Jorge Buxadé Vox

Des de fa mesos, Vox mira de portar als barris i les ciutats el seu projecte espanyolista i ultradretà. Un dels formats més reeixits és la iniciativa Cañas por España, dirigida als joves, que consisteix en trobades en un ambient distès amb responsables de Vox i noms coneguts de l’òrbita ultradretana. Dissabte, hi havia prevista una trobada al barri de Poblenou de Barcelona, però la baixa participació de partidaris de Vox i l’alta oposició veïnal van impedir que es fes. El convidat d’aquell dia, que va sortir escridassat i escortat pels Mossos d’Esquadra, era un vell conegut de l’independentisme català: Jorge Buxadé, l’advocat de l’estat que va denunciar els organitzadors de la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt el 2009.

Jorge Buxadé (Barcelona, 1975) es va llicenciar en dret a la privada Universitat Abat Oliba CEU i va entrar al cos d’advocats de l’estat espanyol el 2003. Va ser destinat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, des d’on va dirigir la persecució judicial de la consulta d’Arenys de Munt, germen de l’actual procés d’independència. Anys enrere, Buxadé ja s’havia significat políticament: havia estat candidat de la Falange dues vegades els anys noranta.

La primera experiència com a candidat la va tenir el 1995, quan va ocupar el setè lloc a la llista de Tarragona al Parlament de Catalunya de la Falange Española de las JONS. Un any després, va ser el número 8 a Barcelona de la candidatura de la Falange Española Auténtica. Justament, va ser la Falange que va convocar una manifestació el 13 de setembre de 2009, el mateix dia que es feia la consulta a Arenys de Munt, per a intimidar els participants en la votació.

En declaracions a VilaWeb aquells dies, Josep Manel Ximenis, qui aleshores era regidor de la CUP, va dir que ja sospitaven de la ideologia política de Buxadé: ‘Quan vam llegir els informes que l’estat ens anava presentant, ja vam comentar que eren escrits amb un llenguatge arcaic, similar al de la Falange. Ara veiem que realment era així.’ Ximenis ja pensava que allò evidenciava els lligams entre les institucions de l’estat espanyol i els partits feixistes o de tradició franquista. ‘Algú hauria de demostrar si no hi ha lligams entre la democràcia d’estat i els partits polítics feixistes. Persones així no haurien de treballar. Això demostra que després del franquisme no s’ha fet la depuració que calia’, va dir llavors.

Anys després, el 2016, Jorge Buxadé va acompanyar Santiago Abascal com a vice-president segon en la candidatura interna que va ratificar Abascal com a president de Vox. Dos anys enrere, un grup de militants havia denunciat una tupinada en el procés intern per a trobar un relleu a Aleix Vidal-Quadras, qui va abandonar la formació, que aleshores presidia, després d’haver fracassat en les eleccions europees. Ara mateix, Buxadé és vocal de l’executiva nacional de Vox i una de les cares visibles del partit a Catalunya.

Seguidor de les teories de la conspiració sobre l’11-M
Jorge Buxadé va ser el convidat d’honor d’un acte organitzat per l’associació Peones Negros l’any 2007 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquesta associació és la plataforma més rellevant de les que neguen l’autoria d’al-Qaida en l’atemptat de l’11 de març de 2004 a Madrid, tal com va concloure el jutge de l’Audiència espanyola Juan del Olmo en la instrucció del cas. Aquell fred vespre de desembre, Buxadé va fer un discurs on definia els únics drets fonamentals que considera: la llibertat i la vida.

Buxadé havia estat convidat com a president del Fòrum Català de la Família, una associació defensora del model catòlic de la família i contrària al matrimoni entre persones del mateix sexe, l’avortament i l’eutanàsia. A Catalunya, a més, es va mobilitzar contra el model d’immersió lingüística a l’escola. Fins al 2009, el Fòrum de la Família aixoplugava la ultracatòlica Hazte Oir, però la plataforma se’n va escindir amb una forta crítica als dirigents.

Allò antic és allò nou’
El model catòlic de família és un dels temes recurrents al bloc de Buxadé, amb un títol que és una declaració d’intencions: ‘Allò antic és allò nou’. Aquest estiu, va publicar un article en què relacionava el divorci i l’independentisme, dos fenòmens que considera reprobables: ‘Quan marit i muller, de manera més o menys constants, prenen decisions que els allunyen o separen, el matrimoni tendeix irremeiablement a la ruptura, i en conseqüència, a la desaparició, la destrucció o la corrupció, com el rostre de l’emperadriu Isabel. Quan el grup humà es despreocupa de la seva unitat, l’enemic sembra la discòrdia, i com que la naturalesa humana és dèbil, la seva victòria és fàcil.’

Al bloc, Buxadé tant pot comentar l’actualitat política com publicar una ressenya sobre les memòries del coronel nazi Hans Von Luck. Uns escrits en què diu, per exemple, que el cop d’estat franquista fou culpa dels republicans. ‘La República va caure perquè s’havia enverinat per la confusió i la sospita. Confusió de monarquia i església, de república amb esquerra, de bons i dolents, dels meus i els teus. La il·lusió va esdevenir aviat un desànim. I un poble desanimat és un poble condemnat a la derrota.’

Val la pena destacar com hi deixa patent el seu fervor monàrquic. El mateix dia que Felipe VI era escridassat a la manifestació contra els atemptats de Barcelona i Cambrils per la seva connivència amb els règims teocràtics que financen Estat Islàmic, Buxadé va publicar un escrit on glorificava la monarquia espanyola per les seves gestes passades. ‘Majestat: us insultaran i denigraran. Us refusaran i preferiran ser súbdits de Satanàs abans que no reconèixer la supremacia de la monarquia hispànica.’ Tot seguit, invocava un broll de moments històrics en què, segons ell, es fonamenta l’autoritat de la monarquia espanyola: ‘La força de la tradició i de la història d’un poble que, si bé no va plantar cara al Guadalete, sí que va resistir a Covadonga, perquè tenia algú a qui seguir i una fe i una missió; un poble que va vèncer a Granada, dirigit pels seus reis, amb la seva fe i missió, i va descobrir la meitat del planeta i va il·luminar una cultura sota la fe i la missió de qui fou la reina i mare del primer dels Felipes, un poble que va saquejar Roma i defensar l’Esperit i l’Ànima de Roma a Trento, i va defensar Europa a Lepant, a les ordres del Segon dels Felipes, i que va caure a Anvers, i va lluitar a Rocroi, i un poble que es va pintar a Breda, amb el Quart.’

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb