presos polítics

 

El judici del procés ha quedat vist per sentència després de cinc mesos de sessions. Els al·legats finals dels acusats s’han centrat a demanar l’absolució per la manca de fonament de les acusacions, tot i que també han demanat el final de la judicialització de la política i que el govern espanyol accepti negociar un referèndum. La majoria d’acusats han recordat al tribunal que la sentència, no tan sols ha de valorar els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, sinó que també ha d’interpretar quins són els límits de drets fonamentals com la llibertat d’expressió o protesta.

Podeu recuperar tota la informació de sessions anteriors ací.

19.02

Marchena dicta el final del judici que queda vist per sentència.

19.02

Mundó demana la llibertat dels presos polítics.

19.01

Mundó: 'Estem a temps de buscar solucions. La realitat social vol un solució pactada.'

18.59

Pren la paraula Carles Mundó: 'Participo de la idea compartida que aquest judici és el resultat del fracàs de la política.'

18.58

Borràs diu que cap membre del govern va defensar la violència.

18.57

Borràs: 'Jo no estic acusada de rebel·lió però Catalunya no hi havia un clima insurreccional.'

18.57

Borràs afirma que la prioritat del govern era un referèndum pactat amb l'estat.

18.56

Borràs assegura que Catalunya demana ser escoltada i afirma que el programa electoral de JxSí cercava satisfer aquesta necessitat.

18.53

Borràs defensa que Catalunya és una nació sense estat que ha reivindicat el seu dret d'existir.

18.51

Pren la paraula Meritxell Borràs, que comença el seu al·legat final recordant el seu pare.

18.40

Quim Forn publica a Twitter el seu al·legat final:

18.30

Manuel Marchena decreta un recés de deu minuts, només falten Carles Mundó i Meritxell Borràs.

18.29

Vila: 'Confio plenament en aquest tribunal i la seva sentència.'

18.28

Vila diu que no comparteix la idea que la democràcia espanyola no sigui homologable amb la resta de la UE. 'Sempre he combatut la llegenda negra. Estem en una cruïlla on hem d'entroncar amb el pitjor de la nostra història amb el millor, com la constitució de Cadis', afirma.

18.25

Vila: 'Què hauria passat si s'haguessin convocat eleccions? Per què ningú va impugnar el programa electoral de JxSí? Per què no es va aplicar el 155 després dels plens de setembre? Perquè cap persona raonable pensava que allò podia acabar en desastre.'

18.24

Vila: 'Vaig dimitir, frustrat, perquè el president Puigdemont no podia, o no volia, convocar eleccions al parlament.'

18.22

Vila assegura que va defensar fins a l'últim minut un acord amb el govern espanyol per evitar 'el col·lapse institucional d'octubre de 2017'.

18.21

Vila diu que Espanya ha de fer un valor de la seva diversitat nacional i no pas un problema.

18.20

Vila: 'En la legislatura sempre vam actuar de bona fe. Jo sempre vaig actuar d'acord a les meves conviccions i fidel a la legalitat. Respectant la lletra i ànima de la constitució.'

18.19

Pren la paraula Santi Vila, que diu que empatitza amb els relats de dolor de la resta d'acusats.

18.18

Cuixart: 'Els ciutadans catalans, malgrat la repressió, continuaran lluitant pel dret d'autodeterminació.'

18.17

Cuixart: 'Vull que els meus fills visquin en un país millor. Estic convençut que el país no caurà en la frustració.'

18.16

Cuixart: 'La sentència d'aquest tribunal no canviarà les meves prioritats, que és lluitar pels drets i les llibertats. La meva prioritat no és sortir de la presó.'

18.15

Cuixart: 'Em nego a odiar. No penso renunciar a ser feliç. Hi ha un intent de deshumanitzar el moviment independentista.'

18.14

Cuixart: 'És un exercici de responsabilitat que la fiscalia reconegui que l'1-O va deixar un miler de ferits.'

18.13

Cuixart diu que el discurs de Felipe VI va ser 'decebedor' perquè va avalar la impunitat i la brutalitat de la policia.

18.12

Cuixart assegura que per molt que s'intenti enfrontar els diversos pobles d'Espanya. 'No ho aconseguiran perquè som germans i entre tots hem teixit la societat catalana', afegeix.

18.11

Cuixart: 'Hi ha por a la paraula, a empatitzar i de conèixer millor a la gent.'

18.10

Cuixart: 'En aquest judici no hem solucionat el rerefons perquè encara seguim cercant un enemic. No s'ha anat a l'arrel del problema.'

18.10

Cuixart: 'El problema és l'obediència civil de milers de ciutadans que encara no protesten.'

18.09

Cuixart: 'El problema que tenim avui en dia és l'obediència civil.'

18.08

Cuixart: 'Qualsevol ús de la desobediència civil enforteix la democràcia.'

18.07

Cuixart denuncia que la fiscalia vol retallar el dret de protesta. 'La protesta sempre ha estat el motor per avançar', afegeix.

18.06

Cuixart diu a la fiscalia que 'sí, vaig fer crides a la mobilització. Sí, mobilització permanent'.

18.06

Cuixart agraeix la perseverança dels votants de l'1-O perquè no era fàcil 'mantenir la determinació de votar sabent que la policia atonyinava'.

18.05

Cuixart: 'Del resultat d'aquest judici en depèn la qualitat democràtica de l'estat, no només a Catalunya.'

18.04

Cuixart: 'Això és un judici a la democràcia, perquè el que hem fet és un exercici dels drets fonamentals.'

18.03

Cuixart: 'Jo sempre he acceptat els meus actes i les seves conseqüències, malgrat el que digui la fiscalia.'

18.02

Pren la paraula Jordi Cuixart: 'Faig ús d'aquesta última paraula per a reafirmar-me en tots els exercicis de drets fonamentals. Ho faig d'acord amb la meva consciència. No hi ha cap penediment.'

18.01

Bassa: 'La seva sentència no serà la meva llibertat, sinó la de moltes generacions.'

18.00

Bassa: 'Demano l'absolució i la meva llibertat.'

17.59

Bassa diu que la intenció del govern era negociar i no pas posar en entredit l'ordre constitucional.

17.59

Bassa: 'Desobediència hauria estat presentar-se a les eleccions amb un programa i no haver-lo complit.'

17.58

Bassa assegura que es va fer càrrec de la conselleria d'Afers Socials per tal de millorar la vida dels catalans.

17.57

Bassa: 'Les acusacions manquen de fonament.'

17.57

Bassa: 'Sóc innocent. No hi ha cap prova que demostri un comportament delictiu.'

17.56

Bassa es reivindica com a feminista i republicana.

17.54

Bassa: 'No sé si estem en un judici polític, però amb l'acusació de la fiscalia, és evident que hi ha un rerefons profundament polític.'

17.53

Pren la paraula Dolors Bassa: 'Arribo al final del judici cansada i amb una motxilla de 400 dies d'empresonament. He viscut el judici amb tristesa i indignació.'

17.52

Forcadell diu que la inviolabilitat parlamentària és una garantia de la separació de poders.

17.51

Forcadell assegura que durant la seva presidència la mesa no va ser un òrgan censor. 'No podíem coartar els drets dels diputats i per preservar la seva llibertat existeix la inviolabilitat del parlament', afegeix.

17.50

Forcadell: 'En l'escrit d'acusació es mantenen informacions errònies i un tuit inexistent. Es manté que vaig fer crides per ocupar col·legis. I és fals.'

17.48

Forcadell: 'Aquests quatre mesos de judici no han servit per a res.'

17.47

Forcadell denuncia que les acusacions han fet tot el possible per fer sortir el seu nom al llarg del judici per diferenciar-la de la resta de la mesa.

17.46

Forcadell: 'Se'm jutja per la meva trajectòria política per ser qui sóc. No se'm jutja pels meus actes.'

17.45

Forcadell: 'Se'm jutja per ser la presidenta del parlament.'

17.42

Pren la paraula Carme Forcadell: 'Quan vaig declarar em va costar molt d'entendre que els meus companys de mesa només siguin acusats de desobediència. Avui, després del judici i de més de 400 dies de presó, és totalment incomprensible.'

17.42

Sànchez: 'Confio que finalment la justícia arribi.'

17.41

Sànchez desitja llum i força al tribunal perquè dicti una sentència justa i absolutòria.

17.40

Sànchez diu que no sap si veurà la independència de Catalunya, però es mostra convençut que hi haurà acord amb l'estat espanyol per poder votar tal com es va fer a Escòcia i al Quebec.

17.39

Sànchez: 'En democràcia, si hi ha una majoria que ho vol, no hi ha cap porta que resisteixi. A Catalunya es votarà i hi haurà urnes.'

17.37

Sànchez afirma que el judici posa en dubte els valors democràtics de l'estat espanyol. 'El problema no és només polític també és de drets i llibertats', afegeix.

17.36

Sànchez: 'De la seva sentència se'n derivarà la lectura dels límits dels drets fonamentals i polítics.'

17.35

Sànchez: 'Vostès hauran de valorar fins a quin punt és just el dret de protesta.'

17.34

Sànchez: 'L'1-O no va ser una jornada de violència. Ho poden dir més fort, però no convenceran mai a la gent que hi era. No es pot convertir la violència en un concepte eteri.'

17.33

Sànchez: 'El poder polític, irresponsablement, ha passat un problema polític al poder judicial. Vostès tenen la responsabilitat de no agreujar-lo més.'

17.31

Sànchez defineix el judici de polític i en culpa a la fiscalia. 'Si algú en dubte només cal escoltar l'última intervenció del fiscal Zaragoza. Només hem parlat de política i de drets fonamentals', afegeix.

17.30

Sànchez: 'L'ús i l'abús de la presó preventiva que es fa a Espanya ha de ser rectificat.'

17.29

Sànchez: 'El dolor ha estat socialitzat a Catalunya.'

17.28

Sànchez: 'La gent que diu que el judici ha estat llarg, els dic que molt més llargs són 600 dies a la presó. La presó causa dolor, sobretot als familiars.'

17.27

Sànchez: 'Em considero víctima d'una injustícia, d'un dolor que ha causat el poder de l'estat.'

17.26

Sànchez: 'La no-violència no és passivitat, no és amagar-se d'un estat repressiu. La no-violència és assumir les conseqüències.'

17.25

Sànchez: 'Jo mai he estat un polític professional, on m'he sentit sempre a gust és en l'activisme, sempre des dels valors democràtics.'

17.24

Sànchez retreu a les acusacions que hagin banalitzat la violència durant tot el judici.

17.23

Pren la paraula Jordi Sànchez, que comença citant a Sòcrates.

17.22

Rull: 'No hi ha prou presons per empresonar els anhels d'un poble. Així de simple, així de transcendent.'

17.21

Rull: 'Amb el meu empresonament han impedit que jo vegi créixer els dos meus fills. Amb la sentència, sigui quina sigui, no impediran que els deixi un llegat de dignitat per haver defensat idees nobles.'

17.18

Rull: 'Els governs forts pacten, els governs dèbils imposen.'

17.16

Rull: 'La nació catalana és molt més antiga que la constitució, una constitució que va rebre un gran suport a Catalunya, perquè es va veure com un punt de partida per a recuperar les seves singularitats. La pregunta que s'han de fer és per què la meitat dels catalans ja no s'hi senten representats.'

17.15

Rull recorda com l'ex-ministre Catalá va avançar els terminis de la suspensió com a diputats dels presos.

17.14

Rull: 'Estic processat per rebel·lió perquè no he renunciat a la meva activitat política.'

17.13

Rull denuncia que l'actuació de la fiscalia és impròpia 'd'una fiscalia seriosa'.

17.11

Rull: 'Em demanen 16 anys de presó per quatre coses: haver signat un full de ruta, haver fet diverses reunions sobre el procés, no haver permès atracar un vaixell a Palamós i declaracions d'una entrevista manipulada.'

17.10

Rull diu que el tribunal s'ha de preguntar si és un judici sobre fets o sobre idees polítiques.

17.09

Rull es dirigeix als seus familiars en català per agrair-los el suport. 'A la meva dona que ella sola ha de tirar endavant dos fills', diu.

17.09

Pren la paraula Josep Rull, que agraeix la feina als seus advocats. Jordi Pina assenteix visiblement emocionat.

17.07

Turull: 'Sóc i seré independentista. No hi ha camí pel diàleg. El diàleg és el camí.'

17.07

Turull diu que la seva activitat política s'ha centrat a aconseguir el màxim benestar per la societat.

17.06

Turull: 'Estic aquí per les meves idees.'

17.05

Turull volia expressar gratitud a la seva família pel suport que ha rebut, però s'ha emocionat i només ha pogut dir 'ja saben el que vull dir'.

17.04

Turull diu que no hi ha ressentiment ni odi per qualsevol de les estupideses que s'hagin dit durant el judici. 'Tampoc no n'hi ha per la injustícia de la nostra presó provisional', afegeix.

17.03

Turull diu que el relat de la fiscalia sobre l'1-O és 'absolutament delirant'.

17.02

Turull: 'No hi havia masses, no hi havia turbes, no hi havia ni tan sols gent, només hi havia persones.'

17.01

Turull explica que l'1-O va ser una demostració de civisme, pacifisme i d'il·lusió. 'Jo hi era l'1-O i puc explicar què va passar, les acusacions no', afegeix.

17.00

Turull: 'La violència mai ha format part del meu codi de conducta. Qualsevol acte de violència, per aïllat que sigui, mereix sempre la nostra condemna.'

16.59

Turull: 'Els acusats només som instruments del clamor de la societat catalana. No a la inversa, tal com volen fer veure les acusacions.'

16.59

Turull: 'Decapitant-nos a nosaltres no s'escapça el moviment independentista, perquè és un moviment que ve de molt més enllà.'

16.57

Turull diu que les realitats polítiques, en referència a la demanda de referèndum, s'ha d'afrontar. 'No es poden amagar. El silenci i l'amenaça, com ha fet el govern espanyol, no pot ser la resposta', afegeix.

16.56

Turull: 'En aquest judici està en joc quina amplitud donem als drets i llibertats, perquè si depèn de la fiscalia, tornarem a temps pretèrits.'

16.55

Turull denuncia que les acusacions aplica la llei contra l'independentisme amb un barem diferent. 'Hi ha una voluntat d'escarment', afegeix.

16.53

Pren la paraula Jordi Turull expressant les seves discrepàncies amb les acusacions. 'Confonen la discrepància i la crítica amb l'atac i la falta de respecte. Això només existeix en mentalitats insegures o autoritàries', afegeix.

16.52

Forn: 'Només amb el diàleg se solucionen els problemes.'

16.51

Forn explica la indefensió que va patir quan va rebre la querella del fiscal general Maza. 'Només vaig tenir vint-i-quatre hores per a reunir-me amb el meu advocat, però tot i així vaig comparèixer perquè creia que era la meva obligació', afegeix.

16.51

Forn: 'Avui torno a demanar la meva llibertat.'

16.50

Forn diu que la fiscalia persegueix els acusats per les seves idees polítiques.

16.49

Forn assegura que els Mossos sempre van actuar d'acord amb el marc jurídic i explica que la conselleria mai va intervenir en les seves actuacions.

16.48

Forn: 'Els bons governants han de trobar solucions polítiques pels problemes polítics. No es pot judicialitzar la política.'

16.47

Forn assegura que l'1-O va 'ser molt més que un referèndum, va ser una gran mobilització de país'. En aquest sentit, diu que la gent va anar a les urnes en plena consciència del seu vot.

16.46

Forn defensa que una 'interpretació flexible' permet un referèndum d'independència, però recorda que el govern espanyol sempre s'ha negat a oferir una consulta.

16.45

Forn assegura que la seva actuació com a conseller no anava dirigida a destruir la constitució espanyola a través de la violència. 'Si avui som aquí és perquè la política ha fracassat', ha afegit.

16.43

Forn expressa la seva adhesió a tot l'argumentari de la seva defensa i agraeix la feina dels advocats Xavier Melero i Judit Gené.

16.43

Acaba Raül Romeva i pren la paraula Quim Forn.

16.43

Recupereu l'última paraula d'Oriol Junqueras:

16.42

Romeva assegura que, sigui quina sigui la sentència, l'independentisme mantindrà la mà estesa per a dialogar.

16.41

Romeva: 'Vull que el tribunal entengui que no som només dotze acusats, en aquest banc hi ha més de dos milions de persones.'

16.40

Romeva: 'Som polítics fent política, res més.'

16.39

Romeva assegura que sempre ha defensat l'exercici del dret de l'autodeterminació, però sense fer ús de la violència.

16.38

Romeva: 'Volem construir un món més respectuós amb la diversitat. Avui som nosaltres, però demà pot ser qualsevol altre.'

16.37

Romeva apel·la a tots els demòcrates perquè 'no tolerin més judicis polítics i l'existència de presos polítics', perquè això dinamita qualsevol arrel d'un sistema democràtic.

16.36

Romeva: 'Si llegissin els milers de cartes que llegim des de la soledat de les nostres cel·les entendrien que aquest no és un moviment fonamentat en l'odi.'

16.35

Romeva recorda a les acusacions que 'l'odi no serveix per a construir res. L'odi només engendra més odi'.

16.34

Romeva assegura que les acusacions han volgut construir un marc mental amb un odi irracional contra Espanya. 'No han aportat cap prova i no han demostrat ni un gram d'empatia amb més de dos milions de persones', afegeix.

16.33

Romeva denuncia que les acusacions han cercat escarmentar i humiliar una ideologia. 'Els informes finals demostren un biaix preocupant', afegeix.

16.32

Pren la paraula Raül Romeva.

16.30

Junqueras parla de les seves conviccions republicanes i cristianes. 'Són unes conviccions amb aquelles persones que consideren que votar mai pot ser un delicte. Sempre amb el respecte als drets humans i a la dignitat', afegeix.

16.29

Junqueras: 'Parlar i escoltar és la base de qualsevol entesa.'

16.28

El primer en intervenir és Oriol Junqueras.

16.27

El magistrar Manuel Marchena dóna pas al torn de l'últoma paraula.

16.25

El lletrat recorda que Vila va prohibir als treballadors de la conselleria fer qualsevol despesa relacionada amb el referèndum. Així mateix, diu que va dimitir quan Carles Puigdemont li va dir que no convocava eleccions el 26 d'octubre de 2017.

16.24

Segarra: 'El senyor Vila va complir amb la llei i amb el programa del govern del qual formava part.'

16.23

Segarra: 'Santi Vila no era diputat i no se sentia vinculat amb les resolucions del parlament, a l'activitat del qual se sentia aliè.'

16.17

L'advocat de Vila defensa que l'ex-conseller creia que el referèndum es va finançar amb fons privats.

16.07

'Després d'intentar una aproximació al govern espanyol, Vila va dimitir, frustrat per no poder segellar una solució dialogada', Joan Segarra, advocat de Santi Vila

16.00

La defensa de Santi Vila tanca les intervencions dels advocats abans dels al·legats finals. A la sala hi són presents Quim Torra, Roger Torrent, Meritxell Budó i Marcel Mauri.

15.34

El judici es reprèn a les 16.00. El president de la Generalitat, Quim Torra, acaba d'arribar al Suprem per assistir a l'última sessió.

13.40

Marchena dicta un recés. La sessió de la tarda es reprendrà amb les conclusions de la defensa de Santi Vila i els al·legats finals dels presos.

13.38

13.25

Bergés també desarticula la conspiració per rebel·lió: 'No es pot confondre convocar la gent per a un referèndum, amb llançar-la contra la policia'

13.03

Bergés, centrat a desarticular la rebel·lió: 'No es pot parlar de rebel·lió quan el govern de l'Estat no va decretar l'estat de setge'

12.58

Mariano Bergés: 'Els fets de l'1-O van ser sobrevinguts com a resultat d'un escenari no planificat'

12.50

Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, exposa les seves conclusions de defensa: 'Els fets s'han sobredimensionat'

12.11

Judit Gené demana que el tribunal no tingui en compte les conclusions de l'acusació popular pel seu caire 'polític i ideològic'

11.45

Judit Gené: 'No hi ha fets que portin a pensar que la senyora Borràs va incórrer en un delicte d'organització criminal'

11.38

'Cap de les campanyes institucionals sobre el referèndum ha estat impulsada des de la conselleria de Governació'

11.31

La defensa de Borràs acusa la fiscalia de fabricar una 'rebel·lió postmoderna'

11.26

Judit Gené presenta ara la defensa final de Meritxell Borràs i té 45 minuts, ja que en va cedir 15 a Melero per la defensa de Forn.

11.24

Olga Arderiu: 'No se l'acusa de malversació però se li demana més pena. Per tant, se la jutja per qui és'

11.23

'La senyora Forcadell és una persona pacifista. Falta a la veritat quan el ministeri fiscal diu que va fer crides a la població per anar a defensar els col·legis'

11.11

11.07

Com es viuen les últimes hores dins la sala del judici: impotència i mirades perdudes I Andreu Barnils en fa la crònica des de dins.

11.06

10.44

'El TC comença a criminalitzar la mesa del Parlament quan hi ha una majoria favorable a la independència'

10.41

Olga Arderiu argumenta que les actuacions de Forcadell estan protegides per la inviolabilitat parlamentària: 'El contrari és vulnerar la legalitat'

10.39

'La violència normativa és una invenció del fiscal Cadena. No existeix al codi penal'

10.37

10.36

Torn ara d'Olga Arderiu, lletrada de Carme Forcadell, que només començar demana l'absolució de l'ex-presidenta del Parlament

10.31

Marina Roig acaba la seva intervenció demanant l'absolució de Jordi Cuixart i la seva immediata posada en llibertat

10.28

Marina Roig: 'Criminalitzar les mobilitzacions populars pot tenir greus conseqüències per al dret de manifestació a tota Espanya'

10.25

Marina Roig: 'En cap col·legi electoral l'1-O hi va haver cap ciutadà que carregués contra l'operatiu policíac i així ho demostren els vídeos'

09.56

'La intenció de la protesta del 20-S mai no va ser impedir l'actuació judicial'

09.56

09.51

Marina Roig: 'Resulta absurd que haguem dedicat part del judici a demanar els acusats si van comunicar la convocatòria de la manifestació. És irrellevant que no es complís el termini de deu dies que marca la llei'

09.49

Marina Roig cita un informe de l'ONU que defensa que la resistència passiva queda compresa dins del concepte de reunió pacífica.

09.45

Marina Roig: 'Les acusacions no entenen prou bé el dret fonamental de reunió'

09.43

Marina Roig: 'La protecció de la unitat d'Espanya no pot provocar el sacrifici dels drets fonamentals'

09.41

Marina Roig: 'S'ha volgut fer encaixar l'acusació als delictes imputats a Cuixart'

09.20

Als exteriors del Suprem ja hi ha molt moviment. Els principals dirigents d'ERC i Junts per Catalunya no es volen perdre l'última sessió.

20.02

Riba acaba la seva intervenció demanant l'absolució de Carles Mundó i Marchena suspèn el judici fins demà al matí.

20.01

Si tenint en compte un cas similar, Mundó no podia pensar que hauria d'assumir responsabilitats comptables, encara menys podia pensar que n'hauria d'assumir de penals.

19.57

Per acabar, Riba recorda que pel 9-N el Tribunal de Comptes no va solidaritzar les eventuals despeses de la consulta, sinó que va adjudicar als responsables de cada departament que hi hagués intervingut.

19.54

Riba: 'En les partides en què s'ha realitzat un servei, però no s'ha cobrat, no hi ha hagut perjudici patrimonial. En el dret penal, el rellevant és el perjudici.'

19.49

'Per aquí han passat molts testimonis per a parlar del delicte de malversació i cap d'ells no s'ha referit ni al senyor Mundó i a ningú de la seva conselleria', diu Riba.

19.47

Riba reitera que Mundó no tenia possibilitats de fer contractacions d'altres departaments i ni tan sols de consultar-les, més enllà de la informació publicada al portal de transparència.

19.43

A més de no enviar-se, Riba qüestiona que existeixi cap indici que la Generalitat hauria pagat l'enviament de les targetes censals. 'Com tampoc no n'hi ha de la compra de les urnes', recorda.

19.41

Riba diu que no es va enviar ni una targeta censal. 'Si no, els guàrdies civils residents a Catalunya n'haurien portat, i no ho van fer', diu.

19.34

Riba analitza ara la partida d'Unipost pel servei postal, però recorda que no es va executar el servei, de manera que tampoc no es pot considerar malversació.

19.32

Riba recorda que la Llei de finances estableix que cada conseller només té competències en el seu departament i que, a més, Mundó havia delegat les competències en els tècnics.

19.24

Riba cita ara la Llei de finances de Catalunya, que defineix les competències en aquest aspecte dels consellers. 'El delicte de malversació demana tenir-ne competència', recorda.

19.23

A més, argumenta que el procediment de les contractacions és tan reglat que feia impossible fer les contractacions pel referèndum amb tan poc temps. 'Tots els funcionaris de carrera que han testificat sobre l'acord del 6 i 7 de setembre van dir que estaven tranquils perquè era d'impossible execució', recorda.

19.19

L'advocat de Carles Mundó diu que, quan van signar l'acord del referèndum, tots els consellers sabien que seria impossible de complir per la previsible anul·lació del Constitucional.

19.16

Riba diu que el decret de convocatòria del referèndum, signat abans de la suspensió de la llei, tenia un fort component polític i que es va fer per a tranquil·litzar els funcionaris.

19.13

L'advocat Josep Riba, defensa que en l'any i mig que va ser conseller Carles Mundó mai no va interferir en el poder judicial.

19.12

Riba recorda l'ordre de Carles Mundó als funcionaris del Departament de Justícia de no destinar ni un euro a l'organització del referèndum.

19.11

A més, recorda que cap edifici de titularitat del Departament de Justícia no va servir com a centre de votació.

19.08

Riba defensa que des de la suspensió de la llei del referèndum i el decret de convocatòria Carles Mundó no va fer res dins de les seves competències per a convocar el referèndum. Si es va celebrar, va ser per la col·laboració ciutadana, diu.

19.06

Marchena anuncia que Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, ha demanat de fer demà la seva exposició i, en canvi, Josep Riba, advocat de Carles Mundó, ha demanat de fer-lo ara.

19.04

Jordi Pina acaba la seva intervenció afegint-se a l'agraïment que ja ha fet Xavier Melero als treballadors del Suprem, la resta de defenses i els seus clients Sànchez, Turull i Rull: 'Passi el que passi, sapigueu que sou gent de pau'.

18.44

Pina es pregunta si algú que vol cometre un delicte de sedició, ho comunica a les autoritats? 'Van comunicar la concentració a la conselleria'

18.39

Sobre la malversació, Pina ha dit que no té cabuda perquè no s'ha provat que hi hagi factures, encàrrecs o compromís de despesa.

18.28

Jordi Pina: 'Com pot ser que Jordi Sànchez, i per extensió, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, siguin promotors d'una rebel·lió, i no se'ls imputen malversació de cabals públics i que van lligats a aquest delicte?'

17.54

Marchena dicta un recés

17.51

Jordi Pina: 'Només va ser la fanfarroneria d'un tuit. Per això li demanen 16 anys de presó'

17.49

Jordi Pina: 'El ple segle XXI i en un estat de dret com és Espanya, el ministeri fiscal li demana setze anys de presó per un piulet? Això és gravíssim. Em faria riure si no fos perquè és tan greu'

17.45

Jordi Pina diu que Josep Rull està a la presó per un piulet que deia: 'En efecte, no els hem deixat atracar', en referència al no atracament del vaixell de policies al port del Palamós.

17.41

Pina, en defensa de Jordi Turull, diu que en contra seva només s'aporten reunions amb altres membres del govern: 'Porta més temps a la presó que de conseller de Presidència'

17.29

Pina, sobre el document Enfocats i les trobades entre polítics: 'En aquesta vida hi ha molt il·luminat. Reunions el 2016... Com no s'han de reunir. Hi havia una moció de censura, no s'aprovaven pressupostos'

17.27

Jordi Pina: 'El document Enfocats, que és la clau perquè estiguin a la presó és el Sant Grial i resulta que cap dels acusats sap què és ni l'ha rebut mai'

17.16

Jordi Pina: 'Els hi juro, la campanya de Civisme i l'anunci de les vies de tren no tenen res a veure'

17.04

17.02

'La sedició implica impedir una resolució judicial, i s'acusen els ciutadans d'impedir la tasca de la secretària judicial. Però estem jutjant els ciutadans?', es pregunta Pina

16.58

'Si per a desordres públics, la jurisprudència parla d'actuació violenta, com pot ser que per a la sedició no es requereixi?

16.45

Jordi Pina: 'El 28-S tots vàrem anar a treballar. Això és compatible amb la violència que requereix un alçament?'

16.35

Pina: 'En un delicte amb aquestes penes, la violència són escopinades?'

16.33

'Orgull de país veient la manifestació contra els empresonaments de Sànchez i Cuixart sense ni un paper al terra. Me'n sento orgullós'

16.31

Pina recorda que Pedro Sánchez, llavors cap de l'oposició, va censurar l'actuació de les forces armades durant l'1-O.

16.28

Jordi Pina recorda que hi va haver votants contraris a la independència que 'vestint una bandera espanyola', van participar en l'1-O i que no té sentit que a ells també se'ls acusi de rebel·lió.

16.20

Pina posa en contradicció a la fiscalia sobre el delicte de rebel·lió: 'Segons la fiscalia hi havia delicte de desobediència fins que algú va pensar que era el mateix delicte del 9-N i calia escarmentar-los'

16.17

Jordi Pina: 'No són alçaments el que hi va haver aquells dies a Catalunya, per molt que el senyor Baena ho digui. Eren protestes. Tots els ciutadans tenim dret a protestar les resolucions que fan, no els sàpiga greu'

16.14

Jordi Pina: 'A Catalunya hi ha pau, que se sàpiga, per molt que parlin molts polítics si mitjans que volen confrontació'

16.10

Recuperem l'entrevista que vàrem fer a Jordi Pina abans del judici avui que fa la defensa final de Rull, Turull i Sànchez

16.06

Jordi Pina inicia la defensa final de Rull, Turull i Sànchez atacant les declaracions del fiscal, Zaragoza que equiparava el 20-S i l'1-O al 23-F

13.37

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 16.00.

13.34

Melero: 'Espero que construïm una Espanya on només ens discutim per William Faulkner.'

13.33

Melero diu que Forn no pot haver comès malversació perquè un acord del consell de ministre va avalar els comptes de la conselleria d'Interior.

13.32

Melero: 'Cap cos policial va complir el mandat judicial. La Guàrdia Civil i la policia no van aconseguir que cap centre quedés tancat tota la jornada.'

13.31

Melero: 'El dispositiu de coordinació era un frau. Van venir a actuar de manera unilateral, els mateixos caps dels equips ens han explicat que no sabien que s'havien de coordinar amb els Mossos.'

13.29

Melero recorda que l'1-O Pérez de los Cobos va suspendre les reunions de coordinació.

13.27

El lletrat diu que algunes declaracions de membres de la Generalitat preocupaven entre els comissaris perquè havien estat advertits pel TC.

13.25

Melero recorda a la sala que la interlocutòria de Mercedes de Armas 'canvia completament la situació de les coses' i decauen les instruccions de la fiscalia. El lletrat ho demostra recordant que el fiscal va demanar a la magistrada que li convalidés una instrucció.

13.22

Arran dels dubtes que Trapero expressa sobre les instruccions de la fiscalia, el TSJC es declara competent i n'aparta el ministeri públic.

13.21

Melero: 'Els efectius estaven tensionats al màxim. La instrucció sis no es podia complir.'

13.19

Melero diu que López Nieto va admetre que la instrucció de segellar els col·legis era un 'objectiu policial inabastable'.

13.15

Melero diu que Forn va rebre correus amb part de les instruccions de la fiscalia perquè era un pas necessari perquè el departament i el cos hi donessin resposta.

13.13

Melero diu que Pérez de los Cobos va jugar un 'paper estranyíssim' abans de l'1-O. 'Si fem cas de les seves paraules, només convocava i desconvocava reunions, tot i que mai aixecava actes', afegeix.

13.09

El lletrat diu que potser calia un dispositiu per acordar la conselleria abans de l'actuació. 'Potser la Guàrdia Civil hauria d'haver comunicat l'entrada', afegeix.

13.07

Melero diu que fer ús de la força el 20-S hauria provocat una allau humà. 'S'havia de forçar l'actuació d'ordre públic en una manifestació multitudinària? Per què? Era una concentració majoritàriament pacífica', afegeix.

13.05

Melero: 'Algunes persones, poques, potser van cometre un delicte de resistència a l'autoritat.'

13.04

Melero diu que es van produir delictes de desordres públics el 20-S. En aquest sentit cita els cotxes de la Guàrdia Civil.

13.00

Melero diu que Forn va participar en el consell de la policia per deixar clar als Mossos, que els agents havien d'actuar d'acord amb el mandat judicial i que ell s'encarregava de la part política.

12.59

El lletrat diu que els Mossos van ser l'únic cos que va complir les ordres de la fiscalia i va presentar un pla d'actuació durant l'1-O. 'Els altres cossos van presentar informes sense signatura ni segells. Sense cap precisió de zones i efectius', afegeix.

12.57

Melero assenyala que els testimonis de la policia espanyola i la Guàrdia Civil demostren la desconfiança que tenien vers els Mossos.

12.53

El lletrat diu que no existia un concert entre el govern i els Mossos d'Esquadra. 'El major Trapero i Ferran López són els testimonis paradigmàtics que no existia un concert', afegeix.

12.52

Melero: 'La violència de la rebel·lió postmoderna és que la que els alçats van patir durant l'1-O.'

12.51

Melero: 'No podem negar l'evidència que el delicte de rebel·lió implica armes.'

12.50

Melero retreu al fiscal Cadena que digui que el 23-F no va ser violent amb els trets al Congrés i els tancs al carrer.

12.48

Melero, irònicament, diu que en cas de rebel·lar-se millor fer-ho armat, perquè si es deposen, els rebels poden beneficiar-se d'atenuants.

12.45

Melero diu que a partir del 10 d'octubre la Generalitat va incomplir de manera intencionada les lleis republicanes. 'No es va comunicar la independència a les delegacions diplomàtiques i no es va treure la bandera espanyola', afegeix.

12.43

Melero diu que el 26 d'octubre, Forn es va acomiadar dels membres de la conselleria amb un breu parlament, en el qual va dir que el 27-O es podien convocar eleccions o aplicar el 155.

12.42

El lletrat diu que el mecanisme constitucional 'per a resoldre un conflicte constitucional va funcionar perfectament'. En aquest sentit, diu que la Generalitat va 'acatar el 155 sense oposició'.

12.40

Melero també diu que el Ministeri de Defensa no va reforçar la protecció de les infraestructures crítiques per l'1-O.

12.38

El lletrat diu que el Ministeri de Defensa només ha aplicat els plans de contingència a Catalunya en dues ocasions: el casament de la infanta i l'11M.

12.37

Melero: 'Em pensava que el delicte de rebel·lió només era aplicable al militar alçat en armes. Veig que la fiscalia s'oposa a aquest plantejament.'

12.34

Melero diu que Forn va fer accions 'positives' per aturar l'1-O. En aquest sentit, afirma que va aprovar hores extres dels Mossos per tal de fer un dispositiu extraordinari.

12.33

Melero: 'Cedeixo la trinxera de la desobediència, amb gust, tot i que en aquest judici és una figura que s'ha fet estranya i disfuncional.'

12.31

El lletrat diu que Forn només va rebre una notificació del TC i no pas cinc, com diu la fiscalia. 'Cedeixo aquesta trinxera. El senyor Forn va desobeir el Tribunal Constitucional', afegeix.

12.30

Melero: 'De debò creu la fiscalia que s'ha de desqualificar la Generalitat projectant la sospita de deslleialtat?'

12.29

Melero, com Van den Eynde, retreu a la fiscalia que utilitzi els Mossos per acusar a la Generalitat, però a la vegada incrimini el cos en la rebel·lió.

12.27

Melero diu que els dos únics testimonis de pes que la fiscalia va esmentar en les conclusions van ser el major Trapero i el comissari Ferran López, tots dos citats per les defenses.

12.25

El lletrat diu que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van actuar de manera unilateral amb l'objectiu polític de demostrar que l'1-O no era un referèndum.

12.23

Melero: 'Tampoc no és objecte d'enjudiciament l'actuació de la policia. A la policia se la defensa criticant la ineptitud dels seus comandaments.'

12.20

Melero: 'No són objecte d'aquest judici fets irrellevants des del punt de vista penal, com ara el llibre blanc de la transició nacional.'

12.18

El lletrat diu que la Generalitat 'no tenia poder per imposar per la força un marc normatiu' després de l'1-O. 'Després del 27-O va fer tot el possible per cedir el poder a l'estat', afegeix.

12.16

Melero critica que la fiscalia menystingui els ferits de l'1-O excepte quan li serveixen per acusar a la Generalitat de la violència.

12.12

El lletrat també retreu a la fiscalia que 'trivialitzi la violència del delicte de rebel·lió'.

12.11

Melero retreu al fiscal la menció del jurista Kelsen, perquè qualsevol referència al nazisme és una contaminació del debat a la sala.

12.10

El lletrat explica que la seva exposició se centrarà en l'entitat de la violència.

12.07

Melero afirma que el dret penal pot donar resposta a 'tot el que s'ha plantejat en aquesta sala'.

12.07

Pren la paraula el lletrat Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn.

11.55

Josep Rull fa una crida a manifestar-se quan s'acabi el judici contra el procés.

11.31

Acaba el seu torn Van den Eynde. Marchena estableix un recés fins a les 12.00.

11.29

El lletrat diu que el judici és una oportunitat per a resoldre una crisi política.

11.28

Van den Eynde diu que la sentència del Suprem perfilarà un model d'estat i els límits dels drets fonamentals.

11.25

El lletrat es queixa que es fa debat públic sobre les penes i les presons on es compliran. 'Això el tribunal ho ha de reparar', afegeix.

11.24

Van den Eynde parla de vulneració de drets fonamentals, entre els quals el de presumpció d'innocència.

11.21

Van den Eynde: 'Protestar no és intimidar, protestar no és odiar.'

11.20

Van den Eynde: 'Es tracta de saber si un polític té dret de parlar d'autodeterminació. La llibertat d'expressió també protegeix les opinions que fereixen.'

11.16

El lletrat diu que no es persegueix als votants de l'1-O perquè exercien drets fonamentals.

11.15

Van den Eynde: 'La discussió real d'aquest judici és la desobediència.'

11.11

Van den Eynde: 'La por a la internacionalització del debat territorial en el segle XXI no es pot entendre.'

11.08

Sobre la campanya de registre de catalans a l'exterior, Van den Eynde diu que la publicitat 'ha de ser molt subliminal' perquè sigui malversació. 'Estem parlant d'una campanya amb prestacions reals', afegeix.

11.07

Sobre la conferència a Brussel·les el gener de 2017, el lletrat retreu a les acusacions que ho tipifiquin com a malversació, ja que era una xerrada organitzada per eurodiputats.

11.05

El lletrat desmunta ara l'acusació de malversació.

11.03

Van den Eynde: 'El problema és que l'acusació no en té prou amb la desobediència.'

11.00

El lletrat diu que la sedició també és un alçament violent i recorda una entrevista de l'ex-fiscal general Maza, on expressava els seus problemes per aplicar els delictes de rebel·lió i sedició en la causa contra l'1-O.

11.00

Van den Eynde: 'No hi ha cap delicte com la sedició en l'entorn europeu.'

10.58

Van den Eynde: 'No tota il·legalitat és il·legalitat penal.'

10.56

El lletrat torna a retreure a la fiscalia l'exageració verbal amb termes com 'cop d'estat' o 'violència normativa'.

10.55

Van den Eynde: 'La fiscalia confon la desobediència amb la rebel·lió.'

10.53

El lletrat recorda que el delicte de referèndum il·legal es va despenalitzar i 'ara s'està aplicant per la porta de darrere'.

10.53

Van den Eynde: 'El nostre sistema no es pot basar en el terror penal.'

10.51

Van den Eynde: 'La fiscalia ha sustentat moltes proves en articles o editorial de premsa.'

10.48

Van den Eynde: 'Els acusats reneguen de la violència. No han trobat cap missatge que la promogui. La població havia fet bandera de la pau en totes les mobilitzacions. Era impensable que la policia carregués contra la gent.'

10.44

Van den Eynde: 'Desafecció i indignació no són violència. No existeix la violència ambiental.'

10.42

El lletrat retreu a la fiscalia que parli de clima insurreccional d'acord amb la sentència del Suprem sobre el cas Aturem el parlament. 'Hem de tancar la porta a un possible ús autoritari del delicte de rebel·lió', afegeix.

10.41

Van den Eynde diu que si la rebel·lió hagués estat tal, el govern espanyol hauria aplicat l'estat de setge a Catalunya.

10.38

Van den Eynde: 'La gent no va sortir al carrer per derrocar l'estat. Va sortir per manifestar-se i per votar.'

10.38

Van den Eynde: 'Pel que fa a la rebel·lió, jo encara no tinc clar quan va tenir lloc l'alçament.'

10.36

Van den Eynde, com a exemple que la DUI era simbòlica, afirma que tots els partits 'des de Ciutadans a la CUP' van acceptar de participar en les eleccions del 21-D.

10.36

El lletrat recorda que Mariano Rajoy és va referir a la DUI com a 'confusa'.

10.35

Van den Eynde: 'En el pla fàctic i jurídic, la fiscalia és l'única que defensa la DUI.'

10.34

El lletrat recorda que el PSOE, llavors a l'oposició, va retreure al PP les càrregues de la policia.

10.31

Van den Eynde: 'S'han elevat a categoria incidents concrets i aïllats. L'1-O van votar més de dos milions de persones.'

10.30

Van den Eynde: 'Els guàrdies civils han exagerat i molts han mentit en les seves declaracions.'

10.29

Van den Eynde: 'L'operatiu policíac de Pérez de los Cobos va ser contrari al garantiment de la pau ciutadana que havia manat la jutgessa.'

10.28

El lletrat diu que cap dels agents que va declarar va mostrar preocupació per quanta gent hi hauria a les escoles.

10.27

Van den Eynde: 'L'operatiu dels Mossos per a l'1-O va ser l'adequat.'

10.26

El lletrat diu que els casos de violència es poden comptar amb els dits d'una mà i sempre es va produir en escenaris concrets i de manera reactiva.

10.25

Van den Eynde: 'Per què la sala riu quan preguntem si durant l'1-O hi havia armes? Perquè l'acusació de rebel·lió és absurda.'

10.23

Van den Eynde diu que no hi havia informes de riscos sobre l'1-O, només anàlisis sobre grupuscles.

10.22

El lletrat diu que Pérez de los Cobos va incomplir el mandat judicial contra l'1-O perquè no va contemplar el 'respecte a la convivència'.

10.21

Van den Eynde diu que la prohibició del TC no justifica l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l'1-O.

10.20

El lletrat recorda a les acusacions que els detinguts del 20-S van renunciar a assistir als escorcolls perquè volien comparèixer davant del jutjat de guàrdia.

10.16

Els fiscals llegeixen documents mentre Van den Eynde fa la seva exposició.

10.14

Sobre la lletrada judicial del 20S, Van den Eynde denuncia el 'relat de terror' que va fer de l'escorcoll i que el tribunal li doni credibilitat tot i que és seguidora de grups d'extrema dreta i espanyolistes.

10.13

Van den Eynde: 'El mateix Baena va valorar que el 20S no s'havia d'intervenir a la conselleria.'

10.11

El lletrat recorda el cas de l'agent de la Guàrdia Civil que va intentar declarar un segon cop. 'Aquest home va declarar poc abans a l'Audiència Nacional i el tribunal li va dir que no es creia el seu testimoni', afegeix.

10.09

Van den Eynde: 'Els cotxes de la Guàrdia Civil és l'única cosa que tenen del 20-S, però és simbolisme, només això. Quaranta mil manifestants i zero ferits.'

10.07

Sobre el 20-S, Van den Eynde diu que és una protesta espontània. 'La convocatòria es produeix per un fenomen viral', afegeix. També recorda que l'ambient era festiu amb música i balls.

10.05

El lletrat diu que el document Enfocats és un pamflet ple de llocs comuns i màrqueting. 'No és res, no té signatura. És fum', afegeix.

10.03

Van den Eynde: 'A l'acusació només l'interessa la prova de càrrec fora de tots els estàndards internacionals.'

10.01

El lletrat retreu que la policia i la Guàrdia Civil s'emportés tota la documentació i després la fiscalia no l'ha aportat a la causa. 'Ho continuen tenint tot als seus despatxos', afegeix.

10.00

Van den Eynde: 'Durant els escorcolls de la policia es van emportar de tot, sense discriminació.'

09.59

Van den Eynde denuncia que la investigació ha estat invasiva, en aquest sentit, recorda que s'ha requisat els correus de tots els membres de la Generalitat en els darrers quatre anys.

09.53

El lletrat assegura que 'tot és soroll i exageració' i assenyala el llenguatge de la fiscalia quan parla del 20-S i l'1-O. 'No els agrada la realitat, els agrada el soroll, biaix i exageració, això és l'acusació', afegeix.

09.52

Van den Eynde: 'El que es persegueix és una ideologia. Li van atribuir a Daniel Baena una investigació política.'

09.50

El lletrat parla de 'causa general' contra l'independentisme i explica que diversos agents de la Guàrdia Civil van començar a investigar sense saber quin era el motiu. 'La majoria de proves s'han aconseguit, diguem, de manera alegal', afegeix.

09.49

Van den Eynde es queixa que la causa del jutjat 13 ha proporcionat el 90% de proves del judici contra el procés.

09.47

El lletrat denuncia que la investigació es va allargar durant un any i mig superposant-se amb altres causes contra el procés.

09.44

Van den Eynde desmunta la idea que la causa contra el procés la comença Vox. 'A principis del 2016, l'Audiència Nacional, de manera prospectiva, comença a investigar la Generalitat basant-se en retalls de diari', diu.

09.42

El lletrat denuncia que les acusacions considerin els Mossos com 'el motor de la rebel·lió', però a la vegada com la prova que el govern sabia que l'1-O comportaria violència.

09.40

Van den Eynde assenyala les contradiccions entre la fiscalia i l'advocacia de l'estat, que no es posen d'acord amb l'acusació per rebel·lió.

09.39

El lletrat diu que és un judici 'difícil' perquè el tribunal haurà de decidir sobre quins són els límits dels drets fonamentals.

09.38

Van den Eynde diu que la seva exposició es dividirà en deu punts, però abans denuncia el to de les acusacions i 'el soroll que ha envoltat el judici'.

09.34

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, ha lamentat que el tribunal només deixi una hora per acusat per a fer l'al·legat final. En declaracions a TV3, el lletrat ha dit que és 'insuficient' i ha desvelat que el seu parlament se centrarà en els drets humans.

09.31

Aquesta setmana, el Suprem haurà de resoldre les diverses peticions de llibertat de les defenses. Forn, per exemple, ha demanat de poder assistir al ple de constitució de l'Ajuntament de Barcelona. Junqueras, per la seva part, ha demanat de sortir per tal de recollir l'acta d'eurodiputat i Cuixart ha demanat la llibertat d'acord amb el dictamen de l'ONU.

09.27

Es reprèn el judici contra el procés amb els al·legats de les defenses. El primer en intervenir serà l'advocat Andreu Van den Eynde.

09.21

Joaquín Giménez, magistrat emèrit del Suprem, considera que una volta s'hagi acabat el judici, el tribunal hauria d'acceptar les peticions de llibertat de les defenses, ja que no hi ha risc de fuga.

18.51

Manuel Marchena no fa cabal de les peticions de les defenses i suspèn el judici fins dimarts vinent a les 9.30.

18.50

Marchena recorda que els advocats que defensen tres acusats tindran tres hores, els que en defensen a dos, dos i qui en defensin un, només una hora. Tanmateix, avança que serà flexible amb la distribució de temps.

18.48

Jordi Pina manifesta que ell estava d'acord amb els criteris establerts i Marchena l'interromp: 'Vostè no estava d'acord, vostè estava encantat'. Pina argumenta que la fiscalia ha dedicat més d'un bloc a desenvolupar el delicte de rebel·lió.

18.45

Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, demana d'allargar l'hora que tindrà per a defensar Cuixart ja que les acusacions han tingut més de tres hores per argumentar el delicte de rebel·lió. Marchena diu que els criteris d'exposició ja estan fixats i denega la petició.

18.45

Vox demana una sentència que sigui dissuasiva perquè 'mai més' ningú no s'atreveixi a cometre els mateixos fets.

18.42

Ortega Smith agraeix la feina feta a Juan Antonio Ramírez Sunyer, ex-instructor del jutjat 13, José María Romero de Tejada, ex-fiscal superior de justícia de Catalunya i José Manuel Maza, ex-fiscal general de l'estat espanyol, tots ells morts durant el transcurs del procés judicial. 'Tindran el seu record en la història judicial d'aquest país', diu.

18.41

Vox es posa la medalla d'haver provocat la investigació judicial amb la querella criminal que van presentar al jutjat 13 de Barcelona.

18.39

L'últim element que veu Vox és l'element finalista de la rebel·lió, per a fer efectiva la independència.

18.36

Vox descriu també com a potes del pla una estratègia de comunicació, on engloba tant els mitjans de comunicació públics com la tasca del Diplocat a l'estranger, i una estratègia econòmica, amb la que justifica la malversació.

18.34

Ortega Smith enumera ara les estructures d'estat, que havia de substituir l'administració pública espanyola.

18.33

Vox diu que 'l'organització criminal' volia forçar l'estat espanyol a negociar la independència i, de no ser possible, fer un referèndum unilateral que legitimés la desconnexió.

18.31

Ortega Smith diu que aquesta 'organització criminal' tenia un objectiu en dues fases: primer amb un govern de transició i després amb l'executiu de l'estat independent.

18.28

Jordi Turull, sobre la intervenció de la fiscalia: 'Pensava que el míting de Vox al Suprem era a la tarda, però els seus teloners han actuat al matí'.

18.24

Pedro Fernández acaba la seva intervenció i comença Javier Ortega Smith, secretari general de Vox, que detallarà els delictes pels quals acusen els processats.

18.20

Segons diu Fernández, si Sànchez i Cuixart només haguessin tingut el suport de la població no seria un delicte de rebel·lió, però diu que sí que ho és perquè van rebre el suport del govern.

18.18

Vox diu que la mobilització popular es va utilitzar per culminar el procés d'independència.

18.15

Vox compra l'argumentació del jutge Pablo Llarena en considerar que es tracta d'un alçament violent perquè existia una determinació d'arribar a l'objectiu dels acusats.

18.13

Vox descriu dos esdeveniments de 'violència concreta' per a justificar el delicte de rebel·lió: el 20-S i l'1-O. Fernández diu que no s'estendrà en l'enumeració dels fets concrets perquè ja ho ha fet la fiscalia.

18.10

Fernández, també diputat al congrés espanyol de l'acusació d'ultradreta, enumera els fets que considera constitutius de delicte.

18.08

Segons Vox, el que consideren un cop d'estat va començar sota el govern d'Artur Mas.

18.06

Pedro Fernández, advocat de Vox, diu que el procés independentista va ser un 'cop d'estat modern', de manera que no es pot comparar amb casos anteriors als que s'apliqués el delicte de rebel·lió.

18.05

Es reprèn el judici contra el procés amb l'exposició de l'informe d'acusació de Vox.

17.36

Manuel Marchena decreta un recés fins a les 18 hores, quan es reprendrà amb l'informe de Vox.

17.34

Seoane considera acreditats els delictes de sedició, de malversació i de desobediència.

17.32

'El Diplocat és una via més d'internacionalització que van posar en marxa els acusats', diu Seoane.

17.30

'El govern és el que dirigeix l'actuació política i administrativa. No té capacitat de fer contractació, però sí que dóna les ordres per fer-ho', diu Seoane per a justificar el delicte de malversació.

17.28

L'advocada de l'estat justifica ara l'acusació pel delicte de malversació.

17.14

Seoane distingeix el delicte de rebel·lió i el de sedició i comenta la intervenció de la fiscalia sobre el concepte de violència. Comparteix que la violència no és el mer exercici de la força, però diu que no pot considerar que l'ús de la violència fos un element estructural del pla dissenyat pels acusats.

17.10

Seoane diu que les concentracions massives tenien com a objectiu d'impedir a les forces de seguretat el compliment d'una resolució judicial, de manera que entén que encaixa en la descripció de sedició.

17.07

'Parlem d'un delicte pluriofensiu, un delicte múltiple de sedició', diu Seoane

17.04

Un cop enumerats els fets, que considera provats, Seoane desenvolupa la tipificació que creu que han de tenir.

17.01

Seoane: 'Una estratègia que s'ha percebut per a fer contractacions és la de contractes menors'

16.59

'L'ombra del 9-N sobrevolava l'equip de govern i eren molt conscients de les conseqüències jurídiques', diu Seoane.

16.55

Seoane retreu que Sànchez va poder convocar i dirigir la mobilització del 20-S, però que 'en cap cas no va donar ordres perquè no hi hagués problemes de seguretat'

16.52

'Es va fer una exhibició de mobilització social dels senyors Sànchez i Cuixart en els escorcolls dels dies 19 i 20 de setembre', destaca Seoane.

16.51

Seoane recupera de nou l'agenda de Josep Maria Jové, on segons diu s'esmenta el paper rellevant de la mobilització social.

16.49

El darrer 'pilar' rellevant per a l'advocacia de l'estat és la mobilització social, de la que responsabilitza els llavors presidents de l'ANC i Òmnium Cultural Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

16.47

Seoane esmenta al seu informe l'activació del pla Àgora que els Mossos d'Esquadra van preparar en previsió d'una tardor especialment calenta.

16.41

L'advocada de l'estat destaca l'acord de tots els membres del govern per tal que les decisions per a organitzar el referèndum del Primer d'Octubre es prenguin de manera col·legiada.

16.39

El 4 de juliol es va presentar l'esborrany de la llei del referèndum en un acte al TNC que, tal com recorda Seoane, també va servir per a presentar un primer espot del referèndum.

16.38

El 9 de juny de 2017 es va produir un acte formal per a presentar tant la pregunta com la data del referèndum, recorda Seoane.

16.37

Seoane diu que, a partir de l'octubre de 2016, el govern va començar 'un autèntic desplegament polític i administratiu per dur a terme el referèndum'

16.33

A partir de l'agenda de Josep Maria Jove, l'advocada de l'estat repassa els preparatius pel referèndum: 'En aquestes reunions de l'agenda de Jové trobem termes com estructures d'estat, calendaris, contractes, CTTI, cens...'

16.23

Seoane: 'Tot i les advertències del lletrat major del parlament, la proposició de llei va ser admesa'

16.18

Rosa María Seoane diu que la presidenta del parlament Carme Forcadell va retenir la llei del referèndum i va esperar per a tramitar-la fins que el moment fos propici.

16.16

L'advocada de l'estat espanyol destaca que la llei de pressupost contenia una disposició addicional amb partides per processos referendaris, que el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre.

16.12

Rosa María Seonane: 'En l'agenda Moleskine es pot detectar una evolució en què es va generant de forma ordenada i organitzada el procés independentista'

16.08

L'advocada de l'estat exposa les seves conclusions del judici on intentarà de demostrar l'acusació de sedició.

14.11

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 16.00, quan intervindran l'advocacia de l'estat i Vox.

14.07

Cadena conclou la seva intervenció i demana al tribunal que dicti una sentència d'acord amb els delictes de rebel·lió i malversació.

14.03

'Els qui van causar els danys eren els que s'enfrontaven a les forces de l'ordre per evitar el mandat judicial. Són responsables de tota la violència.'

13.56

'Només el pensament està exempt de sanció, però no la conspiració i la provocació.'

13.52

Cadena diu que el 27-O es va derogar la constitució espanyola a Catalunya. Segons el fiscal, la meitat dels catalans van quedar desprotegits dels seus drets.

13.49

'Els Mossos es van posar del costat de la rebel·lió. Si van ser passius durant l'octubre del 2017, és perquè hi havia una planificació.'

13.46

'El rei va haver de fer una crida a la Generalitat perquè respectés l'ordre constitucional.'

13.45

Cadena diu que els 6.000 agents espanyols desplegat per l'1-O eren l'única força de l'estat al Principat.

13.44

Cadena diu que les mobilitzacions de setembre i octubre de 2017 donaven peu a mobilitzacions insurreccionals. Així mateix, parla de violència normativa per part del parlament.

13.42

El fiscal diu que els actes per oposar-se al compliment de les ordres de les forces de seguretat de l'estat espanyol 'no són pacífics'.

13.35

Cadena diu que el 23-F no seria una rebel·lió si no es contemplés el vessant intimidatori del delicte.

13.33

'Aquí hi ha un alçament i una insurrecció contra els fonaments de l'estat democràtic.'

13.31

Cadena, com la resta de fiscals, assegura que la rebel·lió comença a la declaració de ruptura del 9-N de 2015.

13.30

'No està en risc la seguretat sinó la democràcia i la constitució.'

13.25

Cadena assegura que la sedició és un delicte contra l'ordre públic, però la rebel·lió és un delicte contra l'ordenament constitucional.

13.24

'Es pretenia declarar la independència des de fora qualsevol empara jurídica i contra els advertiments del TC.'

13.22

Cadena diu que la violència va quedar en segon pla perquè l'independentisme tenia el poder absolut dins del model autonòmic. 'Només s'havia d'utilitzar quan comencés a actuar l'únic poder que no controlaven, el judicial', afegeix.

13.20

Cadena parla de la convergència de tots els actors, en referència al govern, el parlament i les entitats civils, per fer el referèndum i consumar la rebel·lió.

13.20

'Existeix la possibilitat que la rebel·lió es porti a terme amb la intimidació.'

13.18

Cadena reitera que les armes i la violència física no són necessària per a la rebel·lió.

13.15

Cadena, sobre la rebel·lió: 'Són autors els que s'alcen de manera pública i violenta amb la finalitat de derogar, modificar o substituir la constitució.'

13.13

El fiscal diu que la seva exposició versarà sobre la configuració legal del delicte de rebel·lió.

13.12

Conclou Consuelo Madrigal i pren la paraula Fidel Cadena.

13.09

'El control de la despesa pública és un dret i una expressió clara de la sobirania popular.'

13.07

La fiscal diu que en el cas de Junqueras, Romeva, Forn, Rull, Turull i Bassa, el delicte de malversació és un agreujant de la rebel·lió, ja que el desviament de fons, a parer seu, va servir per a finançar l'atac a l'ordre constitucional.

13.00

Madrigal diu que cap dels consellers va fer un gest o acció per a desconvocar el referèndum, de manera que són corresponsables de totes les despeses generades per l'1-O.

13.00

La fiscal assegura que el delicte de malversació el van cometre conjuntament tots els membres del govern de Carles Puigdemont.

12.56

Madrigal diu que el govern podria haver desviat fins a tres milions d'euros en l'obertura de centres públics per l'1-O.

12.51

La fiscal lamenta que la Generalitat no s'hagi personat en el judici contra el procés per a denunciar 'l'espoli en els seus fons'.

12.48

Madrigal diu que anul·lar els contractes relacionats amb l'1-O no eximeix la Generalitat d'indemnitzar els proveïdors.

12.47

La fiscal sobre les factures d'Unipost: 'Van ser anul·lades, però es van tornar a emetre sota la llegenda proforma, amagant el seu veritable objecte i recomanant la seva destrucció.'

12.42

Madrigal diu que el director d'Unipost a Catalunya i a les Illes Balears va admetre que va col·laborar amb la Generalitat perquè era el millor client de l'empresa, que estava en suspensió de pagaments.

12.37

La fiscal diu que el govern va traslladar David Palanques al CTTI per donar suport en l'organització del referèndum. En aquest sentit, esmenta un arxiu digital requisat al mateix Palanques en el qual apareixen els noms dels 56.000 membres de mesa.

12.35

Madrigal assegura que el govern 'va contractar de manera irregular' a l'empresa Unipost per tal d'enviar material de l'1-O com ara les targetes censals.

12.32

La fiscal esmenta ara els cartells de l'1-O i assenyala Antoni Molons, secretari de Comunicació del govern, com el responsable de fer els encàrrecs.

12.31

'Els pagaments de la delegació de la Generalitat a Brussel·les va convidar eurodiputats i líders europeus l'1-O pagant part de la visita amb una targeta de Diplocat amb import de més de 40.000 euros.'

12.30

La fiscal repassa ara les despeses del Diplocat abans de l'1-O.

12.28

Madrigal assegura que els experts que van visitar Catalunya l'1-O no formaven part d'una missió d'observació internacional, ja que els observadors necessiten ser convidats per un estat per ser considerats com a tal.

12.24

La fiscal diu que la CCMA pot emetre publicitat sense cobrar, però no és un servei gratuït perquè genera igualment una despesa. De totes maneres, Madrigal diu que no és el cas de l'anunci del referèndum i torna a citar les factures.

12.23

Madrigal focalitza la seva exposició en el delicte de malversació. En aquest sentit, recorda les factures que reclama la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, per l'emissió dels anuncis del referèndum.

12.20

La fiscal diu que el conseller Jordi Turull va 'trencar tots els rècords de velocitat' per aconseguir el pressupost per a la campanya del referèndum. Madrigal assegura que eren tres milions d'euros que provenien del fons de contingències, que es dediquen habitualment a urgències.

12.18

Madrigal diu que els proveïdors de la Generalitat van refusar respondre sobre les factures de l'1-O per por de perdre els contractes marcs amb l'administració. 'Així és com actuen les organitzacions criminals', afegeix.

12.17

La fiscal parla de les despeses de l'organització del referèndum.

12.14

Madrigal assegura que els acusats van cometre un delicte en l'exercici 'il·lícit de funcions públiques', ja que van impulsar l'1-O tot i els advertiments del TC.

12.13

Es reprèn el judici amb la intervenció de Consuelo Madrigal.

11.37

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 12.05, quan es reprendrà la sessió amb la intervenció de Consuelo Madrigal.

11.35

Cares d'indignació entre els acusats per les conclusions de la fiscalia en el judici contra el procés.

11.26

Moreno repassa les suposades crides dels membres del govern Puigdemont perquè la gent anés als col·legis i s'enfrontés als agents.

11.21

El fiscal argumenta que la rebel·lió no se sustenta només en el fet que no es desconvoqués l'1-O tot i el risc d'enfrontaments, sinó també en les 'incitacions' del govern a enfrontar-se amb els agents.

11.20

Moreno diu que el govern 'es va enfrontar' amb l'estat per evitar la desconvocatòria del referèndum.

11.19

'El Primer d'Octubre els acusats no van fer cap crida perquè es complís la llei.'

11.15

El fiscal diu que l'1-O cap agent dels Mossos va resultar ferit, però assegura que els dies previs van ser lesionats.

11.14

Moreno discrepa que Forcadell, Turull o Rull manifestessin que no sabessin res de les juntes de seguretat.

11.13

El fiscal també recorda que els informes policíacs assenyalaven que els CDR podien tenir 'actitud combativa' durant l'1-O.

11.11

Moreno recorda que Trapero va dir al govern abans de l'1-O que esperava no haver de lamentar cap desgràcia durant la jornada de votació.

11.09

'Junqueras i Forn van ser advertits d'un escenari de possible violència en tres reunions clau. Tot i això, no van desconvocar el referèndum.'

11.05

Moreno diu que els acusats van optar per la via unilateral tot i saber que l'estat espanyol no permetria un referèndum i que hi podia haver enfrontaments violents.

11.02

'La violència de l'1-O va ser necessària perquè es fes el referèndum, ni més ni menys.'

11.00

Moreno diu que l'1-O es va fer perquè 'es van ocupar escoles, es van posar tractors i creuar cotxes davant de les portes. La resistència suposadament passiva es va tornar activa.'

10.59

'Els Mossos actuaven sota les ordres del govern. La policia espanyola i la Guàrdia Civil van patir setge, escarnis i llançaments d'objectes.'

10.54

Sobre el 20-S, Moreno diu que no era una protesta, sinó una 'acció obstaculitzant amb intencions violentes i intimidatòries'.

10.52

El fiscal assenyala tres moments violents del procés: impedir la investigació contra l'1-O, els escarnis públics contra els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i fer el referèndum contra l'oposició d'aquests 6.000 agents.

10.50

Moreno diu que el procés no cerca 'la presa de poder' perquè l'independentisme ja controlava totes les posicions de poder a Catalunya. 'La presa només hauria estat necessària si haguessin vingut a Madrid a ocupar les Corts', afegeix.

10.49

El fiscal retreu que el tribunal de Slesvig-Holstein es pronunciés sobre la violència de l'1-O 'sense la pràctica de la prova'.

10.49

Moreno diu que la violència de l'1-O va deixar més de mil ferits i parla 'd'enfrontaments al marge de la llei'. El fiscal culpa el govern de tots els lesionats.

10.48

'Hi va haver violència física contra agents, amb informes mèdics. Va ser clarament una conducta violenta, amb cops de puny i de peu.'

10.45

El fiscal argumenta la violència amb les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil o amb el llançament d'objectes a Sant Carles de la Ràpita.

10.44

Moreno diu que el Suprem no enjudicia l'exercici del vot o els votants que van anar a les urnes l'1-O. 'Aquí es jutja aquells que van atacar la constitució i l'ordenament jurídic', afegeix.

10.42

'El dret de vot té certs límits. Ho pot explicar millor que jo una sentència d'aquesta sala de condemna del 9N.'

10.39

Pren la paraula el fiscal Jaime Moreno.

10.38

Zaragoza acaba el seu al·legat demanant als processats que respectin les lleis i els drets d'aquells que no pensen com ells. 'No els demano que canviïn les seves conviccions, però no les imposin', conclou.

10.37

'Era un estat d'excepció, com si l'antidemocràtic fos respectar la constitució i aplicar les lleis.'

10.34

El fiscal diu que a Barcelona el 20-S es va viure un estat d'excepció, perquè es va convocar una manifestació multitudinària per impedir els escorcolls de la Guàrdia Civil. 'Els senyors Sànchez i Cuixart eren els reis de l'ordre públic', afegeix.

10.33

Zaragoza intenta demostrar la connivència entre el govern i l'ANC amb les set trucades entre Forn i Sànchez el 20-S.

10.30

El fiscal diu que els Mossos només van tancar l'1% dels punts de votació abans del referèndum. Durant la jornada de votació, Zaragoza diu que la policia només va tancar realment deu dels noranta-nou centres que diuen les actes.

10.28

Sobre els Mossos, el fiscal diu que van simular executar el mandat judicial, però a la pràctica van permetre l'1-O. En aquest sentit, afirma que el pla de la policia catalana era un muntatge que s'aferrava a l'argument de la 'convivència ciutadana'.

10.26

Zaragoza diu que Trapero va informar Forn de tots els mandats judicials i de les instruccions de la fiscalia. 'Va ser informat sempre i tenia el control dels Mossos', afegeix.

10.23

El fiscal diu que el conseller Quim Forn va rebre cinc notificacions del TC durant els tres mesos que va ser al capdavant d'Interior. 'I si no va ser notificat personalment, sap perfectament que va rebre informació sobre els advertiments', afegeix.

10.21

'En la reunió del 28 de setembre va quedar clar que Puigdemont, Junqueras i Forn van ser informats per Trapero, López i Moliner que havien de desconvocar el referèndum.'

10.19

Segons el fiscal, els números dos de Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvador, eren els encarregats de l'organització i finançament de l'1-O, així com de la creació de les estructures d'estat.

10.19

'Oriol Junqueras va ser el motor principal de la rebel·lió.'

10.18

Segons Zaragoza, el canvi en el full de ruta de l'ANC va ser clau perquè el referèndum es fes l'octubre del 2017.

10.15

'La mobilització popular és una de les armes imprescindibles per empènyer aquest procés.'

10.14

Entre les proves que cita Zaragoza hi ha el llibre blanc per a la transició nacional, el full de ruta signat per CDC, ERC, ANC, Òmnium i l'AMI, el full de ruta de l'ANC, el document EnfoCATs, la llibreta de Josep Maria Jové i l'acord per a la independència de JxSí.

10.11

'Els fets van ser televisats. Hi ha proves que confirmen aquest concert criminal per delinquir.'

10.08

El fiscal parla d'un concert entre el govern de Puigdemont, el parlament i les associacions civils per a declarar la independència.

10.08

'No calen armes, ni militars, ni un estat de setge per a la rebel·lió.'

10.07

El fiscal diu que la rebel·lió no requereix de violència greu o violència armada.

10.05

Zaragoza diu que el desplegament de 6.000 agents de policia, el discurs de Felipe VI el 3-O i l'aplicació de l'article 155, demostren que a Catalunya es va produir un atac contra l'ordre constitucional.

10.04

El fiscal diu que l'independentisme sempre ha identificat Espanya amb un estat repressor i franquista. 'Imaginin què hauria pogut passar si algun estat de la UE hagués reconegut la DUI', afegeix.

10.00

El fiscal es refereix a l'octubre del 2017 com 'al mes insurreccional'. En aquest sentit, diu que la DUI era un cop d'estat que volia 'substituir un ordenament jurídic per un altre'.

09.58

El fiscal argumenta que totes les declaracions d'independència sempre han estat polítiques. 'La seva eficàcia no depèn de si és publicada o no en un butlletí oficial', afegeix.

09.57

Zaragoza diu que els acusats volien declarar la independència amb mobilització popular, la col·laboració dels Mossos i fent servir la violència quan era necessària.

09.56

'Ningú pot discutir que aquest és un judici amb totes les garanties, tal com dicten els canons i els estàndards internacionals.'

09.53

El fiscal cita la sentència del TEDH sobre la suspensió del ple del parlament posterior a l'1-O.

09.51

Zaragoza diu que a Espanya no hi ha presos polítics i tampoc no hi ha detencions arbitràries 'encara que ho digui un grup de treball de l'ONU'.

09.50

'És legítim usar la força necessària per garantir el compliment d'un mandat judicial.'

09.48

Zaragoza diu que és una fal·làcia dir que votar no és un delicte, però que sí que ho és impedir per la força una votació il·legal. 'La democràcia consisteix a acceptar el marc legal i complir els mandats judicials', afegeix.

09.46

El fiscal diu que 'no hi ha democràcia sense respecte a la llei' i titlla l'independentisme de moviment 'nacionalista populista'.

09.44

Zaragoza acusa Junqueras de fer 'un exercici de cinisme' en la seva declaració davant del tribunal. 'Qui es va negar a dialogar responsabilitza aquells que acataven les lleis', diu.

09.43

'No només no hi ha dret moral a la secessió, sinó que hi ha l'obligació cívica i legal de defensar la constitució.'

09.41

El fiscal diu que entre el setembre i l'octubre del 2017 'es va fer servir la violència quan va ser necessari'. D'altra banda, argumenta que el dret internacional no empara l'autodeterminació de Catalunya.

09.39

El fiscal Zaragoza assegura que no es persegueixen idees polítiques. 'Som aquí perquè s'ha intentat liquidar la constitució que ha convertit Espanya en una democràcia consolidada', afirma.

09.38

El magistrat Manuel Marchena explica com funcionarà la sessió d'avui.

09.35

En declaracions a TV3, Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, lamenta que per la fiscalia sembla que 'estem al minut zero, no s’han canviat coses bàsiques com que la DUI no es va publicar'.

09.33

Entre el públic hi ha Montse Bassa, Eduard Pujol i Marina Llansana.

09.24

La fiscalia serà la primera a intervenir. Ho faran per torns els quatre representants: Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena.

09.19

Es reprèn el judici amb l'exposició de les conclusions finals de les acusacions, que també demanaran les penes de presó contra els dotze processats.

18.34

Totes les defenses demanen l'absolució i eleven les conclusions al tribunal. Marchena suspèn el judici fins dimarts a les 9.30.

18.32

Es reprèn el judici. Van den Eynde eleva les seves conclusions i demana l'absolució de Junqueras i Romeva.

17.56

Marchena atura el judici fins les 18.20.

17.49

La fiscalia i l'advocacia de l'estat han reafirmat les seves conclusions i mantenen les acusacions de rebel·lió i sedició contra els presos polítics i de malversació i desobediència contra Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Vox demana la retirada dels càrrecs d'organització criminal i malversació de fons contra Santi Vila.

17.48

Acaba l'exhibició de vídeos al Suprem. Ara les parts es posicionen sobre les conclusions.

17.36

El vídeo que proposa Arderiu és dels discursos de Xavier Domènech i Albano-Dante Fachin al TSJC el 21 de setembre.

17.35

Ara exhibeix un vídeo Olga Arderiu, advocada de Forcadell.

17.29

La defensa de Cuixart mostra més vídeos d'agressions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en diverses poblacions.

17.11

Ara es veu l'agressió de la policia espanyola a Joan Badia, batlle de Callús, l'1-O.

17.10

Roig fa veure ara al tribunal vídeos de l'"A por ellos".

17.01

Es veu ara un fragment del discurs de Cuixart sobre el cotxe de la Guàrdia Civil el 20-S, desconvocant la concentració i demanant civisme.

16.51

El Suprem comunica que les tres últimes sessions del judici seran els dies 4, 11 i 12 de juny. S'anul·len les sessions dels dies 3 i 10.

16.44

Ara la defensa de Cuixart mostra declaracions del president d'Òmnium el 20-S fent una crida al pacifisme.

16.33

S'exhibeixen imatges de la repressió a l'escola Ramon Llull de Barcelona.

16.32

Ara es projectaran els vídeos proposats per la defensa de Cuixart.

16.30

Es mostra la violència de la Guàrdia Civil a Vilabella, a l'Alt Camp.

16.17

S'exhibeix una nova entrada violenta de la Guàrdia Civil, ara a Ponts.

16.12

Es mostra l'entrada violenta de la policia espanyola a l'institut de la Caparrella de Lleida.

16.10

S'exhibeix la brutal entrada de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar Puigdemont.

16.07

Marchena respon a Benet Salellas que si volen demanar la llibertat de Cuixart ho facin per escrit. L'advocat diu que ho faran abans que acabi la sessió.

16.05

Es reprèn el judici. La defensa de Cuixart demana a Marchena que apliqui la resolució de l'ONU i alliberi els presos.

13.57

La sessió del judici s'atura fins a les 16 hores.

13.36

[VÍDEO] La defensa demana el visionat d'un vídeo de Fonollosa on es mostra la Guàrdia Civil fent ús de la força per a desallotjar votants de davant el col·legi electoral

13.33

Ara un vídeo de l'exterior de l'escola, on la policia va carregar contra els manifestants que estaven situats a la porta del recinte.

13.31

Ara visionen el vídeo enregistrat per la policia a l'Escola Mare Nostrum, on apareixen els membres de la mesa asseguts amb actitud passiva i les urnes requisades.

13.26

[VÍDEO] Ara mostren càrregues de la polícia a l'escola Àgora

13.15

Ara la defensa dels tres presos mostra fotografies de l'exterior de la conselleria d'Economia per a mostrar el cordó de voluntaris que separava l'edifici del grup de manifestants.

12.49

La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull proposa el visionament de vídeos del 20-S. Concretament, vídeos de les càmeres de seguretat de dins la conselleria d'Economia.

12.36

Melero presenta imatges de manifestacions violentes a l'estat espanyol 'per establir un criteri normatiu' sobre la violència en mobilitzacions.

12.35

Melero aporta una intervenció del conseller Quim Forn sobre els efectes de l'aplicació de l'article 155.

12.34

L'advocat Xavier Melero comença l'exhibició dels seus vídeos.

11.58

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 12.30.

11.53

Van den Eynde passa ara un tall d'una conferència de premsa de Raül Romeva a Brussel·les abans de l'1-O.

11.52

La defensa torna a mostrar l'actuació de la Guàrdia Civil a Sant Martí de Sesgueioles, que ahir va projectar la fiscalia.

11.45

Van den Eynde mostra imatges de la càrrega de la Guàrdia Civil al centre de gent gran de Sant Iscle de Vallalta.

11.42

La defensa projecte ara l'actuació de la Guàrdia Civil a Canyamars.

11.41
11.39

Van den Eynde mostra també l'agressió de la policia espanyola a Virgínia Martínez, impulsora de l'Associació d'Afectats per la Violència de l'1-O.

11.37

La defensa mostra ara imatges de l'escola Castell de Dosrius.

11.34

Van den Eynde projecta imatges de les càrregues de la Guàrdia Civil a Sant Carles de la Ràpita.

11.30

Imatges ara de l'escola Dolors Monserdà-Santapau de Barcelona.

11.23
La defensa ensenya imatges de l'escola Estel i de l'IES Joan Fuster.
11.19

Van den Eynde mostra imatges de l'escola Infant Jesús de Barcelona.

11.15

La defensa mostra ara vídeos de l'actuació de la policia espanyola a l'escola Projecte de Sàrria.

11.04

La defensa mostra diversos vídeos del departament d'Ensenyament, on hi havia la consellera Clara Ponsatí.

11.03

Van den Eynde projecta més vídeos del desallotjament de l'escola Pau Claris.

10.45

La defensa projecta ara imatges de l'1-O a les escoles Pies del barri de Sant Antoni de Barcelona.

10.44

Us oferim el testimoni d'Alejandra Rayas, una de les votants agredides a l'escola Mediterrània: ‘Alejandra, jo no volia votar, però hi vaig anar quan vaig veure què et feien’

10.41

Van den Eynde projecta diverses fotografies i vídeos de l'escola Mediterrània de la Barceloneta.

10.39

Es projecta ara l'actuació de la policia espanyola a l'Institut Pau Claris de Barcelona.

10.37

Van den Eynde projecta ara un discurs de Cuixart on demana que s'expulsi els violents de la concentració del 20-S. Després s'emet una entrevista al president d'Òmnium, on condemna els danys als cotxes de la Guàrdia Civil.

10.35

La defensa projecta un discurs de Joan Ignasi Elena, portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, el 20-S. 'Malgrat aquestes agressions continuarem sent un sol poble. Sempre des del civisme i la determinació democràtica', diu.

10.33

L'advocacia de l'estat renuncia als dos últims vídeos. Ara és el torn de l'advocat Andreu Van den Eynde.

10.32

Es projecta ara un tros del discurs de Jordi Cuixart en l'acte final de la campanya de l'1-O.

10.20

L'acusació passa ara un vídeo amb tutorials de resistència pacífica abans de l'1-O. 'Sempre cap violència, tranquil·litat, serenor', diu un dels tutors. El mateix vídeo és una seqüència de tota la jornada electoral i mostra la normalitat i civisme de la votació.

10.18

L'advocacia de l'estat demana ara que es reprodueixi una entrevista del conseller Forn a RAC-1. 'El dia u sortirà, però no hem de caure en el seu parany. La Guàrdia Civil i la policia espanyola vénen a alterar l'ordre públic', diu.

10.16

En el vídeo, Sànchez diu que no hi ha prou forces de seguretat per impedir el referèndum de l'1-O. 'Ho podem fer i ho farem bé. Tenim a les nostres mans la clau de la llibertat. Votarem per dignitat', afegeix.

10.11

L'advocacia de l'estat projecta un discurs de Jordi Sànchez en un acte a favor de l'1-O després de fer-se pública la pregunta del referèndum.

10.02

Es reprèn el judici contra el procés. La sessió començarà amb l'exhibició d'alguns vídeos de l'advocacia de l'estat que no es van poder veure ahir per problemes tècnics. Després les defenses projectaran els seus.

19.36

Per un problema tècnic, no es poden veure alguns vídeos de l'advocacia de l'estat. Marchena diu que es veuran demà a primera hora i després començaran els de les defenses. Se suspèn el judici fins les 10.00.

19.32

Més vídeos amb gent amb actitud pacífica i cridant 'Democràcia' i 'Som gent de pau'.

19.17

L'advocacia de l'estat se centra ara en vídeos en què els votants ovacionen els mossos.

19.07

Jordi Turull critica els vídeos que ha proposat la fiscalia i el biaix ideològic.

19.06

L'advocacia de l'estat volia posar un fragment de l'entrevista de Cuixart a RAC 1 el 20-S. Roig demana i aconsegueix que s'escolti sencera perquè no es descontextualitzi.

18.56

Es veu ara el vídeo de la sortida de la Guàrdia Civil del polígon de Can Barris, a Bigues i Riells, el 20-S. La gent, pacífica i asseguda al terra.

18.52

Ara es presenta com a prova un repic d'atuells a la caserna de la Guàrdia Civil d'Igualada.

18.51

L'advocacia presenta com a prova un vídeo en què la gent canta 'Fora, fora, fora, la bandera espanyola'.

18.45

L'advocacia de l'estat ensenya imatges del 20-S en què es veu gent protestant pacíficament i l'arribada tranquil·la de Junqueras al Departament d'Economia.

18.43

Jordi Sànchez denuncia els errors de la fiscalia i el fet que mantingui l'acusació de rebel·lió.

18.38

Es mostra ara l'anunci de l'1-O.

18.32

L'advocacia de l'estat mostra ara l'acte de presentació de la llei del referèndum al TNC.

18.31

S'emet un vídeo en què el govern explicava les garanties del referèndum.

18.26

El primer vídeo correspon a intervencions de Sànchez i Cuixart l'11 de juny del 2017.

18.25

Es reprèn el judici després del recés. Ara es veuran els vídeos proposats per l'advocacia de l'estat espanyol.

18.05

Marchena ordena un recés del judici.

17.49

Ara la fiscalia posa més imatges de violència indiscriminada de la policia espanyola durant l'1-O a diverses escoles de Barcelona.

17.41

El tribunal veu ara la violència de la policia espanyola contra els votants a l'Escola Mediterrània de Barcelona.

17.24

La fiscalia posa alguns vídeos per segona vegada, a causa del desordre.

17.22

La fiscalia mostra ara vídeos de concentracions davant de casernes de la Guàrdia Civil a Tortosa i Calella, i unes càrregues dels Mossos del 8-N.

17.21

Es veu ara un vídeo de l'1-O a la Tallada d'Empordà.

17.17

La fiscalia mostra unes imatges de gent fent fora la Guàrdia Civil d'un poble.

17.12

En un altre vídeo, s'hi veu la gent dient 'Passi-ho bé' a la policia espanyola.

16.50

Ara mostren una intervenció de Forcadell a la concentració d'Arc de Triomf el 21 de setembre.

16.41

En un altre vídeo de la fiscalia, es veu la gent asseguda a terra cridant 'Independència' i 'Fora les forces d'ocupació' durant un escorcoll de la Guàrdia Civil.

16.32

La fiscalia posa ara imatges del 20-S amb Jordi Sànchez demanant de defensar les institucions amb democràcia. En un altre, s'hi veuen Sànchez i Cuixart dient que l'1-O es votaria.

16.31

En un vídeo d'una concentració de vint persones a la Travessera de Gràcia, s'hi veu una persona amb una bengala i gent cridant 'Fora les forces d'ocupació'.

16.29

Ara es projecta un vídeo en què es veuen els votants davant la policia cridant 'Els carrers seran sempre nostre' i un home que els diu 'guarros'.

16.20

El tribunal veu ara el vídeo de la càrrega de la policia espanyola a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

16.18

Els vídeos de la fiscalia mostren gent dient 'Som gent pacífica'.

16.13

Missatge de Jordi Cuixart: 'Molts vídeos de la fiscalia podrien ser els de la defensa: democràcia i resistència ciutadana noviolenta davant les porres. Ens vam adonar del poder que tenim i mai renunciarem a exercir-lo'.

16.10

En un vídeo, s'hi veuen dos mossos mediant amb votants que no els deixen accedir a un col·legi electoral l'1-O.

16.08

Es reprèn el judici amb la visualització de vídeos proposats per la fiscalia.

13.56
El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 16.00.
13.50
La fiscalia mostra ara l'entrada de la policia espanyola a l'escola Castell de Dosrius.
13.37

La fiscalia projecta ara un vídeo de Sant Martí de Sesgueioles, on un agent de la Guàrdia Civil va ser enregistrat dient: ‘Si un no se n’ha anat amb la costella trencada, poc li n’ha faltat’.

13.32

S'exhibeix un vídeo d'un periodista de TV3 damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil el 20-S.

13.27

La fiscalia continua enllaçant vídeo sense cap mena d'ordre o continuïtat.

13.23

El ministeri públic exhibeix ara un discurs d'Oriol Junqueras davant de la conselleria d'Economia.

13.14

La lletrada Marina Roig protesta perquè la fiscalia mostra un vídeo impugnat perquè està manipulat.

13.12

La fiscalia mostra ara imatges de Sabadell, on la Guàrdia Civil va fer un escorcoll abans de l'1-O.

12.47

De nou apareixen vídeos del 20-S davant de la conselleria d'Economia.

12.43

Salellas corregeix de nou la identificació d'un vídeo que ha fet el fiscal Jaime Moreno. Concretament es tracta de l'ocupació de les vies de l'estació de Sants el 8-N.

12.42

El fiscal projecte vídeos d'Es Diario i Antena 3.

12.41
Benet Salellas corregeix el fiscal i identifica un vídeo com un tall de carretera durant la vaga del 8-N.
12.39

La fiscalia mostra vídeos de suposats escarnis públics contra agents de la policia espanyola.

12.37

Es reprèn la projecció de vídeos en el judici contra el procés.

11.58

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 12.30

11.56

El fiscal exhibeix diversos vídeos de repics d'autells davant de l'hotel Avenida de la Seu d'Urgell, on s'allotjaven agents de la policia espanyola.

11.54

L'advocat Jordi Pina insisteix al tribunal que reclami a la fiscalia que identifiqui els vídeos.

11.52

La fiscalia exhibeix ara un vídeo del programa ultra 'El gato al agua'.

11.49

El fiscal barreja imatges de l'1-O amb el 20-s i és incapaç de dir-ne la localització de la majoria.

11.47

Es projecta ara un vídeo sobre les furgonetes de la policia espanyola marxant del carrer de Casp després d'estar assetjant la seu de la Cup durant hores.

11.44

El fiscal projecta també la sortida de la Guàrdia Civil de Sant Carles de la Ràpita.

11.40

Els vídeos del col·legi Joncadella estan editats de tal manera que no es veu l'agressió a Jordi Pesarrodona.

11.38

Del col·legi Joncadella del mateix municipi mostren els concentrats a la porta, entre els quals el regidor Jordi Pesarrodona, que fa d'interlocutor amb els agents.

11.35

També projecte imatges de l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

11.35

El fiscal projecte aquest encarament entre els Mossos i la Guàrdia Civil a Castellgalí l'1-O.

11.29

L'acusació presenta un vídeo de l'escola Pia del barri de Sant Antoni l'1-O i després imatges de la matinada del 20-S davant d'Economia.

11.26

La fiscalia no és capaç d'identificar la localització de tots els vídeos.

11.22

Seguidament s'exhibeix una detenció a la conselleria d'Afers Estrangers el 20-S. Els concentrats envolten els cotxes de la Guàrdia Civil i criden llibertat.

11.20

Es mostra ara la sortida de la Guàrdia Civil de Mont-roig del camp.

11.19

Marchena diu que les parts poden prescindir d'alguns vídeos si mostren els mateixos fets però des d'angles diferents.

11.17

El tercer vídeo també mostra Cuixart i Sànchez damunt del cotxe la Guàrdia Civil. De fet, és un enregistrament del mateix moment però des d'un angle diferent.

11.01

El segon vídeo és de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil, on demanen una 'mobilització permanent en defensa dels detinguts' el 20-S. La gent respon amb crits de llibertat. Després Cuixart els cita a concentrar-se l'endemà a l'Arc de Triomf. La gent crida vaga general.

10.59

Les primeres imatges aportades per la fiscalia són del 20-S, en les quals es veu la diputada Mireia Boya damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil.

10.58

Marina Roig demana a la fiscalia que identifiquin el lloc i l'hora on es van enregistrar els vídeos.

10.53

Van den Eynde protesta perquè hi ha vídeos d'origen dubtós i d'altres que l'advocacia de l'estat ha aportat ara al procediment.

10.49

Marchena dóna pas a l'exhibició dels vídeos de l'acusació. El magistrat ha reiterat que la sala no permetrà valoracions personals.

10.49

El lletrat Mariano Bergés s'adhereix a les protestes de Van den Eynde i Marina Roig.

10.47

L'advocat Andreu Van den Eynde diu que no pot adaptar l'estratègia de defensa sobre 'el material que aflora ara i que previsiblement fonamentarà la tesi' de l'acusació.

10.46

L'advocada Marina Roig lamenta que no hagi pogut preguntar a testimonis sobre documents que les acusacions han aportat ara.

10.42

Marchena també explica que primer es veuran els vídeos de les acusacions i després els de les defenses. A més, diu que el debat a la sala només podrà ser sobre l'autenticitat d'aquests vídeos.

10.41

El tribunal també refusa la lectura dels documents en la vista, no perquè es donin per 'reproduïts sinó per coneguts'.

10.34

Marchena i la resta de magistrat també tomben els informes sobre la suposada passivitat dels Mossos durant l'1-O.

10.24

El tribunal també exclou retalls de notícies aportats per les acusacions.

10.23

El tribunal refusa tots els 'informes valoratius' de la Guàrdia Civil i la policia espanyola perquè els agents podien haver declarat a la sala.

10.14

El tribunal accepta el document 'Enfocats' com a prova, però no pas l'informe de la Guàrdia Civil. Passa el mateix amb la llibreta de Josep Maria Jové.

10.12

Marchena tomba la petició de Jordi Pina d'entendre que les acusacions renunciaven a les proves que no van citar ahir.

10.05

El tribunal refusa el cara a cara entre el comissari Ferran López i coronel Pérez de los Cobos.

10.02

Abans d'entrar en l'exposició documental, el tribunal explicarà a les parts quines impugnacions de la defensa sobre documents de l'acusació ha acceptat.

17.05

Marchena aixeca la sessió fins demà, quan s'iniciarà la fase documental.

17.00

La fiscalia no impugna cap prova documental de la defensa perquè considera que s'ha d'avaluar el material més ampli possible. Tanmateix, li recorda a Marchena que no es poden posar en contradicció els vídeos que ara s'acceptin, amb les declaracions que els testimonis van fer dies enrere.

16.36

Mariano Bergés també justifica els documents que vol que es visualitzin per a poder defensar Dolors Bassa. Per exemple, un certificat per acreditar que la declaració d'independència no es va publicar al DOGC.

16.30

Jordi Pina està enumerant i justificant les proves documentals que voldrà mostrar en els pròxims dies.

16.08

Les defenses citen les proves documentals que aporten a aquesta fase del judici.

16.06

Es reprèn el judici contra el procés.

13.44

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 16.00.

13.43

Els advocats de les defenses acaben les impugancions de documents i proves de la fiscalia.

13.31

Pren la paraula Mariano Bergés.

13.25

L'advocada Olga Arderiu retreu a la fiscalia que hagi intentat aportar 'prova nova' a la fase documental.

13.23

Roig diu que impugna tot el material probatori relacionat amb el jutjat número 13.

13.20

L'advocada Marina Roig informa el tribunal dels documents aportats per la fiscalia que impugna.

13.18

Pina també impugna piulets de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull que l'acusació ha aportat com a proves.

13.12

L'advocat també impugna documents relacionats amb Unipost, la incineradora Tersa de Sant Andrià i informes de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.

13.09

L'advocat Jordi Pina cita un seguit de proves i documents de la fiscalia, entre les quals deligències del jutjat número 13 de Barcelona.

13.04

Les defenses impugnen algunes proves documentals de la fiscalia.

11.39

Seoane cita diversos correus electrònics de Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Cèsar Puig o Trapero, relacionats amb la Diada l'11 de Setembre del 2017 o la concentració del 20-S

11.37

L'advocacia de l'estat continua amb l'enumeració dels documents que aporta a la fase documental

11.17

Seoane cita també transmissions de TV3 i imatges del web garanties.cat

11.13

Més arxius que l'advocacia de l'estat a la fase documental: registre de catalans a l'exterior, observadors internacionals, material electoral i captura del web referendum.cat

11.11

Seoane cita una carta de resposta d'Ada Colau a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras el mes de setembre del 2017

11.05

Seoane també aporta a la fase documental els registres i escorcolls efectuats per la policia espanyola i la guàrdia civil el 20-S

11.03

L'advocacia de l'estat també aporta un recull de premsa amb diverses entrevistes i declaracions dels membres del govern

11.01

Seaone cita la convocatòria del referèndum de l'1-O amb la signatura dels catorze consellers, el full de ruta de l'ANC, el document 'enfocats' o imatges de les concentracions del 20-S

10.59

L'advocacia de l'estat també incorpora acords de la mesa del parlament, el debat de la llei de transitorietat i el ple del 27 d'octubre del 2017 i l'aplicació posterior de l'article 155

10.53

Seoane cita declaracions a la premsa d'Oriol Junqueras, piulades de Jordi Cuixart o informe dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, entre més, com a part de la fase documental

10.47

Rosa María Seoane cita els documents que presenta l'advocacia de l'estat. Marchena li demana que els enumeri. Seoane reitera que ja són presentats

10.40

La fiscalia també aporta vídeos i diversos missatges de Twitter relacionats amb l'1-O

10.36

La fiscalia també cita diversos correus electrònics i un recull de premsa amb Joaquim Forn com a protagonista

10.36

Consuelo Madrigal exposa els documents que aporta la fiscalia en la fase documental. Una transferència bancària del Diplocat, el full de ruta de l'ANC o piulades de Twitter de Sànchez i Cuixart, entre més

10.30

Una de les proves de la fase documental que aporta la fiscalia és aquesta entrevista de VilaWeb a Joaquim Forn:

Joaquim Forn: 'Si s'accepta la nova realitat política, no hi haurà col·lisió entre policies'

10.28

La prova documental comença amb l'aportació del material documental que aporta la fiscalia

10.23

Marchena explica que permetrà l'exposició dels documents aportats per l'acusació i les defensa però avisa que no deixarà que es debati sobre les imatges durant la prova documental

10.19

Es reprèn el judici contra el procés que entra en el tram final. Es podran veure els vídeos que Marchena no va deixar mostrar durant les declaracions dels testimonis, però la sala rebutja que s'hi afegeixin més explicacions sobre els enregistraments.

10.00

A les deu es reprèn el judici contra el procés. Comença la prova documental amb la reproducció d'un centenar de vídeos proposats per la fiscalia i les defenses el 20-S i l'1-O

17.34

Marchena suspèn el judici fins dilluns a les 10.00, quan començarà la prova documental.

17.32

Bergés interroga els pèrits sobre el correu del Departament de Treball als centres perquè obrissin el cap de setmana del primer d'octubre.

17.27

Els informàtics desmenteixen l'informe de la Guàrdia Civil i diuen que va poder ser un 'error' d'interpretació.

17.24

Els dos pèrits expliquen en el #judiciProcés que l'empresa CDmon era el proveïdor de serveis d'internet tant del CTTI com d'Òmnium. Asseguren que la Guàrdia Civil van fer una relació 'incorrecta' en el seu informe.

17.12

S'examina la pericial demanada per Jordi Cuixart consistent en ratificar l’informe sobre l’anàlisi de titularitat i despeses de la web pactepelreferendum.cat i pericial informàtica demanada per Dolors Bassa consistent en ratificar i/o ampliar l’informe. Estan citats els pèrits José Navarro i Rubén Pujol.

17.06

La filòloga Gemma Rigau dóna una lliçó de llengua catalana i castellana al tribunal.

17.04

La filòloga explica que la frase en castellà pot tenir un sentit imperatiu de Forn envers els Mossos, però que en català és un enunciat.

17.03

La filòloga de l'IEC tradueix al castellà una frase de Forn: 'L'u d'octubre s'ha de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya'.

16.59

S'examina ara una pericial demanada per la defensa de Joaquim Forn.

16.53

El fiscal Zaragoza pregunta si puntades de peu, cops de puny, empentes, etc. poden causar contusions.

16.51

El fiscal Zaragoza pregunta si una contusió és conseqüència d'una agressió. Els metges diuen que no.

16.51

Pren la paraula el fiscal Zaragoza.

16.50

Els pèrits asseguren que dels informes de la policia espanyola que parlen de lesió, no s'ha pogut determinar l'etiologia perquè les contusions es produeixen 'per multitud de causes'.

16.49

Els pèrits asseguren que en en la majoria de casos de policies espanyols suposadament ferits no es va aplicar cap tractament, que en algun cas es va recomanar l'aplicació de fred, calor i alguna immobilització.

16.48

Els pèrits descriuen els 60 casos. Asseguren que la pràctica majoria són lesions lleus i que no n'han trobat cap de greu.

16.46

Els pèrits han analitzat 101 casos de policies assistits mèdicament i en 60 informes han determinat lesions, però en 41 no tenien documentació mèdica.

16.45

Crusi i Caballero expliquen al tribunal els càrrecs mèdics que ocupen i la seva experiència professional a l'Hospital Sant Pau de Barcelona.

16.44

Xavier Crusi i Ferran Caballero declaren com a pèrits a proposta de Van den Eynde.

16.42

S'examina ara la pericial mèdica demanada per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, un informe sobre etiologia de les lesions patides pels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

16.41

El fiscal Zaragoza renuncia a continuar l'interrogatori després de les protestes de la defensa perquè l'informe no estava a la causa.

16.40

Roig torna a protestar i Marchena crida l'atenció al fiscal Zaragoza per tercera vegada.

16.38

Roig protesta de nou perquè la fiscalia pregunta per documents no incautats al despatx de Jové i Marchena li dóna la raó.

16.37

El guàrdia civil diu que l'EnfoCATS feia referència al referèndum pactat, a la via unilateral, a les estructures d'estat, a òrgans de decisió. Marchena interromp el fiscal.

16.34

El fiscal Zaragoza pregunta al guàrdia civil si ha examinat el document EnfoCATS. Van den Eynde protesta perquè no es va incautar als despatxos de Jové ni Salvadó. Marchena dóna la raó a l'advocat.

16.33

Declara el guàrdia civil R92560Q com a testimoni. Interroga la fiscalia.

16.32

Arderiu s'afegeix a la protesta perquè s'altera l'ordre del judici amb un testimoni de càrrec.

16.31

El tribunal reconverteix el guàrdia civil R92560Q de pèrit a testimoni. Les defenses protesten perquè és un testimoni de càrrec i ja havia acabat la prova testifical.

16.30

Van den Eynde fa constar la protesta i la indefensió. Roig s'hi afegeix.

16.28

Es reprèn la sessió. Marchena refusa la impugnació total de la pericial, però expulsa de la prova el guàrdia civil C57393S perquè ja va declarar com a testimoni.

16.11

Marchena suspèn deu minuts la sessió perquè el tribunal deliberi.

16.10

Arderiu també s'afegeix a la impugnació. Els guàrdies civils que compareixen com a pèrits van declarar com a testimonis.

16.09

Van den Eynde i Roig protesten contra la pericial. Recorden al tribunal que van presentar recurs.

16.08

S'examina ara una pericial demanada per la fiscalia sobre l’anàlisi dels documents inacutats a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó el 20-S. Estan citats els agents de la Guàrdia Civil amb TIP R92560Q i C57393S.

16.07

Melero confirma que la traducció del català al castellà d'una entrevista de Forn a VilaWeb és bona.

16.03

Es reprèn el judici. S'examina ara una pericial filològica demanada per Joaquim Forn consistent en la traducció al castellà de l’informe de la comissaria superior de coordinació central. Es tracta d'una entrevista publicada a VilaWeb.

13.07

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 16.00.

13.00

Un dels pèrits de la defensa es queixa que s'atorgui una rendibilitat superior a una biblioteca que a una oficina al passeig de Gràcia.

12.56

Els pèrits de la defensa asseguren que el mètode de cassació dels locals 'és un exercici acadèmic', però no pas real. 'No estem d'acord com han obtingut els valors del sòl i de la construcció dels espais', afirmen.

12.54

Preguntats per la defensa, els pèrits de l'acusació asseguren que es poden 'obtenir diners' pels locals de l'1-O. 'Tant de bo ens els deixessin gratuïtament a nosaltres', afegeixen.

12.52

Els pèrits de la defensa diuen que els espais de votació no tenien un ús exclusiu per a l'1-O.

12.47

Marchena talla l'interrogatori de Vox perquè fan 'suposicions' amb les preguntes.

12.46

Els pèrits de la defensa reiteren que en molts llocs no es va fer un ús íntegre dels locals de votació durant l'1-O.

12.42

Els pèrits de la defensa també retreuen als pèrits de l'acusació que fan valoracions per l'ús de locals durant vint-i-quatre hores. 'Els processos electorals no duren vint-i-quatre hores. Es constitueixen les meses, es vota i es fa l'escrutini, no és tot el dia', afegeix.

12.34

Els pèrits de la defensa reiteren que no es poden valorar els edificis públics. 'Els edificis de la Generalitat no estan disponibles al mercat de lloguer', asseguren.

12.31

Es reprèn el judici contra el procés amb la prova pericial sobre els locals de l'1-O.

11.58

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 12.25.

11.57

Els pèrits de la defensa consideren que no hi va haver cap lucre amb l'ús dels locals.

11.46

Marchena demana a la fiscalia que orienti l'interrogatori cap al motiu de la pericial, el valor dels locals utilitzats durant l'1-O.

11.44

Dautis critica de nou el mètode de valoració dels pèrits de l'acusació. 'Estaria bé per un exercici universitari, però no per a una cassació real', diu. En aquest sentit, assegura que la cassació a Barcelona és totalment errònia, on s'ha valorat un edifici de 72.000 metres quadrats, en referència a l'Escola Industrial, en la qual no es va dedicar tot l'espai al referèndum.

11.39

Els pèrits de l'acusació asseguren que la cassació d'una mostra suficientment gran —més de dos mil locals— fa que s'equilibrin possibles errades en les valoracions a l'alça o a la baixa.

11.36

Els pèrits de la defensa retiren que la valoració del lloguer d'espais públics és 'un exercici teòric' perquè no es poden arrendar.

11.32

Els pèrits de l'acusació continuen explicant com han calculat la cassació del cost d'obrir els centres públics.

11.22

Güell, pèrit de la defensa, reitera la seva discrepància sobre l'informe dels pèrits de l'acusació perquè fan una valoració subjectiva dels espais que són fora del mercat immobiliari.

11.20

Cámara explica com s'han valorat els locals, ja que la majoria són fora del mercat immobiliari.

11.14

Duatis expressa el seu desacord amb el pèrit de l'acusació perquè la valoració cadastral que s'ha fet no té en compte la titularitat dels locals. El pèrit proposat per Dolors Bassa també recorda que molts espais no es van dedicar completament a l'1-O.

11.12

Irisarri assegura que el llistat dels locals de l'1-O contenia errades en les adreces. De fet, diu que una quarantena d'espais no es van localitzar i d'altres no tenien les dades del cadastre actualitzades.

11.10

Carlos Javier Irisarri i José Manuel Cámara són els perits de la fiscalia i l'advocacia de l'estat. D'altra banda, Jordi Duatis i Joan Güell són els perits de la consellera Dolors Bassa.

11.06

Marchena crida els perits de la fiscalia, l'advocacia de l'estat i la consellera Dolors Bassa sobre la valoració dels locals de l'1-O.

11.04

Solà: 'El departament no tenia constància de les actuacions dels altres departaments. No teníem informació sobre l'ús que feien del seu pressupost.'

10.57

Solà afirma que el secretari general del departament li va dir que no es faria cap despesa relacionada amb el referèndum. D'altra banda, recorda que totes les despeses estaven fiscalitzades per l'estat espanyol.

10.52

El magistrat Manuel Marchena crida Josep Solà, director de serveis del departament d'Empresa abans de l'1-O.

10.51

Villòria: 'En el moment de la suspensió, la indicació de Vila va ser ferma i contundent.'

10.46

Villòria: 'El departament d'Empresa no va ser requerit per la Guàrdia Civil en cap moment.'

10.43

El funcionari afirma que, tot i l'acord de govern en el qual es feien responsables de totes les decisions de l'1-O, en cap cas hi ha partides pressupostàries compartides entre conselleries.

10.42

Villòria: 'Santi Vila em va dir que no donés indicacions a les unitats administratives perquè no s'iniciés cap expedient de despeses per l'1-O.'

10.40

Villòria diu que en cap moment es van plantejar cedir locals del departament per l'1-O.

10.39

Villòria afirma que Vila li va dir que Puigdemont li va comentar que l'1-O es financiaria amb aportacions privades.

10.34

El magistrat Manuel Marchena crida Pau Villòria, comissionat del 155 al parlament. Abans de l'1-O era secretari general del departament d'Empresa, encapçalat per Santi Vila.

10.31

Urios recorda que Borràs no era diputada durant la legislatura de l'1-O, i per tant no se la pot relacionar amb actuacions del parlament.

10.29

Gené protesta per la impertinència de les preguntes de la fiscalia i l'advocacia de l'estat.

10.22

El funcionari diu que és pràcticament impossible fer contractacions fora dels paràmetres establerts.

10.21

Urios diu que no es van gastar diners amb l'1-O. 'He viscut processos electorals i la complexitat d'organitzar-los, estava convençut que no s'organitzava un referèndum', afirma.

10.11

El funcionari afirma que cap de les suposades despeses que s'han relacionat amb l'1-O són del departament de Governació. Urios diu que no li consta que es fes servir cap local de la conselleria durant el referèndum.

10.10

Urios explica que la iniciativa sobre el vot electrònic no tenia relació amb l'1-O, ja que en la legislatura actual s'ha reprès.

10.04

Urios explica que va fer dos informes per a Governació sobre el contracte marc de les urnes, en els quals relatava que tot es feia de manera legal.

10.00

Manuel Marchena crida Xavier Urios, director d'afers contenciosos del gabinet jurídic de la Generalitat. Abans de l'1-O era assessor jurídic de la conselleria de Governació.

09.59

L'ex-directora general diu que no va enviar cap carta perquè no es fes servir cap local de la conselleria, però assegura que no se'n va fer servir cap.

09.51

Valls nega haver tramitat res relacionat amb l'1-O, el Pacte Nacional pel Referèndum, Diplocat o Unipost.

09.50

Sobre la contractació de les urnes, Josefina Valls explica que el concurs va quedar desert. 'La contractació no tenia res a veure amb el referèndum', afirma. D'altra banda, recorda que abans de l'estiu del 2017 les competències de processos electorals van passar a Vice-presidència.

09.46

'No vam cedir cap local de la conselleria per a l'1-O.'

09.44

L'advocada de Meritxell Borràs pregunta a l'ex-directora sobre la intervenció de la Generalitat i sobre l'ordre de l'ex-consellera de no destinar cap euro a l'organització del referèndum.

09.43

Judit Gené interroga Josefina Valls, ex-directora de Serveis del departament de Governació.

09.42

Es reprèn el judici amb els últims testimonis de la defensa.

18.59

Acaba l'interrogatori a Castañar i Lederach. Marchena suspèn la sessió fins demà a les 10.00 del matí

18.57

'Empíricament i veient els vídeos observem tàctiques de no violència', diu Lederach

18.54

A preguntes de l'advocacia de l'estat la convocatòria del referèndum per part del govern legitima la desobediència civil enfront de la legalitat vigent

18.52

'Sànchez i Cuixart assumeixen el lideratge el 20-S per a evitar fets violents', diu Castañar. Els pèrits declaren que la convocatòria de la manifestació a la conselleria d'Economia aglutinava moltes entitats

18.50

'L'objectiu polític era la independència a llarg termini', diuen els pèrits. 'La violència no apareix en l'estratègia independentista en cap document que hem analitzat', assegura Lederach

18.49

Castañar: 'Deu dies abans del referèndum hi havia un esforç per a legitimar-ho davant la societat catalana i la comunitat internacional. Els fets violents no entraven dins l'estratègia que vam analitzar'

18.46

Castañar i Lederach afirmen que la protesta és un fet cultural i que és legal. Lederach diu que la desobediència civil és una forma d'expressar una protesta concreta amb una legitimitat superior a la legalitat

18.42

Marchena reprova les preguntes del fiscal que no accepta que les conclusions de l'informe pericial fet per Castañar i Lederach no etiqueti el moviment independentista de violent

18.40

Castañar testifica que deixar armes al cotxe és una 'mala praxi' per part de la Guàrdia Civil

18.37

Castañar diu que ANC i Òmnium sempre han fugit de les actituds violentes

18.35

Castañar, doctor en història i llicenciat en sociologia, no entén com una exaltació que Cuixart i Sànchez pugessin al cotxe de la Guàrdia Civil per a desconvocar la concentració del 20-S

18.33

Lederach és doctor en sociologia i professor de la Universitat Notre Dame d'Indiana, als Estats Units

18.33

Es reprèn el judici contra el procés. Declaren John Paul Lederach i Jesús Castañar, pèrits proposats per la defensa de Jordi Cuixart. Interroga la fiscalia

18.06

Marchena ordena un recés de quinze minuts. Declara John Paul Lederach, pèrit proposat per la defensa de Jordi Cuixart

17.45

'L'1-O la gent volia endarrerir la intervenció dels agents i permetre el procés de votació'

17.39

'Cuixart sempre va demanar d'aïllar qualsevol mena d'acció violenta'

17.37

'El 20-S no va ser un acte de desobediència civil'

17.32

John Paul Lederach: 'Les manifestacions del 2017 pertanyen a una forma de manifestació no violenta'

17.25

Jesús Castañar: 'La desobediència civil és una transgressió de la llei de forma conscient, pública, col·lectiva i amb la voluntat de generar canvi social'

17.10

Intervenen ara dos pèrits proposats per la defensa de Cuixart. Són Jhon Paul Lederach i Jesús Castañar.

16.59

Mercedes Vega: 'L'important és saber si s'ha dut a terme el servei, no tant si s'ha emès o no la factura'

16.47

Tejera, advocada de l'estat citada com a pèrit, reconeix que assessorava l'ex-ministre Montoro, que va dir que no s'havia gastat cap euro en el referèndum.

16.43

Les funcionàries d'Hisenda diuen que van fer una anàlisi a partir de la informació facilitada per la interventora general de la Generalitat.

16.39

Marchena interromp Judit Gené: 'No examinem la pèrit, siusplau'.

16.37

Izquierdo assegura que la Generalitat va enviar certificats setmanals fins el 5 d'octubre.

16.33

Les tècnics d'Hisenda diuen que no tenen constància de programes de visitants internacionals organitzats pel Diplocat.

16.29

Van den Eynde pregunta a les tècnics d'Hisenda si saben perquè servia el registre de catalans a l'exterior: 'Per informar de diversos serveis', responen. Diuen que l'anunci amb el mapa del Principat va fer-los pensar que tenia relació amb el referèndum.

16.27

Hernández: 'No he dit que el contracte sigui il·lícit, dic que l'anunci estava vinculat amb el referèndum i el registre de catalans a l'exterior'.

16.24

Torn per les defenses.

16.18

Acaba l'interrogatori de la fiscalia i pren la paraula Rosa María Seoane, advocada de l'estat espanyol.

16.17

Les tècnics d'Hisenda asseguren que s'entén com a despesa un servei prestat, independentment de si es paga o no.

16.13

Les tècnics d'Hisenda diuen que el Diplocat va pagar 166.000 euros al grup internacional d'Helena Catt per a analitzar l'1-O.

16.05

Es reprèn el judici amb l'anàlisi de la primera prova pericial.

14.00

Marchena ordena un recés fins les 16.00.

13.55

La fiscal pregunta ara per la campanya Catalunya Votes.

13.53

Hernández diu que en la documentació no consta un pressupost per l'emissió de l'anunci, tot i que es va acabar emetent.

13.52

Consuelo Madrigal pregunta ara per l'emissió de l'espot de l'1-O per part de la CCMA.

13.48

Hernández diu que la campanya civisme no es va executar.

13.45

La fiscal pregunta ara per l'anomenada campanya civisme, per tal de fomentar els valors cívics i democràtics. La funcionària diu que el pressupost de la campanya era de més de tres milions.

13.43

Hernández diu que la Generalitat va suspendre el pagament de la campanya de registre de catalans a l'exterior arran de la investigació judicial.

13.41

La fiscal pregunta ara per la campanya de catalans residents a l'exterior.

13.39

Consuelo Madrigal també pregunta per una campanya publicitària en diversos diaris europeus sobre una conferència. La funcionària afirma que l'import de la campanya es va adjudicar de manera urgent a Media Planning Group i tenia un cost de 91.000 euros. Teresa Hernández recorda que l'anunci era una urna amb una butlleta.

13.37

La fiscal pregunta pels fons del Diplocat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

13.24

La funcionària Mercedes Vega explica què implica una factura negativa, que s'acostuma a fer quan no s'ha cobrat una factura i a més s'ha d'ingressar l'IVA de la factura no cobrada. Diu, d'altra banda, que la factura negativa, per si mateixa, no implica que els serveis no s'hagin prestat.

13.18

Tejera assegura que la interventora general de la Generalitat cooperava i contestava amb formalitat. Tanmateix, diu que es va haver d'insistir perquè enviés tota la informació completa.

13.15

La funcionària explica que després del 20 d'octubre es van presentar diverses denúncies a la fiscalia i el Tribunal de Comptes arran d'incompliments de la Generalitat.

13.12

Tejera esmenta una carta d'Oriol Junqueras a Cristóbal Montoro, en la qual assegurava que la Generalitat deixava d'enviar informació després de l'1-O.

13.05

La funcionaria explica els diversos mecanismes de la intervenció de la Generalitat.

13.04

Tejera defensa la professionalitat del cos d'advocats de l'estat i la seva objectivitat.

13.00

Tejera assegura que va fer 'assessorament tècnic' durant la intervenció. 'Aquesta assistència integral va anar evolucionant en funció dels esdeveniments des del juny de 2017 fins que es crea un equip de treball el gener de 2018', afirma.

12.54

La fiscal pregunta en una de les perites sobre la intervenció financera de la Generalitat, en la qual ella va participar.

12.51

El tribunal refusa tombar la pericial de la fiscalia i l'advocacia de l'estat.

12.40

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés per a deliberar sobre la impugnació de la prova pericial de la fiscalia i l'advocacia de l'estat.

12.35

La fiscal Consuelo Madrigal s'oposa a la impugnació de la prova pericial i retreu a les defenses que l'impugnin en plena sessió del judici i no abans. L'advocada de l'estat comparteix l'argumentació de la fiscalia. '

12.30

El magistrat Manuel Marchena respon que la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva va presentar una prova pericial sobre ferits de l'1-O que tampoc no tenia un informe conclusiu. Van den Eynde, tanmateix, assegura que presentarà l'informe entre avui i demà.

12.29

Mariano Bergés argumenta que no es podrà contradir la prova pericial de la fiscalia i de l'advocacia de l'estat perquè no hi ha un informe escrit.

12.26

Les defenses es queixen perquè no hi ha informe escrit de la pericial de la fiscalia i l'advocacia de l'estat. 'Ens genera indefensió perquè no n'hem pogut consultar el contingut', diuen.

12.22

Es reprèn el judici contra el procés amb les proves pericials de la fiscalia i l'advocacia de l'estat.

11.44

Marchena suspèn el judici fins a les 12.15, quan començarà la prova pericial.

11.42

Cortadelles diu que és habitual que un funcionari refusi una factura si són 'manifestament incorrectes'.

11.37

Cortadelles explica a l'advocada de l'estat, Rosa María Seoane, que tenien una planificació anual amb Correus pel gran volum d'enviaments postals del Departament de Justícia.

11.33

El fiscal Jaime Moreno li interroga sobre l'acord de govern pel qual l'organització del referèndum es faria de forma col·legiada entre els departaments, però diu que ell no en va tenir cap coneixement formal i que, a més, tenia indicacions de Mundó de no fer cap despesa sobre el referèndum.

11.32

Cortadelles diu, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, que no va tenir constància formal de la prohibició del referèndum perquè el seu departament no hi tenia a veure.

11.29

Segons explica Cortadelles, a més, de les despeses dels altres departaments només podia conèixer els contractes que es publiquen obligatòriament al portal de transparència de la Generalitat.

11.28

A preguntes de l'advocat Josep Riba, Cortadelles explica que era impossible que des del Departament de Justícia es fessin despeses amb el pressupost d'un altre departament.

11.26

Cortadelles diu que el Departament de Justícia treballava amb Correus, no amb Unipost.

11.24

Segons diu Cortadelles, no hi va haver cap despesa del Departament de Justícia relacionada amb el referèndum. A més, explica que el conseller Mundó va demanar-los explícitament que no hi podia haver cap despesa sobre el referèndum.

11.20

Cortadelles explica que Carles Mundó havia delegat totes les competències en contractació en el secretari general i en el cap de serveis, segons la quantitat.

11.17

Tots els passos per a contractar algú queden recollits en el programa informàtic, diu Cortadelles.

11.14

Comença l'interrogatori Josep Riba, advocat de Carles Mundó. Cortadelles explica que tots els circuits de contractació són procediments reglats que segueixen la llei de contractes de servei públic.

11.13

Marchena crida a declarar Ángel Cortadelles, l’ex-director de Serveis del Departament de Justícia.

11.12

El fiscal Jaime Moreno pregunta si el Departament de Treball va fer un escrit dient que el govern s'adheria a la vaga general del 3-O, però Vinaixa diu que no el recorda.

11.07

Vinaixa explica que no es van impugnar els serveis mínims de la vaga del 3-O decretats pel Departament de Treball.

11.06

Sobre la vaga del 3-O, explica que es van dictar els serveis mínims habituals.

11.05

L'advocat Mariano Bergés li pregunta sobre la gestió de les autoritzacions de vagues. Segons diu Vinaixa, no es pot denegar una vaga pel motiu de fons que tingui.

11.02

Marchena crida a declarar Enric Vinaixa, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.

10.55

Sans explica que en les autoritzacions pels equipaments públics del cap de setmana del Primer d'Octubre va fer constar que, per ordre dels Mossos, havien de deixar-los lliures abans de les sis del matí del Primer d'Octubre. Així mateix, diu que no van poder controlar si es feia o no perquè era cap de setmana.

10.52

El fiscal Jaime Moreno li demana si els responsables dels centres estaven nerviosos de cara al Primer d'Octubre i Sans diu que, com a molt, s'inquietaven perquè hi havia ciutadans que els feien preguntes sobre si allà s'hi votaria i ells no tenien cap informació al respecte.

10.51

Sans explica que alguns equipaments se cedeixen per a fer-hi eleccions, sota uns criteris concrets. Tanmateix, aquests no es van aplicar el Primer d'Octubre.

10.50

'Es podrien denegar les activitats si tinguessin un benefici econòmic o fos una activitat privada', diu Sans. Tanmateix, no era el cas de les sol·licituds del Primer d'Octubre.

10.48

Segons diu Sans, el Primer d'Octubre es van autoritzar totes les peticions per utilitzar equipaments perquè complien els criteris per fer-ho.

10.46

Sans explica que el tipus d'activitats que es poden fer a l'equipament són molt diverses, des de tallers de treballs manuals a activitats esportives o festes de barri. També diu que no és estrany que aquest tipus d'activitats es facin fora de l'horari convencional. 'Fem unes 9.000 activitats anuals i, fora d'horari, unes 500', diu.

10.44

Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, li pregunta per la cessió d'equipaments cívica a entitats i Sans deixa clar que el protocol existeix des d'anys abans del Primer d'Octubre.

10.42

Marchena crida a declarar Rosa Maria Sans, la cap del Servei de Programació i Dinamització d’Activitat de la Generalitat.

10.39

El fiscal Jaime Moreno pregunta per la concentració del 20-S. Arderiu protesta perquè ella li ha preguntat pels anys que ell va ser membre del secretariat nacional. En aquest cas, Marchena li dóna la raó i el fiscal no pregunta més.

10.37

Explica que Forcadell va deixar la presidència de l'ANC perquè així ho marcaven els estatuts, que limitaven el càrrec a un any amb dues possibles pròrrogues. Segons diu, la idea inicial de Forcadell no era participar en la política institucional.

10.35

Gené remarca el pacifisme de l'ANC, no com una qüestió tàctica sinó com una manera d'entendre les reivindicacions polítiques.

10.32

L'antic membre del secretariat nacional explica que, com tantes altres entitats, l'ANC prepara fulls de ruta per a guiar la seva tasca. Per tal com s'elaboren, explica que Forcadell no tenia gaire capacitat d'intervenir en els fulls de ruta més enllà d'alguna opinió concreta.

10.31

Gené explica que l'ANC no rep subvencions públiques.

10.29

Gené diu que l'ANC no va tenir cap participació en el redactat del Llibre Blanc de la Transició Nacional. Sí que va signar el full de ruta unitari de les eleccions del 2015.

10.27

Gené explica, a preguntes d'Olga Arderiu, que les funcions de la presidenta de l'ANC són bàsicament representatives. Executivament té tant de poder com la resta de persones del secretariat nacional.

10.26

Acaba l'interrogatori de Jordi Martínez. Marchena crida ara a Ricard Gené, que va formar part del secretariat de l’ANC durant el temps que Forcadell en fou presidenta.

10.23

Martínez explica que hi havia vegades que, segons les circumstàncies, havia de publicar piulets sense rebre el vistiplau de Forcadell.

10.21

El fiscal li pregunta per un piulet de l'1-O on deia 'Gràcies a tots els que han fet possible aquesta jornada'. 'Donava les gràcies a la gent que havia impedit una ordre judicial?', li demana. Martínez contesta que no, que donava les gràcies a la gent que havia votat.

10.19

Arderiu protesta perquè el fiscal Jaime Moreno li demana pel contingut dels piulets de Carme Forcadell, ja que ella, que és qui fixa l'àmbit de les preguntes, no li ha preguntat per aquest aspecte. Marchena diu que accepta les preguntes del fiscal perquè a la primera pregunta sobre a què es dedica, Martínez ha contestat que portava les xarxes.

10.17

El fiscal li pregunta per un piulet de les 9 del matí davant de la conselleria d'Economia. Martínez matisa que a l'atestat hi ha un error perquè el piulet es va publicar a les 6 de la tarda i que, a més, el va escriure ell per iniciativa seva.

10.15

El fiscal li pregunta si Forcadell li va fer notar els cotxes trencats de la Guàrdia Civil. Martínez explica que no i que ell ni ho va veure per la quantitat de gent que hi havia.

10.13

L'endemà, Forcadell va intervenir en un acte a Barcelona que va durar tot el dia. Detalla que en l'acte van intervenir persones no independentistes com Xavier Domènech i Albano-Dante Fachin.

10.11

Al vespre, Martínez va acompanyar Forcadell a un acte transversal de Sabadell contra els escorcolls i detencions del 20-S, però diu que ni el va presidir Forcadell ni estava previst que ella parlés. 'Li van oferir el micròfon i no va tenir opció de refusar de fer unes paraules a la gent que era allà', explica.

10.08

Martínez explica que a la tarda Forcadell va anar des del parlament fins a la seu d'Economia. Va deixar el cotxe a prop i s'hi va acostar a peu.

10.07

Explica que el 20-S va ser a títol personal davant de la seu d'Economia des de les 8 del matí fins a les 2 del migdia.

10.06

L'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, comença l'interrogatori a Jordi Martínez, que explica que s'encarregava de les xarxes socials de Forcadell.

09.59

Avui declaren els darrers testimonis en el judici contra el procés.

A petició de Carme Forcadell compareixerà Jordi Martínez, que forma part del Departament de Comunicació del Parlament; declararà per haver presenciat una part dels fets de què és acusada Forcadell. També declararà Ricard Gené, que va formar part del secretariat de l’ANC durant el temps que Forcadell en fou presidenta.

18.57

Marchena suspèn el judici fins dilluns a les 10.00.

18.50

Sobre la declaració d'independència, Simó declara que era al preàmbul de la proposta de resolució i que només va llegir-se.

18.49

Simó diu que la mesa analitzava la forma de les propostes, no el fons.

18.47

Simó diu que Forcadell havia d'assumir la decisió del ple de l'alteració de l'ordre del dia el 6 i 7 de setembre.

18.44

Simó, igual que Corominas, diu que Forcadell no va fer servir mai el vot de qualitat.

18.39

Marchena crida Anna Simó, ex-secretaria primera de la mesa. Està processada per desobediència al TSJC.

18.38

Es reprèn el judici. Corominas diu que no continuarà declarant.

18.12

Marchena decreta una pausa de vint minuts perquè Melero pugui parlar amb Corominas sobre quines preguntes respon.

18.11

Melero intervé en defensa de Corominas per a interrompre l'interrogatori del fiscal Zaragoza, que no li pregunta per Forcadell, sinó per la seva actuació.

17.58

Corominas declara que la declaració d'independència era a la part dispositiva de la proposta de resolució que va aprovar-se.

17.56

Corominas declara que la mesa no era competent per a decidir sobre el que els demanava el TC.

17.56

Corominas recorda que el 2010 es va admetre a tràmit i votar al ple una proposició de llei sobre la independència.

17.53

Corominas diu que Forcadell i la mesa no podien fer res més que admetre l'alteració de l'ordre del dia que va fer el ple del parlament.

17.48

Corominas diu que Enric Millo estava d'acord amb la creació de la comissió d'estudi del procés constituent.

17.46

Corominas explica que la mesa només analitza el contingut de les ILP, no de les iniciatives dels grups parlamentaris.

17.40

Declara ara Lluís Corominas, ex-vice-president primer de la mesa del parlament. Està processat per desobediència al TSJC.

17.39

Mercè Arderiu diu que els grups parlamentaris van rebre el text de la llei el 31 de juliol, no el 6 de setembre.

17.27

Mercè Arderiu diu que la mesa no valora la constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries i explica que el 6 i 7 de setembre no es va fer servir el procediment de lectura única, que estava suspès pel TC.

17.23

Mercè Arderiu diu que la mesa sol admetre a tràmit les peticions dels grups parlamentaris.

17.21

Declara ara Mercè Arderiu, lletrada del parlament. Diu que no té cap vincle familiar amb l'advocada Olga Arderiu, que l'interroga.

17.14

Sol diu que va deixar la secretaria general perquè no se sentia còmode amb la gestió del personal ni ecònomica que havia de fer.

17.09

Sol explica a la fiscalia que les resolucions del parlament tenen caràcter polític, no vinculació jurídica.

17.05

Sol respon al fiscal Zaragoza que ni el secretari general del parlament ni el lletrat major poden fer advertiments legals a la mesa.

16.53

Sol diu que el ple pot alterar l'ordre del dia per majoria absoluta perquè així ho preveu el reglament. És el que van fer JxSí i la CUP el 6 i 7 de setembre.

16.46

Sol recorda que Enric Millo i el PP no van oposar-se a la comissió d'estudi del procés constituent.

16.45

Sol explica que no hi havia cap problema per part dels lletrats sobre la comissió d'estudi del procés constituent.

16.43

Sol diu que la funció de la mesa no és analitzar el fons de les iniciatives parlamentàries, sinó els requisits d'admissió a tràmit.

16.42

Sol diu que Forcadell mai va fer servir el vot de qualitat com a presidenta del parlament i explica que és un vot molt restringit.

16.40

Sol va ser secretari general del parlament durant el primer any de la presidència de Forcadell.

16.38

Declara ara Pere Sol, ex-secretari general del parlament i lletrat de la cambra.

16.36

Raya denuncia al Suprem que va perdre el mòbil i que té indicis que és en mans de la policia espanyola.

16.33

Raya explica les agressions que va patir per part d'agents de la policia espanyola a l'institut Pau Claris.

16.32

Raya relata com uns agents van donar cops de puny al cap d'un noi.

16.31

Raya explica com la policia espanyola treia la gent 'de molt males maneres' arrossegant els votants pel pati de l'institut.

16.24

Declara ara Esther Raya, votant a l'institut Pau Claris de Barcelona.

16.21

La policia espanyola va trencar la pelvis a Maria Luisa Carrillo. Ha dit que va tardar quatre mesos a recuperar-se.

16.19

Maria Luisa Carrillo relata al tribunal, amb molt èmfasi, la lesió que va patir a mans de la policia espanyola.

16.17

Marchena crida Maria Luisa Carrillo, votant de l'1-O a l'escola Estel de Barcelona.

16.14

Vintró diu que els consellers no tenen accés informàtic ni són competents per a gestionar contractes de la Generalitat.

16.12

Vintró explica que els contractes necessiten mesos per a formalitzar-se.

16.05

Es reprèn el judici amb la declaració de Montserrat Vintró, sub-directora general de gestió econòmica del Departament de Justícia.

14.01

Manuel Marchena suspèn el judici fins a les 16 hores.

13.59

Tot i ser agredit, Guerra explica que va poder votar en un altre centre.

13.56

Santiago Guerra nega que cap votant agredís agents de la policia espanyola, com sí que van fer els agents contra els votants.

13.55

Guerra relata que la policia li van trencar dues costelles a coces.

13.53

'De cop van començar a baixar policies que venien per la ronda. Ens van envoltar fent una muralla i, sense dir res, van començar a pegar-nos', diu. Guerra explica que pren sintron i que si haguessin avisat de la intervenció, hauria marxat.

13.50

Santiago Guerra serà l'últim testimoni que declararà aquest matí. El Primer d'Octubre va votar a l'Escola Pia Sant Antoni de Barcelona.

13.46

Meca explica que després de ser agredit va anar a casa a canviar-se i a curar-se les ferides. Després va anar a votar a un altre centre del mateix barri.

13.43

Diu que quan era a l'Escola Mediterrània van arribar les furgonetes de la policia i en van baixar molts agents. 'Anaven amb pas decidit, un va cridar "a por ellos" i ens van agredir', diu. Explica que el van agafar per les cames per fer-lo caure i, un cop a terra, va rebre puntades de peu i dos cops de genoll a la cara.

13.40

El Primer d'Octubre Meca va votar a l'Escola Mediterrània de la Barceloneta. Diu que sabia que havia estat declarat il·legal, però que, al seu entendre, votar no és il·legal.

13.38

Meca explica que va veure que la gent pujava sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, però que tampoc no li va donar importància. Relata a més com va veure que el servei d'ordre de l'ANC va fer un passadís.

13.33

Compareix ara Jordi Meca, que el 20-S va participar en les mobilitzacions davant de la conselleria d'Economia.

13.32

Explica que va patir lesions al canell i que quan la Guàrdia Civil va marxar al SEM. 'A l'hospital em van dir que el tenia trencat', diu.

13.30

Clarena explica que quan va venir la Guàrdia Civil va seure a terra, però que un agent la va agafar i la va tirar a terra. 'Em van dir "no tingui por senyora, som aquí per a ajudar". Ajudar? Ajudar a què?', diu.

13.28

Marchena crida ara a declarar Magdalena Clarena, que el Primer d'Octubre va anar a votar a Fonollosa.

13.26

Vox li demana si, com a batlle, sabia qui va ordenar l'obertura del col·legi. Badia recorda que van ser les entitats del poble i membres de l'AMPA qui van organitzar les activitats prèvies.

13.24

Badia explica que vora les 8 del matí van arribar agents dels Mossos d'Esquadra i que li va demanar si tenien ordre judicial per entrar a l'escola. A més, va dir que ell es feia responsable de tot el que passés. Explica que, a diferència de la policia espanyola, els Mossos no van entrar dins.

13.22

[VÍDEO] Els agents tiren a terra Joan Badia i carreguen contra els ciutadans que hi havia davant del col·legi Joventut.

13.18

El batlle de Callús descriu que vora les 10 del matí el van avisar que la Guardia Civil havia arribat al poble i va anar a parlar amb el comandament de l'operatiu. Diu que li va demanar si tenia cap ordre judicial i va dir que tenia 'instruccions orals de la jutgessa'. Ell va dir-li que amb això no n'hi havia prou, però l'agent es va girar i va donar l'ordre de carregar. Tot seguit el van fer caure d'una empenta.

13.17

Badia explica que el cap de setmana previ al Primer d'Octubre va participar en les activitats d'inici de curs de l'escola de Callús.

13.16

Declara ara Joan Badia, batlle de Callús.

13.13

Jordi Pesarrodona explica que va poder conversar amb el cap de l'operatiu. 'Em va dir que venien a impedir un referèndum il·legal, jo vaig respondre que l'havia convocat el govern català i que només volíem votar', recorda.

13.10

'L'atac va ser increïble i innecessari', diu Pesarrodona. Explica que els policies van voler obrir la porta de l'escola amb un ariet, però que les portes dels edificis públics obren cap a fora per una qüestió de seguretat. 'Ells no van ni comprovar que estava oberta', explica.

13.07

Pesarrodona diu que els agents van venir sense les porres, pel que ell pensava que venien a dialogar, però que el van agafar per l'espatlla i els van arrossegar. Afegeix que, sense saber per què, la policia espanyola li va colpejar la zona testicular.

13.05

Explica que després d'aquella protesta va ser molt insultat per les xarxes socials. El Primer d'Octubre, diu, no va tenir cap dubte que la policia espanyola aniria al seu poble, Sant Joan de Vilatorrada, com així va ser. 'Van venir i vaig saber que recordaven el dia de la meva protesta el 20-S', diu.

13.01

Pesarrodona explica que el 20-S va passar per davant de la conselleria d'Afers estrangers a la via Laietana de Barcelona i que s'hi va quedar a fer una protesta simbòlica. 'Sempre porto un nas de pallasso. Me'l vaig posar i em vaig posar al costat dels agents.', ha dit.

13.00

Marchena pregunta a Pesarrodona si coneix els acusats i ell diu que, a causa de la repressió, els coneix a tots. 'Sou amics de repressió?', repregunta Marchena.

12.58

Pesarrodona compareix acompanyat pel seu advocat perquè està investigat pel delicte de desobediència greu pels fets del Primer d'Octubre.

12.56

Manuel Marchena crida a declarar el regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona.

12.51

Sobre el detingut a Fonollosa: 'Em va fer la impressió que l'exhibien com un trofeu'

12.49

La fiscal Consuelo Madrigal pregunta si la carretera d'accés a Fonollosa estava blocada per tractors i bales de palla. Torras explica que era així i que van haver de deixar els vehicles a les afores, però afegeix que, de totes maneres, no haurien pogut aparcar tots dins del poble per la mida de la vila.

12.49

Torras diu que a Fonollosa hi va haver cinc lesionats i que a causa d'això es va obrir un procediment al jutjat número 2 de Manresa.

12.46

Marta Torras descriu escenes de gran violència a Fonollosa: 'Van agafar un votant per la nuca, el van tirar a terra, el van immobilitzar i el van emmanillar. El van dur fins a la part més visible, davant de tothom'. A preguntes de Marina Roig, explica que els agents que van fer-ho estan investigats per detenció il·legal.

12.45

[VÍDEO] Vegeu ací la intervenció de la Guàrdia Civil contra els veïns de Fonollosa:

12.43

En la seva declaració, Fonollosa diu que 'la desproporció era evident' entre la vintena de persones i la multitud de policies que van anar a impedir el referèndum.

12.42

Torras explica que va anar a cinc col·legis de pobles molt petits a oferir serveis jurídics. A més, diu que al col·legi de Fonollosa el dispositiu policíac va ser molt ampli.

12.41

El judici es reprèn amb la declaració de l'advocada Mercè Torras, que el Primer d'Octubre va ser a Fonollosa.

11.53

El magistrat Manuel Marchena decreta un recés fins a les 12.30.

11.51

Carmona explica que hi havia tants agents de la Guàrdia Civil que entre ells es van agredir.

11.48

'Ningú podrà dir ni podrà veure una agressió als agents, només hi va haver dos insults.'

11.47

Carmona diu que es van fer informes mèdics de quinze ferits, però 'em consta que molta gent amb contusions va preferir no rebre assistència'.

11.44

'Cridàvem som civils, no terroristes. Tothom tenia les mans aixecades i no entrellaçades.'

11.42

Carmona diu que un agent va trencar el seu escut colpejant 'de dalt a baix' a una dona.

11.41

'Els agents sense dir res van començar a pegar a la gent amb els escuts i les porres.'

11.39

En el cas de Callús, Carmona explica que va comptar trenta-set furgonetes d'on en van sortir els agents en formació. 'A l'entrada van tirar a terra el batlle, però la gent va romandre asseguda amb els braços alçats', afegeix.

11.38

Carmona explica el que va veure en els col·legis de Callús i Súria.

11.31

Marchena crida Sílvia Carmona, que durant l'1-O va fer assessorament jurídic en tres centres del Bages.

11.26

Pich es refereix a la formació dels agents abans de carregar com 'una paret de policies'.

11.25

Pich explica que vint persones van ser derivades a l'hospital després de l'actuació de la Guàrdia Civil. 'Ningú va donar cap cop, no crec que cap agent acabés lesionat', afegeix.

11.23

Pich explica que la Guàrdia Civil no va dir res sobre el mandat judicial abans de carregar contra els votants a Castellgalí.

11.22

'La gent era conscient que era un acte de desobediència civil. Una parella de mossos van intentar accedir al centre i identificar algú.'

11.21

Recupereu la declaració de Marina Garcés, que el magistrat Manuel Marchena ha tallat diverses vegades.

11.17

Pich explica que és advocat i mitjancer: 'Vaig anar al col·legi de Castellgalí, on vaig fer assessorament jurídic.'

11.15

Manuel Marchena crida Jaume Pich.

11.11

Matamala respon a la fiscalia que els votants no van agredir ni insultar els agents.

11.10

Moreno demana a Matamala perquè deu furgonetes de la Guàrdia Civil no van poder accedir a l'escola. 'Hi havia 400 persones concentrades', respon.

11.09

El fiscal Jaime Moreno confon el regidor Pesarrodona amb el batlle de Sant Joan de Vilatorrada.

11.08

Matamala diu que l'actuació de la Guàrdia Civil va deixar almenys tres ferits, entre els quals Jordi Pesarrodona.

11.06

Matamala explica que els agents van intentar entrar per una segona porta, però els votants ho van impedir. 'Després de parlar amb els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil va marxar. La gent no els va perseguir ni insultar', afegeix.

11.05

Matamala explica com els agents de la Guàrdia Civil es va presentar a Sant Joan de Vilatorrada. 'Van treure a diverses persones i van començar a pegar d'una manera bestial', diu.

11.03

Matamala diu que va anar al col·legi a votar, però també a donar assessorament jurídic.

11.00

Matamala explica que l'1-O va anar al col·legi Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada.

10.58

Matamala demana de declarar en català, però Marchena li diu que no: 'Vostè és un tercer, un testimoni, hi ha de declarar en castellà. Si no ho vol fer, pot marxar, i fa front a les conseqüències.'

10.56

S'acaba l'interrogatori a Marina Garcés. Marchena crida Lluís Matamala.

10.54

Garcés: 'Les porres de la policia trenquen moltes coses, també aquelles que no es veuen.'

10.53

Garcés explica que els decàlegs d'En Peu de Pau eren un manual per a resistir de manera passiva a l'acció violenta de la policia.

10.51

Marchena li retreu ara a Marina Garcés que tingui un paper amb notes. 'Són dates i he demanat permís abans d'entrar a la sala', respon la filòsofa.

10.50

L'advocat Benet Salellas protesta per 'com està dirigint l'interrogatori Manuel Marchena'.

10.49

Marchena a Garcés: 'Totes les seves apreciacions personals no tenen gens d'interès per al tribunal. No ens faci perdre el temps.'

10.48

Marchena torna a tallar Garcés perquè es refereix a la prohibició de l'1-O com a 'incomprensible i trista'.

10.46

'Des de primera hora del matí veia pels mitjans les càrregues policíaques. A l'escola on vaig votar, al matí hi va haver una actuació molt dura. Hi havia voluntaris que intentaven desfer la por de la gent.'

10.44

Marchena talla les explicacions de Garcés perquè, a parer seu, no són prou concretes. 'I no em repliqui', afegeix.

10.42

'El 20-S vaig trobar gent de tota mena a la conselleria i la sensació era d'una curiositat compartida que quelcom començava.'

10.35

El magistrat Manuel Marchena crida Marina Garcés, filòsofa i membre d'En Peu de Pau.

10.33

El magistrat Manuel Marchena i l'advocada de l'estat, Rosa María Seoane, perden els estreps perquè Font intenta matisar una resposta.

10.30

Centenars de persones esperen 'Jami' Matamala a l'aeroport de Girona.

10.28

El fiscal intenta inculpar Jordi Cuixart en l'ocupació d'escoles abans de l'1-O.

10.27

Font: 'Dèiem a la gent que anés a les escoles a defensar els seus drets. I entenem que això és legítim en una democràcia.'

10.26

El fiscal Jaime Moreno pregunta a Font per les instruccions d'Escoles Obertes als participants en l'ocupació dels centres.

10.24

Font explica que l'aturada de país del 3-O va ser transversal i la van convocar sindicats de tota mena.

10.22

Font: 'Es va prohibir el referèndum, però no es va prohibir votar.'

10.21

Font explica que l'1-O va votar a la biblioteca de Calella 'com sempre'.

10.19

'El 20-S era una manifestació pacífica i reivindicativa. En cap moment la intenció era retenir a ningú, només exercíem el nostre dret de manifestació.'

10.18

Font explica que els periodistes li demanaven on havien d'anar l'1-O per a cobrir les accions d'Escoles Obertes. 'Jo els deia que anessin on volguessin perquè era un moviment descentralitzat', afegeix.

10.14

'Des d'Escoles Obertes vam fer una crida a fer activitats ludicocreatives i reivindicatives.'

10.11

Font explica que l'ocupació de les escoles 'és una forma de reivindicació i de lluita històrica, no només de l'1-O'.

10.10

El president de la Generalitat, Quim Torra, anuncia que presenta una denúncia contra els responsables de l'atac ultra a Verges.

10.08

El primer testimoni és Ramon Font, portaveu de la plataforma Escoles Obertes.

10.05

'Jami' Matamala s'acomiada del president Puigdemont abans de tornar a Catalunya i recollir l'acta de senador.

10.02

Es preveu que el Suprem resolgui avui la petició de suplicatori al Congrés i Senat que van fer les defenses de Junqueras, Romeva, Turull, Rull i Sànchez.

10.01

Comença una nova sessió del judici contra el procés, en la qual declararan activistes, votants i la mesa del parlament.

19.09

Es clou la sessió. Es reprendrà demà a les 10 del matí.

19.03

'Els manifestants no van intentar de trencar el cordó de voluntaris. Mai no ens van empènyer'

18.57

L'últim testimoni d'avui és María Luisa Martínez, membre de l'ANC. 'Vaig demanar si podia ajudar i em van donar un peto per a fer de voluntària'

18.54

'Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van demanar de desconvocar la manifestació i que la gent marxés a casa. Els més joves volien continuar la festa'

18.51

'Mentre jo estava allà, ningú no va intentar de trucar el cordó policíac'

18.45

Declara Sílvia Prat, membre de l'ANC que va col·laborar com a voluntària el 20-S per a facilitar les entrades i les sortides de la conselleria d'Economia.

18.20

Marina Roig demana a la fiscalia que quan llegeixi un piulet de Cuixart, el citi complet i no únicament una part.

18.13

Asens: 'Sí, vaig votar perquè era un mètode de pressió per a fer negociar el PP'

18.11

Marchena interromp l'interrogatori d'Àlex Solà perquè considera que li està demanant 'judicis valoratius'.

18.07

'Els que estàvem allà, no teníem consciència que s'estava fent una diligència en aquell moment. Era una protesta finalista, és a dir, que no era instrumental.'

18.06

Asens: 'Em van demanar d'interlocutor amb el comandament policíac, però els agents no m'ho varen permetre'.

18.02

Asens: 'El 20-S vàrem cridar la ciutadania a mobilitzar-se pel que havia passat els dies previs, amb l'entrada a mitjans, a impremtes i per la situació d'excepcionalitat'.

17.58

Declara el tinent de batlle de l'Ajuntament de Barcelona i diputat al congrés espanyol, Jaume Asens

17.55

Camil Ros: 'L'aturada de país va ser una mobilització unitària per donar resposta a les actuacions policíaques de l'1-O'

17.52

Marchena talla Marina Roig quan pregunta a Camil Ros per quins motius es va adherir UGT al Pacte Nacional pel Referèndum

17.42

Torn de Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya: 'Nosaltres vàrem situar com a prioritat la defensa de les institucions i vàrem fer una crida pacífica a la mobilització'.

17.40

Itziaf González: 'L'1-O em va semblar una situació tranquil·la i pacífica'

17.38

'La meva obsessió és que es generés la màxima transparència possible'

17.34

Itziar González explica que va ser Puigdemont qui li va demanar que formés part del Pacte Nacional pel Referèndum: 'La meva proposta era que el comitè treballés en un col·legi professional diferent cada setmana'.

17.33

Ara declara Itziar González, ex-regidora socialista i membre del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum.

17.18

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb