Aquesta setmana vinent, el govern espanyol definirà les mesures que pensa prendre per a intervenir competències de la Generalitat en aplicació de l’article 155 de la constitució. És un terreny inexplorat fins ara, i presenta molts dubtes sobre la capacitat real (i fins i tot legal i constitucional) que té el govern espanyol, amb l’aval de la majoria del senat, d’intervenir parts essencials de l’autogovern català. Què pensen fer per ‘tornar a l’ordre constitucional’? Davant un govern que té la determinació d’aplicar el mandat de la ciutadania del referèndum del primer d’octubre, l’executiu de Rajoy no tindrà cap més remei que recórrer a la força per mirar d’imposar les possibles mesures que tingui al cap, segons que explica en aquesta entrevista Josep Costa, jurista i professor de teoria política de la UPF.

—Què pot passar més enllà de dilluns?
—El 155 ja s’ha activat, i el primer pas és fer aquest requeriment perquè no es pot prendre cap mesura sense haver-lo fet abans. Després, el govern espanyol proposarà les mesures necessàries i el senat, amb el reglament, ja preveu una mica com ha d’anar. S’ha de crear una ponència per a discutir-ho, i tothom dóna per fet que es poden esmenar les mesures proposades, o es poden aprovar parcialment i no total. Hi ha un marge de discussió parlamentària; hi ha un primer debat en la comissió de comunitats autònomes en el senat, previ al debat i votació al ple, i s’entén que la Generalitat pot comparèixer en aquest procediment abans de l’aprovació per majoria absoluta de les mesures.

—Quant pot trigar tot aquest procediment?
—Hi havia algunes teories que deien que això requeria molt de temps i que no es podia fer tan ràpidament. Però sembla que hi ha la possibilitat d’accelerar-ho. El senat també ha de fer un requeriment al president de la Generalitat perquè en el termini que fixi es remetin a la comissió tots els antecedents, dades i al·legacions que consideri pertinents, o fins i tot que designi una persona en representació de la comunitat autònoma. A més, el ple de la cambra ha de sotmetre aquesta proposta a intervenció de tots els grups parlamentaris i finalment a una votació. Això vol dir que s’ha de constituir la comissió, s’ha de donar audiència a la comunitat autònoma, s’ha de fer el debat i la votació. I tot això requereix una tramitació, sabent, però, que el PP té majoria absoluta a la mesa del senat. Per tant, té marge per a fer les coses ajustant-les al seu ritme. Per exemple, poden habilitar dies inhàbils, convocar el ple per la via d’urgència… Tenen capacitat d’agilitar-ho prou. I si ho fan per la via exprés, ens podríem trobar que es completessin tots els tràmits en menys d’una setmana.

—Quines mesures poden arribar a proposar? El 155 és tan poc concret que sembla que puguin fer de tot.
—No hi cap tot, però. Perquè l’article 155 és un article més de la constitució, i la seva interpretació i les mesures que es prenguin en virtut d’aquest article han de ser compatibles amb la resta de preceptes de la constitució. Per exemple, han de ser compatibles amb l’article 2 de la constitució, que garanteix el dret de l’autonomia. Per tant, no poden suprimir l’autonomia perquè el contravindrien. No poden prendre mesures que comportin una derogació de facto de l’estatut d’autonomia o que vulnerin la separació de poders. No poden demanar, per exemple, al president de la Generalitat que faci coses que no són competència seva, com ara revocar un acord del parlament. Això no ho pot fer el president d’una comunitat autònoma.

—Potser per això han adreçat el requeriment previ també a Carme Forcadell.
—Que s’adrecin també a Carme Forcadell és una de les primeres irregularitats d’aquest procediment perquè el 155 només parla de requerir el president de la Generalitat.

—No seria la primera irregularitat que cometen.
—No, i cal recordar que les institucions de l’estat són les propietàries de la constitució. I al final la constitució diu allò que li fan dir.

—Voleu dir que sobre tot allò que és interpretable, la interpretació bona sempre serà la seva?
—Sí. Ara, també cal dir que, en última instància, es podria recórrer al Tribunal Constitucional contra les mesures que prenguin. I no vol dir que el tribunal no acabés trobant que tot està bé. L’únic precedent de tot això, mínimament comparable, seria la suspensió de la Generalitat per les institucions de la República espanyola arran del 6 d’octubre del 1934. Aleshores, el Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar inconstitucional la suspensió. No és la mateixa constitució, no és la mateixa situació, però tothom és conscient que no tot s’hi val, i que l’estatut d’autonomia no es pot derogar, i les institucions catalanes no poden quedar afectades. El 155 parla de donar ordres a les institucions catalanes, però no de dissoldre-les ni substituir-les.

