Un dels pares de l'economia ecològica, Joan Martínez Alier.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Nascut a Barcelona el 1939, Joan Martínez Alier ha passat seixanta anys a Catalunya i vint voltant pel món. És un economista ecològic i un ecologista polític, considerat entre els deu millors del món. Ha estat pioner i fundador de l’escola de pensament de l’Economia Ecològica i impulsor arreu del món d’aquests estudis. Fou fundador de la Societat Internacional d’Economia Ecològica, que presidí el 2006-2007. Les seves principals aportacions d’investigació i estudi, teòric i pràctic, en contacte permanent i actiu amb les xarxes internacionals d’activistes ecològics, són sobre l’economia ecològica, el decreixement, l’ecologisme dels pobres i la justícia ambiental. Sobre aquests temes és un referent mundial. Ha escrit infinitat de llibres i articles. Ha impartit classes a Barcelona, Oxford. Stanford, Yale, Berlín, Cuba, el Perú, Equador, Mèxic, el Brasil, l’Índia, la Xina i el Japó.

Ha estat professor d’economia i història econòmica a la UAB, investigador de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) i fundador i codirector del projecte EJAtlas-Mundial Atlas of Environmental Justice, un projecte internacional únic que, en col·laboració amb científics i activistes, ja ha arribat a documentar més de tres mil casos de conflictes ambientals arreu del món. I continua. És el mapamundi del moviment internacional per la justícia ambiental.

Abocaments tòxics exportats d’Europa a Abidjan, Costa d’Ivori.

Demà serà un altre dia. Una vida fent economia ecològica i ecologia política (Icària, 2019) és un llibre imprescindible. La portada és prou explícita. El títol, diu ell, es deu a un vers de Chico Buarque del 1972 contra els militars: Apesar de você amanhã há de ser outro dia [‘Malgrat tu, demà serà un altre dia.’] I la foto s’inspira en els versos de Rabindranath Tagore: ‘He viatjat molts dies, llargues distàncies. He gastat molts diners voltant pel món. Vaig anar a veure les muntanyes, vaig anar a veure els oceans. Però no vaig saber veure una petita gota de rosada tremolant en una fulla d’arròs a només dues passes de casa meva…’

Llegir-lo és aprendre i, sobretot, conèixer les claus del present per poder contribuir a un futur més digne, més humà i alhora més respectuós envers la Terra i la natura. Llegir-lo és sempre un descobriment per la seva claredat en l’exposició de fets, dades, conceptes i la seva interrelació. Un discurs emmarcat en un profund coneixement de la realitat internacional dels conflictes mediambientals, molts dels quals coneix de primera mà, per haver-los estudiat i seguit in situ, en contacte amb els grups ecologistes locals i les xarxes mundials com ara Oilwatch o el WRM (World Rainforest Movement).

L’autor segueix el recorregut de la seva vida, sempre lligada a l’estudi i la lluita ecològica, combinant escrits i conferències amb entrevistes i articles de premsa, records, experiències viscudes, personatges coneguts, alternats amb capítols en què utilitza un to més íntim, de memòria personal, tant en l’àmbit acadèmic i intel·lectual com en el personal i d’activista, viatger arreu del món i profund coneixedor de primera mà de molts conflictes ecològics del planeta. Especialment a Llatinoamèrica i a l’Índia.

El tema principal del llibre podria ser el creixement del moviment mundial per la justícia ambiental. La reacció de l’ecologisme dels pobres arreu del món per denunciar que no hi ha justícia ambiental perquè els rics fan com volen. Impunement. Aquesta reacció popular internacional no existiria sense les aportacions fonamentals en l’economia ecològica per part d’investigadors i activistes com ara Joan Martínez Alier i tots els seus companys de Llatinoamèrica i arreu del món, deixebles de dirigents ecologistes dels països pobres que han estat assassinats, com ara Chico Mendes (Brasil), Ken Saro-Wiwa (Nigèria) o Berta Cáceres (Honduras).

L’any 2017 Joan Martínez Alier va rebre el molt prestigiós Premi Wassily Leontief d’Economia de la Universitat de Tufts (Boston) per haver integrat l’economia ecològica i l’ecologia política. En el seu discurs de recepció, en essència, explicà que: ‘L’economia no és circular, sinó entròpica. Contínuament arriba a les fronteres d’extracció i contínuament produeix residus. Hi ha moltes injustícies i molta violència al món que afecta aquestes fronteres i als que hi viuen, tal com recollim a l’EJAtlas. L’economia capitalista industrial transfereix contínuament costs socials i ambientals a poblacions pobres o indígenes, també a poblacions futures i les altres espècies, costs que no es mesuren en diners. S’expressen en uns altres ‘llenguatges d’avaluació’. Els conflictes ecològics no són sempre conflictes econòmics’.

Alhora, tot és connectat, i en les seves memòries introdueix reflexions, punts de vista i agudes crítiques als temps polítics i històrics que li han tocat viure. De la grisor amarga de la postguerra i el franquisme que l’indigna i l’ofega fins als grans moments de la política mundial que ha viscut, de lluny o de prop, als EUA, París, el Brasil, l’Equador, Berlín o Cuba. Expressa, també, la seva oposició radical a la ‘modèlica transició’ que va permetre l’autoamnistia dels franquistes, procés que ell va viure i preveure de París estant, on fou un col·laborador important de l’editorial Ruedo Ibérico. No és en va que aquell potent focus intel·lectual nascut a l’exili durant la dictadura va desaparèixer, víctima dels vergonyosos pactes de la transició excloent. Tal com van ser també marginats en l’òrbita llibertària molts dels seus brillants intel·lectuals d’esquerres, entre els quals Martínez Alier. La transició també va causar allò que ell anomena la putrefacció de les universitats catalanes.

Protesta contra les companyies petrolieres a les Filipines.

Malgrat haver recorregut tot el món i viure vint anys fora, ell mai no va deixar d’estar en contacte amb les lluites d’aquí. Com a investigador i com a activista. Es va involucrar en les protestes contra les centrals nuclears catalanes i va fer algun intent no gaire reeixit d’impulsar un partit verd català. El 12 d’octubre de 1992 fou detingut a Barcelona juntament amb trenta activistes més perquè participava en una concentració de tres-centes persones contra el V Centenari. Van estar detinguts tres dies a Via Laietana. En sortir, va demanar al seu advocat i amic Mateu Seguí si farien una denúncia contra la policia per detenció il·legal. ‘Sembla mentida que a la teva edat encara pensis que l’Estat et donarà la raó’, li respongué ell, lapidàriament. Martínez Alier recorda que va dir ‘l’Estat’ amb lletra majúscula.

Els darrers anys ha seguit amb il·lusió el procés català i la que ell anomena la ‘satyagraha gloriosa’ del primer d’octubre de 2017. Ell creu que la constitució d’una República Catalana no s’hauria de centrar en el creixement econòmic, sinó en el benestar de les persones i la conservació de la natura. Caldria posar límits a l’endeutament de l’estat, fer una banca pública que no tingui per objectiu guanyar cada vegada més diners i prohibir les centrals nuclears.

A la vegada, es defineix com totalment pro-europeu. Creu que ara caldria discutir una Constitució europea per a fer una Europa molt diferent: ‘Una Europa penedida de la seva història colonial, molt més igualitària internament i molt més cosmopolita i globalitzada externament… Amb una política d’immigració diferent. Això és el que hauríem de discutir, a mi em sembla, en l’àmbit d’Europa i oblidar-nos de l’OTAN i els EUA.’

Franco va encunyar els conceptes ‘judeo-maçònic’ i ‘roig-separatista’. Martínez Alier, tot jugant amb la idea de les amalgames de paraules, acadèmicament es considera economista ecològic o ecologista polític, i, políticament, el seu pensament és anarquista-narodnik-ecologista-independentista-anticolonialista. ‘Buf, diu. Espero que després de llegir aquestes memòries estigueu d’acord amb mi.’

El poble d’Achuar (Perú), contra la mineria d’or a Loreto.

Dels estudis agraris a l’economia ecològica

A Barcelona va estudiar Dret i Economia, després se’n va anar a Oxford i Stanford per investigar i ampliar els estudis. Va fer treballs de camp sobre qüestions agràries a Andalusia, el Perú i Cuba. I va començar a descobrir allò que no li havien ensenyat a la universitat: ‘Vicens Vives ens volia vacunar contra Américo Castro i Claudio Sánchez Albornoz, per fer història socioeconòmica sense gaire racisme ni colonialisme. No ens deia que alguns industrials catalans del segle XIX havien estat esclavistes.’ Així i tot, va obrir amb encert la història a les ciències socials i l’economia. ‘Ara el que cal, –escriu Martínez Alier–, és obrir la història no solament als temes de colonialisme i racisme europeus sinó també als temes ambientals.’

Amb ironia, afirma que és un economista penedit que es va formar al Perú: ‘El Sud és creditor d’un deute ecològic encara que sigui deutor del deute extern financer. La nostra prosperitat es basa en un robatori de matèries primeres barates.’ Els estudis sobre el terreny al camp andalús i als Andes, la reflexió històrica i econòmica i el contacte amb la realitat de les protestes ecològiques dels pobres el va fer un dels fundadors de l’escola de pensament de l’Economia Ecològica.

Els pobles indígenes de l’Amazònia, amenaçats de mort.

Un món en lluita: dels Andes a l’Índia

És impossible de repassar en aquest article la trajectòria internacional i els viatges i estades del protagonista arreu del món. Per això cal llegir el llibre. Llatinoamèrica i l’Índia són molt presents en la seva vida i el seu cor.

Amb l’Equador, Martínez-Alier hi té una relació profunda. Ha estat anys professor a la Universitat, en contacte amb els grups ecologistes del país. Un col·lega seu, Alberto Acosta, ex-ministre equatorià d’energia i mines, va impulsar una idea d’avantguarda per a la justícia ambiental: la Iniciativa Yasuní ITT, que es podria aplicar arreu del món. Una idea en la línia de les campanyes Leave oil in the soil. [‘Deixeu el petroli al sòl.’]; no extreure petroli en canvi d’una compensació econòmica. És a dir: ‘L’estat equatorià hauria deixat sota terra de manera indefinida, al voltant de 856 milions de barrils de petroli a la reserva ecològica del Yasuní, per evitar l’emissió a l’atmosfera de 407 milions de tones mètriques de diòxid de carboni, que es produirien per la crema d’aquests combustibles fòssils, a canvi d’una compensació econòmica de la comunitat internacional.’

Contaminació del delta del Níger pels vessaments de Shell.

És un admirador de l’Índia. Hi ha estat unes quantes vegades per a impartir-hi classes i conferències i documentar-hi conflictes ecològics; hi té amics i ha coescrit treballs amb l’historiador i economista Ramachandra Guha. L’EJAtlas conté més de tres-cents casos de conflictes a l’Índia, molts dels quals han estat revisats per ell mateix: ‘És a l’Índia que hom troba gent que en el dia a dia coneixen el que és el món occidental i parlen i escriuen anglès millor que jo i alhora parlen hindi i un parell d’idiomes més de l’Índia; també saben d’hinduisme, budisme, cristianisme i islamisme (com a religions i com a política), i es permeten el luxe de ser agnòstics. Són locals i cosmopolites i m’agradaria ser com ells. A Europa som més provincians, molts no sabem res de moltes religions i menyspreem molts idiomes, alguns de ben propers, del nord d’Àfrica.’

Fàbrica de farina de peix de finançament japonès a Mauritània.

Terra, Aire, Aigua i Llibertat

Totes les coses que explica Joan Martínez Alier, després d’una vida d’estudi, investigació i activisme ecològic arreu el món, tant en les universitats i fòrums científics internacionals més importants, com en les comunitats indígenes pobres que s’organitzen per exigir els seus drets i els de la Terra, bascula entorn dels conceptes de decreixement econòmic i justícia ambiental.

L’economia no és circular ni sostenible; gastem més que no aportem, i el Nord ric ha acumulat un immens deute incalculable envers el Sud pobre. Aquesta és una de les claus per a salvar la Terra. Cada dia ho pensa més gent. Però no són tan lluny els anys en què els economistes i els polítics es prenien de broma els intel·lectuals com ell. Tanmateix, el temps els ha donat la raó. Ara és urgent escoltar-los, estudiar-los i aplicar els seus consells i teories. Potser encara s’és a temps per a construir un futur diferent de l’esdevenidor a què ens aboca el sistema capitalista i la mundialització. Un futur digne i respectuós envers la vida de la gent i el medi ambient. Com diu ell: ‘L’ecologisme no és epidèrmic, perquè ve de l’estómac. I del cor. És una cosa tan profunda com dir que la terra és sagrada, que diuen els indígenes per defensar-la.’

‘Els immigrants que arriben de l’Àfrica a Europa arriscant la vida saben més de nosaltres i dels mals que històricament els hem fet, que nosaltres d’ells, i aquesta ignorància nostra tan habitual, fins i tot aquesta vergonya de ser un de “nosaltres”, és el que no em deixa viure tranquil i fa que tingui impossibles de viure anys i anys per entendre el món des d’altres llocs’, reflexiona Martínez Alier a l’epíleg del llibre.

Ell espera que aquest sigui el segle de l’ecologisme, el feminisme i el comunalisme. Treballa en un nou llibre basat en els molts conflictes ambientals recopilats en l’Atles de Justícia Ambiental que ell va idear i codirigeix. L’obra ja té títol: Terra, Aigua, Aire i Llibertat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.