José María Carbonell, “guspira” de la pàtria colombiana

Plazoleta Los Mártires, Bogotà, Colòmbia
Mapa a Google

El 21 de juny hi ha la segona i definitiva tanda de les presidencials colombianes, un frec a frec entre el candidat ultradretà Abelardo de la Espriella i Iván Cepeda, continuador del president d’esquerres sortint, Gustavo Petro. Les eleccions gairebé s’escauen, enguany, en el cent desè aniversari de l’execució d’un dels pares de la independència del país, el 19 de juny de 1816 a Bogotà: José María Carbonell.

Nascut a Santa Fe de Bogotà el 3 de febrer de 1778, aquest fill i nét de comerciants catalans a Amèrica és conegut en la història de Colòmbia com “el Chispero de la Revolución” pel seu paper determinant en l’alçament independentista del 20 de juliol de 1810 contra les forces espanyoles en allò que aleshores era el Virregnat de Nova Granada. Per a arribar a ser considerat un pròcer i heroi de la resistència colombiana, cal fer referència a la seva participació, com a amanuense, en l’anomenada Reial Expedició Botànica del Nou Regne de Granada, encapçalada per Sinforoso Mutis (1773-1822). Influït pel pensament il·lustrat, el racionalisme i l’ambient de llibertat i modernitat que es respiraven en aquella expedició científica, Carbonell es va anar formant políticament i es va convèncer que, en un procés revolucionari, l’acció del poble, de les classes humils, era la guspira.

No és estrany, doncs, que alguns dels col·laboradors de l’expedició de Mutis s’impliquessin del tot en la insurrecció començada el 20 de juliol de 1810 a Santa Fe de Bogotà amb l’objectiu d’enderrocar el virrei Antonio Amar y Borbón i establir una junta de govern autònoma. Després d’unes quantes reunions a l’Observatori Astronòmic, Carbonell va ser un dels promotors principals de la rebel·lió, “corrent de taller a taller, de casa a casa, per fer sortir la gent al carrer i augmentar la massa”, segons les cròniques de l’època. Amb l’èxit del sollevament i l’adveniment de la primera república, el fill del comerciant barceloní Josep Carbonell va ocupar càrrecs importants com ara el de capità de milícies d’infanteria, oficial major de caixes i comptador i tresorer de la hisenda de la província colonial de Cundinamarca.

Es va destacar per la recerca de la llibertat i la independència, en el terreny dels ideals polítics, i per la cerca d’una administració més pura, àmplia i liberal, en el terreny concret de la governança. Al primer editorial del Diario Político y Militar, l’òrgan de premsa de la nova junta revolucionària, es proclamava: “Fem veure a aquella Europa orgullosa que tenim virtuts i que som dignes de formar una nació lliure; fem-li veure que podem resistir les seves esquadres, els seus exèrcits i els seus canons amb la nostra reunió pacífica i fraternal […]. Llibertat, independència, subordinació a les autoritats, patriotisme, humanitat. Heus ací el nostre codi, l’únic que ens pot salvar en aquesta crisi política.”

Malgrat la proclama, aquella primera república no va poder aguantar l’embat de la campanya de terror i persecució que va emprendre el capità general Pablo Morillo y Morillo per a reconquerir Nova Granada en nom de la monarquia espanyola. Carbonell fou capturat i condemnat a mort, segons Morillo mateix, perquè “fou el primer president de la junta tumultuària que es va formar a la capital, qui va posar els grillons a l’excel·lentíssim senyor virrei Amar i el va conduir a la presó; el principal autor i cap del motí, qui va seduir les revenedores i la plebs per insultar l’excel·lentíssima senyora virreina [Francisca Villanova y Marco]; ministre principal del Tresor Públic; perseguidor aferrissat dels espanyols americans i europeus que defensaven el rei, i un dels homes més perversos i cruels que s’han destacat entre els traïdors”.

Amb aquest relat acusatori, no és estrany que les autoritats colonials, amb voluntat exemplaritzant, dispensessin un tracte pervers i cruel a Carbonell a l’hora de morir: fou penjat a la Huerta de Jaime (la plaça de Los Mártires de Bogotà, actualment) i, posteriorment, per ordres expresses de Morillo, es va cremar el seu cos.

I una mica més: Pels dos-cents anys de la independència de Colòmbia, el 20 de juliol de 2010, la imatge de José Carbonell va aparèixer en una sèrie de segells postals que representaven els herois de la pàtria.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat