Dissabte passat, al centre cultural La Mercè de Girona, dins el cicle Temps d’art, Joan Fontcuberta ens parlava sobre el canvi que ha patit la fotografia al llarg de la història: “La fotografia d’avui és com un zombi, una mena de mort en vida”, deia mentre repassava els components polítics i religiosos originals de la fotografia. Avui, la fotografia respon als requeriments de l’època; fins i tot ens serveix per enviar un missatge, com quan algú et pregunta on estàs –els experts en diuen la post-fotografia, es veu.

Joan Fontcuberta, comissari del festival Panoramic Granollers, que enguany se celebra el mes de setembre, explicava que avui les imatges es banalitzen per la seva abundància. Vivim inundats per les imatges. N’hi ha tantes, que esdevenen invisibles. I és que, com podríem veure absolutament totes les imatges que es pengen cada dia a les xarxes?

I és per això que, com deia Fontcuberta, ara som homo photographicus. És aquesta dèria que tenim de fer fotos a tot, perquè sembla que si no, se’ns escapa, o sembla que no ho hem vist o que no ho hem fet o que no hi hem estat (allò típic d’anar a una exposició i haver de fer cua darrera de deu mòbils, o que et demanin que apartis el teu nas del quadre per poder fer una foto). Però, quin valor té la imatge quan n’hi ha tantes? “Ja no es reserven per a moments importants”, deia Fontcuberta. En termes d’economia capitalista, explicava, hauríem de dir que perden el seu valor pel fet d’haver-n’hi tantes.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb