Joan Baldoví: ‘No anirem a Madrid a salvar les esquerres, sinó a pactar inversions’ 

  • El cap de llista de Més Compromís pel 10-N explica que exigiran al futur govern espanyol un finançament de dos mil milions d'euros anuals

VilaWeb
Pere Martí
01.11.2019 - 21:50

Joan Baldoví (Sueca 1958) torna a ser el cap de llista de Compromís a les eleccions espanyoles del 10 de novembre. Aquesta vegada, en coalició amb la formació d’Íñigo Errejón, Més País. Per això la candidatura es diu Més Compromís i Baldoví en serà, d’entrada, el portaveu adjunt del grup parlamentari. Després de dues legislatures al Congrés espanyol, està enfadat per la repetició de les eleccions, perquè creu que el PSOE i Podem van malbaratar una oportunitat de fer un govern espanyol d’esquerres que no sap si es repetirà.

Ja hi tornem a ser.
―Tornem a ser on ningú no volia. Ningú d’esquerres, llevat del PSOE, que va demostrar que volia unes altres eleccions.

La culpa és del PSOE?
―Els responsables de la repetició electoral són el PSOE i Podem. El PSOE no va voler pactar mai, ni amb Podem, ni amb Compromís, ni amb ningú. El 5 d’agost Mónica Oltra i jo ens vam reunir amb Pedro Sánchez i José Luís Ábalos. Els vam fer un plantejament raonable per a donar suport a la investidura i el 15 d’agost els vam fer arribar un document amb les nostres propostes. No en vam saber res mai més! El PSOE va fer un teatre fent veure que negociava però mai no va tenir la voluntat d’arribar a un acord. I Podem, per la seva banda, no va saber aprofitar l’oportunitat històrica per a pactar. Pablo Iglesias hi va posar més testosterona que sentit comú. Van decebre l’electorat d’esquerres que volia un govern progressista.

I, per animar-lo, Compromís es presenta en coalició amb la formació d’Íñigo Errejón.
―És l’aliança amb què ens sentim més còmodes. També hi ha Equo i la Chunta Aragonesista i, si haguéssem tingut més temps, ens hauria agradat d’incorporar-hi més formacions de més territoris per donar veu a la perifèria. El pacte amb Més País és un pacte de tu a tu, horitzontal, en el qual Compromís se sent molt còmode. Al País Valencià ens presentem amb la nostra sigla, el nostre programa electoral, i la coalició assumeix l’agenda valenciana. En temes valencians, qui fixarà la posició serà Compromís, La coalició amb Errejón ens dóna força i visibilitat. Aporta una mirada perifèrica diferent de la catalana i la basca.

També implica contradiccions, com ha passat amb el model de finançament. A Astúries es defensa un model diferent que el que vol Compromís per al País Valencià.
―No són models contradictoris. A Astúries volen que a l’hora d’establir el model de finançament es tinga en compte la dispersió poblacional. Al País Valencià també tenim zones de dispersió, on s’encareixen els serveis, com passa a la part interior de Castelló, l’Alt Palància, etc. Aquest tema el vaig pactar personalment amb Errejón. El model de finançament que defensarem és el basat en el cost del servei, independentment de la dispersió. Les transferències de l’estat a les comunitats autònomes s’hauran de basar en el cost del servei.

A les eleccions anteriors Compromís garantia el suport a la investidura de Sánchez per frenar la dreta. El manteniu?
―Aquesta vegada és diferent. Volem pactar a partir del programa electoral, tema per tema. Volem parlar de què farà el govern, sobre temes concrets, com el finançament de la dependència, inversions per al País Valencià en el pressupost, etc. No anirem a Madrid a salvar les esquerres, sinó a pactar inversions.

Sánchez sembla que prefereix un govern amb el PP o Cs.
―La nostra feina és intentar impedir-ho, que el PSOE no puga sumar amb la dreta. Amb Ciutadans sembla fàcil, perquè amb la caiguda que tindran no sumaran. Només podran amb el PP, pactant una abstenció. Veurem quin PSOE ens trobarem el dia 11, un que vulga teixir complicitats amb l’esquerra o amb la dreta. Compromís vol formar part de la solució, no del problema. I la solució és un govern progressista.

El PSOE ha renunciat al federalisme en aquesta campanya.
―El PSOE vol jugar una carta tan moderada que acabarà proposant coses pròpies de la dreta. Tanta prudència el desdibuixa, el descoloreix i ja no saben on són. S’ha de perdre la por per la paraula federalisme, no passa res si es vol reformar el model d’estat.

Pedro Sánchez va passar per València en precampanya i no va concretar quin model de finançament proposaria ni va posar terminis.
―No ens refiem gens ni mica de Pedro Sánchez. Quan feia quatre dies que era president, després de la moció de censura, ja va dir que no hi havia temps de canviar de model de finançament aquesta legislatura. Sort que es va acabar aviat. Si torna a governar, Compromís li exigirà, en canvi de donar-li suport, que presente una proposta de model de finançament en vuit mesos. No un estudi ni una comissió parlamentària per començar-ne a parlar, sinó una proposta.

Per què vuit mesos?
―En la reunió del mes d’agost vam proposar sis mesos i el PSOE ens va dir que necessitava més temps. Vam acordar-ne vuit, que ens sembla un marge de temps raonable. D’acord amb els informes que ja tenen fets, a la ministra Maria Jesús Montero no li ve res de nou. Fa cinc anys que s’havia d’haver engegat un nou model, que era establert per llei. Durant aquest temps el dèficit fiscal del País Valencià ha anat creixent i això afecta el benestar dels ciutadans. No són romanços.

Quin model permetria un finançament just per al País Valencià?
―La Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir la suficiència financera de les comunitats autònomes. Nosaltres volem que es base en el cost del servei, com he dit abans, perquè el País Valencià no depenga dels préstecs del FLA. No ens podem permetre ser la segona comunitat amb més deute. Demanem dos mil milions d’euros anuals.

Amb el govern del PSOE, ha augmentat la repressió a Catalunya després de la sentència. Com afecta això a Compromís?
―La crisi catalana engoleix molts temes de campanya del País Valencià: finançament, infrastructures, ajudes a la dependència… Però pense que el resultat a Catalunya serà important i que el govern espanyol haurà de canviar la manera de tractar el procés. Per la via judicial no s’acabarà, s’enquistarà. L’única via per a resoldre’l és el diàleg. Però per a començar el diàleg, falten polítics d’alçada que assumesquen riscs a totes dues bandes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any