Un llunyà 1998 la Unió Europea va demanar que tots els grans rius europeus tinguessin un pla hidrològic. Volien regular-ne els usos i els regadius. En quinze anys, Espanya ha posat damunt la taula el pla d’Aznar, el de Zapatero i ara el de Rajoy, que el govern espanyol en funcions va aprovar el dia 8 d’aquest mes. Quinze anys després, finalment el mes de març Europa hauria de donar-hi el vist-i-plau, o no. Per això hi ha convocada una gran manifestació de rebuig al pla hidrològic, el dia 7 de febrer a Amposta.

VilaWeb entrevista avui Joan Antoni Panisello, un dels quatre portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) –una entitat assembleària, sense president–, que organitza la manifestació. La PDE  fa quinze anys que remou cel i terra per evitar que el pla hidrològic que finalment s’aprovi no elimini el delta de l’Ebre.

—Què n’espereu, del govern del PP?
—Aquest pla hidrològic no l’ha fet el PP. El va fer el PSOE, i el PP només hi ha fet modificacions. Això la gent no ho sap, i ho ha de saber. Recordem que el 2004 es van derogar els articles del pla hidrològic (PH) d’Aznar que es feien servir per als transvasaments. Però després va venir Zapatero, que és a qui devem l’actual pla. Zapatero, a diferència d’Aznar, no parlava de fer grans transvasaments, sinó de canals. I aquí és on som.

—I què n’espereu, del govern català?
—Demanem que faci tant com pugui, com fem des de la societat civil. Que posi els recursos per a dir a Europa que el pla hidrològic atempta directament contra els interessos del delta de l’Ebre. Fins ara el govern català l’única cosa que ha fet són unes al·legacions a la llei dins la comissió de sostenibilitat del govern. Creiem que podria fer alguna cosa més. Aviat, abans de la manifestació, tindrem una entrevista amb el president de la Generalitat, i això li ho deixarem clar: les Terres de l’Ebre són una part de Catalunya i, per tant, el pla hidrològic també és una agressió a Catalunya. No només al delta. Per això aquesta mobilització del dia 7 nosaltres l’hem enfocada en clau de país.

—Podeu concretar més quines mesures n’espereu, del govern de Puigdemont?
—Des del punt de vista jurídic, s’hi poden posar recursos. Nosaltres ho hem fet. Ells també podrien fer-ho. I després mobilitzar Europa a través dels contactes que tenen amb els eurodiputats. Nosaltres ja ho fem, perquè treballem paral·lelament. Però nosaltres podem moure humilment una certa maquinària. Ells tenen molts més recursos, i poden arribar molt més lluny.

Per nosaltres el canal Segarra-Garrigues és la desviació del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. I el Xerta-Sénia és la desviació de l'Ebre cap a Sagunt

—Teniu calculat quin mal pot rebre el delta, si s’executa el pla?
—Estudis pessimistes diuen que en trenta anys el delta podria desaparèixer. I els no tan pessimistes parlen de cinquanta, seixanta anys. És clar que hi ha una degradació flagrant. Platges com la de la Marquesa van desapareixent. I si continuem així, d’aquí a setanta o vuitanta anys no hi haurà delta. Serà un estuari. No tindrà la forma del delta, ni els braços. Serà una desembocadura normal. L’origen de tot plegat és el pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que assignava un cabal insuficient. Ara és de 100 metres cúbics per segon. I amb el nou pla de Rajoy, si s’aplica, es pot abaixar, durant deu mesos de l’any, a 80 o 70 metres cúbics per segon. Nosaltres parlem d’un mínim de 150, 180, 200 metres cúbics per segon. Depèn de l’època de l’any. Però menys de 100 metres cúbics durant deu mesos com volen ara…? És de bojos.
—Sabem les víctimes del pla hidrològic actual. Qui en són els beneficiaris?
—D’una manera immediata són els regants de la Rioja i l’Aragó. Els han atorgat més hectàrees de regadiu, que ells saben perfectament que no regaran. Però la reserva d’aigua, la tindran feta. I els indirectes seran els regants de Múrcia o el País Valencià. O el qui demani aigua. Perquè aquestes excedents de les concessions faran cap, a través dels bancs d’aigua, a les zones d’aigua que demanin aigua. Hi haurà el Banc d’Aigua, que serà una entitat pública, o semipública, que posarà d’acord qui vulgui comprar i qui vulgui vendre. Si un regant de la Rioja té aigua per a vendre i Múrcia vol comprar, doncs automàticament faran la transferència.

—Com la mouran, l’aigua?
—A través de séquies i canals que ja hi ha, o nous. Per exemple, els canals Xerta-Sénia, o Segarra-Garrigues. Per a nosaltres el canal Segarra-Garrigues és la desviació del Segre cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. I el Xerta-Sénia és la desviació de l’Ebre cap a Sagunt. Aquesta és un dels objectius que tenen.

Per sort, som dins la UE. I la UE té molta sensibilitat ambiental. Si una empresa tanca, Europa dirà que ho ha de solucionar el país. Però quan dius que un hàbitat perilla, aleshores la UE és molt sensible.

—Interessos privats, en teniu de detectats?
—El món privat hi té molt a veure, però està molt amagat. Amagat rere les comunitats de regants. Quan nosaltres parlem d’una comunitat de regants a Múrcia i una altra a la Rioja, no parlem del pagès que va a obrir la boia per engegar l’aigua. Parlem de comunitats de regants. I el problema està en les comunitats de regants. Que representen poder. Són entitats amb molt de poder, que fan servir a costa d’especular amb l’aigua. Per vendre-la, i moure-la per tot el territori.

—Us heu mogut a Europa, on heu presentat al·legacions. Què us han dit?
—Vam presentar ja fa temps una queixa del pla hidrològic a Europa. Ens van dir que ells encara no l’havien rebut de mans del govern espanyol. I és cert. Perquè el pla hidrològic es va aprovar tot just el 8 de gener i es va publicar el BOE aquest dimarts. Per tant, la queixa la vam reconvertir en petició, que es va admetre a tràmit. Per això ja hem anat tres vegades a Brussel·les, a la comissió de peticions, a defensar la queixa. I, a conseqüència de la queixa, s’ha iniciat un procés de tutela del PH. Per això el dia 8 de febrer ve una delegació d’eurodiputats a visitar el delta. Seran vuit eurodiputats. Cinc d’estrangers, i tres d’espanyols. Els espanyols no podran fer l’informe. L’han de fer els altres. Nosaltres la manifestació la convoquem el dia 7 perquè vegin que hi ha molta població que ens dóna suport. Per això demanem a la gent que vingui el dia 7. Que vegin que no estem sols.

—Quina rebuda tindran els eurodiputats?
—Els rebem a les tres de la tarda al peatge de l’Aldea, perquè vénen amb autobús. Els portarem a dos llocs del delta on hi ha miradors. I que puguin veure tot el delta. I després anirem al restaurant de la casa de fusta, i a la barraca de fusta que hi ha al costat, i farem una taula rodona. Hi hem invitat un aqüicultor, un pagès, i un pescador. I aquesta gent els explicaran en primera persona els efectes negatius respecte dels cabals. Ho centrarem en la visió personal de la gent. I els farem un dossier. I marxaran, que han d’anar a Madrid, a reunir-se amb la gent del Ministeri d’Agricultura.

—Vosaltres no hi anireu, a Madrid?
—Hem demanat si algú de la PDE els pot acompanyar a Madrid. De fet, hem invitat el Ministeri d’Agricultura a la reunió del delta. No volem impedir que presenciïn la visita, i vegin què expliquem als eurodiputats. Esperem que ells tampoc no posin bastons a les rodes a la nostra estada a Madrid. No ens han respost.

—Les vostres demandes de correcció a Europa, quines són exactament?
—Hem demandat que en alguns aspectes es vulneren les lleis d’ocells i hàbitats de la UE. Per sort, som dins la UE. I la UE té molta sensibilitat ambiental. Si una empresa tanca, per exemple, Europa dirà que és un problema social que ha de solucionar el país. Però quan dius que un hàbitat perilla, aleshores la UE és molt sensible. De fet, el pla hidrològic es presenta perquè Europa el demana. Parlem de l’any 1998. No és iniciativa de cada país. És Europa, que els demana. Va dictar una resolució dient que tots els rius d’Europa havien de tenir pla hidrològic. És a dir, estudis d’usos, regadius, conreus, concessions. Aquest és el projecte que s’envia a Europa. I és qui fa modificacions. O no. I qui l’aprova, o no. Per això diem que nosaltres volem un pla hidrològic. Però no aquest.

No tenim president. La PDE és un nucli de trenta o quaranta persones que fa quinze anys i mig que cada dimecres ens reunim.

—Els eurodiputats catalans us han ajudat?
—Molt bona acollida, hem tingut. Cada vegada que hi anem la gent ens rep molt bé. Tant en Tremosa com en Romeva, quan hi era. Cap queixa. Fins i tot diputats del Grup Popular ens han atès. I per què? Ens ho diuen ells: vostès fa quinze anys que diuen el mateix. Rere vostre no hi ha cap partit polític, ni ningú, i a vostès se us ha d’escoltar. Els nostres interessos són els dels territoris. I, per cert, si nosaltres el defensem és potser perquè els polítics no el defensen prou. Si nosaltres fem tot això que fem és que potser hi ha una classe política que no fa allò que ha de fer. Nosaltres tenim mitjans molt reduïts. Ells tenen més mitjans. I a vegades n’esperaríem més.

—Diu que a la PDE no teniu president?
—No tenim president, no. Tenim quatre portaveus. Dos hòmens i dues dones. Portem la veu de l’assemblea i les decisions que es prenen als mitjans de comunicació. Aquí hi ha un cercle d’unes trenta, quaranta persones que ens reunim cada dimecres. Tot l’any. Menys a l’agost. I ho fem des del 2001. Fa quinze anys i mig que cada dimecres ens reunim. I quan fem mobilització, o moguda, o assemblea, hi vénen dues-centes, tres-centes persones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb