La CUP avisa que una proposta ‘d’ultimàtum’ de JxSí poc abans de la seva assemblea impossibilitar un acord

  • Reclamen un canvi d'interlocutors a Junts pel Sí perquè 'es posi al comandament de la negociació qui tingui capacitat per a decidir'

VilaWeb
ACN
03.12.2015 - 09:00
Actualització: 03.12.2015 - 12:49

La CUP no vol trobar-se els dies previs a l’assemblea del 27 de desembre sense cap proposta global ferma de Junts pel Sí (JxSí) i que els arribi una oferta a darrera hora ‘sense temps per a discutir-la’. Ho han explicat, en una entrevista a l’ACN, els diputats Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta.

Les negociacions entre JxSí i la CUP han tingut una sotragada aquesta setmana, després de l’assemblea de la CUP de diumenge, en què va refermar la voluntat de reclamar un president de consens que no fos Artur Mas i alhora va optar alhora per continuar negociant. Tanmateix, els diputats de la CUP asseguren que les reunions continuen i que avui reprenen les taules de negociació. Ara, no volen que les converses es mantinguin com fins ara, sense una proposta ferma i global de JxSí fins a última hora. Diuen que complicaria molt un acord.

Propostes concretes i fetes amb temps

El diputat Josep Manel Busqueta diu que l’única cosa que demana la CUP és un document ‘de propostes concretes i de maneres concretes per desenvolupar-les’, per tal de no tornar-se a trobar com diumenge, ‘sense res a oferir a la militància’: ‘Ens semblaria molt greu i d’una irresponsabilitat política majúscula que JxSí no avancés en aquesta concreció de manera ràpida. Anar allargant això fins als últims dies i fer, aleshores, una proposta ultimàtum, s’ha d’entendre que implicaria una resposta molt diferent que si hi ha una proposta que es pot defensar i explicar.’ Busqueta també alerta del perill d’utilitzar fórmules de darrer moment: ‘Compte amb propostes de tipus ultimàtum. Sabem que és el procediment d’una part de JxSí, concretament de CDC, i que és el “Mas style”, però esperem que no es reprodueixi amb el pla de xoc, perquè la cosa és prou seriosa i prou significativa, i la nostra gent és prou madura per a saber la manera de procedir en aquests casos.’

Gabriela Serra, així mateix, recorda que la CUP defensa ‘la democràcia participativa i això requereix temps’. I és per això que alerta que amb una proposta d’última hora, sense temps per a consultar-la en totes les estructures, pot fer impossible l’acord: ‘Si no podem discutir, deliberar i argumentar tranquil·lament per a comparar i veure els avenços que pot representar, probablement necessitarem més temps. Les propostes ultimàtum xoquen amb l’elegància de la negociació, però també amb les maneres de prendre les decisions dins la CUP.’

Interlocutors vàlids

Aquestes darreres setmanes, expliquen els dos diputats, s’han trobat que a les taules de negociació hi havia representants de JxSí que no han estat disposats a concretar acords i propostes. Segons la CUP, aquests interlocutors no són els qui poden prendre aquesta mena de decisions.

‘Hi ha determinades persones, unes altres, que tenen capacitat de decidir sobre què es porta a les taules de negociació. Demanem que les persones que tenen aquesta capacitat de decisió de veritat passin a l’acció. No es tracta de dilatar la negociació; es tracta que aquells qui tinguin capacitat de prendre decisions es posin al comandament de les negociacions. Si és una persona, aquesta; si són tres, tres. Però que quan s’acordi una mesura concreta puguem saber que compta amb el vist-i-plau d’algú de JxSí amb capacitat de decisió’, reclama Busqueta. Per a la CUP –rebla– és bàsic que a partir d’ara ‘hi hagi una taula negociadora que es pugui comprometre de manera real i efectiva amb mesures concretes de manera certa, concreta i incontestable’.

Gabriela Serra fa èmfasi en aquesta mateixa petició. ‘Hem deliberat, hem discutit, hem intercanviat impressions; ha arribat el moment de prendre decisions. Els interlocutors actuals de JxSí poden servir per a deliberar, però per a decidir hi ha de ser qui en té la capacitat’, diu. I afegeix que ells sí que poden fer aquest paper a les taules de negociació perquè tenen un mandat concret de l’assemblea i la capacitat de decidir. ‘Demanem que l’altra part faci això mateix. Ara toca prendre decisions i per fer-ho han de ser totes les cartes sobre la taula.’

Tancar avui la negociació del pla de xoc
Avui mateix es reuniran els membres de la taula de negociació del pla de xoc i la CUP ha volgut fer una proposta perquè les converses en aquesta matèria quedin enllestides, atès que és un dels pilars de la proposta que volen que acabi a la seva assemblea. ‘Si JxSí agafa el pla d’emergència social que conté el nostre document “Fil a l’agulla” i és capaç de dir quines mesures accepta, amb quines dotacions pressupostàries i amb quins terminis d’execució, formes i indicadors de seguiment, donem per acabada la negociació del pla de xoc. Ja tenim el que volíem tenir respecte del pla de xoc. És el que necessitem. Ras i curt. I si ens ho donen demà, tot això que ens estalviarem. És així de senzill’, assegura Busqueta.

Això, de fet, podria passar avui mateix. Fonts de JxSí han assegurat a l’ACN que tenen la intenció d’acceptar les propostes concretes que la CUP ha posat damunt la taula sobre el pla de xoc.

Igualment, avui la proposta social de JxSí podria quedar tancada i llesta per a ser consultada a l’assemblea del dia 27. La CUP s’ha queixat aquesta setmana que JxSí no havia donat resposta ni tan sols a les propostes concretes que la CUP havia posat damunt la taula. Busqueta i Serra assenyalen que en les taules de negociació s’ha demanat d’acceptar ‘línies del programa de JxSí’ en matèries com ara l’habitatge, la pobresa energètica i infantil, la renda mínima garantida i l’assistència sanitària.

A més, els diputats han explicat que també s’han proposat mesures que no impliquen cost econòmic, la majoria, i només depenen de la voluntat política. D’una altra banda, asseguren que JxSí té línies vermelles. Concretament, diu la CUP, JxSí presenta seriosos problemes a l’hora d’acceptar de retirar el projecte de BCN World, el consorci sanitari de Lleida, els plans funcionals de Tarragona, el CIMS de Girona, la recuperació d’ATLL, el decret de plantilles, el VISC+ o les concrecions en els processos de privatització: ‘En aquestes qüestions, avancem en el debat, però no tenim cap proposta tancada, perquè per nosaltres cada mesura implica recursos, temps d’aplicació i d’avaluació. No pot ser simplement una proposta oberta i inconcreta’, es lamenta Busqueta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any