10.09.2026 - 15:29
|
Actualització: 10.09.2026 - 16:20
La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa sobre la gestió de la gota freda ha tornat a refusar de demanar a la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, que aporte voluntàriament el registre de trucades i comunicacions del 29 d’octubre de 2024.
En una interlocutòria feta pública avui pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la magistrada desestima els recursos de les dues persones investigades en la causa, l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso, contra una interlocutòria anterior. La fiscalia també havia demanat que es desestimessen tots dos recursos en un informe del 10 d’agost.
En aquella resolució, del 22 de juliol, la jutgessa havia refusat de demanar a Bernabé que aportés voluntàriament les seues comunicacions, però sí que havia acceptat de fer aquesta petició al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo.
En la nova interlocutòria, la jutgessa remarca que l’aportació dels missatges o de la informació i les dades sobre les comunicacions era voluntària per la naturalesa dels presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència que s’investiguen. També recorda que ni la delegada del govern espanyol ni el president de la CHX són part en el procediment.
Tots dos hi intervenen com a testimonis i, segons la magistrada, l’aportació d’aquests missatges i trucades no es pot justificar per un possible efecte sobre l’actuació de les persones investigades, encara que se n’haja demanat reiteradament la investigació. Recorda, a més, que l’Audiència de València ja ha confirmat la negativa a investigar-los.
Sobre la petició de la defensa de Salomé Pradas, la jutgessa diu que no es vincula a cap prova, testimoni ni necessitat de comprovar una comunicació o cap altra circumstància que justifique tornar a demanar voluntàriament aquestes comunicacions.
Bernabé va declarar com a testimoni el 14 d’abril de 2025 i va explicar que les telefonades constaven en un mòbil personal. Segons la magistrada, aquesta circumstància impedeix que el tribunal li torne a oferir d’aportar els missatges.
La jutgessa diferencia aquest cas del de Miguel Polo, que, quan va declarar com a testimoni el 19 de setembre de 2025, va explicar que ja havia lliurat el registre de telefonades a la comissió d’investigació de la gota freda de les Corts. Com que Polo l’havia aportat voluntàriament i durant la declaració judicial no li havien demanat les comunicacions, la magistrada va considerar procedent d’oferir-li que les aportés voluntàriament a la causa.
El recurs de Pradas argumentava que calia obtenir la informació que circulava entre les diferents administracions durant les hores crítiques del 29 d’octubre. La jutgessa considera que una referència genèrica a la necessitat de saber quina informació circulava és del tot insuficient per a tornar a fer la petició a Bernabé.
La resolució diu que el recurs no concreta per què cal verificar les comunicacions de Bernabé ni identifica discrepàncies entre la seua declaració i fets constatats, documents aportats o informes que facen necessari de tornar-li a oferir que aporte les comunicacions.
Segons la jutgessa, l’argumentació parteix d’una premissa errònia per manca de concreció i implica un desplaçament i una elusió clars de les responsabilitats en la vigilància d’un element tan important com el control dels barrancs. La magistrada considera que aquesta responsabilitat corresponia a qui exercia la direcció del pla, és a dir, les dues persones investigades. Afegeix que Pradas i Argüeso tenien una “posició de garant” d’ençà del moment en què es va activar el pla i durant les diferents situacions de pre-emergència i emergència, quant a evitar un resultat mortal o lesiu.
Per una altra banda, el recurs d’Emilio Argüeso atribueix a Bernabé un ús selectiu del registre de telefonades per a sostenir afirmacions perjudicials per a les persones investigades. La jutgessa considera que aquesta acusació és difícil de sostenir perquè la testimoni no va aportar cap llista de telefonades.
A més, remarca que Argüeso no aporta cap indici ni fa referència a cap comunicació de Bernabé la veracitat de la qual sigui qüestionada.
La interlocutòria també explica que Bernabé va aportar, per mitjà de Polo, captures de pantalla de dues comunicacions entre tots dos. En una, enviada a les 14.25, s’advertia del possible desbordament del riu Magre a l’altura d’Utiel. En una altra, de les 16.16, s’informava de la possibilitat que l’embassament de Forata aboqués aigua pel sobreeixidor al cap de dues hores per la pluja a Utiel i Requena. Segons la jutgessa, la fiscalia sosté que no consta que els responsables de l’emergència desconeguessen aquesta informació.
La resolució no és ferma. Pradas pot presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de València en cinc dies. En el cas d’Argüeso, la jutgessa té temps per a presentar dins el termini el recurs d’apel·lació que havia interposat subsidiàriament i continuarà la tramitació abans de remetre les actuacions a l’Audiència.