Junts pel Sí i la CUP: s’acaba el temps per a ‘sortir del laberint’

Junts pel Sí i la CUP encaren una setmana decisiva per a desencallar la negociació sobre la investidura d’un nou president i per a formar el nou govern de la Generalitat que haurà d’acomplir el full de ruta cap a la república catalana. Els uns i els altres volen tancar la negociació abans no comenci la campanya electoral del 20-D, i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demana que sigui fins i tot abans: abans d’aquest divendres, dia 27.

Ahir l’ANC  va convocar una concentració al parc de la Ciutadella de Barcelona amb dos objectius: d’una banda, ‘expressar el suport públic de la societat civil a les seves institucions, al Parlament de Catalunya i a la resolució aprovada el 9 de novembre passat respecte dels atacs dels organismes de l’estat espanyol’; i, d’una altra, demanar unitat als setanta-dos diputats independentistes ‘per a dur endavant el procés’.

L’acte fou conduït per Joan Lluís Bozzo i va omplir el passeig dels Til·lers amb més de tres mil persones. Hi fou llegida la declaració d’inici de creació de l’estat català, a càrrec de personalitats com ara Magda Oranich, Pep Riera, Saoka Kingolo, Agustí Alcoberro, Teresa Romeu, Jaume Terribas, Carme García, Just Sociats i l’ex-president balear Cristòfol Soler, ara al capdavant de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

També hi va parlar el batlle de Bellcaire d’Empordà, David Font, en nom de l’Associació de Municipis per la Independència, just abans de la intervenció del president de l’ANC, Jordi Sànchez, que es va mostrar convençut que hi hauria govern. Però va alertar que no es podia esperar fins el 9 de gener, la data límit legal, i va demanar que l’acord es materialitzés abans del 27 de novembre, dos mesos justos després de les eleccions.

El president de l’ANC, acompanyat de tot el secretariat nacional, va defensar que la unitat que es demanava era ‘la que es fa des de la pluralitat’ i va recordar: ‘Hem avançat quan hem anat plegats.’ També es va adreçar a tots els diputats independentistes: ‘Gràcies per la feina feta, esperem molt més de vosaltres.’

Durant l’acte es va evitar en tot moment les referències crítiques a cap partit. ‘Avui som aquí amb la mirada fixada en els setanta-dos diputats, tots ells són els nostres diputats’, va dir Sànchez. Respecte del segon objectiu de la convocatòria, el reclam d’un acord entre Junts pel Sí i la CUP per a impulsar el procés d’independència, hi havia la incògnita si es podia convertir en un element més de pressió cap als deu diputats de la CUP, que fins ara han votat dues vegades contra de la investidura d’Artur Mas com a president.

CUP: ‘No hem consensuat res encara’

Ahir mateix Anna Gabriel, Benet Salellas i David Fernàndez, en nom de la CUP-Crida Constituent, signaven un article a El Periódico titulat ‘Arquimedes en diumenge‘, on rebatien les ‘mentides reiterades’ sobre la negociació amb Junts pel Sí: ‘No hem consensuat res encara i ens diuen que ho hem aconseguit tot.’ La CUP recorda que no han rebut resposta de les seves tres demandes bàsiques: un pla de xoc contra la pobresa, un procés constituent ‘transparent i popular’ i un full de ruta ‘nítid’. Sobre la investidura d’Artur Mas, reiteren que cal crear nous esquemes ‘col·legiats i mancomunats’ i es pregunten si el principal escull per a l’acord no és que perviu ‘un pujolisme sense Pujol’.

Els tres membres de la CUP recorden que ‘les bases del desacord existeixen […], però les de l’acord encara han d’arribar’. Asseguren que no han rebut resposta a cap de les seves principals demandes: ‘L’única concessió, i amb alguns límits, és una moció de confiança a deu mesos vista.’ Es pregunten si ‘hi ha sortida al laberint’ i, en aquest sentit, recorden que l’ordre ha de ser el què, el com, el quan ‘i encara el qui’, i remarquen que els seus eixos són ‘independència, pobresa zero i prou corrupció’.

Es pregunten per quin motiu no es produeixen aquests avenços en la negociació i conclouen que ‘potser perviu un pujolisme sense Pujol’, del qual posen uns quants exemples. I asseguren: ‘Per votar passat, nosaltres, senzillament, no servim.’ I sobre la pressió per a investir Artur Mas, diuen que no volen entrar en el binomi ‘Mas o març’, en referència a un possible avançament electoral.

Afegeixen, amb tot, que hi ha raons que els esperonen a tirar endavant, i una és ‘l’estat de cop que tenim al davant’, en referència a les darreres decisions del govern espanyol per aturar el procés de desconnexió, com el control sobre el FLA.

Reclamen ‘senyals inequívocs’ que s’opta per la construcció d’un nou país, que es té clar que ‘l’horitzó no és la reforma sinó la ruptura’, i que s’encarin les properes eleccions constituents amb uns ‘suports amplis i convençuts’.

Acaben l’article afirmant que l’acord sempre és possible i que el que cal aclarir és ‘com i quan es produirà’ i apunten que potser s’aconseguirà amb ‘l’alternativa Arquimedes’: ‘Donem-nos un punt de suport sòlid, que la palanca ja la posarem entre totes i tots.’