ACN Sabadell.-Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha rebut aquest divendres el 59è Premi Sant Jordi de novel·la per ‘Digues un desig’, en la 68a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, celebrada a Sabadell. Cabré ha descrit l’obra com una “reivindicació de la ficció” i com “a vegades la línia entre ficció i realitat és tan fina que l’acabem confonent”. Víctor García Tur (Barcelona, 1981) ha rebut el 21è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions pel recull ‘El país dels cecs’; Carles Rebassa (Palma, 1977), s’ha fet amb el 60è Premi Carles Riba de poesia per ‘Sons bruts’; Núria Franquet (Premià de Mar, 1972) ha rebut el 56è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb ‘La Liang dins del quadre’; I Maite Carranza (Barcelona, 1958) ha recollit el 45è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil pel relat ‘L’alè del drac’. El periodista Pertti Pesonen ha guanyat el 31è Premi Internacional Joan B.Cendrós, i els productors Tatxo Benet i Jaume Roures, el Premi Muriel Casals de Comunicació.

Jordi Cabré és el guanyador del 59è Premi Sant Jordi de Novel·la, dotat amb 60.000 euros i que enguany editarà per primera vegada Òmnium Cultural i Enciclopèdia conjuntament. La seva novel·la, ‘Digues un desig’, s’endinsa en les mentides que les persones es diuen per amagar la veritable identitat, i explora “els límits que som capaços de creuar per seduir”. A la novel·la, un escriptor entra en una llibreria i descobreix que el títol més venut és la seva pròpia autobiografia. Un títol que ell no ha escrit i que conté grans mentides sobre la seva pròpia vida. L’obra, “una novel·la dins una novel·la” en expressió del jurat, és una reivindicació del poder de la ficció, i de com “sovint es confonen realitat i ficció”, ha afegit l’autor. Cabré s’ha mostrat satisfet per un premi del qual va ser finalista els anys 2003 i 2011 i que ha considerat que li arriba amb la millor novel·la que ha escrit. Cabré ha recollit el Sant Jordi de novel·la en la segona edició de la Nit de Santa Llúcia amb el president de l’entitat, Jordi Cuixart, a la presó. La gala ha tingut lloc a Sabadell, escollida per haver estat ciutat “d’acollida” i residència del mateix Cuixart, de l’ex presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de l’ex presidenta d’Òmnium, Muriel Casals. “Malauradament em torna a tocar a mi donar la cara perquè el Jordi fa 428 dies que està empresonat per exercir els seus drets fonamentals”, ha lamentat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. “Però seguim apostant per un país on cultura i llibertat d’expresió siguin armes poderoses. Ens voldrien amb el cap acotat però nosaltres apostem per fer la millor Nit de Santa Llúcia possible”, ha manifestat. ‘El país dels cecs’, de Víctor García Tur‘El país dels cecs’, de Víctor García Tur, ha guanyat el 21è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. L’obra és un compendi de narracions que recreen i homenatgen motius abordats anteriorment per autors com Jorge Luis Borges, Rudyard Kipling o Ursula K. Le Guin. “Són idees de les quals parteixo, però que arrossego cap al meu terreny i acabo tergiversant”, ha detallat Tur. El conte concret que dóna nom al recull, imagina un Borges “caigut a Catalunya, on fa carrera literària abans d’haver de marxar a l’exili a Argentina”. El Carles Riba, per Carles RabassaEl 60è Premi Carles Riba de Poesia ha estat pel poeta mallorquí Carles Rebassa. ‘Sons bruts’ és un llibre de sonets escrits durant quinze anys, entre el 2003 i aquest 2018, que l’autor va començar a escriure després d’un desengany amorós, autoimposant-se aquesta “faixa mètrica”. “A poc a poc, el que primer era un parlar d’amor i de mi, ha estat finalment un anhel de destruir el món per tornar-lo a construir, fins que en acabar-lo el meu cos em va dir que aquest cicle ja havia acabat”, ha dit Rebassa sobre el procés vital i d’escriptura que amaga l’obra. ‘La Liang dins del quadre’, per a nois i noiesNúria Franquet s’ha proclamat guanyadora del 56è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, un guardó que l’any passat va quedar desert. Ho ha fet amb el títol ‘La liang dins del quadre’, en descriu el viatge fantasiós d’una nena absorbida per un quadre que representa la conquesta de Mallorca. Feia temps que l’autora volia escriure un personatge femení, ha confessat. A més, ha escollit crear un personatge “desarrelat” i “amb moltes febleses”, per fer incís en el desarrelament de molts infants que es troben lluny de casa. “Això només s’insinua, però és una realitat en què viuen molts infants, i es feina nostra fer que visquin integrats”, ha demanat. Maite Carranza i un desconegut GaudíMaite Carranza s’ha endut el 45è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb ‘L’alè del drat’, una ficció que recrea la infància i adolescència d’un desconegut Antoni Gaudí, a Reus. “És veritat que vaig fer una novel·la agosarada sobre un Gaudí desconegut que tothom ignora”, ha admès l’autora. A l’obra Carranza imagina quin podria haver estat el motor (amorós) de la “bogeria genial” que l’arquitecte ens transmet en la seva obra. Pertti Pesonen i ‘La venjança espanyola’Com ja es va fer saber, el periodista de Finlàndia Pertti Pesonen ha estat guardonat amb el premi Internacional J.B. Cendrós. El jurat reconeix el “compromís” de Pesonen a l’hora de retratar el procés sobiranista i posa en valor “l’objectivitat i la visió àmplia i neta” del cas català en els seus documentals. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha agraït des de la presó a Pesonen la seva tasca, que ha definit com “un altaveu potentíssim per denunciar la injustícia que patim els presos polítics”. D’altra banda, Òmnium Cultural ha atorgat el Premi Muriel Casals de comunicació al productor Jaume Roures i al periodista Tatxo Benet per la “qualitat periodística dels seus projectes empresarials i per la seva voluntat d’aprofundiment democràtic” amb iniciatives com el diari ‘Público’ i els documentals ‘Las cloacas de Interior’, ‘20-S’ i l’organització del centre internacional de premsa del referèndum de l’1-O.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb