27.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 27.07.2026 - 21:44
La temperatura fa un mes que no baixa dels 24 °C al centre de Barcelona, on prop de dues mil persones dormen al carrer. La calor extrema afecta tothom, però l’impacte és més gran per a qui no té un sostre on refugiar-se: el 58% de la gent que viu al carrer no pot descansar. Per això, la directora d’Arrels, Beatriz Fernández, insta l’Ajuntament de Barcelona a oferir urgentment més refugis climàtics i allotjaments per a les persones sense llar, i que la policia no multi pel fet de rentar-se a les fonts –la fundació Arrels recorda que no tothom té la sort de tenir una casa on dutxar-se i refrescar-se.
En Dani té 63 anys i va néixer a les muntanyes de Polònia. Fa deu anys que va arribar a Catalunya, i els primers vuit anys i mig va viure al carrer. Ara fa divuit mesos que comparteix pis amb una altra persona que també havia estat en situació de sensellarisme. Però és conscient que aquesta no és la realitat de la gran majoria de les persones que dormen al carrer. De fet, el 72% de la gent sense llar no té cap expectativa de viure en un habitatge.
Els estius, cada any més difícils
En Dani explica que les administracions recomanen que, durant l’estiu, tothom s’hidrati i es refresqui sovint, eviti les hores punta de més calor, i busqui ombres: “Tot això, si tens la sort de tenir una casa”, recorda.
Assegura que dormir al carrer a l’estiu és molt difícil. I cada any és més complicat sobreviure a les temperatures extremes. “Aquest any fa molta calor, i sense aigua corrent és difícil per a tothom.”
Subratlla que abans s’estava millor perquè les altes temperatures no eren tan intenses. “Ara la gent que viu al carrer té molta calor, i molta gent es mor. És difícil buscar ombres.”
Prohibició d’ús de les dutxes
Així mateix, lamenta que, abans, a la nit, podien fer servir les dutxes de les platges, però que ara ja no ho poden fer, d’acord amb les ordenances municipals.
A més, denuncia que moltes persones sense llar són despertades per la policia o per les brigades de neteja: “Abans, els agents no molestaven mai quan dormies. Ara hi ha més vigilància, aquest any és pitjor”, assevera.
Els hiverns són complicats per a les persones que viuen al carrer. Però els estius també, i com més va més: “A l’hivern tens sacs de dormir i cartons, es pot dormir.”
Ocupació dels espais
La directora d’Arrels explica que la calor afecta la salut física, sobretot a qui té malalties cròniques i cardiovasculars. Les altes temperatures també causen molts problemes a l’hora de descansar. Durant l’estiu, la població aprofita per ser més al carrer i s’ocupen més els espais públics: “Els horaris s’allarguen i la gent fa més vida fora de casa fins a la nit.” Això fa que les persones sense llar tinguin més problemes per a descansar, troben els espais ocupats i no poden resguardar-se als llocs on van habitualment: “Que l’espai públic estigui més ocupat els implica més soroll i més inseguretat.”
Que la gent faci més activitat als carrers durant la nit també fa que calgui més manteniment, i les brigades de neteja actuen més sovint i més d’hora. I això també impacta en les persones que intenten de dormir al ras.
La Guàrdia Urbana i els serveis de neteja les desperten i fan que s’hagin de desplaçar. “Tot això incrementa l’estrès que ja de per si representa viure al carrer”, assegura Beatriz Fernández.
Manca de refugis climàtics
Fernández comenta que no tots els refugis climàtics de Barcelona estan disponibles per a la gent sense llar durant l’estiu. Per exemple, algunes biblioteques municipals tanquen, o bé no s’hi pot accedir amb les pertinences d’aquestes persones.
Hi ha espais que també abaixen la persiana perquè els professionals o voluntaris fan vacances. Per això les persones sense llar veuen reduïdes les opcions on rentar-se i refrescar-se, i es veuen abocades a utilitzar fonts públiques. Però les ordenances de Barcelona en prohibeixen l’ús per a aquesta utilitat.
És per això que Arrels demana que la policia no sancioni qui utilitzi les fonts per la seva situació de sensellarisme. “Calen espais de molta baixa exigència, més espais d’emergència i allotjaments nocturns”, reclama Fernández.
Així mateix, la directora de la fundació insta les administracions a mirar més enllà de l’estiu, per entendre que el canvi climàtic impacta directament en la vida de la gent que dorm al ras. És per això que insta a aplicar solucions més transversals i de llarga durada, amb allotjament estables i perdurables.
“El sensellarisme és un problema cronificat”, resumeix Fernández, que insisteix que cal una mirada transversal amb polítiques que tractin la salut, l’habitatge i també la protecció de les persones sense llar.
