José Téllez: ‘Sospitem que em volen utilitzar per agreujar la situació de Cuixart’

  • El regidor de Guanyem Badalona s'enfronta a una petició de sis mesos de presó per haver recuperat uns cartells que la Guàrdia Urbana havia requisat abans de l'1-O

VilaWeb
Oriol Bäbler
08.01.2019 - 21:50

Sis mesos de presó i sis d’inhabilitació per uns cartells. Aquesta és la condemna que demana la fiscalia per al regidor de Guanyem Badalona José Téllez, a qui acusa d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat. Els fets es remunten al 25 de setembre de 2017, en plena campanya del referèndum del primer d’octubre, quan Téllez va intercedir perquè dos agents de la Guàrdia Urbana tornessin uns cartells requisats a un grup d’activistes, entre els quals hi havia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

Téllez es mostra pessimista sobre el resultat del procés judicial que comença dijous a l’Audiència de Barcelona. ‘La cosa més normal és que el cas l’hagués dut un jutjat de Badalona i, per lògica, hauria acabat arxivat. Però no ha estat així. En una instància superior com l’Audiència, és força probable que acabi condemnat, en sóc conscient. No tinc gaires esperances en el procés’, diu a VilaWeb.

El vespre del 25 de setembre de l’any passat, el regidor badaloní va parlar amb els agents perquè retornessin els cartells requisats. Els agents van argumentar que actuaven com a policia judicial, d’acord amb una instrucció de la fiscalia per a aturar els preparatius del referèndum. Segons ells, els cartells eren propaganda del referèndum, tot i que només lluïen eslògans com ara ‘Hola Europa’, ‘Hola República’ i ‘Hola Nou País.’ Téllez els va recordar que Dolors Sabater, aleshores batllessa de Badalona, havia presentat un recurs contra les ordres de la fiscalia, però els agents no van canviar de parer.

Ací podeu veure un vídeo del moment publicat per Badalona Comunicació:

Finalment, Téllez va agafar els cartells i els va retornar als activistes, assumint-ne totes les responsabilitats. ‘No ho vaig fer per fatxenderia, ni per enfrontar-me a la policia. Es vulneraven drets fonamentals com la llibertat d’expressió i vaig decidir d’actuar’, diu. Els activistes se’n van anar i Téllez es va quedar per ajudar els agents a acabar l’atestat dels fets. Explica que en tot moment va col·laborar i que en cap cas va ‘avivar la tensió existent’, tal com argumenta la fiscalia en l’escrit d’acusació.

El 9 de novembre de 2017, la fiscalia el va citar per interrogar-lo per uns presumptes delictes de desobediència a l’autoritat i obstrucció a la justícia. El regidor es va negar a declarar i el passat abril, el ministeri públic espanyol va sol·licitar l’obertura del judici oral.

Desmuntant l’acusació
Téllez denunciarà davant el jutge la il·legalitat de la instrucció de la fiscalia, que permetia a les policies locals d’actuar com a policies judicials contra l’1-O. En aquest sentit, a més de l’esmentat recurs presentat per Dolors Sabater, el regidor esgrimirà que el 27 de setembre de 2017, dos dies després dels fets, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va apartar el ministeri públic espanyol de les actuacions contra els preparatius del referèndum. El TSJC va donar noves instruccions als cossos policíacs perquè actuessin contra el referèndum, però en aquest cas sense fer referència a les policies locals.

D’altra banda, Téllez també al·legarà una interpretació abusiva de les instruccions de la fiscalia per part dels agents de la Guàrdia Urbana de Badalona. ‘Considerar com a preparatius del referèndum els cartells d’una entitat sobiranista em sembla una interpretació molt laxa de les ordres’, diu.

El regidor descarta que la seva causa sigui un fet aïllat i recorda que els fets de Badalona apareixen en part dels escrits que ha aportat la fiscalia al Tribunal Suprem espanyol per a acusar Jordi Cuixart de rebel·lió: ‘Tinc molts dubtes que trobi un jutge prou valent per a arxivar aquest cas. Això s’emmarca en una causa general i sospitem que ho volen utilitzar per agreujar la situació de Cuixart.’

Futur polític
L’amenaça d’una possible inhabilitació condiciona el futur polític de Téllez de cara a les eleccions municipals del maig. ‘És clar que em condiciona, però ni jo ni la meva organització no hem decidit quin paper he de fer en les pròximes eleccions.’ De totes maneres, recorda que en cas que el condemnin, la sentència no serà ferma i s’hi podrà presentar un recurs en contra a instàncies superiors.

Aquest no és l’únic envit judicial que ha d’afrontar Téllez. Al maig, poc abans de les eleccions, començarà el judici contra ell i cinc regidors més de l’antic govern de Badalona per haver obert el consistori el 12 d’octubre de 2016. Són acusats d’un delicte de desobediència. Un jutjat d’instrucció va arxivar la denúncia del PP i la delegació del govern espanyol, però l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas a instàncies de la fiscalia.

Mentrestant, Xavier García Albiol, candidat del PP a la batllia, aprofita aquestes causes judicials per fer pre-campanya electoral. En aquest sentit, ha utilitzat les imatges de Téllez i Sabater per fer tanques publicitàries en què assenyala la CUP com el problema de la ciutat. ‘Tota aquesta experiència d’unitat i pluralitat que és Guanyem, la vol reduir a la CUP. És una manera de demonitzar-nos. Només cal recordar que el president del PP, Pablo Casado, ha demanat diverses vegades la il·legalització de la CUP’, critica.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any