El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Barcelona (ACN).- Junts pel Sí ha xifrat aquest dimecres en una desena les estructures d’estat noves que caldrà preparar a partir del 27-S per constituir un nou estat. Segons Carles Viver i Pi-Sunyer, ja hi ha molts organismes que existeixen i que només s’hauran de reforçar. En tot cas, ha apuntat que en els 18 mesos de la propera legislatura, segons el full de ruta de la seva candidatura, el Govern hauria d’anar preparant les noves estructures, però sense aprovar-les, evitant així les impugnacions. Això no vol dir, ha dit, que no es pugui anar avançant, per exemple en el reclutament de personal. En aquest sentit, ha apostat per oferir als funcionaris de l’Estat a Catalunya que passin a treballar per a la Generalitat.

Carles Viver i Pi-Sunyer, Raül Romeva i Elisenda Paluzie han celebrat aquest dimecres una roda de premsa per explicar la part del programa electoral de Junts pel Sí referent a les estructures d’estat. El comissionat per a la Transició Nacional i membre de la candidatura ha explicat que “malgrat el que pugui semblar a primera vista, són relativament poques les estructures que caldrà crear de zero” en cas d’una Catalunya independent, tot i reconèixer que són molt importants, com l’Agència de Protecció Social, el Banc Central, l’Autoritat Catalana d’Inversions i de Mercats o el servei de Correus. El que caldria, ha continuat, seria reforçar organismes que ja existeixen, amb mitjans humans i econòmics.

A més, ha assegurat que sobre la desena que s’hauria de crear de noves ja hi ha també molta feina feta. “El 28-S no ens asseurem amb un full en blanc”, ha dit. A partir de l’endemà de les eleccions, si el nou Govern vol tirar endavant un full de ruta cap a la independència, caldrà que continuï treballant en aquestes noves estructures, planificant-les, preparant-les, però sense arribar-les a aprovar, ja que encara continuaria vigent la legalitat espanyol i podrien ser impugnades.

Fins i tot, segons ell, es podrien tenir projectes de llei preparats i guardats o tramitant-se al Parlament, però sense arribar a la seva aprovació. Això no vol dir que no es pogués fer res, ha dit, i per exemple es podria començar a reclutar i formar el personal que hauria de gestionar aquestes estructures d’estat. En aquest sentit, ha apostat per fer una oferta als treballadors actuals de l’Estat a Catalunya perquè passessin a treballar per la Generalitat conservant els mateixos drets. L’Agència de Seguretat Social és l’estructura que necessitaria més personal i estimen que serien unes 3.000 persones. Tot això, ha matisat, en el cas d’un procés acordat amb l’estat espanyol.

Les pensions com a dret en la llei de transitorietat

Junts pel Sí divideix les estructures d’estat en tres grans blocs: les de l’estat del benestar, les econòmiques i les de governança. En el primer apartat caldria destacar l’Agència Catalana de Protecció Social o de la Seguretat Social, que pagaria les prestacions d’atur i les pensions. La candidatura ha tornat a insistir que el sistema de pensions estaria plenament garantit en una Catalunya independent, fins i tot “millor garantit”, segons ha dit la professora de Teoria Econòmica de la UE Elisenda Paluzie, que ha remarcat que la taxa d’atur es sistemàticament inferior a Catalunya i és precisament amb les cotitzacions que es paguen les pensions. De fet, Viver i Pi-Sunyer ha afegit que s’inclourà el dret a continuar percebent les prestacions socials en la llei de transitorietat que aprovarà el Parlament quan es declari la independència.

En matèria de sanitat o d’ensenyament, Viver i Pi-Sunyer ha assenyalat que només caldrà reforçar les direccions generals que se n’ocupen, ja que s’assumirien noves competències, com els medicaments, la sanitat exterior o la gestió de les beques.

Pel que fa a les estructures de governança, els tres grans reptes són l’àrea d’exteriors, el poder judicial i la defensa. En aquest punt, el cap de llista, Raül Romeva, ha defensat que la qüestió de l’exèrcit és un debat que s’haurà de plantejar quan es faci el procés constituent, on tothom pugui participar. Ha remarcat que l’actual model està en replantejament per part de tots els estats del món. “Hi ha exèrcits que són del segle XIX i que responen a reptes del segle XIX, i nosaltres volem fer un exèrcit del segle XXI”, ha opinat.

En l’àmbit de les estructures econòmiques, a més de l’assumpció de totes les infraestructures, la gran estructura és la hisenda pròpia, que s’està desenvolupant en col·laboració amb les diputacions. Paluzie ha apuntat que el més important serà tenir preparat el programari informàtic que permeti la recaptació. També ha destacat la creació del Banc Central i acabar amb la reconversió de l’ICF en Banc Públic.

Un procés amb garanties

Raül Romeva ha garantit que en cas de victòria de Junts pel Sí, aquest procés es farà amb plenes garanties. “No només crec que és legítim i democràtic demanar fer el que volem fer, sinó que sabem com fer-ho, tenim la gent millor i més ben preparada per fer-ho i tenim molt clar com ho farem: amb garanties jurídiques, democràtiques, legals i sobretot amb responsabilitat política”, ha apuntat. Romeva ha assegurat que “la solvència, el rigor i la responsabilitat són marques de la casa i ho continuaran sent com ho han estat fins ara”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.