Israel vota avui en unes eleccions anticipades marcades per la incertesa

  • Netanyahu ha promès d'annexar la Vall del Jordà i els assentaments jueus a la ciutat cisjordana d'Hebron

VilaWeb
Europa Press
17.09.2019 - 01:50

Israel farà avui unes eleccions anticipades en què el primer ministre, Benjamin Netanyahu, provarà d’aconseguir una majoria que li serveixi per a formar govern, cosa que no va aconseguir després de les eleccions de l’abril. També aquesta vegada sembla complicat, segons els sondatges publicats aquests darrers dies.

Si s’ha arribat a aquesta votació és perquè Netanyahu no aconseguí d’acordar un govern i optà per convocar aquestes eleccions abans de permetre al president, Reuven Rivlin, de passar el testimoni a una altra persona perquè ho intentés.

A Israel, la població vota en una llista de candidats al parlament, que després han de forjar aliances. Fins ara cap partit no ha aconseguit majoria absoluta, cosa que fa de l’etapa postelectoral un element clau del procés.

Les previsions dels sondatges

Segons els sondatges, el Likud de Netanyahu aconseguirà prop de 32 escons, lluny dels 61 de la majoria absoluta, si bé la seva aliança amb partits ultraortodoxos i dretans el pot dur a prop d’aquest llindar.

En segon lloc, hi ha la coalició Blau i Blanc, encapçalada per l’ex-cap de l’exèrcit Benjamin Gantz, que pot obtenir també 32 escons. A l’abril tant l’una formació com l’altra en van obtenir 35.

Segons aquestes prospeccions, el cap de Yisrael Beiteinu, l’ex-ministre de Defensa Avigdor Lieberman, tindrà una altra vegada un paper fonamental per a la formació d’un govern, perquè duplicarà els seus escons (de cinc a deu).

Lieberman ja ha avançat que no entraria en cap executiu encapçalat per Netanyahu, cosa que dificulta les expectatives del primer ministre de prolongar el mandat.

Les disputes entre Netanyahu i Lieberman se centren en el suport del primer ministre als ultraortodoxos, que s’oposen al projecte de Yisrael Beitenu sobre el reclutament. Aquestes diferències són les que van originar la ruptura de les converses i l’avançament electoral.

Netanyahu, que ocupa el càrrec d’ençà del 2009 –després un mandat de tres anys als noranta–, ha superat David Ben Gurion, pare fundador d’Israel, com a primer ministre amb més anys al capdavant del país.

Un resultat complex per a formar govern

Segons els sondatges, la coalició del Likud, Yasmina, Judaisme Unit de la Torà, Shas i Otzma Yehudi, tindria uns seixanta escons. Per tant, Lieberman tindria la governabilitat a les mans.

Serà més complicat per a Gantz, que no pot demanar tant suport. Entre els seus aliats naturals, hi ha la Llista Àrab Conjunta –que sembla que pot obtenir més de deu escons i que a l’abril es va presentar en dos partits separats–, la Unió Democràtica –creada després de la tornada a la política de l’ex-primer ministre Ehud Barak– i els laboristes, que van tenir uns mals resultats a les eleccions anteriors.

Netanyahu promet annexar terres palestines

En aquesta situació, durant la campanya electoral Netanyahu ha endurit el discurs i ha promès d’annexar tots els assentaments de Cisjordània si és reelegit. S’ha referit específicament als de la ciutat palestina d’Hebron, la més poblada de Cisjordània. ‘Seran part d’Israel, però necessito un mandat per executar aquest pla’, ha dit. I ha afegit: ‘Un lloc on es pot aplicar immediatament la sobirania israeliana després de les eleccions és la Vall del Jordà.’

Jordània i l’Autoritat Palestina refusen fermament el pla de Netanyahu i diuen que desencadenaria una escalada de violència que allunyaria la pau.

Segons ell, el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciarà els detalls del seu pla de pau, que anomena ‘l’acord del segle’, després de les eleccions.

Trump ha expressat un ferm suport a Netanyahu d’ençà que va arribar a la Casa Blanca. Després de les eleccions de l’abril, va aprovar una declaració en què reconeixia la sobirania israeliana sobre els alts del Golan, ocupats per Israel, i també va reconèixer com a capital israeliana Jerusalem, ciutat on va traslladar l’ambaixada nord-americana.

Per una altra banda, Netanyahu, sense presentar proves, ha dit que l’oposició vol ‘robar’ les eleccions. Fa poc es va arribar al punt que Facebook va blocar el seu compte per incitació a l’odi, perquè un chatbot va enviar un missatge als visitants alertant que els àrabs volien ‘destruir’ Israel.

Aquest discurs sembla tenir l’objectiu de captar els vots dels ultraconservadors per aconseguir el màxim nombre possible d’escons i no dependre tant de les aliances, si bé ara com ara els sondatges no indiquen cap avenç.

La candidatura de Gantz

Benjamin Gantz, ex-cap de les forces de defensa d’Israel, va fer el salt a la política el 2015 per mirar d’apartar del poder Netanyahu, un esforç reforçat més tard, arran de la seva aliança amb l’antic periodista Yair Lapid.

Tots dos van arribar a un pacte segons el qual Gantz seria primer ministre durant dos anys i mig i Lapid l’any i mig restant.

La formació s’ha presentat com una alternativa lliure de corrupció i amb un missatge centrat en la seguretat i la reforma social, alhora que ha mantingut un discurs difús sobre la qüestió palestina, per atreure vots de l’esquerra sense allunyar-se del centre-dreta.

Gantz, d’aquesta manera, vol seguir els passos d’Isaac Rabin i Ehud Barak, que van fer el salt de l’exèrcit a l’oficina del primer ministre.

La via del govern d’unitat, sense Netanyahu

Els mitjans israelians veuen possible que de les urnes en surti un govern d’unitat entre el Likud i la coalició Blau i Blanc, cosa que Gantz refusa, perquè justament ha fet de les sospites de corrupció contra Netanyahu un dels pilars de la seva campanya i ha aconseguit forjar-se una imatge de polític net.

Arran d’aquesta negativa de Gantz, el Likud pot apartar Netanyahu per facilitar un acord. Això deixaria Netanyahu en una situació complicada, especialment tenint en compte que a l’octubre haurà d’encarar les vistes per l’acusació de corrupció, suborn, frau i violació de la confiança.

Concretament, és investigat en els casos 1000, 2000 i 4000, com a sospitós d’haver acceptat regals d’empresaris en canvi de favors polítics; haver arribat a un acord amb un mitjà per a aconseguir una cobertura favorable en canvi de fer mal a un diari de la competència; i haver lliurat concessions a un empresari en canvi d’una cobertura favorable en un portal de notícies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any