Un mal matí d’ERC amb la malversació

  • Els fiscals entren en massa exigint la pena més greu, justament quan els ex-presos Junqueras, Romeva, Bassa i Forcadell demanen a Marchena que els deixi lliures de pena

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
25.01.2023 - 12:37
Actualització: 26.01.2023 - 08:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els ex-presos polítics d’ERC han presentat els recursos de revisió de la sentència al Tribunal Suprem espanyol arran de la derogació de la sedició i de la modificació del delicte de malversació. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell han fet aquest pas, contràriament a la decisió de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez i dels ex-presos de Junts, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que han prescindit d’aquest recurs i han recordat que el litigi és en joc al Tribunal Europeu dels Drets Humans per a anul·lar la sentència contra el procés i no en la sala de Manuel Marchena. En canvi, Junqueras, Romeva, Bassa i Forcadell cerquen encara dins el Suprem, d’acord amb el nou codi penal que ERC va pactar amb el PSOE i Unides Podem, la supressió de totes les penes als presos. Amb un cavall de batalla que com més va és més clar que no podran guanyar: el de la malversació.

Mentre l’advocat Andreu Van den Eynde, l’advocada Olga Arderiu i la vice-secretària general Marta Vilaret explicaven a la premsa els arguments amb què volen convèncer el tribunal que no hi pot haver desordres públics en compte de sedició i que la malversació que en tot cas se’ls podria aplicar és la més atenuada, queia com una bomba l’ordre del fiscal general de l’estat. Álvaro García Ortiz, un home designat directament pel govern de Sánchez, ha signat una directriu adreçada a tots els fiscals de l’estat sobre com cal interpretar la nova malversació. García Ortiz coincideix amb el jutge Pablo Llarena, és a dir, que en el cas del Primer d’Octubre és aplicable el tipus agreujat.

Això ho diu la fiscalia general de l’estat, i els fiscals de sala del Suprem seguiran aquest criteri fil per randa, perquè implica penes que arriben a dotze anys de presó i vint d’inhabilitació. Poca estona després, han presentat el seu escrit sobre la revisió de la condemna al tribunal presidit per Marchena, i ha demanat que es mantinguessin els tretze anys d’inhabilitació a Junqueras i els dotze a Romeva, Bassa i Jordi Turull.

Els fiscals recalculen les penes tenint en compte que no hi ha la sedició, que volen que sigui substituïda per desordres públics agreujats. Però el cas és que aquesta malversació agreujada permet, segons la interpretació d’aquests fiscals, de mantenir les penes d’inhabilitació intactes, i de fer més viva que mai l’amenaça de presó i inhabilitació contra tots els ex-alts càrrecs pendents de judici per l’organització de l’1-O en la causa del jutjat 13, inclosos els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, que seran jutjats al TSJC.

“La interpretació del Suprem [de la malversació] és contrària absolutament a la voluntat del legislador”, deia Van den Eynde. “Les conductes provades en la sentència són les d’administració deslleial: no es fa esment de cap ànim de lucre. I el legislador diu (en la reforma del codi penal) que no es poden posar en el mateix sac actes de corrupció com a avantatges personals i l’ús de fons per a un referèndum ciutadà.”

És a dir, la reforma de la malversació pactada consistia a deixar els fets de l’1-O dins el calaix de la malversació atenuada, que impliquen fins a quatre anys (i no dotze) de presó i fins a sis d’inhabilitació. Aquest seria el mal menor per als ex-presos d’ERC. “L’únic debat possible”, en paraules de l’escrit de Junqueras i el de Romeva, és si després de la revisió de sentència pot quedar-hi una malversació atenuada, amb penes més lleus. I, si fos el cas, sospesen si caldria recórrer al TC i a Estrasburg contra la decisió o bé acceptar aquesta suposada pena més lleu.

Però aquest sembla que és el cas de Junqueras i Romeva, perquè l’escrit de revisió de la sentència de Dolors Bassa és sensiblement diferent: no hi ha cap moment del text en què s’obri una mínima escletxa per a acceptar de cap manera una revisió que vagi en el sentit de la malversació atenuada. El seu advocat, Mariano Bergés, no era avui a la seu d’ERC al costat de Van den Eynde i Arderiu per a donar explicacions sobre el recurs, però en el seu escrit hi havia la negació rotunda que els fets poguessin acabar qualificats en una revisió de la sentència com a malversació més o menys atenuada.

Però tot això encara és hipotètic. La realitat, ara per ara, és que es fa difícil de pensar que Marchena canviï un criteri que ha expressat el seu company de la sala segona, Pablo Llarena, primer, i després la fiscalia general de l’estat en conjunt per a interpretar la malversació de la manera més agreujada possible quan s’hagi d’aplicar als condemnats per l’1-O. La interpretació política que en feia Marta Vilaret és: “Hi ha una guerra oberta de poders dins l’estat, amb l’alta judicatura segrestada per la dreta i l’extrema dreta. Llarena ens ratifica el cop d’estat de l’alta judicatura espanyola a l’executiu i al legislatiu. Perquè qui decideix quines lleis ens han de regir i qui les actualitza és el legislatiu, sobretot. Esperem que no es confirmi, però veiem que deixen de banda la voluntat de la reforma del codi penal explícita de la malversació i sembla que ho fan com una torna per la derogació de la sedició.”

Però, en el cop d’estat judicial que denuncia Vilaret, hi ha entrat de ple també la fiscalia. I també la persona que hi ha al capdamunt, i això ja connecta amb el poder executiu que ara és en mans del PSOE, que ha pactat amb ERC aquesta mena de malversació. L’advocacia de l’estat no s’hi ha pronunciat, en el seu escrit de revisió de la sentència; s’ha concentrat a dir que no es poden descartar els desordres públics (anant en aquest sentit més enllà que no Llarena) i dóna per fet que la malversació s’ha de mantenir en la condemna tot i que no hi entra amb detall. Però el PSOE ha beneït tots aquests moviments, de jutges i fiscals, i el cop d’estat judicial també té connexió i transcendència política.

La darrera paraula la tindran els magistrats que van dictar la sentència, i que ara ja tenen els recursos presentats per totes les parts sobre què cal fer amb la malversació, amb els desordres públics i la derogació de la sedició. El corrent repressiu continua empenyent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes