El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Jean Castex, batlle de Prada de Conflent, serà el nou primer ministre de l’estat francès, el primer provinent de Catalunya Nord, tot i que nasqué a Occitània, i el segon catalanoparlant després de Manuel Valls. Ho serà en substitució d’Édouard Philippe, qui ha dimitit juntament amb la resta de l’executiu després de la desfeta electoral del partit d’Emmanuel Macron a les eleccions municipals. Fa més de dotze anys que Castex es dedica a la política (el 2008 ja fou elegit batlle, i aquesta darrera vegada, amb el 75% dels vots), i féu el salt a l’alt funcionariat el 2011, quan el president Nicolas Sarkozy el nomenà secretari general adjunt de la presidència.

La trajectòria acadèmica ja l’havia encaminat cap aquí: va estudiar a l’elitista Escola Nacional de l’Administració, on va formalitzar la seva vocació d’estadista que ja havia heretat dels pares i els avis. Enric Balaguer, delegat de Plataforma per la Llengua al Conflent i periodista de Ràdio Arrels, el coneix bé, i en diu que ha estat ‘educat per servir l’estat francès’ i que, per tant, ‘és força jacobí’, que ‘li costarà sortir d’aquest motlle’, però considera que com a batlle ha estat ‘molt a favor de la cultura catalana’. Balaguer, tot i que se’n desmarca ideològicament, en ressalta que és un home de consens per les qualitats que, diu, li reconeixen fins i tot els seus rivals: ‘És amable, amb conviccions fortes, obert i lleial.’

El batlle de Prada, Jean Castex, nou primer ministre de França

És un retrat que subscriu aproximadament Jordi Taurinyà, president del Casal Jaume I del Conflent, que en destaca la faceta de treballador, i si bé molts defineixen Castex com a discret, ell recorda que això no exclou que sigui ambiciós, perquè coneix de dalt a baix les altes esferes de la política francesa. Això va fer que li encarreguessin, el setembre del 2017, la gestió dels Jocs Olímpics que s’han de fer a París l’any 2024, i que després l’elevessin a dirigir l’Agència d’Esports Francesa, de nova creació. Però el reconeixement gairebé definitiu va arribar quan el president Macron va posar-lo al capdavant d’un nou departament ministerial: el que havia de pautar el desconfinament causat per la covid-19.

Tant Balaguer com Taurinyà coincideixen que, en línies generals, l’opinió popular majoritària és que ho ha fet prou bé. I la valoració favorable creuen que s’estén en la tasca de batlle i, més tard, com a president de la Comunitat de Municipis del Conflent. Al càrrec, hi va arribar gràcies al vot favorable no tan sols dels batlles del seu partit, els republicans, sinó també de quaranta-set municipis, molts governats per socialistes, que li van donar suport. Segurament, Macron s’ha fixat en aquesta habilitat per a fer ponts.

L”actitud positiva’ de Castex amb la llengua catalana i contra la repressió

Joan Pere Le Bihan, qui ha estat president de l’escola la Bressola durant més de trenta anys, coneix de prop el nou cap de l’executiu francès i explica que hi ha tingut ‘una excel·lent relació’ en tot allò que hi ha hagut de negociar i dialogar com a batlle de Prada. Quan, dellà el 2012, començava a haver-hi dificultats perquè els centres de l’escola acollissin totes les matrícules, Le Bihan recorda que Castex va col·laborar activament ‘a construir tres o quatre edificis més’. ‘Sempre va donar suport a les demandes que feia la Bressola al Ministeri d’Educació, ha tingut una actitud molt positiva amb la llengua’, diu. ‘Quan vaig escriure a Valls, en canvi, fins i tot abans que fos ministre, no em va contestar mai.’

Va ajudar a fundar el Casal Jaume I, i Taurinyà recorda que va estar molt content el dia de la inauguració, perquè s’hi sentia lligat. D’aleshores ençà, ‘sempre ens ha facilitat llocs per a fer activitats, fossin castells o altres coses’, i ‘mai no ens ha posat entrebancs, ans al contrari’. Com a batlle de Prada, ha estat present en tots els certàmens de la Universitat Catalana d’Estiu que s’han fet durant el seu mandat, i ha participat en taules rodones amb dirigents tan destacats com el conseller Jordi Turull, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i l’ex-conseller Francesc Homs. Els discursos sempre els ha fets en la llengua del país.

‘Quan era petit va tenir asma i el van enviar a l’Alta Cerdanya a guarir-se’n, per això parla el català’, explica Le Bihan. D’aleshores ençà, va passar algunes vacances a Catalunya Nord, i una d’aquestes vegades hi va conèixer la seva dona, de manera que s’hi quedà, se’n van anar a viure a Prada de Conflent i, amb els anys, per la seva vocació política, n’acabà essent batlle. Així doncs, amb els anys, ha anat travant un fort arrelament amb el territori i durant els seus mandats ha cooperat per enfortir els llaços amb el Principat. S’ha reunit diverses vegades amb el batlle de Ripoll, perquè Prada hi és agermanada, i va participar en la gestació de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà.

Contra la repressió i sensible a les reivindicacions del Principat

Castex ‘és conscient de les crítiques que l’actuació espanyola’ suscita entre catalans del nord, explica Enric Balaguer. De fet, l’octubre del 2017 va signar, com a president de la Comunitat de Municipis del Conflent, un manifest de suport als batlles investigats pel Primer d’Octubre. El document expressava ‘indignació per les violències policíaques contra els electors catalans, concentrats pacíficament per exercir el seu dret de vot’. Ell, ‘els vice-presidents, els batlles i delegats de la Comunitat de Comunes Conflent-Canigó’ demanaven que s’aturés la violència perquè era ‘indigna d’una democràcia’, que el govern espanyol s’avingués a ‘obrir negociacions per a resoldre la crisi’ i que el Parlament Europeu i l’ONU intervinguessin ‘com a mediadors entre les dues parts’.

Així mateix, lamentaven ‘el nombre important de ferits’, compartien ‘el dolor de les famílies’, i expressaven ‘la solidaritat de cara als elegits i al poble català amb els quals compartim història, cultura i llengua’. Tot i això, hi va haver un segon manifest, en suport als presos, el juny del 2018, i aquest ja no el va signar excusant-se amb el seu càrrec d’encarregat dels Jocs Olímpics.

El paper clau de Castex perquè TV3 traspassés els Pirineus

Per il·lustrar aquesta ‘actitud positiva’ amb la llengua, Le Bihan conta una anècdota significativa. A començament dels anys noranta, van instal·lar un repetidor de TV3 al Conflent amb el batlle de Prada d’aleshores, Pau Blanc, amb donacions, entre més, de diversos empresaris del Principat, però aleshores la llei prohibia que televisions ‘estrangeres’ emetessin a l’estat francès. Amb l’arribada de la digitalització televisiva ‘no hi va haver prou recursos’. I explica: ‘Llavors vaig parlar amb Castex i li vaig dir que no podia ser. “Tu, que ajudes el català a la Bressola, ens hauries d’ajudar a tornar a posar un repetidor i donar-hi un encaixament jurídic”. Ell em va dir que la solució era un conveni transfronterer entre l’estat espanyol i el francès’, perquè fer-lo explícitament per al cas català podria causar reticències.

I sembla que va complir. Le Bihan explica que el nou primer ministre va encarregar-se del conveni i va convèncer Sarkozy perquè l’enviés a José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i que el president espanyol el va refusar, al cap de pocs mesos, en canvi, el seu successor, Mariano Rajoy, s’hi va avenir, atesa la bona sintonia personal i ideològica amb el president francès. El conveni, que avala que totes les televisions de l’estat espanyol es puguin veure més enllà dels Pirineus i viceversa, és el que ha permès que Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent hagin instal·lat, finalment, un repetidor legal a Catalunya Nord que fa accessible TV3. ‘Castex hi va tenir un paper cabdal’, conclou Le Bihan.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.