Un judici indigne per a tapar vergonyes

  • La justícia espanyola aprofita que tota l'atenció mediàtica se centra al Suprem espanyol per comunicar l'absolució de Narcís Serra del cas Caixa de Catalunya *** Puig admet que la qüestió catalana té 'arrels polítiques' i recomana diàleg dins la llei per a resoldre-la *** El Parlament de les Illes aprova una llei de canvi climàtic pionera

VilaWeb
Pere Martí
12.02.2019 - 20:54
Actualització: 13.02.2019 - 18:32

TEMA DEL DIA
Absolució.
Espanya és un país que pot tenir dotze dirigents polítics asseguts al banc dels acusats per haver posat les urnes mentre la justícia absol tots els responsables de Caixa Catalunya per haver-se apujat el sou enmig de la crisi bancària. Mentre Andreu Van den Eynde feia un al·legat sobre el caràcter polític del judici al Tribunal Suprem espanyol, Narcís Serra i Adolf Todó sortien somrients del Palau de Justícia amb una sentència absolutòria per la seva gestió en una caixa d’estalvis avui ja desapareguda.

Naturalment, els calendaris del Suprem espanyol i de l’Audiència de Barcelona són tan independents com tota la justícia espanyola, però tothom sabia que el 12 de febrer era la data en què començava el judici contra els dirigents independentistes. L’advocat de Narcís Serra, Pau Molins, ho sap molt bé, perquè és el mateix que defensa Santi Vila. Al matí era a Barcelona i a la tarda ha anat a Madrid a atendre el seu client. Avui era el millor dia per a fer pública l’absolució d’un cas polèmic si volies que passés desapercebut. Els acusats eren citats a les onze del matí, però l’acusació popular, exercida per la CUP, se n’ha assabentat per la premsa. Tot el cas Caixa de Catalunya ha passat desapercebut mediàticament, malgrat la importància de l’entitat, l’impacte econòmic de la seva desaparició i el fet –que potser ho explica tot– que al capdavant hi havia una de les persones més poderoses de l’estat espanyol durant dècades: l’ex-batlle de Barcelona i ex-vice-president del govern espanyol Narcís Serra.

Serra havia estat acusat per la fiscalia anticorrupció de dos delictes: administració deslleial i apropiació indeguda, per haver aprovat, com a president de l’entitat, dos augments de sou per a la cúpula de l’entitat el 2010, quan era a punt de ser intervinguda pel FROB, que va acabar injectant 1.250 milions a l’antiga caixa d’estalvis. Serra cobrava oficialment 175.000 euros l’any com a president, entre el 2008 i el 2010, i va donar el vist-i-plau als augments de sou d’Adolf Todó. Però el sou de Serra creixia fins a 1,2 milions d’euros l’any per la seva presència com a president de Caixa de Catalunya en el consell d’administració de Gas Natural, Applus i Telefònica, segons fonts bancàries de l’època. Durant el judici, l’octubre passat, el Banc d’Espanya va avalar la gestió de Serra i el seu equip. D’aquesta manera el salvava, però també es protegia a si mateix per no haver detectat els problemes de l’entitat abans. La sentència feta pública avui diu: ‘Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu’, en referència als augments salarials. No hi ha delicte, però sempre restarà el dubte moral sobre si l’actuació de Serra va ser correcta.

El cas de Narcís Serra demostra que no sempre allò que és legal és just, sobretot veient que la gestió dels seus responsables a Caixa de Catalunya va ser tan nefasta. Quan Serra ja no hi era, va transformar-se en Catalunya Bank i després va anar a parar a mans del BBVA, que la va amputar amb un ERO salvatge l’any 2015, en què van ser despatxats 2.000 treballadors, i amb el tancament de 400 oficines fins el 2017. Avui, sobre Catalunya Bank, hi pesa l’amenaça d’un altre ERO per a 2.157 treballadors. En canvi, els seus ex-responsables surten enriquits i indemnes de qualsevol responsabilitat judicial. Segurament és legal, però és injust.

Narcís Serra ja havia hagut de dimitir com a vice-president del govern espanyol, després de passar pel Ministeri de Defensa, per l’escàndol de les escoltes del CESID a polítics, empresaris, periodistes i fins i tot al rei Joan Carles, però no va ser mai encausat. Aquest burgès barceloní, nebot de Narcís de Carreras i de Salvador Millet i Bel, ex-presidents de La Caixa tots dos, militava al Front Obrer de Catalunya durant el franquisme i a la transició es va apuntar al PSC, del qual va ser primer secretari entre el 1996 i el 2000. Avui algú ha decidit d’amagar la seva absolució aprofitant que tota l’atenció mediàtica se centrava en el Suprem espanyol. El judici al Suprem durarà mesos, però no cal esperar a les sentències per a concloure que la justícia espanyola no és igual per a tothom.

MÉS QÜESTIONS
Puig admet que la qüestió catalana té ‘arrels polítiques’ i recomana diàleg dins la llei per a resoldre-la. A diferència d’alguns altres barons socialistes, el president de la Generalitat, Ximo Puig, manté una posició equidistant respecte del procés i evita les proclames anticatalanistes que fan dirigents del PSOE. La seva posició és que es tracta d’un conflicte amb ‘arrels polítiques’ i per tant no es pot resoldre amb la justícia i prou, tot i que ha reiterat el seu ‘respecte absolut’ al poder judicial. Puig recomana ‘llei i diàleg’ per a superar el blocatge actual i ha manifestat la seva confiança en la justícia espanyola. Diu que la decisió que prenguin els jutges del Tribunal Suprem espanyol serà ‘jurídicament solvent’ perquè confia en la seva independència i la seva qualitat, un diagnòstic que no comparteix el govern català. Per a Puig, la política és un exercici de diàleg permanent amb un límit: la constitució espanyola, de la qual ha dit que pot ser reformada sempre que hi hagi una majoria suficient per a fer-ho. En aquest punt ha acusat els partits de dretes (PP, Cs i Vox) que es van manifestar diumenge a la plaça de Colón de Madrid de ser intransigents i fer inviable un projecte compartit d’Espanya.

Condemnat a un any i set mesos de presó l’ex-conseller del Banc de València per préstecs a una societat afí. L’Audiència espanyola ha condemnat a un any i set mesos de presó Domingo Parra, ex-conseller delegat del Banc de València. El jutjat el condemna per un delicte d’administració deslleial en relació amb la concessió d’un préstec a la societat Pegoliva per a la construcció d’habitatges. La sentència considera que Parra va actuar en perjudici dels interessos de l’entitat bancària, però li ha aplicat els atenuants de reparació del dany, per haver ingressat 330.000 euros, i de confessió, per haver reconegut els fets durant el judici, fet a la fi del mes passat. Així mateix, la decisió judicial assenyala que haurà d’indemnitzar el FROB, i en cas contrari CaixaBank com a successor del Banc de València, amb un total de 509.525 euros amb els interessos corresponents.

El Parlament de les Illes Balears aprova una llei de canvi climàtic pionera. Les Illes es posen al dia amb el canvi climàtic. El parlament ha aprovat avui, amb els vots del PSIB, Podem i Més per Mallorca i Menorca, la llei de canvi climàtic de les Illes Balears. Una llei pionera, malgrat que la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola s’hi havia oposat. La principal mesura per a arribar al 2050 amb unes Illes Balears cent per cent netes és la mobilitat sostenible. Actualment, el 35% de les emissions de CO2 prové del trànsit. Per això, es prohibirà la circulació de nous automòbils i motocicletes dièsel a partir del 2025, i de benzina a partir del 2035. Les empreses de cotxes de lloguer també s’hi hauran d’implicar. A partir del 2020, un 2% de la flota de vehicles haurà de ser elèctric, fins a arribar al 100% el 2035. La llei preveu d’instal·lar mil punts de recàrrega el 2025. El tancament de les centrals tèrmiques és un altre dels puntals de la llei. D’aquí a un any es començarà a desmantellar la de Murterar, a Alcúdia, i mentrestant s’estendrà el segon cable submarí entre les Illes i la península, previsiblement abans del 2025. Quant als aparcaments, s’hi hauran d’instal·lar plaques fotovoltaiques als nous de més de 3.000 metres quadrats, i als existents de més de 1.500. Els nous edificis també hauran de tenir plaques solars. Finalment, la llei preveu que tot l’enllumenat públic haurà de ser de baix consum el 2025.

L’Ajuntament de l’Alguer promou el català entre els seus treballadors. El batlle de l’Alguer, Mario Bruno, ha lliurat els certificats de coneixement del català als funcionaris municipals que han fet el curs de coneixement de la llengua i la cultura catalanes, juntament amb la regidora de Polítiques Lingüístiques, Gabriella Esposito. Al curs, s’hi van inscriure una vintena de treballadors. La responsable dels cursos, Giuliana Portes, que també dirigeix l’Oficina de Lingüística, ha explicat que l’administració continuaria fent els cursos durant el 2019 i que aviat començaria la segona tanda per als treballadors municipals. Se’n faran dos. El primer, adreçat a principiants, de vuitanta hores; i el segon, que serà un curs de capacitació bàsica addicional, de trenta-cinc hores. Específicament, el personal aprendrà la llengua progressivament mitjançant activitats de conversa, cosa que permetrà que tingui una fluïdesa expressiva en contacte amb els usuaris i en les relacions dins l’estructura administrativa.

LA XIFRA
1.000 milions d’euros és el que perdrà el País Valencià si no s’aprova el pressupost de l’estat espanyol, segons que ha explicat el president Ximo Puig.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de febrer de 1809 va néixer Charles Darwin, naturalista britànic que va establir la base de la teoria de l’evolució. Va proposar que totes les formes de vida s’havien desenvolupat mitjançant un lent procés de selecció natural.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any