Cada vegada sembla més clar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el judici contra el procés serà a la tardor. Però què passarà amb els presos? On compliran la condemna més que previsible? En presons catalanes o en presons espanyoles? Alguns dels advocats dels presos havien expressat aquestes darreres setmanes a VilaWeb el convenciment que, ja que ara mateix eren al Principat, no s’endurien pas els presos a Madrid per a la lectura de la sentència. Però aquesta darrera opció va guanyant força, i TV3 ja la dóna per feta citant fonts del Suprem: el tribunal farà anar a Madrid els nou presos i els tres acusats per a la lectura de la sentència. I si això finalment és així, significarà no únicament un greuge i un patiment afegit als presos i a les seves famílies, sinó un moment especialment inquietant, perquè s’obre la possibilitat que se’ls puguin quedar a Madrid.

La notificació personal és un tràmit previst a la llei d’enjudiciament criminal espanyola, però que no cal. Sobretot, en aquest cas, perquè els presos ja han estat traslladats a Catalunya després d’haver passat més de quatre mesos en presons espanyoles per poder assistir al judici. I no cal tampoc perquè hi ha, a més de la notificació personal de la sentència, la notificació processal, que faria innecessària la primera. Aquesta notificació es fa al procurador que té assignat l’acusat, que la trasllada a l’advocat. Amb això n’hi hauria prou.

Qualificació i destinació

Però el fet que el tribunal els faci anar a Madrid obre la possibilitat que la decisió sobre la presó on hagin de complir la condemna recaigui en el govern espanyol i no pas en la Generalitat, segons que adverteix el professor Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans. Rivera ho explica per la manera com funciona el procés de decisió del lloc on complirà condemna el pres penat, és a dir, el pres que ja no és preventiu. Perquè tal com explica a VilaWeb, una vegada el Suprem els condemni ja tindran aquesta nova condició, atès que aquest tribunal serà per a ells el de primera instància però també el de darrera. La sentència ja serà ferma, no hi haurà possibilitat de cap més recurs, tret del d’empara al Tribunal Constitucional.

Tan bon punt la sentència és ferma, el tribunal té l’obligació d’enviar el testimoni de la sentència a la direcció del centre penitenciari on hi hagi els presos. Si durant tot aquest temps d’espera fins a la sentència han estat a la presó dels Lledoners, a la del Mas d’Enric i al Puig de les Basses, el tribunal hauria d’enviar la notificació de la sentència a aquestes presons. I tan bon punt el director de cadascuna de les presons la rep, envia la notificació a la junta de tractament del centre penitenciari, que disposa des d’aquest moment de seixanta dies per a elaborar una proposta de destinació i grau per a cadascun dels presos, que ja hauran deixat de ser preventius. Si això anés així, la decisió sobre la destinació, és a dir, sobre el lloc on haurien de complir la condemna, seria en mans de personal dependent de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. Un jurista, un psicòleg, un treballador social i un educador formen part d’aquesta junta de tractament.

Però si els presos són a Madrid quan els llegeixen la sentència, pot ser que el tribunal decideixi d’enviar la notificació de la sentència no pas a les presons catalanes sinó a la direcció de les presons on els hauran traslladat (en principi) temporalment, que podrien ser Soto del Real i Alcalá Meco. En aquest cas, correspondria a la junta de tractament d’aquestes presons espanyoles decidir la presó on haurien de complir condemna i el grau de presoners, que en principi seria el segon grau. Si fos així, la decisió seria en mans del govern espanyol, i no pas de la Generalitat; concretament, del Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska, que hauria de decidir si els fa complir la condemna en presons catalanes o bé espanyoles. Durant els dos mesos de termini fins que no es decidís destinació i grau, els presos romandrien en presons de Madrid. Si la sentència es fes pública a final de setembre o a l’octubre, la decisió acabaria arribant a final d’any, quan no és pas descartable que hi hagi eleccions espanyoles avançades.

Tot un tràngol per als presos i les famílies, diu Iñaki Rivera. ‘Seria un patiment innecessari, un altre greuge, perquè si els fessin anar a Madrid per a la notificació personal de la sentència, acabarien convertint aquest dret que preveu la llei en un perjudici. I seria un fet molt inquietant.’

El 36.2 de la fiscalia

I en previsió que, finalment, els presos polítics complissin la condemna en presons catalanes, la fiscalia del Tribunal Suprem ja va preveure un mecanisme per a lligar de mans la Generalitat, impedint-li d’aplicar-los cap benefici penitenciari. Els fiscals van demanar al tribunal del judici contra el procés l’aplicació de l’article 36.2 del codi penal. El propòsit és que no puguin gaudir de cap mena de benefici penitenciari fins que no hagin complert la meitat de la pena. Perquè aquest article diu que, als presos condemnats a cinc anys de presó o més, el jutge o el tribunal podrà ordenar que no els concedeixin el tercer grau –és a dir, poder sortir de la presó durant el dia– fins que no hagin complert la meitat de la condemna. Una previsió que, segons aquest mateix article, és de compliment obligat en delictes ‘referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme’, en ‘delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal’, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors. La fiscalia vol, doncs, que als presos polítics els apliquin la mateixa restricció que a aquesta mena de delinqüents. La voluntat de càstig i d’escarment és manifesta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb