Ja hem superat el primer mes de judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol i no hi ha manera que hi aparegui la violència, que és requisit per a una condemna per rebel·lió o per sedició. Ni en els interrogatoris als dotze acusats ni en els dels més de seixanta testimonis que han comparegut a la sala de vistes presidida per Manuel Marchena. Alguns, proposats per la fiscalia, s’hi han escarrassat, com l’ex-ministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Tots fonamenten l’acusació en un relat que diu que la violència rebel es desplegava de manera coordinada i planificada en dos grans braços: el dels Mossos d’Esquadra, com a ‘cos armat amb disset mil agents’, i el de la gent que es manifestava o que anava votar, és a dir, ‘les muralles humanes’ de què van parlar els fiscals. Després de la declaració del major Josep Lluís Trapero i dels ex-comissaris Manuel Castellví i Emili Quevedo, a les acusacions se’ls ha ensorrat una d’aquestes dues potes de la rebel·lió. Però encara tenen molt de marge, en el discurs acusatori, per a aconseguir una sentència condemnatòria, bé per rebel·lió, bé –si més no– per conspiració per a la rebel·lió o per sedició. I ho començaran a provar amb els agents de la Guàrdia Civil que testificaran a partir d’avui.

Hi ha desenes d’agents a qui la fiscalia i l’advocacia de l’estat han demanat com a testimonis perquè ajudin a argumentar l’acusació de rebel·lió o de sedició. Aquesta setmana declararan vint-i-quatre agents que van participar en els escorcolls dels dies 19 i 20 de setembre del 2017, però no pas al Departament d’Economia, sinó en uns altres llocs com ara a la seu d’Unipost de Terrassa, a la nau d’una empresa de Bigues i Riells on van trobar butlletes de vot per al referèndum i en un magatzem de Can Barris, a Barcelona, i un altre de l’empresa Disnet, a Sabadell, on van trobar material de difusió de l’1-O. Amb aquests testimonis, els fiscals miraran de recaptar més informació per a bastir l’acusació de malversació, sobre la qual no han tingut pas èxit amb els testimonis que han declarat fins ara, perquè no han pogut constatar cap pagament a compte de l’administració de la Generalitat que hi tingués res a veure.

I, a més, maldaran per obtenir declaracions dels agents que els permetin de fer veure allò que l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i Pérez de los Cobos van declarar sobre el ‘clima de violència’ i els ‘nombrosos incidents’ que hi havia a Catalunya aquell mes de setembre, en escorcolls com els que van fer agents de la Guàrdia Civil. Tornaran a posar en tensió allò que és propi del dret de protesta i de manifestació amb allò que volen presentar com una mobilització orquestrada per a impedir violentament la feina de comitives judicials o de dispositius de policia, de manera que pugui encaixar amb la rebel·lió o, si més no, amb la sedició.

Conspiració, sedició…

La fiscalia mirarà d’estirar tant com pugui la rebel·lió, ‘l’alçament públic i violent’ per aconseguir la independència; les declaracions de la cúpula desactiven un argument principal del seu escrit d’acusació, que eren les instruccions directes del govern als Mossos perquè fessin possible el referèndum i impossible l’ordre judicial. Portaran la criminalització de la mobilització social fins al límit, i això pot ser una oportunitat per a les defenses de fer més visible que mai l’element polític i d’excepció que és aquest judici, amb aquesta acusació. La remor de fons a Madrid és que es mirarà d’ajustar la sentència perquè, ja que la rebel·lió no se sosté de cap manera, la condemna sigui per sedició o per conspiració per a la rebel·lió. Això facilitaria la unanimitat dels set magistrats de la sala en la sentència, d’una banda, i serviria per a exhibir una aparent magnanimitat, d’una altra. És d’aquest parer la penalista Isabel Elbal, que en aquesta entrevista a VilaWeb diu: ‘[La declaració de Trapero] encaixa perfectament amb tot allò hem llegit i escoltat en mitjans generalistes de l’Ebre cap avall, sobre el fet que la sala estudia de condemnar per conspiració per rebel·lió o sedició. I aquí la declaració de Trapero hi encaixa com un guant. Jo crec que no és gens intranscendent. Les condemnes previstes pel codi penal són molt altes per a aquests dos delictes. I no baixen dels deu anys.’

En efecte, la conspiració per a la rebel·lió pot ser castigada amb vuit anys de presó. I què és una conspiració, segons el codi penal espanyol? ‘Quan dues o més persones es concerten per a l’execució d’un delicte i resolen d’executar-lo.’ Les acusacions –o els magistrats en la sentència– podrien mirar de presentar la determinació del govern d’acomplir el referèndum del Primer d’Octubre, malgrat els advertiments dels Mossos, com una conspiració. Però per a cometre quin delicte? Un referèndum unilateral? És despenalitzat del 2005 ençà. Els caldrà sostenir un relat violent. De la mateixa manera que amb la sedició, que és castigada amb penes que poden arribar a quinze anys de presó, per a ‘l’alçament públic i tumultuari amb l’objectiu d’impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis; o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, l’exercici legítim de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials’. Per això a les acusacions els és tan necessari de donar credibilitat al testimoni de la secretària judicial que va participar en els escorcolls al Departament d’Economia. Els testimonis de la setmana vinent encara seran més decisius per a la construcció d’aquest relat, perquè declararan els caps dels dispositius de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia, entre més.

Els altres testimonis

Tanmateix, abans, durant les tres sessions d’aquesta setmana, declararan els guàrdies civils d’uns altres escorcolls del setembre del 2017. Serà després dels testimonis pendents de declarar dijous passat, que no ho van poder fer per l’extensió de la declaració de Trapero. Són l’ex-secretari d’estat d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez Rico, mà dreta de Montoro al ministeri; i David Badal, funcionari del departament de Treball i gestor del programa d’expedients de contractació. Són dos testimonis importants per a l’acusació de malversació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb