Inspira, grup referencial del pop barceloní i liderat per Jordi Lanuza, estrena aquest divendres a L’Auditori el seu quart disc. Un àlbum anomenat com la filla del compositor, cantant i guitarrista, ‘Greta’ (Bankrobber, 2015), i que, si bé no és un monografia sobre la nouvinguda, constitueix un “reflex” musical dels canvis que ha experimentat Lanuza amb la seva arribada. Paradoxes de la vida, aquest disc, “el més personal i directe a nivell líric”, ha estat també el més participat i “democràtic” envers la resta del grup, confessa Lanuza a l’ACN. A pesar del parer del seu líder, alguns ja consideren Inspira un ‘grup de culte’ de l’escena barcelonina. “Som un grup ocult”, contraposa ell entre somriures.

El grup barceloní presenta ‘Greta’ aquest divendres a Barcelona, després d’haver-lo interpretat parcialment al darrer Mercat de Musica Viva de Vic. És la posada de llarg d’un àlbum molt marcat pel naixement de la filla de Jordi Lanuza, tot just fa un mes i mig. “La Greta és el punt àlgid de tot el que observo dels dos últims anys de la meva vida”, ha exposat el cantant en una entrevista amb l’ACN. El disc “havia de reflectir” aquesta experiència vital i per tant “havia de ser més terrenal, personal, més de caminar endavant i no de donar voltes”, indica Lanuza. Tant en les lletres com en la música, els tres discs anteriors tenien “aires més metafòrics i onírics”. “Em venia de gust fer més quelcom ‘a terra’ i més brillant en el so”, resumeix. No es tracta, tampoc, d’un monogràfic sobre la seva filla, doncs hi ha diverses cançons que Lanuza no ha compost pensant en ella. No obstant, una bona part de l’àlbum, de les cançons, “expliquen com he anat a parar fins aquí”, és a dir, de la vida abans, durant i –immediatament- després del naixement (per cert, a finals de mes Inspira publicarà el videoclip de la cançó que obre el disc ‘Al meu davant’, una peça que es tanca amb unes frases de benvinguda de Lanuza a la seva filla). El disc més personal és, també, coral La gravació del disc es va fer de nou al seu local d’assaig/estudi del barri del Raval. Aquesta vegada sense la col·laboració de Pau Vallvé, amb una producció més coral de tota la banda i la col·laboració destacada als sintetitzadors de Dani Ferrer (Love of Lesbian). Sobre tot el procés, Lanuza considera una ironia, “casual o no”, que el seu disc “més personal i directe, també a nivell líric”, hagi resultat també el més coral, “democràtic” i participatiu amb tots els membres de la banda. El resultat, ‘Greta’, és un disc a mig camí entre ‘Escapistes’ (2010) i ‘Amunt!’ (2013), afirma l’ànima d’Inspira. D’una banda capta l’energia de la banda en directe –com ho feia el darrer àlbum del grup-, i de l’altra té una bona postproducció que connecta amb el disc previ publicat l’any 2010. “Cançons de tirar milles”Un disc, d’altra banda, en què es detecta un canvi en la forma de –bona part de- les cançons. “L’estructura dels temes”, en diu Lanuza, ha deixat enrere els “compassos estranys i canvis progressius que fèiem abans”. En aquest disc destaquen, doncs, cançons “més pop, d’aquelles que no has de pensar tant tocant-les, que requereixen menys esforç intel·lectual; cançons de tirar milles”, resumeix. Les noves composicions es podran escoltar per primera vegada en directe a Barcelona aquest vespre, a la sala 3 de L’Auditori. El grup no només interpretarà ‘Greta’ sinó també cançons anteriors, algunes de les quals després de molt temps, avança Lanuza. “Fa il·lusió tocar a Barcelona, amb la família i amics al davant. Nosaltres (com a grup) som més de Barcelona que d’enlloc”, subratlla en referència a l’afluència de públic dels seus concerts. Ser més selectius Pel què fa a la gira de presentació de l’àlbum, se centrarà en l’estiu vinent, tot i que a l’hivern estan previstes algunes actuacions. Jordi Lanuza avança la voluntat del grup de ser “més selectius” en l’elecció del nombre de bolos i del seu emplaçament. “No descarto que en aquesta gira puguem instal·lar-nos una mica més, que la banda tingui una mica més de recursos”, diu al respecte.Per Lanuza, “l’autoabastiment de la banda” seria la quadratura del cercle: La possibilitat d’escollir actuar aquí o allà, d’editar un vinil, de pagar aquell que els fa un videoclip, o que treballa en un concert, etc. Sembla que ara mateix aquest escenari és a les mans d’un grup que, d’altra banda, té clares les limitacions de l’escena musical a Catalunya, i en particular de la música independent.Potser per això, quan se li demana què en pensa de l’etiqueta ‘grup de culte’ que molts comencen a penjar a un conjunt amb quatre àlbums a l’esquena i una evolució sòlida, Lanuza riu. “Penso que som un grup ‘oculte’”, contra proposa amb ironia. “Entenc, sí, que tenim una manera de fer especial que no a tothom li agrada, amb un segell personal, i unes cançons que tenen una forma bastant pròpia, bastant meva”, concedeix.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb