El retrat de Felipe VI ha presidit tot el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, al TSJC, acusat de desobediència per no haver atès les ordres de la Junta Electoral espanyola de retirar els llaços grocs i les pancartes de suport als presos polítics durant la campanya del 28-A. El president Torra, al banc dels acusats, en una sala amb un magistrat presidint el tribunal manifestament contrari a la denúncia pública de la repressió contra l’independentisme i un altre que fa dues setmanes declarava a 13TV que els jutges eren assetjats a Catalunya pels independentistes. I al fons, el retrat d’un rei que el 3 d’octubre de 2017 va proclamar que hi havia una part dels catalans que no mereixien el tracte de ciutadans. Semblava que Felipe VI beneís aquest judici polític contra Quim Torra, que vetllés per la culminació de l’enèsim procés de l’estat espanyol contra un president de la Generalitat. I era tan cridaner que Gonzalo Boye l’ha llançat contra la fiscalia per a replicar-li una afirmació sobre la pertinença de prohibir els llaços grocs en període electoral. ‘Dieu que els llaços grocs i les estelades no són compartits per tota la ciutadania. Doncs la figura del rei, tampoc, i és aquí, presidint aquesta sala.’ La intervenció de Boye a la tarda ha revolucionat el judici.

Perquè Boye ha aplicat al judici un marc que ha desorientat el tribunal i les acusacions, el marc europeu. Fins que al final de la presentació del seu informe, l’advocat ha demanat sorprenentment al tribunal que presentés una sèrie de qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè digués si, d’acord amb la normativa europea, uns magistrats tan manifestament parcials podien jutjar un càrrec com el president de la Generalitat en una causa com aquesta. Boye ha furgat en la nafra: ha posat de manifest el punt més feble de la justícia espanyola als ulls d’Europa, és a dir, la politització; ha qüestionat que uns magistrats sortits d’un sistema d’elecció en què intervenen unes majories parlamentàries políticament oposades al càrrec que és jutjat puguin efectivament dirigir aquest procediment.

La loquacitat, contundència i irreverència de Boye han deixat el fiscal amb cara tres déus; l’advocat de Vox, Juan Cremades, amb un pam de nas; i els membres del tribunal, desconcertats. El magistrat Jesús María Barrientos ha desestimat la petició de presentar les pre-judicials adduint que s’havien presentat de manera extemporània, és a dir, quan no tocaven, que ho havia d’haver demanat abans per no deixar les altres parts amb possibilitat de rèplica. Però Boye ja havia aconseguit, després d’una llarguíssima intervenció final, d’apujar la temperatura de la sala, i de canviar l’òptica del judici.

Faltava el torn d’última paraula del president Quim Torra, però abans el jutge Barrientos ha volgut respondre a alguns dels retrets que durant el judici li havien fet els advocats Boye i Isabel Elbal, quan li han dit que no tractava Torra amb respecte institucional, com a Molt Honorable President de la Generalitat. Barrientos ha dit que no ho ha volgut fer perquè el president fos tractat com qualsevol altre ciutadà que compareix davant de la justícia.

La intervenció de Torra ha estat dura, interrompuda per Barrientos quan qüestionava el paper de la fiscalia com a ariet judicial del govern espanyol. El jutge no ha consentit ni aquesta crítica ni la definició que en la fase de l’interrogatori Torra ha fet de Vox com a partit franquista. I el president ha acabat a l’atac, considerant cosa pràcticament feta la seva condemna, criticant obertament els tres membres del tribunal, dient-los que havien d’haver renunciat a participar en un judici com aquest per la seva contaminació, pel fet de tenir un biaix ideològic i una posició sobre els fets que es jutgen que ja és de part.

‘És excepcional que s’assegui en un banc dels acusats un president en exercici, davant una justícia parcial, i per això molta gent defensa una república catalana’, ha dit Torra. Ha insistit que va desobeir l’ordre de la Junta Electoral espanyol de retirar els llaços grocs i les pancartes dels edificis de la Generalitat perquè no la podia complir, perquè la JEC no tenia autoritat sobre el president per a fer-ho, perquè materialment era impossible de fer complir una ordre com aquella i perquè atemptava contra la llibertat d’expressió. ‘No podia ni havia d’acatar l’ordre de la JEC com a president de la Generalitat. No es pot acatar una ordre que és il·legal. Si he de ser condemnat, benvinguda sigui la condemna, però no renunciaré mai a defensar els drets dels catalans, no renunciaré mai a defensar el dret d’autodeterminació.’ I ha reblat: ‘Em podeu condemnar però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya.’

L’advocada Isabel Elbal havia enumerat en les qüestions prèvies del judici les vulneracions de drets que afectaven el president Torra en aquest judici, no tan sols la manca d’un jutge imparcial sinó també la indefensió i la vulneració de la presumpció d’innocència de què ha estat víctima, fins al punt que membres del govern espanyol han donat per fet que era culpable de desobediència. Però encara més inquietant: l’assumpció tant des de l’àmbit polític com social que Torra seria jutjat i que serà condemnat, amb els consegüents ‘rius de tinta especulant sobre la situació política a Catalunya tan bon punt el president sigui condemnat’. Es dóna per feta aquesta condemna, de la mateixa manera que es donava per feta la condemna dels dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem, o la dels que van ser jutjats en aquest mateix TSJC per la consulta de 9-N.

Per això Boye i Elbal (i Torra) han recorregut a una confrontació oberta i directa amb el tribunal, denunciant la poca legitimitat que té per a un judici com aquest, i aplicant-hi el prisma europeu, que és el que menys pot suportar la justícia espanyola. I és així com el judici ha quedat vist per a sentència, un judici exprés en què les acusacions han acabat renunciant als testimonis polítics que havien proposat (el portaveu de Ciutadans al parlament, Carlos Carrizosa; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó; i el conseller d’Interior, Miquel Buch). El judici ha estat, doncs, més ràpid en un procés accelerat, que ha batut rècords de velocitat en els tràmits previs, com si hi hagués pressa a resoldre’l.

Els rumors al TSJC avui situen la sentència d’aquest judici abans de final d’any, d’ací a un mes a tot estirar. I serà condemnatòria. Faltarà el recurs al Tribunal Suprem espanyol, que pot resoldre’l en mig any a tot estirar (confirmant la condemna), de manera que a l’estiu probablement el president de la Generalitat haurà estat destituït del càrrec per un tribunal espanyol. Torra n’és conscient i ha sortit del tribunal rebut per una concentració que ha entonat el cant de ‘Els Segadors’, al final d’una jornada llarga en què ha tingut el suport del govern en ple, del president del parlament i de nombrosos batlles, càrrecs públics i ciutadans que s’han aplegat per condemnar l’enèsim judici polític destinat a acabar en condemna.

Crònica: Policies patint amb Boye i Elbal al judici contra el president Torra

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb