Aquest judici marcarà, també, el futur

Totjust comença.
Serà llarg, intens i esgotador.
Anar amb estratègies diferents costa d’entendre, encara més anar amb un advocat unionista, però com que això ja ho sabíem i no es pot canviar, analitzant sobre el què hem escoltat avui exclusivament, podem estar ben contents. La veritat sempre és més fàcil de defensar que la mentida, evidentment, avui s’ha vist ben clar, qui diu veritat i qui la vol crear.
Inclús ells, els ñols estan ben preocupats pel paperàs de la fiscalia.
Pots vendre una mentida, però defensar-la i argumentar-la, davant tothom, només ho poden uns quants a aquest món, per sort, i allà, a la sala on es jutgen 12 innocents, no n’hi havia cap d’aquests.
S’ho juguen tot, si això és el que tenen….

Vicent, la veritat és que no acabo d’entendre on vols anar a parar amb una part del comentari d’avui. Els advocats són advocats i han de fer la seva feina que és la de defensar els seus clients. Vostè creu que en Quim Forn no sap qui és i què pensa en Xavier Melero? I, malgrat això, l’ha escollit. Per què deu ser? Doncs perquè l’ajudi a demostrar que és innocent. I seguríssim que ho farà. No entenc que vostè faci aquest apunt de que és constitucionalista. I què? És un advocat de prestigi i farà una feina excel·lent. I, pel que fa al discurs, és evident que en Jonqueras ha estat excel·lent, però no és menys cert que en Quim Forn ha estat brillant i contundent i, en molts moments, ha fet perdre el nervis i els papers al dinosaure que intentava acusar-lo. Han estat moments impagables. Penso que molts “constitucionalistes” s’han avergonyit dels endollats aquests que diuen que els representen. I ben segur que en aquesta posada en escena hi ha tingut molt a veure aquest advocat “constitucionalista”. Sr. Partal, amb la que ens està caient, la imatge que hem de donar és la d’anar plegats. De l’altra ja se n’ocupen els polítics. És, només, la meva opinió.

Bé per l’editorial, bé pels comentaristes.
Sembla obvi que el judici hauria de ser un desgast per la credibilitat democràtica espanyola. Hauria de ser. Ho serà? Tant de vegades l’estat espanyol s’ha sortit amb la seva, a empentes i rodolons, fent el ridícul, fent concessions, que temo que tot i la transparent evidència que s’estan venjant dels sobiranistes catalans, al final no els passarà factura la seva repressió a la turca. Tant de bo m’equivoqui i aquest cop si, hi hagi un punt d’inflexió.

Totalment d’acord amb el comentari que ha fet Xavier Colon.
M’he sentit avergonyit de l’editorial que ha escrit avui Vicent Partal.
Potser sí que l’èpica d’Oriol Junqueras ens ajudarà a elevar la moral dels qui se senten abatuts. Però la resolució que en totes les respostes ha mostrat ex-conseller d’interior Joaquim Forn han estat determinants per demostrar que tot aquest judici és una farsa… que mostra la vergonya que els fa en haver amagat “sant crit gros” que el presideix

El fet de que en Junqueras no hagi parlat de la DUI no el deixa fora del fet. Pel que fa al judici em sobra de la seva declaració tan cristianisme, tanta moreneta i tan bonisme i amor Ñ. Pel demés brillant.
No menys en Forn, m’ha sorprés per la seva força i per la preparació de les seves respostes en un interrogatori matusser. El seu advocat pot tenir l’ideologia que vulgui, però avui ha desmuntat les acusacions de manera molt clara i directa, i a més no li ha imposat ningú a Forn, és l’advocat de capçalera de CIU i la família Pujol des de fa molts anys. Si llavors quan intentava tapar la merda dels corruptes nostrats no li vam treure el curriculum, ara potser tampoc cal.

DESPRÉS DE CINC SEGLES I ESCAIG D’ESCLAVATGE DE MOLTA CRUELTAT PER LA COLONITZACIÓ, ELS PRESOS POLÍTICS ADVOCATS TOTA LA DIGNITAT DEL POBLE , GUANYAREM DEFINITIVAMENT LA DARRERA GUERRA, DESPRÉS DE LA CONTUMAÇ´I PERENNE JNT A COPS D’ESTAT, BOMBARDEIGS, DICTADORS,”ALZAMIENTOS”, ESTEM ARRIBAT A LA DEMOCRÀCIA I ESTAT DE DRET VERITABLES, ,NO LES ESTAFES DE L’ESPANYA REAL I REIAL, ,S’ESTENDRÀ LA VICTÒRIA A TOTS ELS POBLES ESPANYOLS, ELS LLIURE PENSADOR DEMÒCRATES DEL POBLES ESPANYOLS, EN SERAN BENEFICIARIS, NO DEIXAREM D’AGRAIR-LOS LA SOLIDARITAT.

Ahir mateix, escoltant el testimoni del Conseller Forn, m’aclaparà el sentiment de manca total d’estat del dret. El que va explicar senyalava amb claredat que els objectius i les maneres de l’actuació dels cossos de seguretat de l’estat espanyol el dia 1-O eren il·legals. La impunitat i la impudicia amb què van actuar mostren una manca de normes, i una incompetència absolutes. Es pot esperar mala fe, es pot esperar males arts polítiques; però amb fa pànic veure tanta incompetència. La mateixa incompetència de la cadira buida, la mateixa que explica la normalitat d’una corrupció que abraça unes formes incapacitants escampades com una peste,i que no podem parar. La mateixa que il·lustrarà els clars i els foscos del nostre procés. Ho farà perquè amb el procés, estem en procés. I ho farà perquè aquests judici és un estrip a la història d’Espanya i de de Catalunya. Potser podríem pensar si no fos com un tall de cirurgià. Un tall net, que ensenya les entranyes d’una mala llet tant ancestral com compartida i per això estimada. Però una mala llet que no va enlloc.

Bon dia,

En la línia del que diu el Xavier Colon, crec que el fet de tenir una defensa amb un plantejament constitucionalista com la del conseller Forn ens afavoreix. Fa palés que, en aquesta Espanya retrògrada, fins i tot la gent que creu en una interpretació àmplia del text constitucional, està apestada i mereix acabar entre reixes. També fa més difícil que la probable sentència condemnatòria sigui digerible per la comunitat internacional. O faran una condemna tova pel conseller Forn i una altra dura pels que fan una defensa més política? Els fets són els mateixos. Llavors ja quedaria, negre sobre blanc, el que els independentistes ja sabiem, que això és un judici polític. El judici ho canviarà tot, l’Espanya que en surti serà reaccionària o no serà.

A mi m’agraden les estratègies diferents. Liberalisme en la política vs comunisme en la política. Sempre és així com hem fet el nostre camí, i és part del seu encant. Feia falta demostrar dues coses contraposades: En primer lloc, que no és delicte votar ni fer referèndums, i que no hi ha cap mena de violència en la societat catalana, ni que ens enviïn paramilitars a picar iaies o rebentar ulls amb munició prohibida. Segon, que cadascun dels passos que es van fer es van fer seguint estrictament el que et permet la llei de l’opressor, i que, per tant, no tenen cas.
Vulguem o no, no hem passat a la pantalla de la implementació de la República encara. Estem a la pantalla d’aconseguir més suport de base. Aquesta és la nostra feina, i per fer-la, cal que mostrem el millor de nosaltres a aquells que no saben de quin bàndol volen estar.

ÉS LA TENSIÓ REPRESSIVA QUE PLANA EN EL JUDICI !

Avui discrepo d’en Vicent. Ja sé, diu, que s’ha de tenir en compte la situació processal. Una frase prudent, únicament per poder després entrar en l’argument central que és: “…Sobretot perquè en aquest judici, hi plana, i hi planarà mentre duri, una tensió permanent entre el passat, el present i el futur”. D’aquesta frase se’n podria deduir que:

¿Es que es pot fer un judici paral·lel dins l’independentisme als acusats mentre duri el procés penal?

Els mitjans de Madrid ja esmenten la divisió argumental entre Junqueras i en Forn. Rabegen del que els semblen febleses. Busquen les acusacions mútues com gladiadors a l’arena…

En el marc d’un judici en camp enemic, d’uns jutges que busquen la venjança i que ja tenen la sentència a la carpeta, buscar (o insinuar) en l’interrogatori dels acusats explicacions a una realitat de què va passar a aquell octubre em sembla del tot imprudent i improcedent durant tots aquests mesos de judici. Ja que han triat estratègies de defensa diferents (no sempre encertades), nosaltres hem de sumar-les totes.

De la mateixa manera que en jurisprudència el silenci no pot ser interpretable penalment, la realitat d’uns fets sí són interpretables, allò del got mig ple o mig buit que conté la “veritat”. El matís dels mots, l’expressió gestual, el to de la veu… Res pot ser bandejat en un procés que t’hi jugues anys de presó. La víctima s’ha de defensar portant l’aigua al seu molí. Els de fora hem de fer-los pinya.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Quim Forn ha estat molt sòlid, valent, molt segur en actitut, però jo penso que jurídicament cada “si” que va dir, cada reconeixement de que era conscient del que estava prohibit és una paletada de terra al damunt seu. La desobediència la té ja assegurada, si acrediten malversació i un pla coordinat, que ho faran, es situarà al terreny de la sedició i si es demostra la violència, que penso que no s´arrivarà a demostrar, ja estaran al terreny de la rebel.lió (Atenció: violencia jurídicament parlant, no el que nosaltres entenem per violència).
Tot i això, crec que Forn no té cap altre línea de defensa possible i crec que la va executar a la perfecció.

Ara bé, a nivell polític la genuflexió de Quim Forn ha estat completa i demolidora. No entenc com podeu admirar a aquesta gent. Si els estimeu donçs molt bé, llavors ho entenc, però si ni tan sols els coneixeu i diuen aquestes coses, com els podeu admirar? Pregunto, només pregunto.

Un resum del que va dir Quim Forn ahir:

– És molt indepe però no va fer res per la independència. Políticament indepe, executivament constitucionalista.
– No es va declarar la independència. Es va llegir un paperot, però no es va aprovar, ni declarar, ni publicar res.
– Reconec l´autoritat del Tribunal Constitucional.
– Estava absolutament compromés políticament com a conseller amb la celebració del referendum, però també estava totalment compromés, com a conseller, amb evitar la seva celebració.

Mani? Com es menja això? Quina imatge tan absurda! Un senyor amb dos caps un dels quals crida: VOTAREM! Mentre l´altre cap diu: NO ES POT VOTAR! A una mà una papereta de vot i a l´altre una porra per evitar-ho. Un cap somrient i l´altre plorós, un amb ànima unilateral i l´altre amb un esperit obedient.

Envies els mossos perquè ets conseller, però els envies a que no facin res. Perquè ets indepe, es clar. Però espera, que ets conseller! Llavors has de complir les ordres d´España…no es parli més, que actuin els Mossos! Però coi, és que ets indepe! Llavors no les pots complir aquestes maleïdes ordres feixistes…Què fer??? Eureka!!! Que els Mossos vagin sense anar i desobeeixin obeïnt. Queda clar? Si? No? Donçs ja està tot dit sense dir-ho, apa nois, a treballar!

És això el que vol dir el sr Forn? Donçs molt rebé, però això no s´ho creu ningú. Amb trucs dialèctics potser es guanya un debat a la tele o quedes molt bé a una tertúlia radiofònica, però al Suprem et condemnes. Parlar massa i donar explicacions morals, polítiques o massa complexes és sempre un error.

D´altra banda Junqueras el que està fent és campanya electoral.
Potser per això el seu advocat és Van der Eynde, que en la meva opinió és el pitjor advocat dels de la defensa, no dic que sigui dolent sino el pitjor dels de la defensa, un advocat teatral, molt bo per un procés amb jurat popular per exemple, on una petita manipulació d´emocions pot representar un guany, però penso que és improductiu enfront uns jutges amb el perfil dels del Suprem.

Resumidament Junqueras ha dit: “Somos demócratas y buenas personas bla bla bla amo a España y bla bla bla. Soy y seré siempre indepe y muy indepe bla bla bla. No cometí delito alguno bla bla bla. Votar mola, las porras no. Y bla bla bla.”

Interés zero.

Com que estem davant d’un judici polític, que no és ni judici sinó una comedia per escarmentar-nos, to el que facin les defenses, per mi està be.
Que això ja no te marxa enrera, claríssim. Només queda que nosaltres tampoc reculem i que per fi, tothom obri els ulls. L’estat espanyol ja no te credibilitat i els seus ninots, siguin polítics, jutges, reiets o el que sigui, acabaran d’esfondrar-se.
Que hi hagi eleccions generals, només passarà que tots, tots, tots els partits polítics quedaran més dividits i empetitits. Menys nosaltres que tenim un projecte, una fita i una ruta ben marcada.
I si Europa es pensa anar esperant, s’equivoca i rectificarà.

Vergonya, vergonya, vergonya infinita.

Estem assistint a l’espectacle de la humiliació pública de l’independentisme.

Declaracions en la llengua dels botxins. Cap unitat estratègica en les defenses. Acollonits, una vegada més. Cadascú mira per ell. Salvi’s qui pugui. Indefensos i sols en mig dels llops del feixisme desbocat, mentre nosaltres ens ho mirem i proclamem que ho fan molt bé (!!!) que se’n surten molt bé(!!!!) que el judici no és contra nosaltres sinó contra els feixistes (!!!!!!!!!).

Ens hem begut l’enteniment o només sabem buscar excuses per amagar la nostra covardia col·lectiva, la nostra passivitat, la nostra resignació extrema? Els hem deixat en mans de l’enemic i sabem que els esclafaran: primer a ells i després a nosaltres. Però ens manifestem orgullosos d’unes declaracions -en la llengua dels botxins, això ja ho diu tot- que no serviran pe res de res, que ningú ni a España ni a Europa respectarà.

Hem permès aquesta farsa judicial, aquest judici sumaríssim, fent veure que creiem que es girarà contra el feixisme i contra España. És mentida: Sabem que serem humiliats, vexats, castigats sense misericòrdia, escarmentats per generacions. I no fem res, només xerrem, només opinem i fem grans anàlisis mentre ells ens esclafen davant de la nostra passivitat i la de tot el món.

Mai hauríem d’haver permès aquesta burla judicial. Mai. Però som uns covards i pagarem el preu de la nostra covardia. Sento vergonya de nosaltres mateixos. Una vergonya infinita.

Estic molt satisfet de les dues declaracions dels nostres polítics. Amb estratègies diferents ajuden a l´afirmació del nostres drets. No entenc gaire ol vol anar a parar l´amic Partal. En Quim Forn ha tingut una actuació molt acurada deixant en evidencia al fiscal, -de l´advocada del estat no cal comentar gaire cosa, ella sola es va retratar-. Hem d´agrair a Quim Forn la defensa valenta del Mossos i els seus caps i aixo ho hem de destacar per que ha de servir mes endavant per el judici que han de tenir en Trapero i altres, a la sinistra “audiencia nacional”
Poca gent ho ha tingut en compte i es molt destacable.

Crec que tot i que l’Estat va mostrar la seva cara més inconsistent en la penosa actuació del fiscal i l’advocada de l’Estat no es pot dir que ahir fos un gran dia per la causa de la llibertat. És cert que vam veure estrategies distintes per afrontar el futur. Però si observem be el que ens han explicat o ens han deixat d’explicar els nostres sabem de cert que el colapse dels politics ha estat colosal. Crec que es pot afimrar, sense faltar a la veritat. Les declaracions del Forn explican el seu desdoblament de personalitat al Govern, segons seia a la taula amb el Puigdemont, o amb els Mossos, és espectacular. Com ja intuiem sabem que els Mossos no es manen des de Catalunya. Això, es així. Prou fantasies. És el govern de Catalunya que s’adapta al paper dels Mossos. També vam confirmar, com ja sabiem que els A por ellos, van venir a Barcelona a pegar. A escarmentar-nos. L’Estat Español és aquest. És això.
El Sr. Jonqueras, com tots, deu està patint molt a la pressó com es demostra amb la seva deriva espiritual exagerada. Penso que aquest patiment el pot dur molts cops a no filar del tot prim. Crec que la seva intervenció va ser més moral que política i la traca final, el seu amor a España, molt típic dels nostres polítics, innecesari, imprudent, i poc clar. A quina Espña estima el Sr. Junqueras. A la que no el deixa parlar en català? A la del Rei, a la de l’IBEX? A l’Espanya dels compañeros de Podemos..o a la dels seus veïns de Sant Vicenç dels Horts..aquests són catalans, oi? .No calia…No crec que cap militant de l’IRA, ni basc, hagués dit alguna cosa similar.Mai a la vida. No calia….aquesta reverència. És un contrasentit, fins hi tot per l’enemic. Per cert, el líder d’ERC, que també va col·lapsar el dia 1-0, i eñ 27-0, es va estalviar de dir si tot el muntatge d’aquells dies era simbòlic, o no….M’hagués agradat saber el paper que va tenir ell, i els seus socis de partit i de Govern. Potser aquesta és la causa del seu rebuig davant l’estat. Deixar la seva voluntat immaculada i no voler entrar en els fets que de ben segur els hi resterien molts punts en l’esdevenidor polític. En el que si que es van possar d’acord tots els advoctats, és en el rebuitg de l’ús de la llengua del pais, el català, una part bàsica de la nostra identitat nacional, que ja ni es defensa als tribunals que et jutgen, entre altres coses, per aquesta diferència. Doncs, bé, el Jefe del Tribunal, els hi diu que no pots ser…doncs tots a llepar…com sempre. Com van llepar en les fases prèvies de linstrucció amb Llarena en les quals ningú va dir ni mú al respecte. És molt bèstia tot plegat. És insuportable…No van ser capaços ni de usar-lo durant 15 minuts o mitja hora per dir quatre coses, però almenys la premsa internacional sabria que la llengua és un element distintiu de les dues nacions que es barallen. Ni això…Quan veus que el senyos Junqueres o Salelles van, ara sí, davant de l’amo, ben endiumenjats, i en canvi al Parlament o al Govern es bestien per estar per casa…entens a la perfecció el que ha passat, el que està pasant i el que passarà.

Evidentment, del 3 d’octubre fins al 28 van passar moltes coses que ens han estat amagades o tergiversades. Havien aconseguit fer-nos creure que tot estava previst. Van aconseguir que milers de persones gastéssim hores i hores en manis i la seva preparació, paradetes, reunions, conferències… i les llargues hores del cap de setmana del dia 1. Van aconseguir il·lusionar i mobilitzar el poble.
Mentre duri el judici, que diguin el que vulguin per defensar-se, jo faria el mateix: si calgués, diria que el sol és negre.
Ara bé, després, quan es pugui, i ja amb tota la informació que el judici haurà aportat, caldrà parlar-ne seriosament, determinar amb certesa si van considerar que érem criatures i van jugar amb nosaltres, o no. I si la DIU només va ser teatre (perquè el poble no se’ls empassés), actuar en conseqüència.

La intervención de Oriol Junqueras me ha parecido magistral, tanto en el contenido, muy elaborado como en las formas. Transmitía (que es de lo que se trata) un convencimiento a prueba de bombas y transmitía también algo que es muy importante, dar a entender que todo este proceso judicial es un auténtico disparate.

Cuando el Presidente de la sala, interrumpe el interrogatorio para “descansar” y Junqueras dice lo de ¡Qué lástima ahora que iba lanzado!, dos de los magistrados esbozan una leve sonrisa que a mí me ha parecido de cierta complicidad o cuando menos de que habían seguido con interés el alegato de Junqueras.

La intervención de Joaquin Forn también me ha parecido magistral porque, en esta ocasión, el discurso trataba de desmontar (y lo ha conseguido) la acusación de la Fiscalía y de la Abogacía del Estado. De manera muy técnica, Joaquim Forn, también ha transmitido que el proceso judicial es un disparate. Que no se tiene en pie.

Y finalmente, me ha parecido magistral la coordinación que ha habido entre las defensas porque en la primera sesión con enjundia del proceso, se establece que políticamente el juicio no es de recibo y que jurídico-técnicamente tampoco. No podía haber habido un mejor comienzo, en mi opinión.

En cuanto a las “revelaciones” de Joaquim Forn de que no se trataba de materializar la independencia (parafraseo), yo que soy un crítico acérrimo de la actuación de los partidos políticos, en este caso lo meto en el cajón de la táctica jurídica de negar la mayor con razonamientos estrictamente jurídicos. Ya habrá tiempo de hacer el juicio político a nuestros políticos cuando de una manera u otra salgamos de ésta, porque salir saldremos. No tengo la menor duda. Tenemos dos aliados impagables el rancio régimen del 78 y una ciudadanía catalana que a nada que el régimen siga apretando terminará por hacer el sorpasso a los actuales políticos profesionales de la política independentista.

Paciencia y buenos alimentos.

Nos vemos mañana en Barcelona.