
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Ahir va ser un dia per a recordar molt temps. Molt significatiu. Primer la jutgessa Lamela va exonerar Florentino Pérez i cinc ex-ministres del govern espanyol, tant del PSOE com del PP, de les acusacions de malversació, frau i suborn per l’escàndol del Castor. Poc després de migdia va esclatar una autèntica bomba informativa, quan l’Audiència de Navarra va deixar en llibertat els violadors de la Manada, només amb una fiança de sis mil euros. Entremig, la batllessa de Berga havia estat condemnada a sis mesos d’inhabilitació, acusada d’haver mantingut l’estelada penjada al balcó municipal, i el coordinador de Mossos per la República havia denunciat vexacions en la seua declaració davant la Guàrdia Civil, que l’investiga.
De fa molt de temps, cada dia ens arriben notícies de decisions judicials que indignen. La doble mesura judicial és un autèntic escàndol. I l’exemple de Navarra és incontestable: els jutges consideren que el fet que un dels violadors de la Manada siga un guàrdia civil i un altre un militar no té importància perquè tots dos eren fora de servei. Però, en canvi, la pena contra els xicots d’Altsasu és agreujada, malgrat que el guàrdia civil involucrat en aquell cas també anava vestit de carrer i es trobava fora de servei. Uns els tracten d’una manera i uns altres d’una altra, independentment de què hagen fet i de què siguen acusats. Tota una lliçó per a entendre què no és justícia.
Dins l’estat espanyol és com més va més evident que, molt particularment la Guàrdia Civil i la justícia –i concretament aquella part de la justícia més relacionada amb els afers polítics–, formen un estat paral·lel, profundíssim i negre. Que té una agenda pròpia i que serveix el poder de manera impune. Tant hi fa què vote la gent, què diga el parlament i qui mane al govern, que ells continuen veient el món en blanc i negre. Afavoreixen els seus i ataquen els qui consideren contraris, cosa que reflecteix una manera d’entendre el seu paper literalment guerracivilista i completament enfrontada a la neutralitat que una democràcia reclama als servidors públics.
Un dels grans, gravíssims errors, de la transició va ser no dissoldre la Guàrdia Civil ja de bon començament. Un altre va ser no depurar l’administració de justícia. Alfonso Guerra es va emocionar amb la Guàrdia Civil, malgrat dir que era lector de García Lorca, i la va salvar de la dissolució quan era el moment de liquidar-la. I mai ningú no es va prendre seriosament la tasca de netejar en termes democràtics l’administració de justícia. Ben al contrari: fins i tot el Tribunal d’Ordre Públic franquista, el pitjor de tots, va ser enllustrat, reciclat i habilitat fins avui. Es van fer servir els mateixos jutges, els mateixos funcionaris, les mateixes màquines d’escriure, les mateixes cadires, els mateixos cendrers, els mateixos calabossos, fins i tot el mateix edifici durant anys i anys. Les inèrcies només s’acaben si s’actua amb contundència i el preu de no haver-ho fet és ben vistent.
Avui, quan molta gent assisteix espantada a l’alliberament dels membres de la Manada, cal dir que això no és un acte de justícia, sinó de solidaritat ideològica i política. Hi ha uns jutges, fastigosament masclistes –que el masclisme també formava part del cor ideològic del franquisme–, que simplement consideren que aquells violadors són ‘dels seus’. Perquè són guàrdies civils i militars. Simplement per això, que, com ja passava en l’Espanya franquista, ho tapa tot. Perquè ells creuen fermament que encara hi ha bàndols, els bàndols que van legitimar el règim de Franco i de retop la monarquia creada per Franco. Ells encara pensen que hi ha els guanyadors i els rojos separatistes. I la justícia no és igual si ets en l’un costat o en l’altre i la guàrdia civil no et tracta igualment si ets en l’un costat o en l’altre. És tan cru com això. Tan lamentable com això. Tan repugnant com això.
Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.
Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
43 comentaris dels subscriptors

Delfí Sabartés
22.06.2018 | 18:45
Una denúncia de les més clares i entenedores per a tothom!
Gràcies Vicent.

Sergi Guitart
22.06.2018 | 14:43
I tot el que no sabem… La realitat supera la ficció… Als independentistes ja ens va bé per això que vagin fotent cagades d’aquest calibre..
Però parlant amb amics espanyolistes indignats amb tot això als qui segueixo fotent la tabarra independentista em pregunten quins jutges i fiscals i exèrcit tindrà la república aquesta que es vol fer efectiva ‘a sac’.
I no ho sé respondre.. No sé si no n’hi haurà i serà com l’anarquia, o primer obriran places d’oposicions i tot això, o si els organismes espanyols i de la EU seguiran treballaran ‘molt a gust’ i ‘de gratis’ per nosaltres tal com diu la llei de transitorietat.. no els puc donar una resposta convincent..
De fet els dic que ‘a sac’ em sembla que no s’implementara res, per moltes manis que es facin, és materialment impossible a sense kaos previ..
I respecte al tema manada, com això salti als media internacionals tindrem turisme de borratxera i de violacións en manada.. Deu estar content el gremi turístic i el sector femení amb nonse quantes dones ministres al capdavant… Els que vinguin amb filles podran contractar seguretat privada al pack turístic…

Josep Albà
22.06.2018 | 12:52
Consumatum est.
No valen arguments ni excuses ni estratègies.
Torra, al costat del botxí i dels seus cómplices. Torra, al costat dels feixistes.
Confirmada la rendició, confirmada la vergonya, confirmada la traició.
Algun dia ho pagaran.

Josep Albà
22.06.2018 | 11:50
No sé a què venen tants escarafalls.
Hi ha realment algú decent a Catalunya que no sàpiga exactament què són la Guardia Civil i la immensa major part de la judicatura española?
Hi ha algú que no sàpiga exactament què són els partits del 155 i el Borbó que els comanda?
Avui será un dia més important que ahir, perque avui el President Torra parlarà al país, i només hi ha una cosa important a dir:
Confirmar la rendició incondicional de Catalunya a l’estat feixista español, o Declarar que som República i que no ens rendim ni ens rendirem. És a dir: compartir palco amb el Borbó i els seus cómplices o deixar-los plantats.
És així de senzill.

Tomàs Mulet
22.06.2018 | 10:57
La merda va augmentant i cada cop costa més respirar.
Aviat no es podrà més.

Oriol Ribera
22.06.2018 | 10:44
Llibertat,i Republica
🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻adeu 👑🇪🇸

Josep Pasqual Gil
22.06.2018 | 10:18
Fins quan l’anacronisme, únic a EU, d’una policia militar del XIX sobre una població civil al XXI ? Fins quan el Tribunal de Orden Público – Audiencia Nacional, de pedigrí feixista? Un estat dins l’estat és la màfia institucional.

Josep Maria Martín
22.06.2018 | 10:11
No veig la diferència entre aquest España dominada per la guàrdia civil i la Sèrbia de Radovan Karakcic.
Ens estan balcanitzant gradualment.

Enric Vilar
22.06.2018 | 09:57
Naturalment s’ha de fer el mateix amb aquesta judicatura vergonyant de l’edat Mitjana amb olor de naftalina. Llarena i altri jubilats ipso facto. Que Estrasburg faci la seva feina. Tenim bons judges joves i néts de limpio. No volem el jovenet net de nieto del clàssic judge franquista tradicional. Jove i fresc de veritat.
Finalment, Sr Vicent, Moltíssima gràcies per el sumari de la merda en què ha esdevingut Espanya, i m’apresso a enviar el seu article /sumari arreu del món civilitzat. Gràcies de nou.

Pep Agulló
22.06.2018 | 09:49
LA “MANADA” JUDICIAL…
Hem de creure (encara que els feixismes també n’han format i en formen part) que hi ha una cosa que en diem civilització occidental, parlem del pensament de la Grècia clàssica, del dret romà, de revolucions que ens han fet avançar en la igualtat i justícia social, que s’han escrit en lleis que fonamenten la justícia, etc. però quan veiem la bàrbara interpretació que en fan els jutges espanyols ajudats pels informes de la guàrdia civil, pensem que les lleis queden lluny de la civilització, i que només són excuses que es poden retorçar fins l’indicible, per imposar-nos la seva ideologia, els seus valors feixistes que emanen de dogmes “sagrats” com la unitat de la pàtria, l’hegemonia del patriarcat enfront de la dona, la divisió social en termes de gerracivilisme, etc. En qualsevol moment tots podem caure en les urpes de la justícia espanyola i de la guàrdia civil, llavors, només podem esperar quin grau de venjança se’ns aplicarà perquè d’entrada sempre som culpables davant la seva llei. Primer trien el càstig al disident i després “afinen” la llei. Si volen castigar fort (idees) “rebel·lió”, si volen perdonar (violacions) “abusos sexuals”… Pel càstig en sabrem les accions comeses pels subjectes i de la seva escala social, així de clar.
L’editorial ens torna a insinuar que no depurar les institucions feixistes va ser un error. Un error no dissoldre la guàrdia civil, no dissoldre el TOP i refer-lo en l’audiència nacional, no depurar l’exèrcit, el cos judicial, no jutjar el franquisme i els franquistes, etc… No va ser un error, va ser una traició. La “transició”, el neofranquisme ha sigut la planura per on no ha deixat de cavalcar la “manada” des del 1936. Nosaltres haurem de “a cabalgar hasta echarlos en el mar…” que canta Paco Ibànez.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Francesc Font
22.06.2018 | 09:49
Manada, cas Castor, rapers i titellaires, presos polítics,… La cosa és ben senzilla, No es tracta ja que la Justícia, amb majúscula, com un dels tres poders de l’Estat com és sigui o no independent de l’executiu, o govern, de torn, sinó que en aquest moment està quedant prou clar que una part prou ample del poder judicial s’ha destapat a si mateix com a independent del més senzill concepte de justícia.
Justícia com a virtut moral. Com a sentit moral de igualtat entre tots els ciutadans. Com a defensa de l’oprimit anònim davant de l’opressor poderós o prepotent. De defensa de la llibertat davant la injustícia, De l’agredit davant de segons quins agressors…
Tal i com s’estan descabdellant els esdeveniments judicials en àmbits ben diversos, els espanyols es poden trobar que aquell “a por ellos”, que a molts, massa, fins i tot els va fer gràcia, també ha començat a incloure’ls a ells

Enric Vilar
22.06.2018 | 09:45
Bé, Sras i Senyors. Alguns de nosaltres amb fortas arrels també d’altres països més avançats en democràcia de veritat i justícia independent que funciona, faja molt temps que hem vist i previst que Espanya està implosionant.
Com a tal, el fenomen s’accelera. Entre la justícia, el borbó, el a por ellos, la hipercorrupcio, el feixisme-falangista del partit de cartró perdre C, i tots els etcs’.
Solució. Votar monarquia o República, després desmantellar la força político militar represiva o Guardia Civil, que te la funció exclusiva de ser l’aparell controlador i repressiu d’Estat, sigui quin sigui el Poder, en majúscula.
Catalunya o te més fàcil perquè som 7M de Catalans, més que Finlandia o Dinamarca.
La Ñ ho té. més fotuts però, però, és pot fer i us ajudarem

Joan Calsapeu
22.06.2018 | 09:22
no hi ha justícia, ni hi ha autoritat
– que volen aquesta gent ?
– que pretenen ?
– que cerquen ?
– que provoquen ?
on no hi ha justícia, ni hi ha autoritat, insurrecció popular !

Marina Adillon
22.06.2018 | 09:19
El meu pare, que es definia a si mateix com el seu llibre: “El último soldado del POUM”, sempre deia que la transició s’estava fent molt malament i que nosaltres ho pagaríem car. També repetia: mig món no podrà menjar però l’altre mig no podrà dormir. Quanta raó!.
Continuem estirant l’estaca!!!, no defallim!, els nostres mig esporuguits pares ja no hi són però els nostres fills tenen una nova i atrevida força que ens recolza i acompanya. Ens en sortirem!!!

Jordi Tudó
22.06.2018 | 09:12
Un editorial dur, clar i net.
Una autèntica vegonya, i ja no només per la democràcia o l’independentisme, moralment no es pot entendre com gent com els Florentinos o les màfies de l’Ibex 35 campin amb la seva veritat impune per davant dels nassos de tohom.

Anna CASACUBERTA
22.06.2018 | 09:08
I encara hi ha qui diu que per arribar a un referèndum pactat no cal córrer i que les negociacions poden durar anys!!! Els catalans hem de marxar com més aviat millor i deixar tota aquesta injustícia pels que l’han creada i la mantenen.

Albert Miret
22.06.2018 | 08:50
Una de les característiques del despotisme és exactament aquesta. No només cal imposar la teva voluntat, sinó que has d’humiliar profundament al contrari, l’hi has de demostrar que fas les barbaritats que vols i de la manera més cruel, per a conduir a l’enemic a la depressió i al complet convenciment que no podrà mai superar el teu poder. I això és el que han fet històricament i estan fent ara. Ho fan a cara descoberta, sense gens de vergonya ni sense cap por de ser expulsats d’organismes que, en realitat durant molt de temps els han sigut completament incòmodes excepte per la facilitat amb què els han pogut robar. Saben que ho estan perdent tot, que la seva “España unida e indivisible” ja és pura entelèquia, però viuen entestats en la seva violència mental, la seva incapacitat d’evolucionar i la seva -diguem-ho clar d’una vegada- malaltia nacionalista rància, que sempre reapareix quan ja no queda cap altre valor. Han educat al seu poble en la barbàrie i l’odi contra tothom que no sigui com ells. Ara, aquesta política se’ls està girant en contra i cada vegada té al govern més presoner. Fixem-nos que quan és per exemple Alemanya que els contradiu en alguna cosa, també li mostren tot l’odi que poden i desitgen que els posin bombes i tot. I això no li va gens bé al govern. Tampoc li van gens bé al president Sánchez les darreres manifestacions de la “no justícia” que fan desvergonyidament i de forma continuada els seus Jutges, que ja van sent la riota del món.

Salvador Aregall
22.06.2018 | 08:44
Evidentment que hi ha bàndols. Hem de tornar a repetir que la transició va ser un pacte “lampedusià” amb el franquisme?. Els procés d’independència català ha desfet la fina capa de camuflatge democràtic de l’estat espanyol, i ara se li veu l’autentica cara. Son els mateixos de sempre, de fa tres-cents anys. El problema que jo hi veig és que tenen a favor una pila de gent humil, desarrelada, des culturitzada, que viu d’esquena al país que va acollir els seus pares o avis, que tenen un lligam emocional molt simple, poc elaborat, amb allò que en diem Espanya, però molt fort quan se senten qüestionats perquè no en tenen d’altre, perquè, malgrat dues o tres generacions, segueixen sense sentir-se catalans. El feixisme se serveix d’aquesta gent humil i simple, sense ells no són res. És un terreny molt difícil. El sistema educatiu català ha fet molt bona feina, la proba la veiem en les ganes de revertir-ho de l’estat espanyol de forma reiterada, però després hi ha el barri, la família, la fàbrica … això té més força. Aquesta gent hauria de veure que amb un país nou, amb la independència, hi ganya molt. Com els hi farem entendre?. El Procés Constituent ha de penetrar en aquestes bosses enquistades de població, ha de remoure consciències.

Julio Montabes
22.06.2018 | 08:39
(Disculpeu la repetició, de vegades sembla que no s hagi pogut enviar el comentari)

PAU BOLDU
22.06.2018 | 08:38
Article bo, molt bó, pero t’has deixat l’altre vector que es el OPUS-DEI, aquesta secta criminal, de lladres i malvats, que esta a la justicia, a l’administració, a l’ibex35, a les forces de seguretat, a tot arreu, i que amb el franquisme es va apoderar de tot i continua igual,
Quan vec al Faine, penso que es el fill de Franco i d’Escriba de Balaguer, els dos bons franquistes i lladres

Julio Montabes
22.06.2018 | 08:36
La Guàrdia Civil és una mena de secta – tribu. Aïllen els seus membres i famílies de la societat per donar-los la il·lusió de no pertànyer-hi per, d’aquesta manera, facilitar-los la repressió sense problemes de consciència.
No ens ha d’estranyar que els jutges del règim hi vegin aplicable els delictes d’odi. Entenen que la GC és una minoria sectària o tribal i no els falten motius.
Són una tribu. Comparteixen elements de tribu, com l’aïllament en espais separats de la resta del cos social, les tètriques cases-caserna.
Són una secta perquè una ideologia particular, d’orientació feixista, s’escampa per tot el col·lectiu com a element de reconeixement del i acceptació dintre del grup.
Efectivament Vicent, es va malbaratar l’oportunitat d’acabar amb aquesta aberrant indtitució paramilitar, relíquia del passat més fosc de l’estat espanyol.
Com es va perdre l’oportunitat de depurar el jutgeram feixista i passar comptes amb els vividors i oportunistes fratricides que van ser apadrinats per l’amic de Hitler i Mussolini i catapultats aixi fins a la cadira dels invitats del president del Estats Units.
Hi havia molta pressa per ocupar cadires, parcel·les de poder i bons sous i beneficis com a polítics i els núvols d’assessors que els acompanyen. Morder poder i embutxacar-se’n prebendes i beneficis.
Els que en el 78 denunciàvem la Reforma política i anunciàvem el que ara està passant, que les estructures constitucionals són tan fàcils de canviar per anorrear el mínim poder de les CCAA, dels drets fonamentals, que un exèrcit de jutges i magistrats del TC podrien transmutar un text anodí com és la CE78 en allò que volguessin, perquè, al cap i a la fi els reformistes deixaven en mans dels jutges feixistes la interpretació del nou text.
Això que escrius ara Vicent ja ho deien en el 78 el Moviment Comunista, els altres i altres grups del que amb ànim excloent es va titllar llavors d’extrema esquerra. El PNB i aquí ERC tampoc es van incorporar al carro del reformisme, però la resta dels que després es van autodenimonar demòcrates, amb voluntat excloent dels altres d’aquest club selecte, es van apuntar correcuita al repartiment de despatxos i demolició del capital antifeixista acumulat pels resistents contra la dictadura, ETA (sí ETA) entre ells.
Covardia i egoisme, el mateix mal, el mateix perill que ara ens amenaça de convertir uns fets de valenta resistència democràtica, els fets de l’octubre català, en un delicte per als feixistes del 155 i un somni impossible i perillós per als polítics claudicants.

Julio Montabes
22.06.2018 | 08:34
La Guàrdia Civil és una mena de secta – tribu. Aïllen els seus membres i famílies de la societat per donar-los la il·lusió de no pertànyer-hi per, d’aquesta manera, facilitar-los la repressió sense problemes de consciència.
No ens ha d’estranyar que els jutges del règim hi vegin aplicable els delictes d’odi. Entenen que la GC és una minoria sectària o tribal i no els falten motius.
Són una tribu. Comparteixen elements de tribu, com l’aïllament en espais separats de la resta del cos social, les tètriques cases-caserna.
Són una secta perquè una ideologia particular, d’orientació feixista, s’escampa per tot el col·lectiu com a element de reconeixement del grup i acceptació dintre del grup.
Efectivament Vicent, es va malbaratar l’oportunitat d’acabar amb aquesta aberrant indtitució paramilitar, relíquia del passat més fosc de l’estat espanyol.
Com es va perdre l’oportunitat de depurar el jutgeram feixista i passar comptes amb els vividors i oportunistes fratricides que van ser apadrinats per l’amic de Hitler i Mussolini i catapultats aixi fins a un tron i d’aquí a la cadira dels invitats del president del Estats Units.
Hi havia molta pressa per ocupar cadires, parcel·les de poder i bons sous i beneficis com a polítics i els núvols d’assessors que els acompanyen. Mordre poder i embutxacar-se’n prebendes i beneficis.
Els que en el 78 denunciàvem la Reforma política i anunciàvem el que ara està passant, que les estructures constitucionals són tan fàcils de canviar per anorrear el mínim poder de les CCAA, dels drets fonamentals, que un exèrcit de jutges i magistrats del TC podrien transmutar un text anodí com és la CE78 en allò que volguessin, perquè, al cap i a la fi els reformistes deixaven en mans dels jutges feixistes la interpretació del nou text.
Això que escrius ara Vicent ja ho deien en el 78 el Moviment Comunista i altres grups del que amb ànim excloent es va titllar llavors d’extrema esquerra. El PNB i aquí ERC tampoc es van incorporar al carro del reformisme, però la resta dels que després es van autodenimonar demòcrates, amb voluntat excloent dels altres d’aquest club selecte, es van apuntar correcuita al repartiment de despatxos i demolició del capital antifeixista acumulat pels resistents contra la dictadura, ETA (sí ETA) entre ells.
Covardia i egoisme, el mateix mal, el mateix perill que ara ens amenaça de convertir uns fets de valenta resistència democràtica, els fets de l’Octubre Català, en un delicte per als feixistes del 155 i un somni impossible i perillós per als polítics claudicants.

Xavier Fabregat
22.06.2018 | 08:23
josep SELVA, ” El poder es guanya o es perd en l’enfrontament directe.” 👌🤝👏👏👏👏👏

Víctor Gonçal
22.06.2018 | 07:57
Magnífic comentari, Carme Garcia. Centrar ahir els crits contra el masclisme i el patriarcat no és sinó una manera d’estendre la taca i fer-la anònima i genèrica, a més de tapar el fons de la injustícia d’ahir, que és la complicitat de la justícia espanyola amb els seus delinqüents uniformats. Aquí hi ha uns culpables gens anònims, tant de la violació com del seu alliberament. L’escàndol ahir no era la violació en sí mateixa, certament fonamentada en el masclisme, una violació que de ben segur hauria rebut un tracte molt diferent de no haver-hi participat un militar i un guàrdia civil. L’escàndol és que un delicte molt greu queda un cop més impune per coincidència ideològico-feixista entre delinqüents militaritzats i delinqüents togats.

LLUÍS CASTILLO
22.06.2018 | 07:56
Molt d’acord Vicent, és com deia Kissinger d’en Trujillo “is a son of a bitch but is our son of a bitch”. Doncs això. Salut.

eva salas
22.06.2018 | 07:39
el pitjor i el més trist d’ahir: la mort del sense sostre que vivia a la pl. Catalunya, el veia cad matí brçat ls seu gossos.
Quinaporqueria de ciutat ens esta quedant. on ou policia que permeteu agressions feixistes i intolerants. VERGONYA!!! Porqueria de Barcelona!!

Carme Garcia
22.06.2018 | 07:17
Jo vaig anar a la concentració que es va convocar davant de l’Ajuntament de Barcelona. Gairebé es va omplir Sant Jaume, però les consignes que es van cridar van quedar en els coneguts eslògans contra el masclisme i el patriarcat, els parlaments del final van seguir el mateix patró. No dic que no hi hagi masclisme. No dic que no hi hagi patriarcat. Però aquest cas té a veure amb una mentalitat amb el dret de cuixa -en tots sentit, en el sentit més ampli possible- que la Guàrdia Civil encara creu que té. I la justícia els dóna laó. Si un militar o algú d’un cos policial delinqueix, hauria de ser expulsat automàticament. Si viola, la justícia hauria de ser especialment dura amb ells perquè estan fent el contrari d’allò que haurien de fer. Per mi, el que estan fent amb els nois d’Altsasu és una flagrant violació, i que a la concentració d’ahir ni s’esmentés l’abús perpetrat per la justícia en connivència amb la Guàrdia Civil em sembla immoral. El fet que abusin també de companys d’un altre cos policial només demostra que el problema de la manada no va de només de masclisme, va de guardia civil i justícia. Va de mentalitat franquista-medieval hipòcrita i bruta. I el silenci d’ahir a la concentració demostra que no és només la justícia, qui els reconeix el dret de cuixa, és també l’estat, i el que és pitjor, també els partits i la societat. Ahir ja no devien saber quin estament regirar i van tapar l’escàndol del Castor amb l’alliberament de la manada, dos pardals d’un tret. I el carrer buit. Els quatre que vam sortir, mirant cap a una altra banda. Els hi està quedant una divisió periòdica pura.

jordi Rovira
22.06.2018 | 07:07
Mentrestant el rei, el senyor Felip vi, va parlant de democràcia. Cada vegada que el treuen pel món, els diu i repeteix que el seu estat és una democràcia. Què pot ser en dubta?
Efectivament, estant davant d’una sèrie de “temes interns”: la descomposició de l’estat.
I efectivament, les necessitats d’un sanejament cada vegada es fan més evidents. I tan s’hi val; Alemanya i França són dos països independents, però la cura contra el nazisme es va haver de fer igual.
El nou món a venir, no només canviarà el petroli com a font d’energia…

David Gallifa
22.06.2018 | 06:52
No es casualitat que hagi coincidit tot el mateix dia. Es tot premeditat i organitzat pel Regim de l’INjusticia Espanyola. M explico: han d tapar el mes greu, que es el tema Castor, i ho fan amb l escandol d un tema menor pero q saben que aixecarà tal escndol que taparà el primer. Per que la magnitud de diners del tema castor es molt gran e important pel ibex35

Josep Usó
22.06.2018 | 04:51
No va ser un error, deixar la GC i la justícia sense tocar en la transició. Va ser garantir-se la supervivència com a sistema. Són el seu blndatge en contra nostra.

Antoni López
22.06.2018 | 01:50
Jaume Vall ha arribat al pinyol. Si es menysté la historia mai s’entendrà l’ànima d’un poble, la seva manera d’enfrontar els problemes i la Espanya actual es la deixalla de la Contrareforma.Les coses són ,NOMÉS, d’una manera siguin quines, i com siguin les variables que imposa el pas del temps. No varen guanyar una guerra per entregar la pau a la democràcia, que, aixemplant l’espai de la llibertat individual ho exposa TOT a la crítica, incloses la espasa i la creu. D’aquesta faiçó la desobediència es transforma en pecat i contra el pecat tot es lícit i , “NATURALMENT”, legal perquè el pecat es intolerable. La pregunta és: tot això ho valoren els polítics ?.Saben,realment,a que s’enfronten?.La PRIMERA reacció de l’Estat, de l’estat operatiu del que parla en Partal, els va sorprendre, i les dissidències internes continuen. Són mals símptomes….perquè es un enfrontament contra la historia. Axis ho veig. Salut i sort.

Dani Franch
22.06.2018 | 01:11
Això que ha passat avui, ja fa anys que ho coneixem, però nosaltres podem seguir amb la nostra eterna indignació i victimisme i seguim al mateix lloc de sempre, una autonomía de fireta, que no és valenta per a fer el salt.
A mi em sorprèn, que la gent encara es sorprengui d’aquestes coses que passen a spain.
Això és pura covardia

Ricardo Juanola
22.06.2018 | 01:10
Doncs si no volem continuar sent víctimes de tant d’abús i de tanta injusticia, marxem ja: PROCLAMACIÓ UNILATERAL D’INDEPÉNDENCIA: PUI
(…que la DUI ja està feta)

LLuís Paloma
22.06.2018 | 01:09
Jo també estic indignat. I no reconec la (in)justícia espanyola com a vàlida. De fet, tan bon punt implementem la República cal fer neteja. Per una simple qüestió de seguretat nacional.

Roman Sauret
22.06.2018 | 01:08
La gallina diu que no
Visca la Revolució
PS: val la pena rescatar aquesta cançó. Rabiosament actual!

Josep Jallé
22.06.2018 | 01:07
Tot el referenciat de les darreres hores i més, moltes més coses que no cabrien en uns quants fulls, confirma que no hi ha hagut evolucions en l’ADN mesetari i províncies assimilades. No es modifica aquests ADN social en 40 ni en 400 anys perquè en la seua pràctica no en tenen cap necessitat. Les lleis podran canviar però els aplicadors son essers que no ho han fet. Tant son els uns com els altres. La “justícia” que s’aplica és la que respon a una síntesi molt simple, per tant intel·ligible a les masses de votants del bloc 155: Proteger al afecto, castigar al desafecto y al indiferente, la legislación vigente.

Jordi Nogués
22.06.2018 | 01:06
Mai com aquests darrers mesos ha estat tan viva la sensació de que per a molts sectors de les institucions de l’Estat, ells són els guanyaors de la guerra civil (“Para que coño la ganamos, sino?) i nosaltres els catalans en som els vençuts als que cal seguir humiliant i tractant com a vençuts. m’agradaria sentir la opinió d’algun dels que durant anys els hi ha caigut la bava lloant l’exemplaritat de la “Transición”

Ramon Perera
22.06.2018 | 01:01
Tal com va dir Ramón Cotarelo, la diferència entre Espanya i Alemanya i Itàlia és que a Alemanya el nazisme fou vençut, a Itàlia el feixisme fou vençut però a Espanya el franquisme mai fou vençut. Per aquestà raó, no hauríem de parlar d’errors de la transició sinó de trets característics de la continuïtat del franquisme.

jaume vall
22.06.2018 | 00:45
Cert. Repugnant, fastigós, intolerable, inquisitorial. Continua present, quatre segles més tard, la contrareforma italo-espanyola auspiciada pel concili de Trent, l’esperit de sotana polseguerosa, embrutida, ignorant, inmisericorde, impàvida. En aquell moment, la censura a l’atreviment intel·lectual de Galileu, i per contrast, l’obertura més o menys explícita dels Països Baixos, va capgirar per sempre la jerarquia de ciència i pensament a Europa. El sud serien els catòlics inconsistents individualistes de poca tolerància i baixa qualitat, al nord hi hauria els reformadors, exigents, emprenedors, comunitaris. L’escletxa va ser definitiva, i sembla que ni dues guerres europees han alterat la sociologia.
Davant d’això, els catalans oscil·lem entre comportar-nos com els nòrdics del sud, però no podem deixar fàcilment de fer-ho com els llatins d’aquest nord admirat. Esclar que per comparació amb els embrutits súbdits espanyols els catalans semblem civilitzats. Ara bé, tots sabem íntimament, ho vivim en l’entorn, que fem de la necessitat virtut, i ens queda molt per assolir el nord, culte, ric, net, desvetllat i feliç que anunciava el poeta.
Potser podríem començar per abandonar el sectarisme, l’enveja. Seria un bon inici de camí per a quan ens haguem de presentar en societat de manera plena a Brussel·les, a Berlin, a París.
Estem tardant en promoure que la societat civil, sota el paraigües d’ANC, Omnium, Síndic de Greuges, trepitgi territori per incloure inquietuds, idees, projectes, en definitiva saviesa social, per al procés constituent que hauríem d’estar ja iniciant.
Sectarisme, enveja. Mentre tinguem la sensació que en els nostres partits polítics hi campen aquests vicis, és que en bona mesura, hi continuen campant aquests vicis. No ens fa millorar gaire adonar-nos de la desgràcia espanyola. Ocumpem-nos i preocupem-nos dels nostres representants polítics, i sobretot, dels nostres representats ciutadans. No ens fa millorar, per se, comprovar com als partits polítics espanyols hi campa la corrupció, la falta d’empatia, la veleitat, la inconsistència, aigües pútrides incapaces de renovar-se. Només que en els nostres hi hagi sectarisme i enveja, el nostre torrent no portarà el mínim de aigua cristal·lina a la qual tenim dret, des de fa molt de temps, i especialment, des de l’1/O.
O defugim el sectarisme i l’enveja, o defugim construir amb fonaments de solidesa “nòrdica” la nostra república.

josep SELVA
22.06.2018 | 00:06
Qui te la força te el poder, ha estat així sempre perque la racionalitat de l’homo sapiens porta indefectiblement a aquest postulat.
També es cert que en nom d’aquesta racionalitat en breus i diferents períodes s’ha assuaujat el despotisme del poder, que la civilitzacio grega va inventar la democracia i fa quatre dies es va fer la Decalació del Drets Humans, però tot això es palla.
Per desfer-se d’un poder constituït hi ha d’haver un poder constituent mes fort, i no pas precisament pacífic. El poder es guanya o es perd en l’enfrontament directe.
La resta es palla.

Ramon Vilardell
21.06.2018 | 23:58
Anava a dir que malauradament és així, però em rectifico i dic: benauradament. Per què? Doncs és evident: sols el paroxisme de l’escàndol, de la injustícia (amb, potser, la repressió portada al seu paroxisme) obrirà els ulls a molta gent que encara els té mig clucs i ja no hi haurà marxa enrere: s’entaularà obertament el conflicte en què, forçosament, a mig o llarg termini, ha de vèncer la democràcia, per ser majoritària, tenir la raó i comptar amb el favor de l’opinió pública internacional (no crec que el món toleri una Turquia en el cor mateix d’Europa occidental).

Joan Josep Isern
21.06.2018 | 22:28
Això té un nom: TURQUIA.
I una solució: MARXEM.

Josep Usó
21.06.2018 | 22:21
A los enemigos, la Ley. A los amigos, la dispensa. Ells ja ho diuen des de fa segles. Si voleu, aneu a dialogar i veureu com acabeu.
S'ha afegit la noticia a Favorits