ACN Barcelona.-El productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc, Jordi Campoy, fa el salt al món literari amb ‘La noia del violoncel’ (Columna), una història d’intriga molt musical amb la investigació d’una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra que es diu Anne. En una entrevista a l’ACN, Campoy ha explicat que la novel·la tracta sobre l’atzar i els girs que es produeixen al llarg de la vida. L’autor no havia escrit mai en prosa, però sí moltes lletres per cançons i, de fet, n’ha adaptat per La Marató de TV3. El músic ha reconegut que es poden saber més coses sobre ell llegint el seu llibre que escoltant la música que composa.

En aquesta novel·la, l’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. Arran del robatori de la seva funda del violoncel, n’ha de fer servir una de vella que creia que pertanyia a la seva família. Sent un soroll estrany que surt de l’interior de la funda del seu instrument i hi descobreix un objecte desconegut. Aquesta troballa inesperada la porta a estirar el fil i a descobrir els orígens, que estan vinculats a la Barcelona dels anys 60 i 70 i a un nen que vol tocar violoncel. La història arrenca a Londres però viatja també Barcelona. Campoy ha definit a l’Anne com una persona “caòtica, impacient, deixada i molt imperfecte”, però de totes les característiques en destaca una: la impuntualitat. “I això marcarà l’esdevenir de tot”. Campoy ha dit que la protagonista té dos grans talents: la música i la manca de compromís, que “la portarà de corcoll durant la novel·la”. A part d’això, l’escriptor ha assenyalat que ella és adorable perquè “a vegades la imperfecció també té bellesa”. Ha definit la novel·la amb una paraula, atzar. ‘La noia del violoncel’ avança gràcies a accions mogudes per l’atzar i són, ha dit l’autor, com aquelles petites coses que la gent provoca en el seu a dia a dia: són “petits ajusts que depenen d’uns minuts i uns segons i que et poden canviar la vida”.Quan va acabar la novel·la, ha admès que no sabia si tenia un valor literari i si era publicable. Aquí va ser quan va conèixer l’escriptor i periodista Francesc Miralles i “va fer el paper de xerpa literari i es va enamorar de seguida de la novel·la. Ell realment m’ha ensenyat a escriure i m’ha professionalitzat”. Ha assegurat que no s’ha de ser músic per llegir ‘La noia del violoncel’. No és un assaig sobre música, tot i que utilitza metàfores en les quals agafa ingredients musicals que ell coneix per la seva professió. Ha apuntat que la primera gran diferència entre composar una cançó o escriure una novel·la és la llargada. “Si tardes una setmana a crear una cançó, no perds l’objectivitat sobre aquesta, però si t’estàs dos o tres anys creant una història, em genera angoixa no saber si allò que escric és el millor que he fet o és la merda més absoluta. Quan he fet una cançó bonica ho veig clar, però una novel·la és una muntanya molt més gran que has d’arrossegar”. Campoy ha destacat que la feina d’escriptor és “molt solitària” i un es despulla més. “Pots saber més coses de mi llegint-me, que escoltant la música que composo”, ha declarat. Ho ha argumentat dient que veu la música com un ofici, després de 22 anys, i ja no hi implica tant els sentiments; el cas de l’escriptura, en canvi, és diferent perquè es una cosa més nova. Per la seva trajectòria, ha explicat que es veia obligat a composar la banda sonora que acompanyés la novel·la. “Són cinc cançons que no tenen res a veure una amb l’altra, però tenen relació amb la novel·la”, ha explicat. Hi participen els músics que han acompanyat a Jarabe de palo, Miguel Bosé, Antonio Orozco, entre d’altres. Segona novel·laLa història d’amor de Jordi Campoy amb la literatura només acaba de començar. De fet, al setembre s’ha compromès a acabar la seva segona novel·la. A nivell argumental no té res a veure amb la primera, però hi ha molta música, misteri, motxilles del passat que s’han de resoldre i passa a Lisboa. Trajectòria Jordi Campoy va començar a treballar l’any 99 a Ten Productions com a productor musical. Des d’aleshores ha participat en la producció de centenars de discos, ha compost diverses cançons per a artistes i ha adaptat al català desenes de lletres per a ‘El disc’ de la Marató, de TV3. L’any 2012 va treballar com a pianista al musical Cop de Rock (Dagoll Dagom), que va estar sis mesos a la cartellera al Teatre Victòria.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb