ACN Barcelona.-L’escriptor Jordi Coca s’endinsa en el Maig de 1968 a la novel·la ‘Els ulls dels homes mentiders’ i ho fa a través de la mirada d’un jove estudiant de la facultat central de la Universitat de Barcelona que tot i venir d’una família burgesa se sent atret pels moviments clandestins antifranquistes i els relacionats amb el comunisme i que s’haurà d’exiliar a París. Un dels trets característics del protagonista és la seva indecisió. “Aquesta indecisió del personatge, els dubtes i jugar amb avantatge, ho veig com un defecte molt català almenys fins ara, perquè ara les coses han canviat molt i de cop ens hem posat en la via adequada”, ha afirmat Coca, en una entrevista a l’ACN. ‘Els ulls dels homes mentiders’ és la quarta novel·la de la col·lecció ‘Matar el monstre’ de l’editorial Comanegra.

El Maig del 68 a París configura gran part del context del llibre. A Coca l’atreia molt aquest any, en concret, perquè van succeir moltes coses de cop com la Guerra del Vietnam, van assassinar a Martin Luther King i després a Robert Kennedy, després va tocar el torn de Praga, París i Mèxic. “És un any absolutament convuls i arreu tot va fracassar, l’aixecament i sorgiment d’una nova classe que es va començar a discutir en aquell moment a partir dels joves i estudiants va fracassar perquè van ser brutalment reprimits”. L’escriptor creu que al voltant del 68 i sobretot a París hi ha molta “mística i sembla que tot va ser fantàstic”, però “ho va acabar arreglant bàsicament Georges Pompidou a base d’augmentar un 35% el sou mínim i uns augments de sous brutals en el camp del món del treball”. En aquest context convuls de la segona meitat dels 60, l’Ernest, el protagonista, entra a la universitat a Barcelona al curs 65/66. Com explica el seu autor, és de família burgesa i es troba amb el què passava a la universitat d’aquí: “No hi havia classe i cada curs era una aventura i hi havia aquest moviment de joves i estudiants que estava més o menys proper a moviments d’esquerres i al PSUC. Ell comença a entrar en contacte amb això i amb un grup d’intel·lectuals relacionats amb l’Enciclopèdia Espasa i un grup de teatre que es deia la Pipironda”. Coca ha ressaltat que això són fets reals i que a la novel·la ha intentat que personatges de ficció visquessin moments i llocs reals. Ha destacat que la novel·la mostra l’evolució de l’Ernest, una evolució produïda per diverses raons: algunes polítiques i altres personals, fins que ha de marxar a París, on pren consciència del què es va viure al 68. Posteriorment, escriu la impressió que té de tot el que ha passat i és el què llegeix el lector. Coca volia que el protagonista no fos ni bo ni dolent, sinó que es trobés atrapat en una situació. Ha dit que volia retratar un personatge indecís, que “no decidint acaba configurant una forma de viure i d’estar al món”. La indecisió catalana El protagonista es mou en la indecisió i en no acabar de comprometre’s al 100% amb el seu voltant. “Aquesta indecisió del personatge, els dubtes i jugar amb avantatge, ho veig com un defecte molt català almenys fins ara, perquè ara les coses han canviat molt i de cop ens hem posat en la via adequada”. Ha considerat que als 60, el pes de la pèrdua de la Guerra Civil estava encara molt present en la societat i “hi havia molta por i la gent estava molt atemorida, tot i que comencen a haver-hi reaccions dels joves però amb molta confusió i falta d’informació”. “La novel·la en si cada vegada m’interessa menys, m’interessa la capacitat que té de provocar una reflexió més enllà d’ella mateixa”, ha dit l’escriptor. Ha posat com exemple ‘Antígona’: “Quan l’anem a veure no és el cas d’una noia, sinó el d’una societat amb els problemes de sempre sobre legitimitats que s’oposen i que en surten unes tensions”. “No escric històries més o menys ben escrites o afortunades, sinó que intento posar sobre la taula uns conflictes i unes tensions que segueixen sent rellevants”. En aquest context, ha afirmat que reflexionar ara “què van suposar els fracassos enormes de la revolta del 68 pot ser molt interessant perquè seguim estant en un món on es fa molt evident la necessitat de canviar moltes coses en termes polítics, religiosos, la tensió entre els pobres i els rics”. PSUCCoca ha dedicat la novel·la a les dones i homes del PSUC perquè en aquella època els comunistes “eren els que més es jugaven la vida i treballaven per lluitar contra la dictadura. Eren una gent que van saber connectar no només amb els obrers i el món del treball, sinó que van connectar amb la gent de món de la cultura, cosa que trobo a faltar molt en els partits, sembla que sempre estan en una altra cosa”. ‘Matar el monstre’L’editorial Comanegra es va llançar a la publicació de narrativa catalana d’autors contemporanis amb un original projecte que s’anomena ‘Matar el monstre’ i del qual ‘Els ulls dels homes mentiders’ en forma part. Una col·lecció que inclou set novel·les de set autors diferents i que tenen en comú la ciutat de Barcelona, els 200 de la publicació de ‘Frankenstein’, de Mary Shelley, i un mateix personatge misteriós que apareix a totes les obres i va evolucionant. A més de Jordi Coca, hi participen Ada Castells, Susanna Rafart, Julià de Jòdar, Núria Cadenes, Marc Bosch i Miquel de Palol. Coca va traslladar a Comanegra que si havia de participar al projecte volia escriure sobre l’any 68. L’escriptor ha dit que el 68 era un període en el qual feia temps que hi donava voltes sobretot en el terreny cinematogràfic. I, de fet, hi ha moltes referències al cinema d’aquella època al llibre amb directors com Godard, Truffaut o Antonioni. El títol del llibre sorgeix d’una pel·lícula de Truffaut, ‘Jules et Jim’, que està basada en una novel·la.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb