En política, el control que un deixa d’exercir sobre les institucions de govern és exercit per uns altres. De fet, el poder és una relació amb resultat suma zero; el que jo no tinc el té un altre. Per això no hi ha hagut mai en la voluntat del president Puigdemont ni de Junts per Catalunya la intenció de cedir o renunciar a cap espai de poder i encara menys al govern estatutari de la Generalitat.

Tots aquells que acusen els sobiranistes d’haver blocat la conformació de govern a Catalunya no haurien d’oblidar que abans de l’últim anunci per part del president Puigdemont del nou candidat a la investidura hi ha hagut fins a quatre intents d’investir un president. El primer amb ell mateix com a candidat (30 de gener), el segon i el quart amb la meva persona i el tercer amb Jordi Turull, essent aquest l’intent més dolorós, que va fer que ingressés a la presó al costat dels altres quatre diputats.

D’altra banda, no es poden valorar els cinc mesos transcorreguts sense govern legítim a Catalunya des del 21-D sense analitzar les ingerències que, primer, el Constitucional i, després, el Suprem han imposat al parlament català. No són poques les veus reconegudes de professionals del dret, catedràtics de referència i fins i tot magistrats emèrits del Suprem i ex-lletrats del Constitucional que han denunciat públicament que aquestes ingerències eren impròpies d’aquests tribunals i que podien trencar la legalitat que diuen protegir. Veus, totes elles, allunyades del sobiranisme i procedents de territoris que res tenen a veure amb Catalunya.

El que ha passat a Catalunya des del 21-D és molt greu. Els jutges del Suprem han imposat el seu particular criteri, modificant el mandat de les urnes, impedint a càrrecs electes l’exercici dels drets polítics sense ni tan sols estar processats. Una mena de decisió judicial preventiva, que suspèn drets polítics bàsics, fins a l’extrem que les Nacions Unides va demanar sense èxit a l’estat espanyol que garantís aquests drets de representació.

Per establir un paral·lelisme, és el més similar a la posada en marxa d’un estat d’excepció, amb la diferència que cap marc jurídic no empara aquesta vulneració.

No tinc cap dubte que amb un resultat diferent el 21-D no solament no hi hauria hagut cap ingerència judicial en el poder legislatiu, sinó que probablement avui els presos ja estaríem en llibertat a l’espera de judici.

A tots aquells que els fa mal Espanya més els va doldre la voluntat expressada a les urnes el 21-D. I d’aquest dolor es va passar, un cop més, a reescriure aquesta pàgina de la història ‘tunejant’ les conseqüències dels resultats electorals per fer-los més del seu gust. Democràcia lowcost sense embuts.

Aquest és l’origen del torcebraç polític que ens porta fins a la porta de la cinquena sessió d’investidura, tres de les quals ni tan sols començades. Amb aquesta situació descrita, el president Puigdemont ha gestionat el temps. Ha estat la manera més visible de demostrar el seu poder, el que li van donar els electors el passat desembre.

Però ningú no hauria de confondre la gestió del temps feta per ell amb la temptació d’anar a unes noves eleccions. Puigdemont no s’ha deixat marcar el pas per aquells que detesten els resultats del 21-D, però ell sempre ha tingut clar que no hi havia motius per a transitar cap a unes noves eleccions.

El lideratge polític del sobiranisme es farà millor amb un govern de la Generalitat nascut del comandament del 21-D. El sobiranisme ha de refer en part la seva estratègia, més que no pas el seu horitzó democràtic. Aquest redisseny, aquesta actualització, aquest ‘aggiornamento’ del sobiranisme democràtic en el camí legítim cap a la República requerirà temps. I en cap lloc no és escrit que sigui fàcil. Requerirà valentia, honestedat, generositat, determinació i confiança en els valors i principis de democràtics.

Però sense el govern tot seria més difícil, fins i tot obrir nous espais de distensió social i política i redibuixar noves fronteres que permetin d’ampliar espais socials i electorals del sobiranisme republicanista per sobre del 48% actual.

Amb el futur govern –si els tribunals no ho impedeixen– i amb el lideratge de Puigdemont com a president a l’espera de ser restituït, continuarem avançant en els valors democràtics, els drets polítics i les llibertats, i garantirem el dret a un bon govern per a tots els ciutadans, impulsant més redistribució de la riquesa i més justa i una estabilitat per a garantir un creixement econòmic d’acord amb el potencial de Catalunya i el seu model de cohesió social.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb