José Ramón Noguero: “La qüestió del català a la Franja és una cortina de fum per a tapar els problemes reals de l’Aragó”

Fa poc més d’un mes, l’associació Moviment Franjolí per la Llengua es va integrar a Franja en Moviment. Creada el 2012 arran de la derogació de la llei de llengües ordenada pel govern del PP, l’entitat havia impulsat originàriament aquest espai com un lloc obert a tothom compromès amb la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent.

Franja en Moviment es va constituir el 2025 com una associació no lucrativa per a impulsar iniciatives com Lo Pregó de la Franja, un mitjà de comunicació nascut amb la voluntat de donar veu pròpia a aquestes comarques catalanoparlants. Una vegada completat el procés de constitució, el Moviment Franjolí va decidir d’integrar-s’hi, segons que va explicar en un comunicat.

Per parlar d’aquesta integració i del moment polític i social que viu la Franja després de les eleccions del febrer, entrevistem José Ramón Noguero, fundador i coordinador del Moviment Franjolí.

—Després de catorze anys d’activisme com a Moviment Franjolí, us integreu ara a un nou col·lectiu anomenat Franja en Moviment. Per què?
—Franja en Moviment va néixer en plena pandèmia dins el mateix Moviment Franjolí. Però per a poder llançar Lo Pregó de la Franja, que és ara mateix el nostre projecte principal, necessitàvem una associació. Per tant, l’origen del canvi és jurídic. A banda, l’activisme a la Franja està molt marcat per petits grups i molts personalismes i això, actualment, resta més que no pas suma, perquè transmet la sensació que estem molt disgregats. Ens hem d’enfortir, tant internament com externament. Per això, la nostra voluntat és abraçar els moviments de les quatre comarques i ser la principal entitat que defensa la llengua i la cultura catalanes a la Franja. Som ambiciosos.

—El fet d’haver constituït aquesta entitat, que vol ser el paraigua de l’activisme de la zona, implica una mena de replegament ideològic?
—Els nostres objectius sempre són els mateixos. El reconeixement del català a la Franja com a llengua oficial i la defensa d’allò que considerem que és la Franja: un territori que abasta quatre comarques i que té una llengua i una cultura pròpies, que no són les de Saragossa, per exemple. A partir d’aquí, respectant això, qualsevol persona hi pot entrar.

—Heu esmentat Lo Pregó de la Franja com el projecte principal de l’entitat. Quina valoració en feu fins ara?
—N’estem molt contents, darrerament hem notat un bon augment en importància. La nostra idea inicial no era limitar-nos només a temes relacionats amb la llengua i la cultura, sinó que també volíem donar veu a tot el territori. Fent-ho fàcil: volíem donar al ciutadà de la Franja l’oportunitat de consumir informació sobre la Franja en la llengua de la Franja. Habitualment, els focus informatius que consumeix la gent de la zona en paper, o bé són de Saragossa o bé de Lleida, i sempre en castellà. Quant al format digital, hi ha VilaWeb, hi ha el diari Segre també en català, però volíem fer un mitjà que expliqués la Franja de la Franja estant.

—Entrant en l’actualitat política, ja fa uns quants mesos de la nova investidura de Jorge Azcón com a president de l’Aragó. Tal com passava en la legislatura passada, Vox forma part del govern i en marca la política. Entre els elements més sorprenents del pacte, es destaca la voluntat “d’alliberar l’Aragó de la imposició del català”.
—No ens sorprèn perquè és el discurs que han utilitzat les entitats secessionistes com la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO) i els Amics del Chapurriau, que sempre s’han queixat que aquí s’imposa el català de Barcelona i ara ja han evolucionat i diuen directament que no s’hi parla català. A banda, també ve del mateix anticatalanisme electoral que impera a l’Aragó. Aquesta idea que, si anem contra els catalans, ens anirà millor, que és una bajanada com un piano. La qüestió és tapar els problemes propis de l’Aragó, que n’hi ha un munt, perquè és una comunitat molt poc influent a l’estat espanyol. I l’única manera que tenen part dels seus polítics de justificar això és que els catalans ens furten les nostres coses, el nostre territori, etc. I, a partir d’aquí, s’arriba a conceptes com que a l’Aragó no es parla català perquè som aragonesos… I que aquí hi ha unes modalitats lingüístiques pròpies i que no ens hem de deixar imposar allò que diuen de fora o allò que diu l’Institut d’Estudis Catalans. És una cortina de fum per a tapar els problemes reals de l’Aragó.

—Per exemple?
—Fa dos anys, quan corria la brama que el govern d’Azcón no feia res, van sortir ràpidament el PP i Vox a explicar que volien modificar la llei de llengües… I ara, depèn de si Vox pressiona més o menys, sortiran al setembre o al desembre amb aquesta nova proposta d’alliberar-nos del català. Ja veurem què faran, però és millor no donar-los idees.

—I no es fa repetitiu?
—Sí, sempre és la mateixa cosa i el principal problema és que cada vegada estem pitjor. La falta d’acció de les institucions perjudica la llengua. No promouen una política lingüística. A més, tampoc no deixen que la gent faci accions. Ni fan, ni deixen fer. A la Franja patim els mateixos problemes que a la resta de zones catalanoparlants, però, a més, patim la falta de suport de les institucions. Però és molt estúpid dir que s’hi imposa el català, perquè simplement parlem la nostra llengua.

—El govern espanyol, per mitjà del ministre Félix Bolaños, va dir que duria qualsevol atac contra el català als tribunals. Hi confieu?
—Em fa gràcia que digui això Bolaños o qualsevol ministre perquè m’agradaria saber si fins ara els semblava bé la situació del català a la Franja. O, com que ara tenen Junts i ERC de socis a Madrid, sí que de sobte existim. A sobre, va dir que era un atac contra Catalunya i, principalment, es tracta d’un atac contra la població de la Franja. Entenc què vol dir, però els principals perjudicats som els habitants de la zona.

—Malgrat aquests atacs, Vox ha estat una de les forces polítiques que més ha crescut a la Franja aquestes darreres eleccions. Com us ho expliqueu?
—És complicat. Crec que l’auge de Vox a la Franja parteix d’una moda generalitzada per les opcions extremes, que cada vegada reben més suport. També cal tenir en compte que hi va haver una abstenció molt gran entre l’esquerra. El suport a Vox es va produir, sobretot, als nuclis poblacionals més importants com Tamarit i, sobretot, Fraga. En uns altres municipis, vam veure translació de vot del Partit Aragonès a Vox, que no és un salt gaire agosarat ideològicament. També hi ha un sentiment espanyolista que es va exacerbar molt durant els anys del procés independentista i que encara dura. Però ho veig un reflex d’allò que ha passat a la resta de l’Aragó i a la resta de l’estat espanyol i d’Europa.

—Un altre partit que ha crescut força a la Franja ha estat la Chunta Aragonesista (CHA), que va basar bona part de la campanya en la qüestió lingüística.
—Per nosaltres, la CHA mira més cap a Saragossa que no pas cap a la Franja. Tenen un discurs lingüístic potent molt centrat en l’aragonès i hi han d’incloure també el català perquè no hi tenen més remei. I acaba fent més nosa que no pas servei. Si no fos pel català, l’aragonès ja seria oficial a l’Aragó. La CHA no és un aliat del català. Van ser al govern de l’Aragó vuit anys i gairebé no van fer res. Van fer l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, van potenciar una mica les llengües, sobretot l’aragonès, i tampoc no va canviar gaire la situació a la Franja.

—Aquests darrers anys s’ha reactivat la defensa i reivindicació de l’aragonès. És una bona notícia per al català?
—El fet que hagi renascut la reivindicació de l’aragonès es deu a Jorge Pueyo, cal dir-ho. De la mateixa manera que considero que en unes altres coses s’ha equivocat, cal dir que ha estat el principal motor per a recuperar l’aragonès. Sobre si és una bona notícia, hauria de ser-ho… però començo a detectar algunes esquerdes a partir de discursos també secessionistes que vénen d’acadèmics de Saragossa.

—Fa uns quants mesos, vau participar en el Correllengua Agermanat. Com valoreu una reivindicació d’aquestes característiques, impulsada per gent tan jove?
—Va ser un encert. Vam ser a Lleida i va anar molt bé. És una molt bona iniciativa i cal potenciar accions així, en les quals la gent es mou i treballa per la llengua. Si no ho fem nosaltres i no s’hi implica la gent més jove, es morirà.

—Parlant de joves, costa trobar relleu generacional en l’activisme lingüístic i cultural de la Franja?
—Som una població d’uns 50.000 habitants. Aquest és el punt de partida. Després, a l’etapa universitària, tots els joves se’n van cap a Saragossa, cap a Lleida o directament cap a Barcelona. Sí que és cert que hi ha força associacionisme als pobles, però se centra principalment a organitzar la festa major i poc més. A més, moltes activitats que organitzaven i que sempre s’havien fet en català, ara s’han passat a fer en castellà. Per tant, és complicat.