Joan Queralt: ‘És segur que Mas anirà a judici oral’

  • Entrevista al catedràtic de dret penal de la UB sobre l'encausament de Mas, Rigau i Ortega pel 9-N

VilaWeb
Pere Cardús
30.09.2015 - 06:00
Actualització: 30.09.2015 - 10:18

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar ahir que encausava el president Mas, l’ex-vice-presidenta Ortega i la consellera Rigau en el cas que investiga els delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions en l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. N’hem parlat amb el catedràtic de dret constitucional Joan Queralt, que explica el procediment que pot seguir d’ara endavant la causa. Queralt explica que si és inhabilitat pel TSJC, Mas no haurà de marxar a casa automàticament perquè podrà recórrer al Tribunal Suprem espanyol.

—Era previsible que el procés del 9-N arribaria fins a l’encausament de Mas, Rigau i Ortega?
—Des del moment que es va acceptar la querella, aquests senyors són encausats i el procediment va contra ells. Això és meridianament clar. L’única manera que hi havia de fer marxa enrere era que el tribunal hagués arxivat el cas després de les diligències testificals i documentals fetes. Però això era absolutament quimèric. En aquest moment ja no hi haurà marxa enrere. Les interlocutòries en què s’admeten les querelles ja entren molt en el fons de la qüestió. Si el tribunal admet la querella a tràmit, és perquè ja veu indicis clars de delicte. En la interlocutòria no s’entra tan sols a verificar la ‘formalitat processal’, com diu l’article 277 de la llei, sinó que es fa un estudi acurat sobre el cas. Després ho ha de ratificar la instrucció. Si m’hi he de jugar un pèsol, segur que Mas anirà a judici oral.

—L’encausament i la citació arriben l’endemà passat del 27-S. Hi veieu intencionalitat política?
—No. Hem de veure fantasmes, però no més dels que hi ha. Els dies 22 i 23 de setembre havien de declarar uns quants testimonis que havia demanat el fiscal. Les defenses de Mas, Rigau i Ortega van demanar que abans de fer declarar més testimonis declaressin els querellats. El TSJC ho va acceptar i va suspendre la declaració d’aquells testimonis, i la setmana següent ha programat les declaracions de Mas, Rigau i Ortega. El calendari ha anat així. Jo no buscaria tres peus al gat.

—Quin serà el guió a partir d’ara?
—Caldrà veure quina declaració fan els encausats. Veurem si contesten les preguntes de l’instructor i el fiscal o tan sols contesten les de la defensa. Caldrà veure què fan amb les preguntes de l’acusació popular… Veurem si la declaració de Mas es fa al seu despatx, com permet la llei, o si anirà personalment al TSJC. Ho decidirà ell i suposo que ho farà d’acord amb una decisió comunicativa. En aquests casos els gests són importants. Hi ha un punt de teatralitat.

—Aleshores el jutge prendrà una decisió sobre l’obertura de judici oral?
—En aquest moment, la defensa acostuma a demanar l’arxivament del cas. Però depèn de l’estratègia que tinguin pensada, perquè ells coneixen la causa a fons. El tribunal pot esperar a fer més diligències, arxivar el cas o portar-lo a judici oral.

—El TSJC és polititzat? Rep indicacions o pressions polítiques?
—No tinc cap indici que sigui un tribunal que no actuï de conformitat amb la llei. No tinc cap indici per a poder dir que rep indicacions ni per a dir que doblegui la mà. Crec que és un tribunal amb totes les garanties. Una altra cosa és que com a jurista consideri encertades les seves decisions. Això és una altra qüestió. Però ara com ara no tinc cap dubte de la seva integritat.

—Així com el Tribunal Constitucional és polititzat, el TSJC no?
—D’entrada, el TC no és cap tribunal. Però si ho fos, seria un òrgan polític que actua políticament. No és que en tinguem sospites, sinó que és un òrgan polític a mans dels partits polítics. Té de president un militant del Partit Popular. El TSJC no té aquest caràcter polític.

—I es pot arribar a la inhabilitació de Mas…
—La inhabilitació arribarà si hi ha una sentència condemnatòria. No hi ha cap mesura cautelar demanada ara mateix. Per tant, no pot entrebancar la presa de possessió dels nous electes ni la investidura de la nova legislatura.

—Si arriba aquesta sentència condemnatòria, quines conseqüències tindrà?
—El president hauria d’anar-se’n a casa. Però com que la defensa presentaria un recurs al Tribunal Suprem, la pena restaria suspesa i no s’executaria. Quan es presenta un recurs al Suprem la pena se suspèn, llevat que siguin condemnes de presó per delictes greus. Si la pena és de presó, pots estar fins a cinc anys en presó preventiva. Recordem que el judici de l’atemptat a Madrid de l’11-M es va fer en quatre anys per a no donar opció als acusats de sortir de la presó.

—Com a analista polític, creieu que l’encausament afavoreix les opcions de Mas de repetir a la presidència?
—Qualsevol acte d’acusació, si no hi ha percepció de delicte, crea un sentiment de solidaritat i de justícia que afavoreix l’afectat. En aquest cas, l’encausament victimitza el president Mas. Passa a ser una víctima del sistema. Això afavoreix un discurs d’injustícia que, en aquest cas, jo crec que és raonable i cert. Però tot això forma part dels sentiments i de decisions polítiques. I no tothom té el mateix cor. N’hi ha que potser s’hi mostraran solidaris, però que pels càlculs polítics que havien fet no l’investiran president. Això dependrà dels qui tenen el poder d’investir-lo amb el seu vot al parlament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any