Julià Blanco: “Que fins ara no t’hagis infectat de covid no vol dir que hi siguis immune”

Entrevista a l’investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco per a parlar sobre la setena onada

VilaWeb
Txell Partal
02.07.2022 - 21:40
Actualització: 04.07.2022 - 20:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Que fins ara no t’hagis infectat de coronavirus no vol dir que hi siguis immune”, adverteix Julià Blanco, investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. Malgrat tot, l’ADN dels qui no s’han arribat a encomanar en aquestes set onades podria tenir la clau de la cura. Per això, un estudi internacional ho investiga. Tot i que en cada variant que apareix hi ha més gent que es contagia. “Molta gent que no s’havia infectat durant les sis onades anteriors, s’encomana ara. No tothom que no l’havia passat era per factors genètics. A més, el virus no solament evoluciona per saltar-se els anticossos.”

En aquesta entrevista, Julià Blanco aprofundeix en la situació actual. Una setena onada més invisibilitzada que mai, de la qual es tenen molt poques dades, i que ha estat causada per l’aparició de la subvariant BA.5 de l’òmicron. Un variant que encara s’estudia, però de la qual ja hi ha les primeres conclusions. “Vacunar els vulnerables hauria de ser una prioritat.”

Ja ha començat, la setena onada?
—Ara mateix, no tenim una quantificació de què passa, i, per tant, és molt complicat parlar d’onades. Sobretot és molt difícil de saber la magnitud de la que tenim. Ara, tots som conscients que hi ha un augment del nombre de casos positius. Però no sabem si és realment una setena onada o si la sisena no va arribar a caure mai. Sembla que en realitat el virus no ha parat de circular des de la sisena. No hi ha hagut una aturada en la circulació. Hi ha hagut una baixada de casos, i ara veiem un repunt. La qüestió és que és molt complicat de quantificar.

La doctora Magda Campins deia ara fa uns dies que hi havia un 75% de casos ocults.
—És clar, la gent que té una prova positiva de coronavirus no la registra al sistema sanitari. És més, hi ha molta gent que s’infecta i no ho sap. Per tant, és impossible de tenir un valor quantitatiu d’incidència del virus en aquest moment. Ara, tots tenim la sensació que el virus circula molt, últimament.

S’haurien de tornar a controlar tots els casos, tenint en compte que augmenten?
—Ara s’ha de tenir molta cura dels vulnerables. La majoria de la població estem ben protegits davant la malaltia greu, sigui perquè estem ben vacunats, sigui perquè ja hem passat l’òmicron. Els anticossos generats per les terceres dosis o per infeccions de la sisena onda van minvant. I els anticossos no reconeixen tan bé la subvariant BA.5, per tant, ens fa a tots més susceptibles a la infecció. Però això no vol dir que desenvolupem una malaltia greu. Al contrari, la majoria de gent que s’infecta té una malaltia lleu i al cap de poc està bé, tot i que sembla que aquesta nova subvariant dura més dies. Amb aquesta nova situació, no podem sobrecarregar el sistema sanitari fent-los comptar tots els casos. El sistema s’ha de protegir una mica i focalitzar-se sobretot en les persones que realment tenen un risc de desenvolupar la malaltia greu. Al final, això representarà beneficis per a tots. Si sobresaturem el sistema sanitari amb els que no requereixen atenció, limitarem l’atenció dels qui sí que ho necessiten.

Amb aquesta nova subvariant, els anticossos ens protegeixen menys? Algú que ja hagi passat l’òmicron es pot tornar a infectar?
—Sí, ens podem tornar a infectar, ja no estem protegits pel simple fet d’haver passat l’òmicron. Aquesta variant va mutant. Fins ara, el virus evolucionava molt aleatòriament. És a dir, apareixien variants que no tenien res a veure l’una amb l’altra. Ara ja no és així. Segurament el virus ha trobat la zona de confort. Ha descobert una variant que és molt transmissible, l’òmicron, i evoluciona dins aquesta variant. No apareixen variants completament diferents, sinó que tenim una evolució de l’òmicron. Per això, els infectats per l’òmicron BA.1 o BA.2 poden tornar a contagiar-se per la BA.5. Encara que serà una infecció lleu, perquè malgrat que els anticossos no la reconeixen bé, tenim la memòria immunològica que ens protegeix de la malaltia greu.

El Departament de Salut insisteix que és important que qui encara no s’hagi posat la tercera dosi es vaccini.
—Com deia abans, els qui es va vacunar o va passar la covid-19 el mes de gener o febrer perden anticossos. Per tant, si van passar la infecció i no van rebre la tercera dosi, és important que se la posin ara. Així els augmentaran els anticossos i de retruc estaran més protegits. Poc o molt, això també servirà per a frenar la transmissió del virus. És un bon moment per a posar-se la tercera dosi, tothom hauria de vacunar-se del tot. I si fa sis mesos que s’ha passat la malaltia, sempre és millor rebre la vacuna que no pas reinfectar-se amb l’òmicron BA.5.

Què és millor, vaccinar-se ara o esperar que arribin els nous vaccins que preparen Pfizer i Moderna, basats en l’òmicron?
—Hem tingut una petita sorpresa. Pensàvem que les vacunes basades en l’òmicron serien molt millors que no les que tenim ara, basades en la variant original. I no ha estat ben bé així. Els estudis clínics diuen que són una mica més efectives, però que la diferència no és gaire gran. Si li donem a algú la quarta vacuna de les originals, i a algú altre, la vacuna d’òmicron, el primer tindrà dues vegades més anticossos. És millor, però és una diferència petita. I tenint en compte això, crec que no val la pena d’esperar les vacunes noves. Sobretot pensant en la població més vulnerable, els més grans de vuitanta anys, que són qui pot tenir més complicacions. Reactivar la quarta dosi per a gent fràgil hauria de ser una prioritat. Ja ho podem fer, amb les vacunes que tenim.

Això vol dir que cada mig any ens haurem de tornar a vaccinar? Serà per sempre?
—No, no és viable. No té sentit que ens vacunem cada sis mesos, sobretot la població general. Podríem provar de mantenir els nivells d’anticossos molt alts en tota la població amb aquesta vacunació cada sis mesos, però això forçaria que hi ha hi hagués més evolució viral. Les vacunes perdrien eficàcia. No és una bona estratègia. El virus continuaria circulant i seria un cercle viciós. Hauríem de pensar més a llarg termini. Cal fer molta més recerca per a trobar vacunes efectives contra tots els coronavirus, o que siguin capaces de generar una immunitat a les mucoses; és a dir, al nas o a la gola, que és on necessitem els anticossos per a protegir-nos contra la infecció.

Hi ha recerca en aquest sentit?
—Sí, per descomptat. Hi ha moltes iniciatives que cerquen una vacuna pancoronavirus, que neutralitzi totes les variants. Hauria de funcionar en les que coneixem i en les futures. A més, s’investiga molt sobre vacunes que s’administrarien per via internasal, que farien que tinguéssim la resposta immune allà on és més necessària –a la porta d’entrada del virus: el sistema respiratori–, i no per tot el cos.

Hi ha gent que, dos anys després de l’arribada del coronavirus, encara no s’ha infectat. Podrien tenir la resposta a la cura?
—Sí, de fet és un model que s’ha estudiat en més virus. Per exemple, en el VIH, l’estudi dels resistents a la infecció ens ha donat moltíssima informació sobre quins són els mecanismes protectors. En aquest cas, hi ha un gran estudi en marxa. És una col·laboració internacional molt important, que identifica gent que ha estat exposada al virus i no s’ha infectat. Miren de saber quins factors genètics determinen aquesta resistència a la infecció. Encara no hi ha dades, però quan les tinguem, podrem aconseguir una vacuna que generi mecanismes de protecció que facin que no ens infectem.

Per tant, parlem d’una qüestió d’ADN? També s’havia parlat que podrien ser els grups sanguinis?
—El grup sanguini s’ha associat a la celeritat de la infecció. També sabem que hi ha defectes genètics que van associats a una malaltia més greu. Allò que no sabem són els factors genètics associats a la protecció. S’ha estudiat molt la gent que ha tingut una covid greu. Però fins ara no s’havien pogut estudiar els qui no s’han infectat mai.

