19.06.2026 - 21:40
La designació de Jordi Aragonès com a candidat d’Aliança Catalana a Barcelona constata un fracàs del partit. Sílvia Orriols havia dit, en un acte a mitjan febrer a Nova Economia Fòrum Europa, que el candidat de Barcelona es faria públic per Sant Jordi, juntament amb els de Tarragona, Lleida i Girona –aquest es va presentar l’11 de juny. Durant mesos van alimentar aquesta previsió, però el 23 d’abril hi va haver un silenci absolut. Segons Orriols, el candidat en qui confiaven se’n va desdir. També digué que seria una figura coneguda, amb projecció mediàtica. Res d’això no s’ha acabat materialitzant.
El retard en l’anunci –quasi tres mesos després del dia previst– i l’elecció de l’ideòleg de la formació palesen les dificultats del partit per a trobar candidats i atreure gent coneguda de fora del nucli. Aragonès forma part del comitè de govern del partit i exerceix com a secretari d’Estudis i Programes, encarregat de definir el contingut ideològic i programàtic de la formació. Va ser el número dos de la llista per Barcelona a les eleccions a Catalunya i té un perfil liberal i antiimmigratori.
Aquesta dificultat de Barcelona també l’han tinguda a Girona, on han provat de trobar noms potents i han acabat fitxant Marc Villafañe, guanyador de Míster Girona de l’any 2008 i propietari d’unes quantes clíniques de salut privades.
Dificultat de trobar candidats
Orriols ha hagut de fer candidat un càrrec de confiança del partit perquè ha estat incapaç de convèncer les personalitats externes que li haurien agradat, com ara el publicista Lluís Carrasco, l’ex-conseller d’Economia i ex-diputat de Junts Jaume Giró, l’ex-president del Barça Sandro Rosell i fins i tot el jurista Jaume Alonso-Cuevillas, que vol ser candidat de Junts a Barcelona. Tots s’hi van oposar. Les dificultats encara són més evidents veient que alguns fitxatges provenen d’àmbits espanyolistes com Societat Civil Catalana (SCC) i el PSC.
El periodista Xavier Rius, expert en extrema dreta i autor d’Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial), considera que, en part, la dificultat de trobar candidats és perquè el partit és molt centralista i amb una estructura molt rígida. A més, creu que hi ha un altre entrebanc: “Hi ha gent que s’ha espantat pel posicionament pro-Trump i pro-Netanyahu fins a la mort. Ser fatxa o racista no molesta. Però aquesta devoció ha espantat”, explica. S’hi afegeix que hi ha un bon grapat de personalitats independentistes de l’àmbit jueu que fan de corretja de transmissió dels missatges que difon Orriols.
Rius també explica que molta gent hi és renuent. “Carrasco es va pensar que com a publicista es cremaria molt”, diu. Dit d’una altra manera: ser candidat d’AC és una cosa que et marca per sempre i molta gent pensa que portar aquesta motxilla els pot passar factura. Aliança també pot tenir dificultats per l’aparició d’espais polítics que acaben fraccionant l’espai de l’extrema dreta, com ara la candidatura de Santiago Espot.
Xavier Rius: “Sílvia Orriols es considera ungida i el seu entorn li té adoració”
Perfils provinents de SCC i el PSC
L’anunci de la candidatura d’Aragonès, provinent d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), coincideix amb el fitxatge de personalitats procedents d’entitats espanyolistes, com ara Societat Civil Catalana i el PSC. Orriols ja va admetre públicament que a les llistes municipals hi hauria candidats que ni tan sols serien catalanistes, sinó provinents d’espais polítics molt allunyats de l’independentisme. De fet, tampoc no veta acords amb partits espanyolistes amb vista a les eleccions.
L’afany d’Orriols de presentar Aliança com un moviment inequívocament independentista es va esquerdant. I aquestes escletxes revelen que la prioritat del partit ja no és preservar una coherència aparentment independentista, sinó garantir una implantació territorial amb qui sigui i costi què costi.
El darrer fitxatge que ha cridat més l’atenció és de l’advocat Xavier Capelles a Vic. Capelles va ser fundador de la delegació de Manresa de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, molt bel·ligerant contra l’independentisme. Abans havia estat a Unió i en més espais polítics. I s’ha acabat integrant a Aliança Catalana mitjançant Futur Blau, plataforma, sorgida d’una escissió del partit Ara Pacte Local de Vic –vinculat al PDeCAT. Aliança diu que Capelles col·laborarà en l’organització i desplegament del partit a la capital d’Osona.
Aquests darrers dies també s’ha sabut que Joana Berrio seria la candidata d’Aliança Catalana a Sabadell (Vallès Occidental). Tampoc no prové de l’independentisme, sinó del PSC. És treballadora de l’ajuntament de fa dècades i va ser la secretària de l’ex-tinent de batlle del PSC Lluís Monge, de qui és parella. Ara Monge és el president local d’AC a Castellar del Vallès.
El 23 d’abril el partit va fer públic un altre candidat ex-socialista: Eduard Rel Cartoixa a Tortosa (Baix Ebre). Rel va ocupar càrrecs orgànics en l’estructura local del PSC i va formar part de candidatures municipals i al parlament.
En l’àmbit independentista, on hi va haver una gran crisi fou a Berga, quan Aliança va apoderar-se de la regidora Judit Vinyes, arran de la fusió de Berga Grup Independent (BeGI). Aquest moviment va ser una autèntica trencadissa en el partit local i va significar la sortida d’un altre regidor i la desvinculació d’un grup d’afiliats i simpatitzants. Enguany, Orriols va assistir a la Patum de Berga convidada per Vinyes i fou escridassada i xiulada.
