Ahir va ser una gran diada, com any rere any, el poble no va decebre. Units, alegres i combatius, com ens va ensenyar el poeta, van omplir els carrers de Barcelona, obedients a les indicacions de les forces socials i polítiques. Armats amb tot el kit: samarretes, gorres, bosses, estelades, llaços i molt de groc. Amb el somriure de la il·lusió enganxat als llavis i l’amargor al cor de saber que no hi som tots, ens falten els presos i els exiliats.

Explicava la Mercè Rodoreda que ‘el món és com una funció, però el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que es queden van fent com si no hagués passat res’. Quan acaba la funció de l’Onze de Setembre i s’apaguen els llums, en arribar a casa, treure’s la samarreta i doblegar l’estelada, la sensació és agredolça, contents per l’èxit i per haver-hi participat, però amb la percepció d’haver estat un figurant en aquesta gran obra. L’11 de setembre de 2017, tots tenien una missió: la del primer d’octubre i el compromís dels polítics: la independència. El primer d’octubre passat, el poble va demostrar que era el protagonista d’aquesta funció i dignament va suportar els cops de porra i va defensar les urnes. I el 3 d’octubre, la seva actuació va ser estel·lar. Després van venir les decepcions, la classe política no va estar a l’altura; malgrat això, n’ha pagat injustament les conseqüències, i ara són a l’exili o a la presó, i el poble, sense decebre, continua confiant-hi.

Avui és 12 de setembre, no queden restes de la gran funció d’ahir pels carrers de Barcelona, ara és l’hora dels polítics, comptant amb el gran protagonista d’aquesta funció: el poble. Amb la veritat davant de tot, sense paraules grandiloqüents, sense sembrar falses esperances, però amb un full de ruta clar, estudiat i ben dirigit, on queden ben repartits i definits els papers d’aquesta funció i sobretot ben explicats, on l’attrezzo és important, però no indispensable, on el paper dels exiliats i els presos, com ells mateixos han deixat escrit, és important, però sense oblidar l’objectiu de les seves penalitats: la independència.

A diferència de la funció de la vida que ens explicava la Mercè Rodoreda, aquesta funció no sabem com acaba, però ningú no vol fer veure que no va passar res. En aquesta gran funció, el poble és el protagonista, no caiguem en l’error de convertir-lo en un mer figurant.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb