03.08.2026 - 19:50
|
Actualització: 09.08.2026 - 22:57
Seguint el comportament dels preus del petroli, de les benzines i dels gasolis en aquests darrers temps, hom pot arribar a entendre que el negoci de les petrolieres hagi anat bé. El cas més pròxim és Repsol, que va obtenir un benefici net de 2.201 milions d’euros durant el primer semestre del 2026, un 265% més que no pas en el mateix període de l’exercici anterior. L’avanç ha estat impulsat principalment pel seu negoci industrial, beneficiat per l’increment dels preus dels combustibles i l’ampliació dels marges de refinament. D’alguna manera, doncs, tots hem contribuït al fet que els accionistes de la petroliera siguin avui una mica més rics.
També entenc que una bona gestió de la situació hagi pogut afavorir les elèctriques. D’aquesta manera, Endesa, per exemple, va obtenir un benefici net de 1.470 milions d’euros el primer semestre del 2026, un 41% més que no pas en el mateix període de l’any anterior, i ha elevat la seva previsió de benefici ordinari per al conjunt de l’exercici fins més de 2.400 milions d’euros, segons que va comunicar dimecres passat la companyia. Vet aquí que la filial de l’empresa pública italiana Enel s’emportarà un bon pessic dels nostres diners cap a Itàlia, on se la van quedar, quan fou privatitzada, ja fa uns quants anys. Molts deveu recordar l’episodi de l’oposició important que es va generar a les Espanyes, quan la volia comprar Gas Natural, al crit de “millor alemanya que no catalana”. Per cert, parlem d’abans del 2010 i encara no hi havia “procés”.
Bé, petrolieres i elèctriques aprofiten la situació i fan diners. Em costa més d’entendre el cas dels sis grans bancs espanyols que, amb els tipus d’interès baixos, acaben de presentar un primer semestre rutilant, amb uns guanys superiors als 20.000 milions d’euros en els primers sis mesos de l’any. Això representa un creixement sobre el mateix període de l’any passat del 18%, la qual cosa és un nou rècord històric. Fins ara, els manuals deien que quan els tipus pujaven els bancs solien guanyar més diners, perquè l’interès que cobraven pels préstecs pujava més de pressa que no pas el que pagaven pels dipòsits. Això feia créixer els marges financers i explicava per què, en èpoques d’inflació, els beneficis de la banca es disparaven. Sembla que alguna cosa ha canviat.
I tant que ha canviat. S’han espavilat molt! Fixeu-vos que al febrer s’apuntava que els grans bancs espanyols havien aconseguit un benefici net conjunt de 34.000 milions d’euros el 2025, amb un increment del 7,0% respecte dels 31.700 milions que van obtenir el 2024. Feu comptes i vegeu el ritme que porten enguany, que va cap a batre un nou rècord anual absolut i a un ritme superior.
Segons l’últim informe sectorial de Deutsche Bank (DB), que sempre presenta un avanç del semestre, abans dels resultats, ja assenyalava fa uns dies que hi hauria una clara acceleració, després de la “feblesa estacional” del primer trimestre, si més no en un dels negocis clau de les entitats: el marge d’interessos. El sector passaria així d’un entorn de beneficis rècord, però amb una certa desacceleració, a una “recuperació de beneficis més sostinguda”. És a dir, hi hauria hagut una inflexió positiva. També apuntava que les comissions continuarien essent una font important de creixement i, fins i tot, podrien convertir-se en un dels principals motors dels resultats. De fet, la banca ha situat aquesta línia d’ingressos en el centre de la seva estratègia durant aquests darrers anys, i ha reforçat especialment alguns negocis, com ara la gestió de patrimonis. I sembla que el DB ho va endevinar de ple en les comissions, i una mica menys en la millora del marge financer, que ha estat clau en alguns casos, però no en tots. Vegem què ha passat en cadascun.
En el BBVA, per exemple, el marge d’interessos (el que el banc obté per la diferència entre allò que percep per prestar diners als clients i allò que paga perquè els clients hi dipositin els seus fons) ha estat la principal font d’ingressos, i ha pujat fins a 15.164 milions d’euros, un 18,8% més que no pas un any abans. A això se suma el creixement de les comissions netes, que augmenten d’un 15,8%, fins a 4.572 milions, impulsades pels mitjans de pagament, la gestió d’actius i l’activitat de banca corporativa i d’inversió. Ha esquivat amb escreix l’estrenyiment del marge, gràcies al fet que la meitat dels beneficis li vénen de Mèxic, on el mercat té una evolució molt diferent de l’espanyol. Uns beneficis totals que han estat de 6.051 milions d’euros, amb un creixement de l’11,1%, arrodoneixen un semestre impecable.
El cas del Santander és diferent. El marge d’interessos va pujar menys, d’un 6%. El banc atribueix la millora dels resultats a una acceleració de l’activitat comercial. Pel costat dels ingressos per comissions, van créixer d’un 7%. Ara bé, el fet diferencial que explica que hagi encapçalat l’augment de beneficis, amb un 31% més (gairebé 9.000 milions) que no pas en el mateix període de l’any anterior, és la incorporació de les plusvàlues de 1.895 milions per la venda del seu negoci polonès, que va rubricar a començament d’any; dels quals ha restat 250 milions de costs de reestructuració, fruit de l’adquisició de TSB al Banc Sabadell, que va executar a començament de maig.
El podi dels beneficis de la gran banca espanyola el tanca CaixaBank, que va guanyar 3.203 milions en els primers sis mesos de l’any, un 8,5% més, gràcies al creixement de l’activitat comercial, amb més clients, més crèdit, més recursos gestionats i una morositat que continua baixant. De totes maneres, hi ha un canvi en el marge financer, respecte dels dos bancs comentats, atès que creix menys de pressa. Hem de pensar que, durant el 2023 i el 2024 el motor gairebé exclusiu va ser aquest marge d’interessos, disparat per la pujada de tipus; ara avança de manera molt més moderada (+2% interanual), el veritable impuls li ve dels ingressos per serveis, i en particular de la gestió patrimonial i les assegurances de protecció, que creixen a doble dígit.
Per la seva banda, el Banc Sabadell ha obtingut un benefici net de 971 milions d’euros en el primer semestre del 2026, pràcticament en línia amb el mateix període de l’any anterior (-0,5%) i incloent-hi l’aportació del banc anglès TSB (que en l’exercici actual va formar part del grup durant quatre mesos fins a la seva venda). El tret més important en el banc vallesà és que el segon trimestre millora substancialment les xifres del primer. Segons que apunten fonts de l’entitat, el canvi de tendència previst s’ha confirmat, sobretot en el marge d’interessos, amb un creixement trimestral del 3,4%, impulsat pels volums de crèdit més grans, però que no evita una caiguda del -2% semestral. De manera similar, els ingressos per comissions milloren un 4% enfront del primer trimestre, fruit de la contribució més gran dels serveis, però encara estan en el -0,9% semestral. “Els ingressos s’incrementen, i ho faran més en els pròxims trimestres gràcies al fort impuls de la nostra activitat comercial”, va dir el conseller delegat, Marc Armengol. És l’entitat que més ha notat el canvi en el marge financer.
El Grup Unicaja va registrar un benefici net de 361 milions d’euros el primer semestre del 2026, la qual cosa representa un increment del 7,1%. El marge d’interessos va aconseguir un augment interanual de l’1,7%, i les comissions netes van créixer d’un 2,6%, impulsades per la intensa activitat en fons d’inversió i el negoci d’assegurances. I, quant a Bankinter, va aconseguir 605 milions d’euros de benefici net, un 11,7% més que no pas fa un any, recolzat en el creixement de l’activitat comercial, la fortalesa del marge financer i, especialment, en el bon comportament de les comissions (+16%). El marge d’interessos va augmentar d’un 5,4% interanual.
En definitiva, un semestre més que ha estat molt bo per a la banca, però que comença a mostrar alguna escletxa. La més important, que el marge financer creix menys de pressa, tret del BBVA, que treballa més a l’estranger. Els bancs, en preveure el canvi, han canviat l’estratègia de negoci, i han optat més per les comissions que cobren per alguns serveis i, sobretot, collant els equips comercials. De totes maneres, confesso que no em deixa de sorprendre la seva capacitat de variar l’estratègia i la flexibilitat que demostren, malgrat tenir uns equips tan grans. El cas és que no deixen de guanyar molts diners. També em pregunto si, amb més competència, la situació seria la mateixa. Però sembla una pregunta absurda, després de l’episodi de l’OPA al Sabadell, en què es va demostrar que allò que volen de veritat és ser menys a repartir.
