Ja som quatre milions… d’afiliats a la Seguretat Social

El mes de juny se sol caracteritzar per notables augments de l’ocupació, gràcies als sectors del comerç i l’hoteleria, a causa de la campanya turística, tot i que és també el primer mes en què el sector de l’educació destrueix ocupació de manera estacional. El juny d’enguany no ha estat pas cap excepció i, a més, la xifra final ha significat un record històric, perquè ha superat els quatre milions d’afiliats a la Seguretat Social. Encara més: respecte del mes de maig, l’afiliació ha augmentat d’un 0,9%, i és superior al dels darrers tres anys, que no va superar el 0,7%. En termes interanuals, el ritme de creixement de l’afiliació a Catalunya s’accelera per segon mes consecutiu i ateny el 2,6%. Al conjunt de l’estat espanyol també guanya intensitat i arriba al 2,8%. Cal dir també que Catalunya i les Illes Balears són al capdavant del creixement de l’ocupació.

Un mes rodó, que les autoritats no han deixat passar. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha dit: “Són dades econòmiques molt positives, malgrat el context de revolució tecnològica i industrial, en una transformació important del mercat laboral a conseqüència de la robotització i de la intel·ligència artificial. Continuarem treballant per consolidar aquestes dades, juntament amb el teixit empresarial i els agents econòmics i socials.” Sens dubte, són dades molt positives, però potser les haurem de començar a avaluar no solament quantitativament, sinó qualitativament.

El secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, no ha volgut ser menys optimista i ha dit que aquestes dades demostren que podem estar contents amb el funcionament del nostre mercat de treball. “Creiem que podrem continuar per aquest camí –ha dit–, amb un gran desafiament: que la prosperitat sigui més compartida, amb més qualitat de l’ocupació.” Al conjunt de l’estat espanyol l’afiliació d’estrangers ha estat un 70% del total de l’augment registrat. No hi ha xifres detallades per a Catalunya, però cal suposar que són iguals o superiors.

La desocupació, en canvi, ha decebut. A l’hora de tancar el mes de juny, els desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya són 307.169. És el nivell més baix registrat de la sèrie d’ençà del maig del 2008. Vet aquí una dada que es destacarà molt. Però la realitat és que, respecte del mes precedent, els desocupats han disminuït només d’un -0,1%, que, en valor absolut, són 458 persones menys. Cal dir que la xifra hauria estat una mica millor si no hagués estat per les 1.200 persones registrades sense feina anterior.

Tot plegat fa que, en termes interanuals, la desocupació continuï disminuint, una tendència que es manté del maig del 2021 ençà, però moderant molt el ritme de descens fins al 2,5%, després de dos mesos amb reduccions de més del 3%. A l’estat espanyol, la baixada interanual també perd intensitat i arriba al 4,7%, però encara gairebé dobla la nostra. És un fet que es materialitza ja fa molts mesos sense que ningú en doni explicacions, com si el fet no fos prou important.

Quant a la contractació laboral, al juny s’ha registrat un creixement significatiu, tant en termes intermensuals com interanuals, producte d’una activitat més elevada. En relació amb el mes de maig, ha crescut d’un 25,4%. Tant la contractació temporal com la indefinida tenen un augment significatiu, si bé la temporal mostra un creixement més intens (+29%) que no la indefinida (+21,3%). Interanualment, la contractació laboral ha crescut d’un 17,2%. Per una altra banda, al juny s’han signat 45.136 contractes de fixos discontinus, és a dir, una pujada del 13,7% respecte del mateix mes del 2025. En l’acumulat de l’any, la contractació per a prestar serveis fixos discontinus ha augmentat d’un 8,7% interanual. La resta de la contractació indefinida també creix amb força, però no tant (+7,1%). Continua, doncs, el predomini d’aquesta modalitat contractual, que emmascara la realitat d’una gent que ja no es compta com a desocupada en els intervals sense feina.

Respecte de la contractació acumulada, entre el gener i el juny s’ha formalitzat un total d’1.304.996 contractes de treball, dels quals el 44,1% han estat indefinits; això vol dir un augment acumulat del 7,3%. Sobre aquest punt positiu, Carlos Arcas, director de The Adecco Group Institute, recorda que l’estabilitat contractual no s’ha de confondre automàticament amb qualitat de l’ocupació. “Persisteixen problemes associats a la feina a temps parcial involuntària, al creixement dels contractes fixos discontinus i a l’evolució dels salaris reals en determinats sectors”, apunta.

Per una altra banda, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha dit que és la primera vegada que Catalunya registra més de quatre milions d’afiliats, però ha advertit que això no es tradueix en una millora del mercat de treball, perquè la desocupació no es redueix en termes absoluts. Malgrat les bones dades d’afiliació, ha afegit: “Continuem sense resoldre l’alta taxa d’atur.” I ha constatat que és la reducció més baixa de la desocupació en un mes de juny d’aquests darrers trenta anys, llevat del període de recessió econòmica dels anys 2007 i 2008.

Sobre la regularització extraordinària dels immigrants, ha destacat que la PIMEC havia analitzat aquest factor i havia constatat que aquest procés no havia tingut impacte en la baixa reducció de la desocupació del juny. Quant a la regularització, ha dit: “Volem aportar solucions de col·laboració público-privada per aconseguir que aquest procés sigui un èxit, i ho serà si les persones transiten ràpidament cap al mercat de treball.”

Foment també posa l’accent en la desocupació. “Cal que el creixement de l’ocupació es tradueixi també en una disminució més intensa del nombre de persones que continuen buscant feina. Per això és necessari millorar l’ajust entre l’oferta i la demanda de feina, facilitant la incorporació a l’ocupació dels desocupats i donant resposta, alhora, a les necessitats de contractació de les empreses.”

En definitiva, un mes de juny molt mediàtic i bo pel rècord dels quatre milions d’afiliats a Catalunya, però que amaga el fet que les xifres de la desocupació gairebé no baixen i que han alentit el ritme de descens. Hauria de preocupar.