25.07.2026 - 21:40
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee, Chie Tanaka i Greg Miller
Espies xinesos que roben secrets comercials d’empreses japoneses. Soldats japonesos que, sense saber-ho, fan servir memòries USB infectades amb programari maliciós xinès. Ciberatacs contra l’agència espacial japonesa perpetrats per grups de pirates informàtics vinculats a l’exèrcit xinès.
Ara, desafiant els tabús antibel·licistes que han caracteritzat el Japó de postguerra, el govern Takaichi vol crear la primera agència d’espionatge que el país ha tingut d’ençà de la Segona Guerra Mundial, una decisió que els aliats occidentals del Japó, que fa anys que l’insten a reforçar la capacitat d’intel·ligència, acollirien de bon grat.
La iniciativa, que començà aquest estiu i es preveu que s’allargui anys, és una pota fonamental dels esforços de la primera ministra japonesa, la ultraconservadora Sanae Takaichi, per a reforçar la seguretat del Japó en un entorn regional com més va més amenaçador, sobretot per la Xina, Corea del Nord i Rússia. El govern Takaichi també ha augmentat el pressupost de defensa del país i ha suprimit la prohibició d’exportar armes letals.
El primer pas ha estat crear una oficina nacional d’intel·ligència, que actuarà com a òrgan central de coordinació de la intel·ligència japonesa. L’oficina dependrà directament del primer ministre, en un intent de posar ordre entre un entramat d’organismes semiindependents que sovint remen en direccions diferents.
Les ambicions del govern Takaichi en matèria d’intel·ligència, tanmateix, van un pas més enllà: l’executiu, per exemple, també vol crear una versió pròpia de la CIA a fi de dur a terme missions d’espionatge més enllà de les fronteres del Japó; també vol reforçar les capacitats d’intercepció de telecomunicacions i canviar el marc legal del país per a facilitar l’enjudiciament d’espies xinesos –i de més països– que facin perillar els interessos del govern i les empreses japoneses.
“No havíem vist un panorama de seguretat tan advers d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial”, diu Keitaro Ohno, un polític japonès que dirigeix la Seu d’Estratègia d’Intel·ligència del partit de Takaichi. “El nostre objectiu és fer del Japó un país més segur.”
La qüestió ha agafat encara més importància ara que les agències d’espionatge dels Estats Units –i les homòlogues d’Europa, Austràlia i Nova Zelanda– han començat a preparar operacions d’espionatge en anticipació d’hipotètiques incursions xineses a Taiwan i més amenaces a la seguretat arreu de la regió.
“La intel·ligència del Japó no ha estat a l’altura del seu pes estratègic”, diu un ex-diplomàtic nord-americà especialitzat en política asiàtica que, com més fonts citades en aquest article, accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, perquè no té autorització per a parlar sobre informació delicada.
Fa temps que alguns polítics japonesos insten els successius governs del país a estrènyer vincles amb la xarxa d’intel·ligència Five Eyes (‘cinc ulls’), conformada pels Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Fins ara, tanmateix, aquest aprofundiment de la integració del Japó en les xarxes d’intel·ligència regionals no ha arribat a bon port.
Funcionaris d’intel·ligència occidentals, tant en actiu com jubilats, expliquen que fa anys que els Estats Units, el Regne Unit i més aliats occidentals insten el Japó a reconstruir els seus serveis d’intel·ligència.
L’enfortiment dels serveis d’intel·ligència japonesos podria fer un gran servei a l’hora de recollir informació sobre les activitats de països veïns, com ara la Xina o Corea del Nord. “Encara els queden anys per a arribar a aquest nivell”, explica un ex-alt càrrec dels serveis d’intel·ligència d’un país occidental. “Aquest és el primer pas d’un procés molt més llarg, pel qual caldran canvis culturals profunds.”
Segons que expliquen ex-diplomàtics occidentals, tanmateix, hi ha entrebancs a la feina de reconstruir els serveis d’intel·ligència japonesos. Un d’especialment greu és la coordinació: les agències i organismes de seguretat del govern sovint s’encavalquen o es contradiuen, i no hi ha cap autoritat central clara capaç d’establir prioritats i promoure la cooperació interna.
Alhora, segons aquests diplomàtics, l’èxit dels nous serveis d’intel·ligència japonesos també dependrà de la tolerància que sigui capaç de promoure el govern en un país –i una cultura– amb fama de cautelós.
“Una cosa és trobar finançament per a formar agents i comprar material –diu un dels diplomàtics occidentals–. I una altra és convèncer els agents que, per a poder fer bé la seva feina, cal que prenguin riscs que sovint poden semblar altíssims.”
La Xina ha anat prenent nota de tots aquests canvis: Pequín fins i tot ha advertit Tòquio del risc de tenir una actitud més activa en defensa i seguretat, i ha evocat el passat militarista del Japó imperial.
El Japó ja té algunes capacitats –limitades– en matèria d’intel·ligència. Els cossos policíacs, responsables militars i diplomàtics recullen i analitzen sovint informació sobre les activitats de governs estrangers i grups extremistes al Japó. No obstant això, no hi ha –o, si més no, no se’n té constància– cap programa més ambiciós de recollida d’intel·ligència mitjançant fonts humanes.
“La realitat és que avui dia el Japó fins i tot és incapaç de detectar la majoria de casos d’espionatge”, diu Ken Kotani, expert en seguretat nacional i intel·ligència a la Universitat de Nihon, a Tòquio. “Ens passen per alt, ras i curt.”
L’estat dels serveis d’intel·ligència japonesos contrasta radicalment amb els de la principal amenaça per a la seguretat del país, la Xina, que disposa d’una vasta maquinària d’intel·ligència que inclou la col·laboració de ciutadans del carrer i tot.
Aquests darrers anys, el Japó ha anat fent petites passes per a superar les febleses en matèria de seguretat: l’ex-primer ministre Shinzo Abe, per exemple, sempre defensà que calia que el Japó reescrigués la seva constitució pacifista, redactada en bona part per les forces d’ocupació nord-americanes després de la Segona Guerra Mundial, i que creés un exèrcit competitiu.
En certa manera, Takaichi segueix els passos d’Abe, el seu gran mentor polític. Les autoritats japoneses afirmen que l’augment de les amenaces procedents de la Xina ha estat un factor clau a l’hora d’empènyer el govern a reformar i reconstruir els serveis d’intel·ligència.
L’ombra allargada del passat militarista del Japó havia frustrat intents anteriors de millorar els serveis d’intel·ligència del Japó, però la majoria aclaparadora que Takaichi obtingué a començament d’any ha emmudit aquests recels històrics.
L’aval de les urnes, de fet, ha permès al govern Takaichi de perseguir objectius que, fins fa poc, s’havien considerat tabú. N’és un exemple la llei antiespionatge, que es proposà per última volta ara fa quatre dècades, però que acabà fracassant després d’una intensa campanya per part de defensors del dret de la privadesa.
“L’entorn de seguretat internacional s’ha deteriorat significativament, especialment amb països com la Xina, Corea del Nord i Rússia”, diu Kotani. “El panorama polític ha canviat, i les veus que reclamen la necessitat d’aquesta llei [d’antiespionatge] ressonen amb més força que mai.”
Així i tot, als crítics els preocupa que Takaichi vagi massa lluny i converteixi els japonesos en un possible objectiu dels serveis d’intel·ligència del govern. “Ras i curt: amb aquesta llei, les llibertats dels ciutadans es trobarien considerablement restringides”, afirma Tetsufumi Hirai, un advocat especialitzat en drets humans que dirigeix l’Associació Japonesa d’Advocats per la Llibertat, oposada a la creació d’una nova agència d’intel·ligència japonesa. “La guerra d’intel·ligència és, al cap i a la fi, un àmbit més de la guerra. El problema és precisament aquest: que el Japó faci tentines cap a la guerra”, diu Hirai.
Lee informa de Seül estant; Tanaka, de Tòquio estant, i Miller, de Londres estant. Rudy Lu, de Taipei estant, ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