Si algú fins ara no s’ha infectat, és immune?
—No, que fins ara no t’hagis infectat de covid no vol dir que hi siguis immune. I menys amb aquesta evolució viral. Molta gent que no s’havia infectat durant les sis onades anteriors, malgrat haver tingut contacte estret amb un cas, sí que s’encomana de la BA.5. No tothom que no s’ha infectat ha estat per factors genètics. En molts casos és perquè la seva exposició al virus ha estat mínima. Per això, l’estudi dissenyat en l’àmbit internacional mira d’identificar persones que han estat exposades al virus –n’hi ha d’haver alguna prova– i no s’han infectat. En definitiva, en el fet d’infectar-se o no, també hi ha un factor viral. El virus no solament evoluciona per saltar-se els anticossos. També evoluciona per saltar-se uns altres mecanismes del sistema immunitari. És possible que la variant BA.5 infecti gent menys sensible al contagi amb la variant original.

Abans heu dit que sembla que els símptomes de la subvariant BA.5 duren més.
—El sistema de salut francès ha publicat unes dades que ho diuen. Amb aquesta subvariant, hi ha bones notícies i dolentes. Una de les dolentes és aquesta: la simptomatologia és més llarga. A més, hi ha estudis que diuen que, en models animals, és una variant més patogènica que no la BA.2, que va ser la gran responsable de l’onada anterior. Per tant, hem de vigilar molt amb els més vulnerables, la gent gran i els immunodeprimits. Cal protegir-los, perquè si es confirmen aquests resultats, la mortalitat associada a aquesta onada podria ser més gran que no s’espera, sobretot entre aquesta gent.

Com es pot protegir, la gent vulnerable?
—Bàsicament, amb sentit comú. Si tenim símptomes, hem de procurar protegir el nostre entorn. Cal que duem la màscara i ens fem proves d’antígens quan anem a veure els nostres avis. Tot i que cal ser conscients que una prova d’antígens negatiu avui, no vol dir que demà no pugui ser positiu. En cas de tenir símptomes, cal anar amb màscara i ventilar bé. És més, si podem, hauríem d’evitar d’anar a veure persones vulnerables, com els nostres avis. És millor esperar-nos a confirmar que som negatius. Cal protegir-los, perquè probablement molt dels nostres avis poden infectar-se amb BA.5 i no tenir una malaltia greu, però alguns poden tenir complicacions importants, sobretot els que tenen patologies prèvies.

I el sistema sanitari, què pot fer?
—Cal reactivar les quatre dosis de vacunes per als més grans de vuitanta anys. No és la solució perfecta, evidentment. Però pot ajudar. També tenim bones notícies, la BA.5 encara sembla sensible a alguns dels fàrmacs que tenim contra la covid. Tant els antivirals com els anticossos monoclonals. No sembla més resistent als anticossos que administrem als immunodeprimits que no reaccionen a la vacuna. Això ens ha de permetre protegir-los.

Fins ara, quan hi havia una onada, es frenava amb més restriccions. Com s’ha de fer, ara?
—No podem tornar a les restriccions. Seria poc útil i contraproduent. Com ho aturem? El virus circula, per tant, si som positius, procurem no anar a treballar. No hi haurà baixes per covid, tan sols si et trobes malament, però s’ha de provar de fer teletreball sempre que es pugui. I fora de la feina, quedem-nos a casa. Evitem qualsevol contacte. Sobretot, cal que protegim la gent gran. Fem-nos proves quan tinguem qualsevol dubte. Les persones més vulnerables haurien de continuar portant la màscara. En realitat, és fer servir el sentit comú. Amb les vacunes no podrem aturar aquesta setena onada. Però amb la quarta dosi podem protegir la gent vulnerable. Com abans s’activin aquestes quartes dosis del vaccí, millor.

Parlant de vaccins, aviat també s’espera que se n’aprovin de nous, com ara el d’Hipra, fet a Catalunya.
—Sí, hi ha més vacunes que són a punt d’aprovar-se i que mostren bons resultats. Tot i que no es basen en l’òmicron, sembla que funcionen una mica més bé. Quan s’aprovin –i esperem que sigui aviat, almenys en el cas d’Hipra–, seran un nou arsenal per a intentar de protegir la nostra gent gran. Però, de moment, aquestes persones fràgils s’haurien de poder començar a protegir amb les vacunes vigents.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes