El president català Josep Tarradellas (1899-1988) va viure gairebé quaranta anys a l’exili. Edicions Dau publica ara la seva documentació privada, que dijous passat es va presentar a Barcelona. ‘Josep Tarradellas, l’Exili (1 i 2) són cartes, informes, dietaris i també discursos que el president va guardar curosament durant més de quatre dècades. Actualment aquesta documentació es troba custodiada a l’Arxiu Montserrat Tarradellas, a Poblet, i depèn de la Diputació de Barcelona. Edicions Dau fa temps que la va publicant per al gran públic, amb l’ajuda de Motserrat Catalán, directora de l’Arxiu. Ara l’historiador Carles Santacana n’ha coordinat l’obra del llarg exili, que permet veure documentació que mai fins ara havia estat publicada i un Tarradellas sense pèls a la llengua.

Informe Josep Pla (1960)
Josep Pla va visitar Josep Tarradellas l’any 1960. Va ser una visita de tres dies amb el president. En va escriure un informe de deu pàgines que permet veure la visió de Tarradellas als anys seixanta: ‘Per a prevenir el caos, s’ha de crear un equip de treball format per molt poca gent: quatre o cinc (Tarradellas: política; Ortínez: burgesia; Vicens Vives: interessos clericals; Sardà: economia) polítics especialitzats en les qüestions bàsiques. Aquest equip ha de ser el noyaux del futur partit conservador català. Del passat no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal. No s’han de ressuscitar ni l’Esquerra, ni la Lliga ni cap altra organització d’aquesta classe’.

S’ha de crear un equip de treball format per molt poca gent: quatre o cinc (Tarradellas: política; Ortínez: burgesia; Vicens Vives: interessos clericals; Sardà: economia)

Segons Santacana ‘fins ara aquest informe només s’havia publicat, i em sembla que de manera parcial, a la revista Presència. En el llibre hi surt tot. És on es veu que Tarradellas creia que l’únic que se salvaria dels anys trenta un cop acabat Franco seria el món anarco-sindicalista. Tota la resta, no. I es va equivocar, aquí. I es veu clarament la importància que donava a Vicens Vives’.

Josep Tarradellas i el general Escofet
Josep Tarradellas i el general Escofet

Informe del militar Andrés Casinello 
Andrés Casinello va visitar Tarradellas en nom del govern espanyol anys més tard. El president espanyol Adolfo Suárez, més endavant, va entregar aquest informe a Tarradellas mateix. L’informe del militar és ben cru: ‘Hay que meterse en su casa, donde todo es pobreza, para enten- der su dignidad. Banca Catalana le montaría un palacio, pero él vive en una llanura fría del centro de Francia con una calefacción tibia, sin baño, con muebles que ya no usan los suboficiales y solo el lujo de una buena biblioteca y un tocadiscos. Únase una hija subnormal y una esposa callada. No hay criados, ni secretarios, ni nada. A ese hombre lo nombran presidente y durante veinte años nadie le hace caso. Pero ahora van los arzobispos, los banqueros, los políticos de todas las clases a saludarle y a llamarle presidente’.

Crítiques a Òmnium Cultural
‘Una altra de les meves fondes preocupacions són les incomprensibles activitats polítiques d’Òmnium Cultural’ escriu Josep Tarradellas. ‘En la meva ja llarga vida política mai havia trobat dirigents com els d’aquesta entitat que fossin tan inconscients del dany que a la llarga causaran a Catalunya. Es creuen que poden tornar en aquell temps de començaments de segle fins a l’any 1930, que dissortadament la nostra classe obrera veia en la bandera i en la cultura catalana l’instrument de la burgesia i de l’Església contra els seus drets i les seves necessitats. Ésser o dir-se catalanistes a Barcelona, franquistes a Madrid i servir fidelment el règim i, en passar la frontera, presentar-se com a ultranacionalistes, com comprendreu això serà per l’Òmnium Cultural de resultats catastròfics’.

Ésser o dir-se catalanistes a Barcelona, franquistes a Madrid i servir fidelment el règim i, en passar la frontera, presentar-se com a ultranacionalistes, com comprendreu això serà per l’Òmnium Cultural de resultats catastròfics

L’historiador Santacana hi posa context: ‘Tarradellas creu que són uns burgesos franquistes, que ara es renten la cara. I creu que això del català no els interessa gaire, sinó posicionar-se políticament de cara al que vingui després. No els volia veure ni en pintura, tot i que al Millet, el salva. A la resta, no. Però els diners també expliquen la polèmica amb Òmnium Cultural. Òmnium instal.la una seu a París, per captar diners dels exiliats. I a Sudamèrica, també. És competència directa amb Tarradellas. Això ajuda a entendre coses. Dit això, en el cas d’Òmnium el relat fins aleshores era que es tractava d’uns resistents. I Tarradellas diu ‘al tanto’. Són resistents, però al 39 eren franquistes. I no són la burgesia prèvia a la guerra, sinó la que s’ha enriquit després’.

Josep Tarradellas al seu despatx
Josep Tarradellas al seu despatx

Jordi Pujol
Molt s’ha escrit sobre les desavinences enrte Tarradellas i Pujol. En aquest volum apareixen : ‘No puc oblidar, malgrat tot, el que en certs moments ha representat per al nostre país, però, si no rectifica ràpidament la seva conducta, arribarà un dia que Catalunya en tindrà una imatge molt diferent, completament diferent, de la que va representar durant molts anys’, escriu Josep Tarradellas sobre Jordi Pujol en una carta a Manuel Ibáñez Escofet. L’editor del llibre, Ton Barnils, explica així la relació Tarradellas-Pujol que apareix al volum:’El lector podrà seguir el procés de coneixença, aproximació i distanciament definitiu entre ambdós. I si bé Josep Tarradellas sovint deixa constància de la intel·ligència del seu interlocutor i fins i tot comparteixen punts de vista sobre el passat, el xoc es produeix en les actituds i les postures sobre el present i el futur’.

Segons Carles Santacana, les desavinences amb Pujol vénen marcades per la tensió clàssica entre exiliats i gent de l’interior; pel fet que Jordi Pujol no el volgués veure de forma prioritària; pel fet que Pujol, i d’altres, volguessin comprar-li l’arxiu, com a gest d’ajuda, però que faria perdre independència política a Tarradellas, i per això va dir que no. I finalment, més endavant, perquè des de l’estat espanyol es volia en un primer moment tenir Jordi Pujol, centre dreta, com a referència a Catalunya, i no Josep Tarradellas, un republicà d’ERC.

Arribarà un dia que Catalunya tindrà una imatge molt diferent de Jordi Pujol, completament diferent, de la que va representar durant molts anys

El volum publica correspondència entre tots dos directament durant aquests anys. En el següent volum que Edicions Dau prepara, ‘El restabliment de la Generalitat’, és possible que apareguin més textos.

Jordi Pujol, Josep Tarradellas i Josep Fornas
Jordi Pujol, Josep Tarradellas i Josep Fornas

Cotoners
Josep Tarradellas vivia en unes terres de la propietat de la seva família. Era el Clos de Mosny, a França. Allà es va instal.lar, però patia estretors econòmiques. ‘A partir de 1959 Tarradellas es bolca amb els contactes amb l’interior: Pla, Vicens Vives i també connecta amb industrials cotoners, com Manuel Ortínez. Aquests li porten diners. Domingo Valls Taverner, sobretot. Valls Taverner és el que menys interès té a parlar de política, i en canvi el més regular a l’hora de pagar per tenir la peça col·locada. Manuel Ortínez va ser el primer que va explicar tot això a les seves memòries’

Comunistes

El lector trobarà també la visió de Tarradellas sobre els comunistes: ‘El Partit Comunista fa la seva política. Som nosaltres que hem de tenir el coratge de fer la nostra i no anar a remolc ni caure en l’altre extrem d’un anticomunisme arcaic. Personalment no em preocupa la seva política. La que em preocupa i cal combatre és la d’aquells que sempre han estat els nostres enemics i els han permès (als comunistes) aquesta posició de força. Aquesta burgesia i aquesta Església que els ha obert les portes creient que el dia de demà seran els millors garants de l’ordre i dels privilegis que els ha atorgat el franquisme’ diu Tarradellas en una trobada amb el Moviment Socialista de Catalunya.

Aquesta burgesia i aquesta Església que ha obert les portes als comunistes creient que el dia de demà seran els millors garants de l’ordre i dels privilegis que els ha atorgat el franquisme

Segons Santacana la visió de Tarradellas sobre els comunistes neix durant la guerra i la postguerra: ‘És crític amb el paper dels comunistes, i els republicans, de no ser capaços d’oferir alguna cosa que els Estats Units poguessin comprar per substituir Franco. Al mateix temps, com que és polític pragmàtic, sap que s’haurà d’entendre amb el PSUC a l’Assemblea de Catalunya. I s’ha de tenir en compte que Tarradellas era un negociant, amb negocis propis i visió liberal, i que també aquí estava allunyat dels comunistes’

Manuel Ortínez i Josep Tarradellas. Fotografia de Carles Fontserè (Arxiu Tarradellas)
Manuel Ortínez i Josep Tarradellas. Fotografia de Carles Fontserè (Arxiu Tarradellas)

De Pallach a Raimon
El llibre també permet llegir comentaris o notes sobre el poeta Josep Carner, l’anarquista Abad de Santillán, Josep Andreu i Abelló, Heribert Barrera, Josep Pallach, Pere Bosch i Gimpera, Josep Maria Bricall, Josep Benet, Juan Carlos I, Pompeu Fabra , Franco, Baltasar Porcel, Màrius Carol, Raimon, i un llarg etcètera que dibuixa un ampli espectre de la Catalunya d’aleshores. 

 

Intent d’extradició a Josep Tarradellas
‘Per primera vegada publiquem l’extradició que l’estat franquista va demanar per Tarradellas l’any 1941′, diu Santacana. Franco volia fer el mateix que amb Companys. Per sort, el règim de Vichy, va detenir el president català, que va estar a la presó de Marsella, però va negar-ne l’extradició. Publiquem la petició d’extradició franquista i la defensa que durant el judici va esgrimir Josep Tarradellas, en francès’. Tarradellas es va salvar de la mort segura en mans franquistes, perquè el règim de Vichy va considerar-lo un exiliat polític.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb