23.08.2026 - 09:10
|
Actualització: 23.08.2026 - 11:43
Una jutgessa federal de Nova York ha anul·lat la prohibició de visats impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, que afectava ciutadans de 75 països. El tribunal ha considerat que la mesura “és contrària a la legalitat” i supera l’autoritat del secretari d’Estat Marco Rubio.
La jutgessa Jeannette Vargas, del Tribunal Federal del Districte de Manhattan, ha desacreditat les justificacions aportades pel Departament d’Estat i ha ordenat de revocar les denegacions de visats fonamentades únicament en aquesta política imposada durant l’administració Trump.
Segons la sentència, la normativa vigent només permet de refusar un visat si el sol·licitant representa una “càrrega pública” per a l’estat. Aquesta valoració ha de ser individual, tenint en compte factors com ara l’edat, la salut o la situació financera i familiar.
Ordre generalitzada de rebuig
Vargas ha determinat que, de fet, els funcionaris dels Estats Units tenien instruccions de refusar aquests visats basant-se només en el país d’origen dels sol·licitants, sense parar atenció a si complien o no la resta de requisits. Segons l’expedient consultat per la cadena CNN, Rubio instava els funcionaris a refusar els sol·licitants fins i tot quan “presentaven proves addicionals que demostraven que superaven l’objecció per càrrega pública”.
“El resultat estava predeterminat. El visat seria denegat”, va escriure Vargas a l’expedient.
Discriminació per nacionalitat
La resolució del tribunal denuncia que l’ordre vulnerava la legislació del 1965, que prohibeix la discriminació per nacionalitat en l’atorgament de visats, i les competències dels funcionaris per decidir sobre els casos de manera individual sense interferències del Departament d’Estat.
Tanmateix, la sentència manté vigents les denegacions per altres motius legals, fet que deixa en l’aire el còmput total de revocacions.
La mesura de Trump afectava sobretot 75 països no europeus del Carib, l’Àfrica subsahariana, els Balcans, l’Orient Mitjà, l’Àsia central i el sud-est asiàtic. Entre aquests, hi ha aliats estratègics de Washington com ara Jordània, Egipte o Geòrgia.
