Josep Maria Bellmunt

“Entenc que al principi de la pandèmia no estiguéssim preparats, però nou mesos després això hauria d’estar completament corregit. El govern ha d’assumir responsabilitats i no traspassar-les a la població. Els ciutadans tenen la responsabilitat de complir les mesures, però el govern primer les ha de prendre.” Així de crític es mostra Josep Maria Bellmunt, metge de família a l’ABS Barceloneta i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva experiència en la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona li dóna un fort bagatge en les malalties infeccioses, sobretot en relació amb els estudis de contactes. Precisament, defensa que aquests estudis no es fan correctament, tot i que al seu entendre són un element clau per a controlar la pandèmia. Espera que amb la liquidació del contracte de Ferrovial hi hagi canvis, però avisa: “El canvi servirà de poc si això només significa que el centre de trucades passarà de ser gestionat per Ferrovial a ser gestionat per Salut Pública. Cal anar més enllà.”

Per controlar la pandèmia és vital fer un bon seguiment dels contactes…
—En totes les malalties infeccioses sempre es fan estudis de contactes. És una estratègia molt antiga, no és cap novetat. Els sanitaris com jo, que treballem amb malalties com la tuberculosi, fa temps que ho fem. Això ens evitarà que les cadenes de transmissió progressin. Cal fer estudis de contacte amb condicions per a controlar la pandèmia.

Es fan bé, aquests estudis, amb la covid-19?
—No es fan en condicions. Com a mínim no es fa allò que nosaltres, els experts, entenem que és un estudi de contactes. Sabem que es truca a gent que ha estat en contacte amb pacients infectats, i Atenció Primària els fa un seguiment i les proves de cribratge. Però no se segueix tota la traçabilitat del cas inicial. Els estudis de contacte són una cosa molt més complexa que això que es fa. Actualment, es contacta amb les persones que d’una manera una mica oportunista sabem que han estat en contacte amb la persona infectada. Es fa una tasca exclusivament informativa. Se’ls fa saber que han estat en contacte amb un positiu i quins són els següents passos. No es va més enllà. Això no és un estudi de contactes. Ningú segueix la traçabilitat del virus.

“Actualment es fa una tasca exclusivament informativa. Se’ls fa saber que han estat en contacte amb un positiu i quins són els següents passos. No es va més enllà. Això no és un estudi de contactes”

Què hauria de canviar per fer-ho correctament?
—S’hauria de buscar quin és el cas inicial, i a partir d’aquí seguir totes les branques que ens indica el pacient en què hi podria haver transmissió. Cal buscar d’una manera molt acurada i delicada aquests possibles contactes per fer cribratges i saber si estan infectats o no. Penseu que cada nou contacte que trobem infectat és un nou cas, que obrirà un altre estudi de contactes. Si nosaltres no contactem amb alguns contactes de la persona infectada, poden ser un nou cas que a la vegada acabi contagiant més persones, i de les quals nosaltres no sabem res. Si no ho fem bé, perdem la traçabilitat del virus, i deixem de tenir-ne el control. De fet, és el que passa actualment. L’estudi de prevalença de l’estat espanyol diu que només s’arribava al 60% dels contactes. Imagineu-vos.

I per a fer això falten mans i recursos?
—Evidentment, els recursos humans són bàsics, però encara és més important saber organitzar-ho bé tot plegat. Cal fer una estratègia. El govern català ha invertit diners en l’estudi de contactes. Ha fet un contracte amb Ferrovial i li ha atorgat aquesta feina. Però és evident que aquesta inversió no ha donat els fruits que esperaven. No tenim els resultats d’aquesta feina. No tenim indicadors que ens diguin exactament a quants contactes hem arribat, quin percentatge de positivitat tenim, quantes proves s’han fet a contactes… Aquestes dades no són públiques, i són bàsiques per a entendre què hem fet, i com podem corregir l’estratègia.

S’ha fet poc cas de la gent que fèieu aquesta feina prèviament amb altres malalties infeccioses?
—Segurament no se’ns ha escoltat gaire. Aquí hi havia gent amb experiència. Calia escoltar-los i que fossin els qui orientessin cap a on s’havia d’anar. El principal problema és que Salut Pública, que és qui ho hauria de liderar, no estava preparada per a una epidèmia d’aquesta magnitud. Però això es podria haver arreglat. Calia posar més recursos a la seva disposició. El mes de juny, juntament amb els doctors Millet i Cayla, vam publicar un estudi on explicàvem la nostra experiència amb la tuberculosi. En l’estudi demanàvem que s’apliqués la metodologia que nosaltres utilitzàvem per a aquesta altra malaltia infecciosa per fer els estudis de contactes de la covid-19. Exigíem més coordinació entre Salut Pública i Atenció Primària.

Com hauria de ser, això?
—Nosaltres dèiem que Atenció Primària hauria de fer l’estudi de contactes amb els convivents o la gent del barri. I que Salut Pública s’hauria d’ocupar de la resta de contactes. Cal ser conscient que els contactes poden ser fora del barri o del municipi i, per tant, el CAP no se’n pot fer càrrec. A més, Atenció Primària no té els recursos per a fer un estudi de contactes complet. Ens han passat la tasca, però no els recursos.

Precisament, aquesta setmana el govern català ha anunciat que havia liquidat el contracte amb Ferrovial i que començava un nou projecte per a fer els estudis de contactes.
—De moment en sabem molt poc, el que s’ha explicat als mitjans de comunicació. Segons que diuen, sembla que es traspassa aquesta tasca a l’Agència de Salut Pública. Això seria una bona notícia. Suposo que les coses canviaran. Però servirà de poc si això només significa que el centre de trucades passarà de ser gestionat per Ferrovial a ser gestionat per Salut Pública. Cal anar més enllà. Si no, el canvi no servirà de res. Cal quantificar la gent que es necessita per a fer els estudis de contactes reals. I invertir en això.

“El canvi servirà de poc si això només significa que el centre de trucades passarà de ser gestionat per Ferrovial a ser gestionat per Salut Pública. Cal anar més enllà.”

Una altra queixa és la mala comunicació entre la gent que fa aquests estudis i l’Atenció Primària. Aquesta comunicació sí que sembla que variarà. Alba Vergés va anunciar dilluns que ara els rastrejadors podrien donar la cita prèvia al CAP per a fer-se la PCR.
—Desconec com funcionarà. Però és cert que un dels problemes importants de la pandèmia ha estat la falta de comunicació. S’hauria d’haver invertit perquè les dades llisquessin amb més facilitat d’un lloc a un altre. Als metges ens ha costat molt obtenir certes informacions. De mica en mica s’ha anat millorant, i això que dieu pot ser un bon pas per a arreglar-ho encara més. Entenc que al principi de la pandèmia no estiguéssim preparats, però nou mesos després això hauria d’estar completament corregit, i malauradament no és així.

Entenc que amb l’arribada de la variant britànica de la covid-19, que diuen que és més contagiosa, tot plegat es pot complicar més.
—Sí, però cal deixar clar que encara ens falta més informació per a saber del cert si realment és més contagiosa. De moment, en tenim dades preliminars. Ara, si finalment es confirma, encara caldria fer un bon estudi de contactes. Caldria que fos més ràpid, perquè podria haver-hi més casos. Però tot això encara no s’ha confirmat. I per tant, abans d’alarmar la població, cal ser prudent. Això sí, cal estar preparats. No pot ser que anem sempre darrere del virus. Hauríem d’avançar-nos. Sé que és fàcil dir les coses i difícil fer-les, però cal fer canvis. Ha quedat demostrat que aquest cicle de tancament i obertura continuat és molt poc eficaç, tant epidemiològicament com socialment.

“Ha quedat demostrat que aquest cicle de tancament i obertura continuat és molt poc eficaç, tant epidemiològicament com socialment.”

Dieu que sempre es va per darrere. Actualment, amb l’augment de casos que hi ha, els governs tornen a anar tard?
—Per descomptat. I no ho dic només jo. Ho diem tots els metges assistencials, els epidemiòlegs i els físics que fan simulacions. Hi ha un clam perquè es prenguin mesures més contundents per Cap d’Any. Aquest dia la interacció social pot ser molt important, i la situació es pot complicar. Les recomanacions estan molt bé, i és important que la gent sàpiga què s’hi arrisca. Però més enllà d’això, el govern català ha de prendre mesures concretes. Poden ser impopulars, però en aquest moment, veient el clam de tota la comunitat mèdica, el govern ha d’assumir responsabilitats i no traspassar-les a la població. Els ciutadans tenen la responsabilitat de complir les mesures, però primer el govern primer les ha de prendre.

“El govern ha d’assumir responsabilitats i no traspassar-les a la població. Els ciutadans tenen la responsabilitat de complir les mesures, però el govern primer les ha de prendre”

Entenc que aquest clam mèdic arriba perquè veieu que creixen els contagis i que l’Atenció Primària i els hospitals tornen a estar en tensió.
—Atenció Primària és com un termòmetre on es pot anar veient què passa. Per això, tot el que els governs inverteixin en Atenció Primària serà molt positiu per a evitar el col·lapse els hospitals. Si abans de la pandèmia ja estàvem sota mínims, imagineu-vos ara. Cal recordar que nosaltres ens hem hagut de fer càrrec de les residències de gent gran, dels estudis de contactes, de fer les proves diagnòstiques… I no hem deixat de fer la nostra feina del dia a dia. Invertir en Atenció Primària és una de les claus per a contenir la pandèmia. En canvi, ens sentim abandonats. No voldria que l’entrevista es convertís en una queixa constant, però crec que les decisions s’haurien de prendre amb un criteri molt científic, valorant els recursos que tenim i aprofitant-los al màxim. Cal reforçar les estructures que poden ajudar a contenir la pandèmia, que són Atenció Primària i Salut Pública.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.