Jordi Garcés: ‘No hi ha prou recursos per a atendre la gent gran que tindrà malalties cròniques’

  • Director de l'Institut Polibienestar de la Universitat de València

VilaWeb
Susanna Ligero Anna Mateu
13.09.2016 - 05:01
Actualització: 19.09.2016 - 22:47

L’Institut Polibienestar dedica una gran part de la investigació a l’envelliment. Com influeix l’augment de l’esperança de vida en la qualitat d’aquesta?
A Espanya tenim una expectativa de vida de les més altes del món. No obstant, l’estat del benestar de tipus meridio­nal o mediterrani té uns recursos per davall del sistema continental, del sistema britànic o del sistema nòrdic. No hi ha prou recursos hospitalaris per a atendre la quantitat de persones majors que patiran malalties cròniques i de llarga durada i necessitaran cures pal·liatives en els últims set o vuit anys de la seua vida. Per tant, tot el que siga augmentar la qualitat de vida de l’envelliment –amb ciutats amigables, nutrició, esport i turisme actiu– implica que la persona gran estarà més activa, i tindrà una percepció de qualitat de vida més alta i de felicitat major i, per tant, es consumiran menys recursos sanitaris i de farmàcia. Estem col·laborant amb la Comissió Europea per desenvolupar una estratègia molt potent per incrementar l’envelliment actiu i saludable. Aquesta estratègia està duent-se a terme a tot Europa, no només en els països mediterranis. Nosaltres ja som més oberts, tenim una dieta millor, un bon clima… Però això no és suficient per a mesurar la qualitat d’un sistema de benestar: també hi ha els beneficis, els recursos, els pressupostos, i hem de millorar necessàriament respecte als sistemes de benestar continental i nòrdic.

Les investigacions que s’estan realitzant sobre envelliment semblen indicar que l’esperança de vida augmentarà cada vegada més. Estem preparats per afrontar aquest canvi demogràfic?
Tant la Comissió Europea com els governs haurien de ser molt més actius en la promoció de polítiques d’envelliment actiu i saludable i de planificació estratègica de l’envelliment en cadascuna de les nacions. Es fan coses, però no tot el que s’hauria de fer. Caldria que hi haguera una planificació estratègica dels recursos, les pensions, l’envelliment actiu i saludable i també en el tema de l’eutanàsia. I tot això acompanyat d’una planificació estratègica d’entorns amigables i turisme. Hauria d’haver-hi una planificació estratègica del futur de les persones grans, que seran una gran majoria dins de quaranta o cinquanta anys a Europa. A Espanya, per exemple, en els pròxims anys es retirarà gran part de la generació baby boom, és a dir, tots aquells que van nàixer entre els anys 1955-1960. Augmentarà molt la despesa en pensions i hauríem de tenir un pla per veure com ajudar o millorar la qualitat de vida de totes aquestes persones en aquesta època determinada.

Troba que el canvi demogràfic i les seues conseqüències estan suficientment presents en l’agenda política?
En campanya electoral, el tema del benestar i les polítiques socials sempre és el centre d’atenció, però després és el que menys recursos rep al llarg de la planificació pressupostària dels governs. És un punt estratègic, perquè en aquest moment hi ha vuit o nou milions de persones majors en aquest país que, afortunadament, tots cobren una pensió i poden ajudar els fills o les famílies d’alguna manera. Si això desapareguera, el sistema econòmic actual seria impossible. Cal fer polítiques actives de treball, però al mateix temps, cal tenir uns sistemes de protecció i de benestar planificats per a un futur que possibiliten que la gent mantinga una qualitat de vida i el consum intern.

En termes de salut, a banda de l’envelliment, quins altres factors afecten la qualitat de vida de les persones?
Els factors genètics són absolutament fonamentals. Després hi ha la dieta, l’esport i la cobertura sanitària. I també hi afegiria tenir unes bones relacions socials: la gent que està acompanyada viu més temps, té una percepció més positiva de si mateixa i de la seua qualitat de vida. I, per últim, viure en un lloc que no estiga contaminat. Aquestes coses són absolutament fonamentals.

Com definiria la cobertura sanitària a Espanya?
La cobertura sanitària que tenim a Espanya és millor que la de molts països europeus i sobretot que la dels Estats Units. És un sistema que funciona bé, sobretot si el compares amb el que costa atendre una persona ací i el que costa atendre’n una als Estats Units, quan allí la majoria són companyies privades i ací la sanitat és pública. Si tens una bona cobertura sanitària, l’expectativa de vida augmenta.

És més eficient, doncs, la sanitat pública que la privada?
Més eficient i més eficaç. Quan es diu que els sistemes públics no funcionen, això no és de veres. Nosaltres tenim més qualitat de vida perquè el nostre sistema de salut és espectacular.

Malgrat la crisi?
S’han fet retallades, evidentment. Però no s’ha desmuntat. I allò que s’ha retallat, caldrà anar recuperant-lo. La cobertura sanitària és fonamental per a predir la qualitat de vida. Que tu ara tingues un problema, vages a un hospital i sigues atesa gratis, això és espectacular. Però la salut és molt més complexa que el que implica un sistema sanitari.

Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.

Susanna Ligero. Periodista, revista Mètode.
Anna Mateu. Cap de redacció de Mètode.

Què és Mètode?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any