Hi ha aquell moment en què l’agent de la policia espanyola s’atabala amb les preguntes concretes, insistents i punyeteres de Gonzalo Boye o d’Isabel Elbal. El policia declara com a testimoni en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, pel llaç groc i la pancarta en favor dels presos polítics al Palau de la Generalitat i en altres conselleries. Acusat de desobediència, el president encara una petició d’un any i vuit mesos d’inhabilitació. La fiscalia espanyola i el partit d’extrema dreta Vox tornen a anar junts com a acusació en un judici polític, com ja va passar al Tribunal Suprem en el judici contra el procés. I una de les coses que aquest matí han ajudat a veure el caràcter polític d’aquesta causa, la censura ideològica que conté i l’atac contra la institució de la presidència de la Generalitat que representa, han estat els interrogatoris de la defensa de Torra als policies.

Perquè aquests agents han vingut, cridats per la fiscalia, han dit que ells van anar entre el 19 i el 22 de març d’enguany a fotografiar ‘símbols ideològics i partidistes’ a les façanes d’edificis de la Generalitat, com el palau mateix, i com els departaments d’Interior i d’Empresa. ‘Sí, vaig fer-hi les fotografies i en vaig deixar constància’, diu l’agent. ‘No tinc més preguntes’, diu el fiscal Francisco Bañeres, eixut i amb cara llarga tot el matí. Vox mai no té preguntes, i passa la paraula. L’agafa Isabel Elbal, que sotmet l’agent a un interrogatori minuciós sobre el perquè d’aquelles fotografies que li van encarregar de fer.

—Us van comissionar per fotografiar simbologia?
—Sí.
—Però això és molt ampli, podria ser la bandera estatutària.
—El que hi hagués.
—En relació amb què?
—En relació amb el que hi hagués. Hi podria haver una pancarta o qualsevol altra cosa que no fos…
—Que no fos què?
—Que no fos el que posava en aquest cas, la de ‘llibertat presos polítics’.
—En aquest cas, vostè va veure una pancarta de ‘llibertat presos polítics’?
—Sí, amb un llaç groc.
—Això era per a vostè la simbologia?
—La que hi havia en aquell moment.
—Però la pancarta era un símbol?
—No, però en aquell moment és la que hi havia, i a nosaltres ens van dir que el que hi hagués, que en féssim una foto, i això és el que hi havia en aquell moment.
—El que hi hagués al marge de la bandera estatutària?
—Al marge de les banderes que hi hagués a l’edifici.
—I havia de ser una simbologia de tipus ideològic? Li van dir que havia de buscar símbols ideològics o partidistes?
—Sí.
—I això, segons vostè, què tenia d’ideològic o partidista?
—No em correspon a mi, jo feia la foto i se n’ocupaven uns altres.
—Però aleshores es tractava de fer una foto de la façana hi hagués símbols partidistes o no n’hi hagués?
—No. Però hi havia aquells i en vam fer foto.
—O sigui que l’ordre era que si veia un símbol partidista en fés una foto, i si no en veia, no en fes.
—Primer n’informàvem i després ens deien de fer-la.
—Però aleshores era el seu superior qui li deia que, com que era un símbol, n’havia de fer una foto?
—No… No en tinc ni idea, de com ho van portar…

Tot aquest embolic, propiciat per les preguntes capcioses d’Elbal, o les de Boye en uns interrogatoris semblants abans, tenia el propòsit de palesar l’arbitrarietat de la causa, que s’hagi arribat a portar un president de la Generalitat a judici per unes pancartes que no eren de partit sinó l’expressió d’una demanda social. Una causa engegada per la Junta Electoral espanyola (JEC), integrada per individus com Carlos Vidal Prado, vinculat al PP, i com Andrés Betancor, autor d’articles com aquest, on explicava que havia participat en la manifestació unionista a Barcelona l’octubre del 2017 en què es va aplaudir la violència policíaca contra els votants de l’1-O; un article en què atacava obertament l’independentisme, qualificant-lo de ‘monstre nacional devorador de llibertats’. Autor també d’aquest altre article on hi ha atacs directes contra Torra i contra Puigdemont. Doncs aquests dos individus van formar part de la junta electoral que va engegar l’ofensiva contra el president Torra. I abans no s’hagi resolt la querella per prevaricació contra els membres de la JEC, avui Torra s’asseu al banc dels acusats.

No només això. Tal com han fet notar els advocats de Torra, el president d’aquesta sala és un individu que en un acte públic del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, es va alçar i se’n va anar de la sala quan va sentir que parlaven de presos polítics. I no pas ell i prou: a més de Jesús María Barrientos, també se’n va anar el fiscal Francisco Bañeres, que avui és una de les parts d’aquest judici, la que acusa Torra. I Barrientos presideix ara el tribunal que jutja Torra per haver mantingut una pancarta de denúncia per la situació dels presos polítics. ‘Vostè, senyor president, s’ha declarat contrari als llaços grocs, i contra l’exhibició d’estelades. I en un acte públic en què el president del parlament va parlar de presos polítics, vostè es va aixecar i va marxar.’ A més, tant ell com la magistrada Mercedes Armas ja van formar part de la sala d’admissió de la querella contra Torra per desobediència, i tanmateix formen part també d’aquest tribunal.

I el tercer? Doncs és un tal Joaquín Elías Gadea, que fa poc va fer unes declaracions a la cadena 13TV (ni més ni menys) dient que se sentia perseguit i assetjat pels independentistes. Heus ací la imparcialitat d’aquest judici. Les recusacions contra els magistrats ja van ser desestimades en la instrucció, però Boye i Elbal ho han tornat a denunciar en la sessió oral d’aquest judici.

La primera ordre de la Junta Electoral espanyola enviada a la presidència de la Generalitat ja duia implícita el judici contra Quim Torra, la llavor de la causa per desobediència i la consegüent condemna per inhabilitació. Torra ha declarat que és clar que va desobeir l’ordre de la JEC, perquè era il·legal, perquè no tenia autoritat per a donar aquelles ordres al president de la Generalitat, i perquè atendre-la significava vulnerar el dret fonamental de la llibertat d’expressió. Les declaracions d’un dels magistrats a 13TV han estat considerades llibertat d’expressió per la fiscalia, però la pancarta pels presos, no. Un partit com Vox pot ser part en un procés com aquest contra el president de la Generalitat, però si el president els qualifica de partit franquista, el tribunal el censura dient que no es pot insultar Vox. Un judici polític.

EN DIRECTE: El minut a minut del judici contra el president Quim Torra al TSJC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb