Itàlia i Dinamarca s’alien contra la “immigració descontrolada” i reclamen centres de deportació fora de la UE

La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, i la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, han difós un missatge conjunt a les xarxes socials en què rebutgen allò que qualifiquen d’“immigració descontrolada” i reclamen una política migratòria més restrictiva a Europa. Totes dues defensen que, malgrat les diferències polítiques, comparteixen la voluntat de reforçar la seguretat i “defensar Europa”.

El front comú entre Roma i Copenhaguen en matèria migratòria es produeix en plena crisi diplomàtica entre el govern italià i l’espanyol, que arran de la crisi de Ceuta han restablert els controls fronterers en les seves connexions aèries i marítimes.

Meloni i Frederiksen sostenen que la immigració irregular té efectes negatius sobre les societats europees i hi vinculen l’augment de la criminalitat, una pressió més gran sobre els serveis públics i una erosió de la confiança ciutadana. També posen l’accent en els casos d’estrangers sense dret de residència que cometen delictes greus, com ara delictes violents, tràfic de drogues i agressions sexuals.

Segons les dues dirigents, els governs europeus han de donar una resposta més contundent a aquestes situacions i augmentar les expulsions de ciutadans estrangers condemnats per delictes greus. En aquest àmbit, Itàlia i Dinamarca han encapçalat aquests darrers anys iniciatives perquè el Consell d’Europa revisi l’aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans en qüestions relacionades amb immigració i seguretat. El desembre passat, vint-i-set estats del Consell d’Europa van donar suport a una declaració conjunta impulsada per tots dos governs.

Meloni i Frederiksen també reclamen d’establir centres de deportació en països de fora de la Unió Europea i d’impulsar més fórmules per gestionar-hi una part de la política migratòria europea. Aquesta proposta forma part d’una línia que Itàlia i Dinamarca han promogut conjuntament i que el juny va rebre el suport de més dirigents europeus.

A més de reclamar el compliment de les lleis, totes dues reivindiquen allò que defineixen com els “valors europeus” i l’herència cultural cristiana del continent. Consideren que les persones que s’estableixen a Europa, tant si hi han arribat irregularment com si hi resideixen legalment, han de respectar aquests valors i no pretendre imposar-hi models de vida que, segons elles, hi són incompatibles.