, que pescava entre el “vot útil” d’esquerres pel risc de perdre la batllia. Ara, amb Gerardo Pisarello al capdavant d’uns Comuns que han estat socis del govern de Jaume Collboni, creuen que el comportament electoral pot ser molt diferent. Alhora, tampoc no els preocupa la campanya constant d’Elisenda Alamany a la recerca del vot de classe mitjana, perquè troben que els deixa via lliure entre els votants més esquerrans.

A Girona mantindran Salellas de candidat i a Lleida podrien no presentar-s’hi

Més enllà de Barcelona, la nit electoral els responsables de la CUP tindran la mirada posada en Girona, on el 2023 van guanyar la batllia amb la candidatura àmplia Guanyem Girona. El batlle, Lluc Salellas, va dubtar de tornar-s’hi a presentar –és regidor d’ençà del 2015–, però finalment va fer el pas per intentar revalidar el govern de la ciutat. Per això ha calgut modificar el codi ètic tant de la CUP com de Guanyem Girona, per a matisar la limitació de mandats, un moviment que s’ha vist necessari per a no fer caure un dels actius polítics més importants del partit.

Després d’aquesta experiència al capdavant de l’Ajuntament de Girona, Salellas presentarà una candidatura continuista amb el projecte polític que ha desplegat al costat d’ERC i de Junts. A l’acte per a anunciar la candidatura a la reelecció va dir que Girona necessitava “més anys de govern de Guanyem” per a continuar les transformacions ja en marxa, sobretot en àmbits com ara l’habitatge i la transformació urbana, però també en l’àmbit social i de serveis públics. “Els canvis volen temps”, va afirmar, i va destacar que ara el govern tenia més experiència i coneixement per a afrontar els desafiaments pendents. En aquest sentit, la intenció és mantenir a la llista gran part del govern actual.

Per contra, la creu la trobem a Lleida, on no és clar ni tan sols si s’hi presentaran. Mesos enrere, la CUP va explorar la possibilitat de fer una candidatura unitària amb ERC i el Comú de Lleida, la marca local dels Comuns. Però, finalment, ERC se’n va desmarcar i els va abocar al debat d’intentar mantenir aquest esperit de candidatura unitària fent una coalició amb els Comuns. Aquesta opció, amb tot, ja s’ha descartat i, segons que diuen fonts del partit, el debat ara és un altre: o anar-hi sols o ni tan sols presentar candidatura a la capital del Segrià.

A Lleida, l’ànim entre la militància de la CUP és baix. El 2023 es van tornar a quedar a prop d’arribar al 5% del vot que els calia per a tenir representació, tal com ja els va passar el 2019. Queda molt enrere el 8,75% del 2015, que els va situar davant el PP i el Comú de Lleida. I la situació política ha canviat molt. La política local és dominada pel govern socialista de Fèlix Larrosa i la perspectiva suggereix més un tomb cap a la dreta que no pas cap a l’esquerra. D’una banda, per la puixança del candidat del PP, Xavier Palau, ara cap de l’oposició, que explota el temor de la immigració com un mirall de la fórmula de Xavier García Albiol a Badalona. I, d’una altra, per la incògnita d’Aliança Catalana, que un sondatge de La Vanguardia va situar com a primera força a la demarcació de Lleida en unes hipotètiques eleccions al parlament. Com la CUP, Aliança Catalana encara no ha anunciat el candidat a paer.

Aquestes perspectives han desmobilitzat una gran part de la militància de la CUP i dels moviments socials lleidatans en general, que es troben en un moment difícil. Arran d’això, a la CUP no les tenen totes i debaten si paga la pena de presentar una candidatura amb poques opcions, tot i que també són conscients de l’impacte que té per a una formació política la inactivitat.

Menys llistes, però més possibilistes

El debat sobre presentar candidatura o no a Lleida és indicador d’una reflexió que va més enllà de la capital del Segrià. Paga la pena d’invertir esforços i diners en una campanya amb poques expectatives que restaria vots a uns altres partits amb punts en comú? O és millor que, en aquests casos, la militància pensi a refer el projecte a llarg termini? Segons que expliquen fonts de la CUP, la perspectiva és presentar menys llistes que no pas el 2023, en què en van presentar 167 (una de les quals a Palma, amb un resultat ínfim, que el 2027 no repetirà). En canvi, l’objectiu és presentar-se en aquells municipis on el projecte polític estigui més greixat i on, per tant, les perspectives municipals siguin més grans.

Per exemple, tenen bones expectatives a Olot, on repetirà el candidat Jordi Gasulla, que ja va aconseguir ser segona força, i a Berga, on ja fa dotze anys que governen. A la capital del Berguedà, amb tot, el batlle actual, Ivan Sánchez, no optarà a la reelecció, cosa que obre una oportunitat a l’oposició –especialment a Junts– a disputar la batllia al candidat de la CUP següent, que encara no ha estat designat. També creuen que poden tenir bons resultats a Sant Cugat del Vallès, amb Ariadna Sierra de cap de llista, i a Sabadell, on tornaran a formar part de la candidatura Crida per Sabadell (tercera força el 2023), amb Oriol Rifer al capdavant.

En general, on la CUP és més forta és a l’extrem nord-oriental de Catalunya. A les darreres eleccions va guanyar en pobles petits del Berguedà –Casserres i Olvan–, del Gironès –Celrà i Sarrià de Ter– i de l’Empordà –Verges i Viladamat–, i va créixer en vots a la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Berguedà i el Ripollès. A Ponent, la CUP es tornarà a presentar a Cervera després d’haver deixat passar l’ocasió el 2023. I a Tarragona, on es van quedar a les portes de l’ajuntament amb un 4,95% dels vots, aspiren a aconseguir allò que els va mancar, tot i que encara no han anunciat qui encapçalarà la llista.

En canvi, és possible que no presentin candidatura en alguns dels municipis importants de l’àrea metropolitana de Barcelona, on encadenen mals resultats d’ençà de les eleccions del 2019. A Badalona –on la CUP fa costat a Guanyem, tot i que aquesta llista és independent i no computa com a cupaire–, l’ànim és baix per la supermajoria absoluta de García Albiol. L’expectativa ja no és disputar-li la batllia com el 2015 i el 2019, sinó mantenir com a mínim un regidor per ser dins el consistori i treballar amb la mirada posada a les eleccions del 2031. Una missió per a la qual la previsió és cercar un candidat alternatiu a l’ex-batllessa Dolors Sabater, que faria un pas al costat.

Habitatge, llengua i model productiu

Cada candidatura de la CUP s’adaptarà a les necessitats concretes de cada municipi. Però hi haurà tres eixos polítics que les relligaran totes, perquè entenen que són problemes transversals a tot Catalunya: les polítiques d’habitatge, la promoció de la llengua catalana i la incentivació d’un model econòmic que s’allunyi del turisme i la indústria càrnia.

A més, en aquells municipis on Aliança Catalana tingui més expectatives electorals també activaran un quart eix, en defensa de la comunitat i les relacions entre veïns com a manera d’oposar-se al trencament social i la crispació que promou l’extrema dreta. En aquest sentit, pesarà molt l’experiència de Ripoll, on el govern de Sílvia Orriols ha posat en el punt de mira el Casal Popular la Metxa, que ha experimentat traves constants a l’hora de fer les activitats.

Amb aquestes perspectives, la CUP aspira a trencar d’una vegada el cicle descendent que li ha fet perdre poder municipal d’ençà del 2019. Una caiguda especialment feridora per a un partit que, justament, té en el municipalisme la pota més important.