—Ens podem trobar en una situació semblant a l’intent de prendre les competències dels Mossos d’Esquadra dels dies previs a l’1-O? La Generalitat s’hi podria oposar.
—Sí, s’hi podria oposar. I si l’estat persisteix a aplicar les mesures, es trobaran amb una qüestió fàctica, que és si ho poden imposar o no. És la mateixa situació que hi va haver amb el referèndum, que va quedar prohibit, suspès i tothom requerit i advertit perquè no es fes res del que calia fer. I què va passar? Doncs que l’estat va ser incapaç d’aplicar aquestes prohibicions a la pràctica. Amb el 155 és igual; el paper ho aguanta tot, però després ho has de fer complir. I segons quines mesures prenguin, el nivell de resistència de les institucions pot ser molt alt. I si hi ha una cosa que és manifestament arbitrària o inconstitucional, encara amb més motiu s’hi podran oposar.

—I si passa això, a l’estat espanyol només li quedarà l’ús de la força.
—Efectivament. Que és el que va fer amb el referèndum.

—Què poden arribar a fer per intentar controlar la situació, doncs?
—Si penso en mesures compatibles amb l’ordenament constitucional i que impliquin una solució, no en veig cap. Perquè el problema de tot això és que el govern de la Generalitat compleix un mandat democràtic que té, i compleix la voluntat d’uns ciutadans que li donen suport. I, per tant, l’única manera que tenen d’anul·lar la voluntat dels ciutadans representada en un parlament i assumida per un govern és fer coses que no es poden fer, com ara tancar el govern, suprimir les institucions representatives, suspendre la democràcia. No sé què faran.

—Intentaran convocar eleccions?
—Jo crec que això no ho permet, el 155. És una potestat exclusiva del president de la Generalitat. I si el president s’hi nega, ningú no el pot substituir.

—Diuen de fer-ho mitjançant el delegat del govern espanyol a Catalunya.
—No, jo no ho veig. Seria una vulneració tan flagrant de l’estatut i de la separació de poders i el dret de l’autonomia…

—No es pot pas subestimar la capacitat que tenen de vulnerar-ho.
—Ells poden fer tot allò que vulguin perquè ja ho han fet. Han demostrat que la constitució i les lleis, quan els poden posar límits a les coses que volen fer, no existeixen. Per tant, intentaran fer allò que creguin convenient. Una altra cosa és que això sigui raonable i defensable i que ho puguin portar a la pràctica. Si el govern de la Generalitat i tota l’administració es resisteixen a ser intervinguts, el conflicte que es pot generar és d’una magnitud bastant considerable. No veig la convocatòria d’eleccions, no crec que tingués gaire efecte. I algú els hauria de demanar si quan proposen això també parlen d’il·legalitzar partits. Perquè si convoques eleccions, en circumstàncies normals les tornarà a guanyar l’independentisme, potser amb més majoria que no ara, i no crec que vulguin això.

—Què els queda, doncs, per mirar de fer això que diuen de restablir l’ordre constitucional?
—És que no ho pots fer si la majoria dels catalans amb dret de vot continuen sense reconèixer aquest ordre constitucional. És així de simple.

—Ho poden fer si deixen de reconèixer com a ciutadans els catalans que no reconeixen l’ordre constitucional espanyol, encara que siguin majoria. Ho va fer Felipe VI en el seu discurs.
—Sí, poden fer un apartheid o suspendre la democràcia, directament. Però tot això és insostenible en un règim democràtic. L’únic que pots fer és alguna cosa que faci desistir la majoria de catalans de la independència. Però si la majoria de la població continua sense reconèixer l’ordre constitucional, no el poden restaurar de cap manera; faran el conflicte més gran. Podrien tancar la Generalitat durant un any i convocar eleccions? Doncs, bona sort, si esperen que així, al cap d’un any, la gent hagi deixat de ser independentista.

—La seva estratègia no és de seducció, sinó de repressió…
—Fa temps que tinc la sospita que la via per a guanyar aquesta batalla consisteix a il·legalitzar una part de l’independentisme i convèncer l’altra part que abandoni la proposta. Fer una mica com al País Basc, on van treure’s del damunt Ibarretxe i van aconseguir que el PNB tornés al camí constitucional. Com que allò els va funcionar, continuen pensant que aquí també. Si no és aquesta l’estratègia, intentar fer que una part de l’independentisme vegi inviable l’objectiu i l’abandoni, no sé què volen fer. Perquè mentre hi hagi una part majoritària de la gent mobilitzada per un objectiu, incompatible amb la constitució, només pots imposar-te a la força. Però això podria representar la suspensió indefinida de les institucions democràtiques a Catalunya, i no sé si això dins la Unió Europa es pot assumir, per més que ara sembli que miren cap a una altra banda.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]