Junts, ERC, Comuns i la CUP expressen al parlament el suport a VilaWeb i als altres mitjans perseguits per l’AEPD

Junts, ERC, els Comuns i la CUP han registrat una declaració institucional al Parlament de Catalunya en suport dels mitjans de comunicació afectats, entre els quals VilaWeb, pels procediments oberts per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) arran de les informacions sobre les infiltracions policials en moviments socials i l’esquerra independentista. Els grups consideren que l’actuació de l’organisme suposa un atac a la llibertat de premsa i un precedent molt perillós per al periodisme d’investigació.

La iniciativa arriba després que l’AEPD hagi requerit la retirada de continguts i hagi imposat sancions econòmiques a, com a mínim, quatre mitjans: La Directa, VilaWeb, Diari Balear i El Salto Diario. Segons la resolució de l’organisme, els mitjans haurien difós “informació personal i professional” dels agents infiltrats que permetria identificar-los. A més, demanen que representants dels mitjans, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el president de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i els instructors dels procediments sancionadors compareguin en la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre l’Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya.

Declaració institucional

La declaració institucional defensa que les investigacions periodístiques que van destapar les infiltracions policials formen part de la funció democràtica dels mitjans de comunicació: “Vigilar els poders públics, especialment quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals”.

El text també reivindica que aquestes informacions van permetre de conèixer una operació de la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola que hauria introduït agents sota identitat falsa en diversos moviments socials. “Per primera vegada, el govern espanyol va reconèixer que aquestes infiltracions es van fer sota la fórmula policial de l’agent d’intel·ligència, que no compta amb autorització judicial i no està reconeguda en el marc legal espanyol”, recorden els grups.

Els diputats també volen que el parlament denunciï que aquest procediment “genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació”, i recorden que la publicació de la informació sobre les infiltracions van motivar la creació d’una comissió d’investigació a la cambra catalana. A més, assenyalen que la sanció econòmica i la retirada dels continguts, contemplats en el procediment, pot dissuadir la publicació d’informació rellevant sobre els poders públics. “Pot establir un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions”, diuen.

Els grups també reclamen que el parlament mostri una “preocupació majúscula per les conseqüències d’aquests procediments”. Afegeixen: “Suposen que qualsevol funcionari, qualsevol policia, qualsevol càrrec públic esmentat en una investigació periodística, sense necessitat d’anar a judici, puguin sol·licitar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que censurin notícies verídiques, contrastades i rellevants corrent el risc evident de convertir la informació periodística en només aquelles informacions que els poders públics considerin que pot ser publicat. Notícia verídica, contrastada i rellevant”.

Finalment, reclamen al govern espanyol que transposi l’article 85 del Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, que permet d’establir excepcions per als tractaments periodístics, amb l’objectiu de garantir la llibertat d’informació i evitar que la protecció de dades es pugui utilitzar com a eina de censura.