ACN Barcelona.-Les aigües mal depurades que arriben als rius i l’escorrentia de zones agrícoles poden potenciar l’expansió del cuc àncora, una espècie exòtica que parasita peixos d’aigua dolça, a la xarxa fluvial peninsular. Aquesta és la conclusió d’un nou treball realitzat per experts de la Universitat de Barcelona (UB) on també hi col·laboren representants de la Universitat de Canberra, de l’Estació Biològica de Doana i de la Universitat d’Otago, a Nova Zelanda. S’ha publicat a la revista ‘International Journal for Parasitology’. El cuc àncora és una espècie invasora d’origen asiàtic que afecta peixos d’aigua dolça (ciprínids i salmònids, en especial) i causa també moltes pèrdues econòmiques en piscifactories.

A la península va ser identificat per primer cop el 1973 al riu Esla, a Lleó. Avui té una distribució gairebé mundial i la seva dispersió s’associa a les activitats recreatives en rius i al comerç internacional de peixos per a l’aqüicultura.Els peixos d’aigua dolça són un dels grups animals més amenaçats del món, i un dels factors que ho podrien explicar és la seva vulnerabilitat creixent davant dels patògens que pertorben els ecosistemes naturals.El nou treball avalua els factors associats als episodis de parasitisme d’aquest cuc en dinou espècies de peixos, com la carpa, la truita comuna, l’anguila i el barb de muntanya. En concret, els experts analitzen com afecten els canvis de la qualitat de l’aigua i de l’hàbitat natural a la dispersió del cuc àncora en conques hidrogràfiques del nord-est peninsular —a Catalunya, el riu Ebre i la Garona— afectades per factors d’estrès ambiental comuns a bona part dels sistemes fluvials arreu del món.El cuc àncora està present a totes les regions hidrogràfiques analitzades, a excepció de les conques del Ridaura, la Sénia, el Garó i el Foix, en el cas de Catalunya. La contaminació per nutrients i l’alta conductivitat de l’aigua (per les aigües residuals abocades sense depurar) són factors que esperonen els casos de parasitisme del cuc àncora a la xarxa fluvial, segons els experts.Els contaminants mediambientals poden afectar el sistema immunitari dels peixos autòctons i fer-los més sensibles a les infeccions parasitàries. Quan el paràsit és tolerant als tòxics, es beneficia de la situació i parasita els peixos amb les defenses debilitades. Encara és més greu si el paràsit és un organisme exòtic i el sistema immunitari dels peixos natius no ha evolucionat amb l’espècie introduïda. Els peixos de riu que mostren taxes més altes d’infecció parasitària corresponen a cinc espècies natives: el barb cua-roig, el barb de l’Ebre, la madrilla i la bagra. Entre els peixos més afectats pel cuc també destaquen la carpa i el peix sol, que són espècies exòtiques.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb