La comissió d’investigació del 155 al Parlament de Catalunya ha aprovat el dictamen final amb les conclusions després de les diverses sessions i compareixences des de la seva constitució el 6 de novembre del 2018. La comissió ha aprovat les conclusions presentades pels tres grups independentistes (JxCat, ERC i CUP-CC) amb els seus vots. Així, la comissió ha inclòs al dictamen que considera necessària l’abdicació de Felipe VI i ha proposat que el parlament torni a reprovar el rei espanyol, a més de l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, i l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i l’ex-dirigent de Ciutadans Albert Rivera. Ara, aquest dictamen s’haurà de debatre i aprovar al ple del parlament.

En aquesta sessió hi ha participat el PP, que només va assistir a la constitució de la comissió, encara que totes les seves conclusions han estat rebutjades per la resta de grups.

JxCat, ERC i la CUP han explicat que tenen l’obligació compartida de defensar-se en bloc davant les agressions del 155, com ha explicat el diputat d’ERC Jordi Orobitg. També ha defensat que l’única sortida al conflicte passa per un referèndum d’autodeterminació. Carles Riera (CUP), ha posat en valor la diversitat de l’independentisme i ha criticat els càrrecs del govern que van obeïr i col·laborar amb el 155 sota les ordres de la Moncloa. Gemma Geis (JxCat) ha dit que el 155 va aplicar-se de manera il·legal.

Per la seva banda, els comuns han criticat que l’independentisme trenqués el consens amb la unilateralitat. El diputat Marc Parés ha constatat les mobilitzacions dels últims anys i la injustícia que pateixen els presos polítics.

Entre les consideracions aprovades per la comissió destaquen el fet de considerar imprescindible que l’estat espanyol ‘renunciï a basar la seva continuïtat a Catalunya en la coacció jurídica i l’ús de la violència’. També plantegen que la llei d’amnistia és la solució per reconduir la situació de presó i ‘reconèixer els abusos i reparar les víctimes’.

ERC ha advertit que el model d’ordre públic del Departament d’Interior ha canviat des de l’aplicació del 155 i s’instarà el parlament a considerar imprescindible que el Interior retorni al model d’ordre públic previ al 155, d’acord amb el que estableixen les conclusions de la comissió d’estudi sobre models de seguretat i ordre públic de la cambra.

A més, després que el comissionat per al desenvolupament de l’autogovern xifrés en 1.800 milions d’euros l’impacte econòmic del 155 a Catalunya, la comissió vol que el parlament insti el govern a exigir a l’executiu espanyol una reparació. Es reivindica la vigència del mandat polític de l’1-O i es critica que abans del 155 l’estat espanyol no va tenir voluntat de diàleg. A més, es qualifica l’aplicació del 155 com una acció política ‘perfectament assimilable a un cop d’estat’.

A instàncies de la CUP, s’ha aprovat la proposta de creació d’una comissió d’estudi sobre la recentraltizació, les restriccions de l’autogovern i les estratègies per exercir efectivament el dret a l’autodeterminació i incloure a l’informe de la comissió la relació d’entitats, institucions o empreses que hagin col·laborat de manera activa en l’aplicació del 155.

Les comissió també considera que el 155 va ser ‘un clar cas d’imposició de la raó d’estat per sobre de la raó democràtica’ i critica la repressió. A més, remarca que s’ha traspassat els límits constitucionals, que el 155 s’emmarca dins la causa general contra l’independentisme i que va representar una usurpació il·legítima de la voluntat popular. També s’hi explicita que no hi pot haver una solució al conflicte polític que no estigui basada en el consentiment explícit de la ciutadania de Catalunya.

A les conclusions també s’hi lamenta que alguns dels compareixents no hagin assistit a la comissió i es considera ‘un exercici de menyspreu a les institucions catalanes’. A més, es constata una actitud obstruccionista del Consell d’Estat espanyol per avalar la incompareixença de testimonis. Entre els 118 citats hi havia Pedro Sánchez i Mariano Rajoy; la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo; l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría; l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo; i els ex-ministres Juan Ignacio Zoido, Rafael Catalá i María Dolores de Cospedal. Cap d’aquests hi va acabar compareixent, escudant-se en un dictamen del Consell d’Estat espanyol que argumenta la seva incompareixença està justificada perquè com a alts càrrecs de l’executiu on han de retre comptes és al congrés espanyol.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.