10.08.2026 - 21:40
The Washington Post · Lior Soroka
Hertseliyya, Israel. A mesura que el consens polític als Estats Units sobre Israel s’ha anat afeblint –tal com evidencia la victòria d’Abdul el-Sayed a les primàries demòcrates de la setmana passada a l’estat de Michigan–, la por que aquest distanciament pugui ser irreversible s’ha escampat a Israel.
Com més va més israelians temen que el fet que el primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, hagi optat per fer pinya amb el govern Trump, en detriment dels demòcrates, faci perillar la relació entre els Estats Units i Israel en un futur no gaire llunyà.
El descontentament popular amb la política històrica de suport nord-americà a Israel ha estat un punt central de la campanya en algunes de les primàries clau del Partit Demòcrata d’enguany, com ara als estats de Nova York, Colorado i Michigan. Ha estat precisament a Michigan on El-Sayed –un crític aferrissat de l’ajuda militar a Israel– s’imposà a Haley Stevens, que rebé més de trenta milions de dòlars en fons de campanya del Comitè Americano-Israelià d’Afers Públics (AIPAC) i els seus grups afiliats.
Tot i ser encara més embrionari, aquest escepticisme creixent envers Israel també es comença a fer notar entre les bases del Partit Republicà. La majoria dels votants nord-americans –gairebé un 75% dels votants demòcrates– vol reduir o eliminar el suport militar dels Estats Units a Israel, segons que revelà un sondatge de The Washington Post i Ipsos fet el mes passat.
Netanyahu lluitarà pel seu futur polític a les eleccions presidencials d’aquesta tardor a Israel, on els seus contrincants prometen de redreçar les relacions polítiques i diplomàtiques amb els Estats Units.
Durant més d’una dècada, Netanyahu ha estret desacomplexadament els vincles amb Trump, sovint amb l’esperança que el Partit Republicà continuaria essent el gran defensor dels interessos d’Israel als Estats Units encara que els demòcrates se n’acabessin distanciant. La jugada, tanmateix, sembla com més va més arriscada, especialment ara que el suport a Israel ha esdevingut una qüestió delicada també al si Partit Republicà.
Encara que Netanyahu –que es reuní amb Trump fa menys d’un mes– continuï projectant confiança de cara a la galeria, tot assegurant a l’opinió pública israeliana que els seus vincles personals amb el president dels Estats Units són molt bons, els responsables polítics i analistes israelians es mostren profundament preocupats per la davallada del suport polític a Israel entre els nord-americans.
“Les relacions exteriors d’Israel no han estat mai en un punt tan baix”, digué el mes passat el cap de l’oposició i ex-primer ministre d’Israel, Yair Lapid, a la cimera de seguretat de Hertseliyya. Lapid, això sí, matisà que Israel encara és a temps de remeiar el seu aïllament diplomàtic creixent, perquè “hi ha un consens arreu del món que el problema d’Israel no és el país, sinó el govern”.
El gabinet de Netanyahu s’ha negat a fer declaracions per a aquest article.
“L’hostilitat i la ira cap a Israel són, avui dia, una de les poques qüestions que uneixen la dreta i l’esquerra als Estats Units”, diu Yael Sternhell, professora associada d’història i estudis americans a la Universitat de Tel-Aviv. “Ambdós bàndols veuen Israel com el pinxo del barri, un esvalotador que desestabilitza el Llevant i no actua en benefici dels Estats Units”.
A alguns israelians els preocupa que l’oposició de tants nord-americans a la guerra de l’Iran, instigada pels Estats Units i Israel, reforci encara més aquesta tendència.
“Abans el bipartidisme era una pota clau de la relació especial entre els Estats Units i Israel”, diu Eytan Gilboa, expert en relacions entre els Estats Units i Israel de la Universitat Reichman, en declaracions a la conferència de Hertseliyya. Ara, explica, aquest suport s’ha anat esquerdant “a causa de les convulsions internes al Partit Demòcrata, però també perquè, d’ençà del 2012, Netanyahu s’ha alineat clarament amb els republicans”, afegí.
La guerra de Gaza i la percepció que Netanyahu arrossegà Trump a la guerra contra l’Iran ha eixamplat l’esquerda entre ambdós països: com més va més nord-americans creuen que els Estats Units dóna massa suport a Israel.
“És la primera vegada en la història de la nostra relació amb els Estats Units que ens trobem sense algú a qui recórrer”, afirma Michael Oren, ex-ambaixador d’Israel als Estats Units. “Abans cada volta que Israel tenia un problema amb un govern republicà, recorria als demòcrates, i viceversa”, explica.
Sternhell, per la seva banda, assenyala que la cobertura dels mitjans israelians ha impedit que gran part de l’opinió pública assumeixi la magnitud de l’esfondrament de la popularitat –política i diplomàtica– d’Israel arreu del món. “La diferència entre la cobertura de la guerra de Gaza a Israel, on tot s’enfocà de la perspectiva de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), i a la resta del món, on es posà l’èmfasi en el desastre humanitari dels palestins, és molt difícil de reconciliar”, explica. I afegeix: “Els israelians viuen en una bombolla informativa i, per tant, els sorprèn de constatar que fins i tot Trump i el Partit Republicà comencen a afartar-se’n.”
Gayil Talshir, analista política de la Universitat Hebrea, explica que fa temps que Trump començà a distanciar-se de la retòrica del primer ministre israelià, especialment quant a la guerra de l’Iran. “Quan esclatà al conflicte, Trump digué que Netanyahu era el primer ministre d’un país en guerra, cosa que en aquell moment sonà com un compliment –diu–. Però ara sembla que vulgui dir que amb Netanyahu és impossible de tancar fronts i posar fi a conflictes, que és impossible d’aconseguir la pau.”
Les primàries dels partits polítics nord-americans ocupen un lloc molt secundari en l’actualitat informativa d’Israel, on tothom se centra en les eleccions d’aquesta tardor. L’oposició sovint ha acusat Netanyahu de definir la seva política exterior d’acord amb les seves prioritats polítiques internes.
Tot i que els exèrcits nord-americà i israelià rarament han anat tant de bracet com en la guerra de l’Iran, l’alto-el-foc que Trump signà amb l’Iran al juny fou rebut amb cares llargues a Israel. Si bé Netanyahu sovint ha provat de llevar importància a les tensions entre Israel i els Estats Units sobre l’esdevenidor del conflicte, els seus aliats han coincidit a culpar la Casa Blanca dels revessos que ambdós països han anat tenint durant el conflicte.
“Netanyahu juga amb foc –afirma Talshir–. Ha fet perillar la relació amb els Estats Units, amb els republicans, amb el Trump i, sens dubte, amb el següent president dels Estats Units, tant si és demòcrata com si és republicà.”
A mesura que el parer de l’opinió pública canvia als Estats Units, alguns responsables polítics israelians han començat a demanar que es redueixi la dependència de Washington. “Israel també ha de diversificar la seva cartera en matèria de política exterior –diu Oren–. No hi ha substitut per als Estats Units: no tindrem una aliança amb Rússia ni amb la Xina. Sigui com sigui no hauríem de dependre tan estretament dels Estats Units com n’hem depès fins ara.”
Així com Netanyahu sovint ha defensat que Israel ha d’enfortir la indústria armamentística, alguns altres posen l’accent en el caràcter estructural de dependència d’Israel envers els Estats Units. “D’ací a no gaire, Israel haurà de lluitar amb dents i ungles per continuar tenint pes als Estats Units, perquè aquesta guerra ha demostrat que en depenem del tot”, afirma Gilboa.
“La gran incògnita és què farà la generació més jove de republicans”, assenyala Sternhell en al·lusió al vice-president dels Estats Units, J. D. Vance, que fa poc criticà obertament els polítics israelians que s’han manifestat contra l’acord amb l’Iran. Vance, diu Sternhell, “veu Israel com un llast polític i diplomàtic, com un país que no fa sinó causar maldecaps als Estats Units, i no tinc dubte que, si mai arriba a ser president, la política del seu govern envers Israel serà ben diferent”.
El distanciament de la nova generació de republicans envers Israel s’inscriu en un desplomament molt més ampli de la popularitat d’aquell país entre els joves nord-americans. Els resultats de les primàries de Michigan “són una mostra d’una tendència més àmplia; […] la generació més jove és decididament anti-israeliana”, afirma Jesse Weinberg –investigador especialitzat en les relacions entre els Estats Units i el Llevant de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional, un laboratori d’idees israelià–, que afegeix que la guerra de Gaza “ha estat un punt d’inflexió per a molts votants joves”.
“L’abast de l’hostilitat de la generació més jove de votants del Partit Demòcrata és difícil d’explicar –diu Sternhell–. Avui dia, Israel és vist com l’imperi del mal, i em sembla improbable que la posició dels joves nord-americans envers Israel es moderi gaire a mesura que vagin creixent.”
Molts israelians i nord-americans, tanmateix, veuen la possibilitat d’un canvi de govern a Israel com una oportunitat d’or per a reparar les relacions amb Washington. Talshir assenyala que els candidats amb més números de substituir Netanyahu –sigui Naftali Bennett o Gadi Eisenkot– hauran de treballar per bastir ponts tant amb el Partit Demòcrata com amb el Partit Republicà, i també per canviar l’opinió pública nord-americana “a fi de restablir la relació bilateral [d’Israel amb els Estats Units] en l’era post-Netanyahu”.
Alguns altres són més escèptics. “Si hi ha un canvi de govern a Israel, quin període de gràcia tindrà?”, es pregunta Oren. “Jo diria que no tindrà més tres setmanes, essent generosos.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
