—El to que percebeu en els partits és positiu? Hi ha voluntat d’entesa?
—Sí. Hi ha complicitat de tothom, majoritàriament centrada en CDC, ERC i Òmnium, l’AMI i nosaltres per arribar a un acord. Lògicament, cadascú posa l’accent en allò que creu que més pot beneficiar el procés, però es veu la necessitat de fer-ho i de fer-ho de pressa.

—I la CUP? Manté una distància?
—La CUP no n’ha estat al marge; ha estat informada de tot el procés. Hi hem tingut unes quantes reunions, i ahir mateix en vam tenir una d’informativa, com amb els altres partits. N’estan perfectament al corrent, i els hem demanat l’opinió. Són un actor més, important, i esperem que quan els formulem una invitació ens puguin donar resposta. No hi ha un tracte diferenciat entre la CUP i CDC i ERC. La CUP veu molt clar que com més plebiscitàries sigui les eleccions, com més plebiscitàries les faci la fórmula que trobem, més fàcil serà la seva vinculació i la seva complicitat.

—Això ho veieu més bé que no pas fa dues setmanes?
—Sí, clarament. Per una banda, tenim els resultats de la consulta als socis de l’ANC amb una participació molt gran i amb un mandat inequívoc perquè cerquem les complicitats i els treballs de confluència i d’unitat. I, per una altra, tenim un espai en què tant CDC com ERC manifesten la voluntat de trobar fórmules en la cerca d’aquesta confluència. I en tot aquest procés es detecta molt clarament que en determinats sectors agafa de nou la il·lusió, i es veu d’alguna manera un futur molt més engrescador. Tot això ens permet d’afirmar que avui estem millor que no pas fa quinze dies. Segur. El procés torna a tenir vida.

—Aquests indicis d’engrescament són els que van empenyent els partits a moure’s, a dir ‘posem-nos-hi’?
—Són diverses coses. És clar que hi ha la proximitat del 27-S, que fa que tothom es tregui la son de les orelles i que prengui consciència que ja no podem badar més. Després, el convenciment que calia tornar a fer alguna cosa per recuperar la situació d’excepcionalitat que volem donar al 27-S, després d’aquest període de to baix, poc èpic i de massa normalitat, que matava l’excepcionalitat que requereix la voluntat de convertir les eleccions en plebiscitàries. I el fet que hi hagués un emplaçament directe del president de la Generalitat a les entitats, i que les entitats assumíssim aquest repte i comencéssim a treballar amb espais compartits, i ho féssim donant veu al soci… Tot això ha anat perfilant la posició actual dels partits.

—La qüestió ara és quina fórmula s’acaba trobant. Vosaltres acordareu avui una proposta en la reunió del secretariat.
—Sí, treballarem amb una proposta de geometria variable tant en contingut com en solucions en diversos àmbits i, a partir d’aquí, un cop el secretariat ho hagi aprovat, i de manera discreta, començarem a teixir els acords. Això serà una feina d’anar embastant aquest vestit que necessitem com a proposta electoral per a guanyar el 27-S. Utilitzarem tots els espais necessaris, des de reunions bilaterals fins a multilaterals, formals, informals… Per forjar complicitats i arribar a un acord que avui veiem més possible que no fa tres setmanes.

—Sí que heu apuntat des de l’ANC algunes preferències per la fórmula. Dieu ‘com menys llistes, millor’. Preferiu una sola llista, doncs.
—No m’inclino per cap opció. Tu has dit la fórmula que hem utilitzat, i que mantinc: com menys llistes, millor. És a dir, una seria ideal; dues, millor que no tres; i tres, millor que no quatre. Treballarem en aquest sentit. La proposta l’haurem d’acordar en el secretariat d’avui. Hem de pensar també en els aspectes programàtics, en els primers passos a fer i en la manera com ens visualitzem amb aquesta voluntat plebiscitària, i caldrà trobar fórmules imaginatives. Les vam trobar el 9-N i les trobarem el 27-S, que ningú no en dubti.

—Sembla possible d’arribar a un terreny comú. El gran punt a resoldre és si hi ha d’haver polítics a la llista unitària?
—És un dels punts, sí. Però no pas l’únic. Aquest debat no és gaire allunyat del que tenim des del primer dia: la diferència sobre la confluència de llistes del mes de novembre i el que hi ha ara és de cent vuitanta graus. En aquell moment, Artur Mas va proposar inicialment una confluència de partits. Ara aquest debat no s’ha reobert; el que tenim és un encapçalament de la societat civil a través del suport de les entitats, i ara es matisa quina hauria de ser la presència dels partits.

—Vós éreu partidari de no prescindir de l’actiu que signifiquen els representants polítics.
—No, van ser unes declaracions a Catalunya Ràdio que se’m van adjudicar sense que jo ho hagués fet. La presentadora acabava de parlar amb Muriel Casals, que havia explicat la proposta que no hi hagués polítics en actiu i que la presidència de la Generalitat fos similar a la que hi ha a la República Italiana, amb unes funcions reduïdes… I després em va tornar a demanar com ho veia jo, i vaig respondre que d’això, a l’ANC, no n’havíem parlat encara, però que jo creia que la fórmula que acabem trobant inequívocament hauria de sumar, amb voluntat d’inclusió, totes les persones i partits que creiem que poden aportar-hi coses. Vaig dir això. No vaig dir pas que hi hagués d’haver partits, ni persones de partits, perquè és un tema del qual hem d’acabar de parlar.

—La gent que formi part de la llista també pot atorgar caràcter excepcional, plebiscitari, al 27-S. Anem cap a una llista on els polítics o bé no hi siguin o hi tinguin un paper més secundari?
—Aquesta és una opció, que ja va proposar en primera instància Òmnium. I es valorarà. És una opció més que serà damunt la taula i veurem el suport que pot anar rebent. És una hipòtesi, no pas l’única, i té coherència.

—Sospeseu la possibilitat de fer la llista amb personalitats de renom internacional?
—Quan cerques la transversalitat i la màxima confluència és clar que poc o molt has d’enriquir l’oferta que prové dels partits i has d’anar a buscar en el camp de la societat civil la pluralitat de persones de renom, les habilitats individuals de cadascú, la seva solvència, el reconeixement internacional, la projecció… I d’aquesta combinació de tantes coses que diversa gent pot aportar, cal que puguem fer-ne una llista guanyadora. I aquí hem de tenir capacitat de sumar, i de fer una llista netament inclusiva i que representi un canvi. Hem de buscar tota aquesta síntesi, que quan el ciutadà vegi què té davant com a oferta per al 27-S hi trobi una oferta netament guanyadora. Que digui: ‘M’agrada, ens porta al canvi, a construir un país nou. Volia trobar això i ho votaré.’