18.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 18.06.2026 - 21:41
Un miler d’afiliats de Junts decidirà aquest cap de setmana qui serà el candidat a les eleccions municipals: Jordi Martí, Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas o Glòria Freixa. Un debat entre tots quatre tancarà aquesta tarda una campanya breu, però alhora internament intensa. Hi ha molt en joc i moltes incògnites encara. Les municipals seran complicades per al partit, que ve de maximitzar resultats amb la candidatura de Xavier Trias i que parteix d’unes expectatives electorals modestes. Qui guanyi les primàries difícilment aconseguirà la batllia i, en canvi, és ben probable que hagi de bastir una oposició que es reforçarà en el cicle electoral vinent. Són unes primàries, a més, que tindran una interpretació interna, de repartiment de poder entre sectors, i que alhora marcaran, amb l’elecció del candidat, l’accent polític de la llista: de la visió més pragmàtica i pactista amb el PSC a l’accent més independentista i allunyat de possibles pactes amb els socialistes, tant al consistori com a la Diputació de Barcelona.
La candidatura de Jordi Martí, en un moment en què no hi havia cap aspirant capaç d’aplegar tots els sectors, i la retirada de Josep Rius, fins aleshores l’home de Carles Puigdemont, van abocar el partit a unes eleccions internes de quatre bandes amb un desenllaç imprevisible per la divisió del vot i la incertesa sobre la participació. Les càbales internes, les converses i les pressions perquè algun candidat fes un pas enrere s’han acabat esvaint amb el pas dels dies. A hores d’ara, seria una sorpresa que algú abandonés la cursa.
Martí és el més bregat en el món municipal barceloní. Va començar com a regidor el 2011 després d’una etapa al congrés espanyol i té una trajectòria vinculada a l’antiga Convergència, on va ser membre de l’executiva, i abans de la JNC. És el nom amb més suport en l’estructura organitzativa de la federació de Barcelona i, doncs, el candidat que partia amb més avantatge per a imposar-se internament en clau de partit, tenint en compte que hi podran votar el miler d’afiliats. Va ser el primer de fer el pas i té el suport de Xavier Trias i del sector més vinculat a l’antiga Convergència –i alhora més allunyat de Puigdemont i del secretari general, Jordi Turull. La seva determinació de concórrer a les primàries i de no cedir en el torcebraç perquè Rius fos directament l’elegit per la direcció, va acabar forçant unes primàries del tot obertes i, alhora, va dispersar l’enfrontament amb Puigdemont. Perquè aquesta és la interpretació interna que va tenir el moviment de Martí. Tanmateix, el xoc es va atenuar amb la retirada de Rius, que a més de ser regidor és portaveu del partit. L’enfrontament hi serà igualment, però d’una manera no tan directa.
Pilar Calvo, diputada al congrés espanyol, és, d’entrada, la candidata de la direcció. Es va presentar a les eleccions internes després de parlar-ne amb la cap del grup de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. Puigdemont i Turull s’han mantingut públicament neutrals en el procés intern, però Calvo ha tingut el suport públic, per exemple, de l’advocat Gonzalo Boye. Compta també amb l’aval de dirigents directament vinculats amb el president del partit. Calvo és del barri de Gràcia, prové d’una família castellanoparlant i va fer el salt a la política amb Junts. Té un perfil arrenglerat amb la tàctica frontista del grup parlamentari a Madrid, pilotat per Nogueras, i més allunyat del pactisme i de les possibles aliances amb els socialistes. Es presenta, a més, com una candidata que vol ampliar les fronteres electorals del partit i que no prové de la política professional, amb una llarga trajectòria com a periodista i després de la feina feta al congrés espanyol. També duu la carta de voler picar pedra en equip. Ha parlat obertament de teixir aliances entre candidats, abans de les eleccions internes i després. Així com Martí podria concentrar el vot moderat de Junts, Calvo podria capitalitzar el vot dels més afins a Puigdemont.
Però la candidatura de Jaume Alonso-Cuevillas pugna pels mateixos afiliats i hi ha qui hi veu un problema, en aquesta potencial divisió del vot, en un context en què Martí podria capitalitzar el vot útil a l’altre extrem. Cuevillas ha provat de projectar una imatge més alliberada dels sectors orgànics, com a home lliure, malgrat la proximitat personal amb Puigdemont. Ha pres aquesta determinació de fer política a Barcelona després d’haver passat pel congrés espanyol i pel parlament. Durant un temps es va situar a prop de Laura Borràs, però va acabar tenint perfil propi i, finalment, va tornar a exercir com a advocat. Es presenta com el nom amb més projecció mediàtica i pública fora del partit. Cuevillas no hi té res a perdre, en aquesta posició: pot continuar fent d’advocat si la decisió de presentar-se a les primàries no li surt bé i promet una campanya electoral desimbolta, com la que ha presentat aquests dies a les xarxes socials.
Glòria Freixa, secretària primera de la mesa del parlament, té el suport de membres la seva agrupació, la de Sarrià-Sant Gervasi, i de diputats com ara Salvador Vergés i Joan Canadell. Va ser una de les persones que es van reunir amb Turull quan es va obrir el període de primàries i alguns van interpretar aquest gest com un aval perquè fes el pas. El seu nom, doncs, va vinculat a dirigents situats en el grup parlamentari fora de l’òrbita directa de l’antic president del grup, Albert Batet, i que fa temps que es fan un lloc en una segona línia renovada del partit. Freixa podria tenir votants fronterers tant amb Calvo com amb Martí i va ser l’última a anunciar que havia obtingut els avals necessaris per a presentar-se, que no eren exclusius.
Vista la impossibilitat de trobar un candidat amb bones projeccions electorals contra Jaume Collboni i que no fos discutit per cap de les famílies de Junts, aquestes eleccions han forçat el partit a reactivar-se internament. Oferiran una visió del suport de cada sector i de repartiment de poder, però sobretot condicionaran el futur i l’estratègia política del nou grup municipal. Els resultats, diumenge al vespre.
