Sert House, un espai mediterrani al costat del campus de Harvard

Casa de Sert
Francis Avenue, 64, Cambridge, Massachusetts, EUA
Mapa a Google

Aquest dijous i divendres, 1 i 2 d’octubre, el CCCB de Barcelona ha obert la porta a les jornades “Josep Lluís Sert. El llegat d’un arquitecte modern”, organitzades conjuntament amb la Graduate School of Design (GSD) de la Universitat Harvard (EUA) per a rellançar la figura de l’arquitecte i urbanista barceloní Josep Lluís Sert i López (1902-1983) “com una peça clau de la modernitat catalana de vocació internacional”. En el context del programa de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura, les ponències i debats d’experts, arquitectes i pensadors convidats a aquest seminari internacional han permès d’aprofundir en les tres grans etapes professionals i vitals –marcades per la guerra del 1936-39– d’una de les figures imprescindibles de l’arquitectura contemporània i, alhora, reconèixer-ne el llegat amb perspectiva actual.

La primera etapa, com a deixeble de Le Corbusier, artífex del grup GATCPAC i impulsor de l’arquitectura racionalista a Catalunya. La segona, caracteritzada per l’aterratge al continent americà fugint de la repressió franquista, el 1939, i també pels primers encàrrecs importants als EUA, com l’ambaixada a Bagdad. I la tercera etapa, ja ben consolidat com a pont entre el racionalisme europeu i el context nord-americà, marcada justament pel nomenament com a degà de la GSD de Harvard, una de les escoles d’arquitectura més destacades del planeta, del 1953 al 1969. “Tinc la vida dividida en capítols que porten noms de ciutats –diuen que va dir Sert–: Barcelona i ​​París, Nova York i Boston. Una vida nòmada amb massa canvis, però sense moments avorrits.”

En l’últim tram nord-americà –i brillantíssim– de la seva carrera, els càrrecs acadèmics a l’àrea de Boston van anar sovint de bracet amb encàrrecs arquitectònics, per la qual cosa els seus assaigs teòrics van tenir una plasmació plàstica en l’espai públic de l’estat de Massachusetts. Entre el 1958 i el 1965, per exemple, va concebre –amb una certa polèmica– el Holyoke Center (ara Smith Campus Center), un “elefant gris” d’estil brutalista enmig de casetes victorianes a Cambridge; del 1961 al 1963 va construir la residència d’estudiants graduats de Peabody Terrace, al mateix municipi universitari, seguint el concepte d’Unité d’Habitation de Le Corbusier; i entre el 1972 i el 1973 es va encarregar d’aixecar el Harvard University Science Center (ara rebatejat amb el nom de Zimmer Hall) i també de la residència d’estudiants New House –de maó vist– del prestigiós institut tecnològic MIT.

A banda l’obra més monumental i vistosa, d’aquest període també són dues propostes més reduïdes i personals: el Center for the Study of World Religions de la Harvard Divinity School, situat a Francis Avenue, 45, i especialment el seu domicili particular, vint números enllà de la mateixa avinguda. L’anomenada Sert House de Cambridge, seguint els principis del Modulor de Le Corbusier, fou construïda entre el 1955 i el 1957 com una veritable casa mediterrània, d’una sola planta i línies rectes, amb un gran pati central que aporta calma i llum a les estances que s’hi aboquen. Partint de la domus romana o dels monestirs amb cel·les entorn d’un gran claustre, la casa gira l’esquena al carrer per a obtenir la màxima intimitat de la vida familiar.

Set dècades després, el domicili que va compartir amb la seva muller Ramona Longás, amb les parets carregades de records íntims, continua allà mateix, en un contrast harmoniós amb les cases més clàssiques que l’envolten en aquest tranquil barri residencial, a tocar del campus de Harvard.

I una mica més: Abans de la casa de Cambridge, Sert i Longás van viure una dècada a Nova York, on va aixecar dos grans edificis d’apartaments a Roosevelt Island i també el domicili familiar, la Sert House de Locust Valley, a l’est de la ciutat dels gratacels.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat